Esteu davant del quadern de bitàcola de l'esquadra Aladins. Un grup d'amics saudites que participem en la festa de Moros i Cristians a la ciutat d'Ontinyent on anem arreplegant la nostra història, al mateix temps que ens agrada mostrar les nostres festes i el nostre poble.

dimarts, 7 de març de 2017

10 ANYS DESPRÉS, TORNEM A ESCOLTAR LA NOSTRA MARXA MORA

El passat 26 de Febrer, en el concert del mig any interpretat per la Unió Artística Musical d’Ontinyent, vam tindre la ocasió d’escoltar de nou la marxa mora Aladins, marxa que vaig dedicar a la meua esquadra. Si d’alguna cosa podem presumir el Saudites és de tindre un nombre important de marxes mores i pasdobles dedicats a les nostres esquadres, però el cas dels Aladins és particular, ja que som l’única esquadra que tenim dedicades una marxa mora i un pasdoble. Enguany feia 10 anys de l’estrena de la marxa mora Aladins. Com ja vaig dir eixe dia, la meua primera marxa mora volia dedicar-la als meus companys de la esquadra, però la sobtada mort de mon pare, el Mestre Ferrero, va fer que canviaren els plans. 20 anys després vaig compondre aquesta marxa amb la il·lusió de que agradara als meus amics i poder gaudir-la a les nostres festes. A més a més, la marxa mora Aladins va ser guardonada amb el premi Euterpe de la Federació de Societats Musicals en l’any 2010 en la categoria de “Música per a la Festa”.

Felicitacions al mestre i músics de la Unió Artística Musical d’Ontinyent pel magnific concert, i en particular per la interpretació de la marxa Aladins. Va ser tot un plaer tornar a escoltar la nostra marxa en un acte on la música festera centra l’atenció de tots els festers.


Concert de Mig Any al teatre Echegaray

dijous, 5 de gener de 2017

YA VIENEN LOS REYES...

Casi al terminar estas fechas tan entrañables que nos trae la Navidad, que tan rápidas nos pasan a los que las disfrutamos con la compañía de quienes más queremos, y con el sentimiento de lo que representan, nos vienen nuestros queridos Reyes Magos de Oriente.

Sin duda el mayor momento del año, en el que la ilusión es la nota predominante, cuando los mayores sacamos nuestro sentimiento dormido de ser niños, los que no son tan niños juegan a ser mayores, y los que realmente son niños, nos deleitan con su amor inocente, y la incredulidad a lo que les sucede.

Muchos regalos van a cambiarse de manos estos días entre familias, amigos y allegados, como símbolo de la ilusión, la cercanía y el aprecio que nos une.

Pero el año que comienza también nos trae aire fresco, nuevos propósitos y responsabilidades para un futuro inmediato que se nos viene encima. Para unos más que otros, la responsabilidad de comenzar este 2017 va a ser muy diferente a la de otros años.

Nuestra querida Fiesta de Moros y Cristianos que se celebra durante el mes de agosto, y que todavía la vemos en lontananza, se nos presenta a algunos como si fuera mañana mismo.

La Sociedad de Festeros tuvo a bien designar como compositor de la música para la Noche del Pregón, a nuestro joven músico Víctor Gil Calabuig, hijo de nuestro pueblo, descendiente de ilustre músico, y estudioso por su inquieta juventud, en ese ansia de aprendizaje a base de esfuerzo y sacrificio. El será el encargado de dar forma a la música que se estrenará la noche fantástica, en la que los cargos festeros, serán nominados públicamente en una noche mágica.

Miles de oídos críticos van a estar atentos a tu música. Tu carácter y la visión de nuestras Fiestas y nuestro Pueblo va a reflejarse en tus pentagramas. Muchísimo trabajo y dedicación para unos minutos de ejecución, y mucho nervio y noches de insomnio para intentar contentar las mayores exigencias con uno mismo.

Siento y revivo el encargo por el que pasé el mismo compromiso en 2005, y desde la experiencia, quiero desearte suerte, que tu ilusión supere tus miedos, y tu esfuerzo se vea recompensado por tan comprometido encargo.

   

Desde la amistad que me une con tus padres, quiero darles la enhorabuena anticipada, porque solo se confía en quien se sabe que puede responder, y este ya es el principal factor del éxito.

