Esteu davant del quadern de bitàcola de l'esquadra Aladins. Un grup d'amics saudites que participem en la festa de Moros i Cristians a la ciutat d'Ontinyent on anem arreplegant la nostra història, al mateix temps que ens agrada mostrar les nostres festes i el nostre poble.

dilluns, 23 d’abril de 2018

CINE I LECTURA PER AL DIA DEL LLIBRE

La veritat que no soc un d'eixos cinèfils de cineclub que veuen, analitzen i debaten pel·lícules fins l'extenuació, inclús les pel·lícules un tant difícils de mastegar que no arriben al gran públic, però al igual que m'agrada la lectura, també vull cine on refugiar-me per gaudir de grans direccions, de veure com actuen, d'escoltar les seues bandes sonores, d'esbrinar noves històries i conèixer nous paisatges que m'omplin de tants bons moments, intentant sempre compartir-los, passar-los i visualitzar-los en família.

El passat 19 d'abril ens va deixar Pepe Mediavilla, en un primer moment tal vegada no vos diga res el seu nom, però ja veureu com vos sonarà. Coincidint hui, dia de Sant Jordi, amb el dia del llibre en ve a la memòria la visita que va realitzar a la nostra ciutat el 19 d'abril de 2013 invitat per Edicions Babilon, juntament amb altres actors coneguts, dins de les activitats FESTALLIBRE, on els vam poder escoltar en una fantàstica xarrada a la sala Gomis i arreplegar el seu autògraf al dia següent en les casetes de la fira muntades al Parc Ausiàs March. Per cert, ens va deixar la seua inoblidable veu en un vídeo promocional de la festa moro-cristiana d'Ontinyent de 2014.


Promo festes moros i cristians d'Ontinyent

Pepe Medivilla era un reconegut actor de doblatge, la veu habitual en la que escoltem a Morgan Freeman en castellà, també conegut per la veu de Gandalf en El Senyor dels Anells i El Hobbit. Es va iniciar en el món del doblatge interpretant a actors secundaris, quan tan sols tenia 20 anys, i és a partir dels anys 90 quan se li va presentar l'oportunitat de fer un xicotet paper en la pel·lícula de Quentin Tarantino “Pulp Fiction” i més tard començar a doblar a Morgan Freeman.

Si abans hem lligat veu, ambaixades i moros i cristians, ara és un moment bo on barregem cine i lectura; en una veu, Pepe Mediavilla; un actor, Morgan Freeman; un grandíssim personatge, Nelson Mandela i un poema per celebrar el dia del llibre, INVICTUS.


Fotogrames de la pel·lícula INVICTUS

No deixeu de vore cine i llegiu bona cosa de llibres.

dilluns, 2 d’abril de 2018

DILLUNS DE PASQUA

Pep Gimeno (botifarra) - La tarara

Pasqua és, juntament amb Nadal, la festa més assenyalada del calendari religiós. Per això pertany a les celebracions que se solen passar acompanyats de la família, un costum que ve d’antic i que ens explica l’existència del dilluns de Pasqua.

Aquest era el cas de les tres Pasqües de l’any: Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per tornar a casa. Per tant, en la primeria, el Dilluns de Pasqua era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: "Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral".

Tradicionalment és el dia que es menja la mona i en alguns llocs és costum d’anar a menjar-la fora, en un dinar o berenar a l’aire lliure. Es canten cançons populars relacionades amb la festa, com ara ‘la Tarara‘.

A més, aquesta tradició ens lliga amb la resta d’Europa, perquè el dia festiu també ha perdurat en més llocs que van estar sota influència carolíngia i que, amb el pas dels segles, s’han acabat convertint en els estats europeus principals.


També suggerisc i si vols pots llegir més sobre la influència carolíngia:


dimarts, 26 de desembre de 2017

SANT ESTEVE, SEGON DIA DE NADAL

Sabíeu que a la baixa edat mitjana l'any no començava l'1 de gener com ara, sinó el 25 de desembre? Això és perquè usaven el còmput de l'anno a nativitate domini, és a dir, l'any de la Nativitat del Senyor, per això cal anar amb compte amb la datació dels documents medievals. D'altra banda, abans també es gastava l'any de l'Encarnació (25 de març), que encara ho complica tot més.