Aunque dice el refrán, que no se es profeta en tu tierra, va a ser tu día de gloria, por lo que estaremos atentos Víctor, seremos respetuosos pero al mismo tiempo exigentes, espero que puedas sentir profundamente nuestro calor y admiración por aceptar el compromiso, y al final te quede el mensaje importante: la superación del reto contigo mismo, y ante tu pueblo, Ontinyent.

Recibe un gran y afectuoso abrazo.

Felices Reyes Magos…


dilluns, 2 de gener de 2017

GENER. Un poc de mitologia i d'etimologia


déu Janus, escultura al Vaticà

El nom del primer mes de l'any (gener) prové del nom del déu Janus (llatí: Iānus -ī), el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases. Apareix representat amb dues cares: una que mira endavant i l'altra enrere. Al seu honor es va dedicar el primer mes de l'any: gener. Porta una clau perquè és el guardià de les portes.
 

La llegenda explica que les seues dues cares simbolitzen el do de veure alhora el passat i el futur per poder decidir sàviament sobre el present. Aquest do seria un regal de Saturn, agraït perquè Janus el va aixoplugar. Les dues cares de Janus s'associaven amb el Sol i la lluna, una tenia barba i l'altra no. Simbolitza el trànsit, el canvi. Per això se li retia culte als moments importants de la vida, en rituals com el matrimoni, o a l'inici de les operacions agrícoles. També era un déu que feia de pont entre la vida rural i la urbana, les dues ànimes romanes. Aquesta idea va fer que apareguera en les monedes republicanes. Aquest honor es recolza a més a més en el caràcter cultural del déu, que hauria introduït part de les lleis i costums romanes. També es deia que Janus s'hauria casat amb la nimfa Juturna, que tenia un santuari i la font on vivia a prop del seu temple, al Fòrum. Amb ella va tenir un fill, el déu Fontus, o Fons, déu de les fonts.

Aquesta divinitat masculina és de les més importants del panteó itàlic i també de les més característiques de la religió romana. El seu culte va ser introduït per Ròmul i el seu nom figurava en els càntics rituals dels salii, sacerdots creats per Numa Pompili. Janus va ser sempre un déu popular entre els romans, i el santuari consagrat a ell pel Forum havia servat quasi del tot la seva primitiva importància fins al segle IV de l'era cristiana.

Em semblava interessant que coneguéreu l'origen del nom del primer mes de cada any sobretot per recordar que ,com fa el déu, cal tenir sempre present el passat per assegurar un bon futur.


Jo només puc desitjar-vos: Bon Any!


divendres, 23 de desembre de 2016

NADAL 2016


La veritat, que per enguany he pensat en demanar a tota la meua esquadra que es posem faeners, que plantem un fantàstic arbre de Nadal i que pengem, en el lloc de regals, els noms de totes les nostres amigues i tots els nostres amics. Els de prop i els de lluny, els de sempre i els d'ara, els que veiem cada dia i els que rarament trobem, als sempre recordats i els que de vegades se'ns obliden, els constants i els inconstants, els dels moments difícils i els dels moments feliços, als que sense voler vam ferir i sense voler ens van ferir, aquells als que vam donar suport i despés ens van oblidar de nosaltres, els que ens deuen i als qui devem molt, els nostres amics més humils i els nostres amics importants. Per això vos anomene a tots, a tots els amics i amigues que van passant per les nostres vides, els que rebreu este missatge i els que no el rebran. Enguany, de veritat, m'agradaria que plantarem eixe arbre de nadal amb arrels molt profundes perquè així mai els vostres noms siguen arrancats. Un arbre que en florir el pròxim any ens porte il·lusió, salut, pau, i que pugem seguir compartint els millors desitjos amb tots vosaltres d'esperança i felicitat, és sens dubte el que pense i ben segur estic que de tota l'esquadra Aladins també.

Bon Nadal i feliç Any 2017.

diumenge, 9 d’octubre de 2016

TEMPUS FUGIT! 2016, l'any que l'aladí Roberto Sanz Llopis ha sigut Primer Tro dels Saudites

Ja ha passat un any!

Sembla mentida però entre la primera fotografia i l'última que voreu en este article han passat més de 364 dies de festa, de treball, de responsabilitat, de convivència i de tot allò que els Aladins sabem fer ben bé quan adquirim responsabilitats en la nostra comparsa dels Saudites.

Els començaments no van ser fàcils fins que el nostre amic Roberto es va fer avant per a ser el nostre Primer Tro de 2016, però sí d'una cosa he sigut testimoni en estos mesos de festa és que ho ha sabut gaudir amb la felicitat, la responsabilitat i la mesura que necessiten estos moments tan especials en les nostres vides festeres.

I en especial a ell, i crec que puc parlar en nom de tots, va dedicada esta entrada abans que el proper dimarts tinguem la nostra particular creuada i deixem pas a un nou any de festa.

Quina cara de satisfacció aquell dilluns en l'esmorzar del "palomo cojo" abans de les Ambaixades, quan estaves a punt de representar els Saudites!


I sempre compartint amb nosaltres eixos moments


Molt prompte van arribar els primers actes: La Fira, la Puríssima...




I arribava el 2016 i els primers actes oficials en el Mig Any: sopar de gala, concert...





Però sobretot quin matí més especial al Convent, que ja ens va contar Ángel amb tot luxe de detalls, i quina desfilada més especial arrossegant els timbals o veient a Ferran fer de cap d'esquadra.






Després van vindre les reunions en les qulas vam anar dissenyat entre tots el que, sense por a equivocar-me, han estat unes grans festes. Calia rematar tots els detalls a partir de la magnífica previsió que, com sempre, havia treballat fins a l'últim cèntim el nostre tresorer José Gil, concretar els contrats amb les bandes, i Dani Ferrero i Marcos Gandía sempre estaven ahí, la disfressa dels Alardos que tan diligentment va dur endavant Fernando Fuster, la loteria amb un Paco Martínez sempre pendent, la secretaria i la intendència (menús, copagament...) que Ángel Soriano ha controlat fins a l'últim detall i la representació de la comparsa en la Societat que m'ha fet a mi reviure moments no massa llunyans de reunions i treball. I tot per la comparsa dels Saudites, pels Aladins i, sobretot, per tu, amic Roberto, que has estat sempre pendent de tot i de tots.

I ja arribàven els dies de glòria que van començar amb un dels actes que crec que van ser més especials per a tu perquè, a més de tots els Aladins, tenies en ta casa al teu germà Javi i al teu "segon gemà", Salva. Quin dia més bonic vam compartir i quina paella més bona ens va fer Marcos !





I també ho va ser, sense cap mena de dubte, la nit del 16 juliol quan Encarna, Marta i tu ens vau obrir les portes de la vostra casa a nosaltres i a la Ktifa per oferir-nos una festa en què no va faltar cap detall. Agraïts vos hem d'estar per sempre per estos grans moments.







I per fi arribaven els actes oficials dels Moros i Cristians de 2016 a partir de la Publicació de l'últim dissabte de juliol. Quina esquadra de Primers Tro Moros! Quanta felicitat en els rostres de cadascú i cadascuna! 






I la presentació del Llibre de Festes


I un Esmorzar de la Llàgrima tan, tan especial.

Gràcies per tot el que vas fer pel reconeixement que vaig rebre! Els Aladins tenien aquell matí el seu Primer Tro oficial i un Primer Tro d'Honor del Bàndol Moro. 

Tot un luxe d'esquadra!





I el Pregó en què Isabel Penadés vos va dedicar unes emotives paraules.




I una Setmana Gran en què no vam parar: dinars, vermuts, concerts, sopars, Entrada de Bandes, Alados, Entrada, dianes, processons, Ambaixades, Desfilada Final









I tot acaba com va començar: amb un sopar de gala, la Dobla i la Pujada del Santíssim Crist de l'Agonia a Santa Anna i una Assemblea General, la Creuà, en la qual es va acomiadar de la comparsa el tercer primer tro que hem  tingut els Aladins en l'any 2016:  Roberto Sanz Llopis.

I ara a esperar l'any 2026.

Gràcies per tot a tots!





sideBar2
mi ping en totalping.com calcular page rank calcular page rank directorio webs banner made with bannerfans.com, hosted on imageshack.us