Però hui és el segon dia de Nadal, Sant Esteve, i vull parlar-vos-en a partir d'una fotografia de l'arqueta reliquiari de Sant Esteve, realitzada als tallers d'orfebreria de Llemotges cap a 1210-1220. Una  autèntica joia de l'orfebreria esmaltada. L'arqueta contenia relíquies de sant Esteve, un sant molt venerat a Llemotges, des d'on se'n va expandir el culte arreu.


Esteve és considerat el primer màrtir del Cristianisme, per això sovint se l'anomena Protomàrtir. Segons el llibre dels Fets dels Apòstols, va ser un dels primers 7 homes escollits pels apòstols de Jesús per ajudar-los en l'organització de l'Església i a predicar l'evangeli. Els seus discursos abrandats van ser considerats blasfems pel Senedrí, i per això va acabar morint apedregat per uns exaltats als afores de Jerusalem.

L'arqueta reliquiari ha estat decorada en la seua part frontal amb dos dels principals episodis coneguts de la vida de Sant Esteve. En l'escena de la coberta hi veiem el sant conduït al martiri, mentre que en la inferior, al cos de l'arqueta, hi veiem el moment en què Esteve és lapidat per dos homes, mentre un tercer a l'esquerra guarda les robes dels botxins i contempla l'escena. Aquest personatge és Saule de Tars, el futur sant Pau, que abans de convertir-se al Cristianisme es va dedicar a perseguir i denunciar els cristians.

I com que hui era el primer dia de l'any nou, com ja hem explicat, es celebra la seua festivitat.

Bon Sant Esteve i Bon Any Nou de la Nativitat!

diumenge, 24 de desembre de 2017

NADAL 2017

Em demanen una felicitació de Nadal per al nostre blog i com m'escrivia un amic este matí:

"M'agradaria pensar que tots els dies són Nadal, però malauradament no és així.

Recordem la gent que passa fam, que viu en guerra, que no té aigua, que viu malalta..."

Però, a pesar de tot, m'agradaria, especialment hui que és la Nit de Nadal, desitjar-vos que sigueu molt feliços: recordeu els que ja no estan, abraceu la gent que estimeu, la família, els amics,...que pugueu riure, ballar, cantar, menjar, beure...

I m'ha semblat fantàstica una nadala d'un dels nostres poetes més importants, Marc Granell, amb una música tradional valenciana i amb una lletra, desgraciadamemt, actual.

Aladins, Bon Nadal!!

nadala dels refugiats. Marc Granell


dissabte, 16 de desembre de 2017

40 ANYS DE SATURDAY NIGHT FEVER

Tony Manero recorria els carrers de Brooklyn amb els pantalons acampanats, sabates de punta, jaqueta negra i una camisa de seda roja de camí a la tenda de pintures on treballava. Títols de crèdit en roig i de fons els Bee Gees cantant Stayin Alive.

És el que es van començar a escoltar i vore els espectadors a la pantalla dels cines quan es va estrenar un dia com hui, però de 1977 Febre del dissabte nit, pel·lícula que retrata la cultura de clubs, que naixia als anys 70 en els barris marginals de Nova York, on els jóvens de classe baixa només se sentien realitzats els caps de setmana en la pista de ball de la discoteca 2001 Odyssey, el nom és un homenatge evident a la pel·lícula 2001: una odissea de l'espai de Stanley Kubrick. Una pel·lícula amb un dur retrat social, racisme, masclisme, drogues i una sexualitat complicada, on el ball és quasi l'única llum d'esperança per a Tony Manero.

Esta pel·lícula no sols va ser un èxit en taquilla, sinó que al mateix temps va impulsar el moviment Disco amb la que va contribuir una fabulosa banda sonora de música disco amb més de 30 milions de còpies venudes, interpretada per diversos cantants on destaquen les cançons de grup Bee Gees.

Encara que no és el tema principal de la pel·lícula vos deixe un tall, això si un poc caldos, perquè pugeu recordar aquelles sessions de ball lent quan la discoteca es quedava a fosques, s'apagaven els focus i els llums de la pista, tant sols amb la llum negra ultraviolada, eixa que té un toc blavós que feia brillar les camises i els calcetins blancs que eixien per baix dels pantalons, tornava els gin-tònics fluorescents i el blanquejava les dents al somriure. Quins records quan la bola d'espills emetia eixos rajos de llum en totes les direccions mentres començàvem a pegar-li voltes a la pista preguntant a aquella a la que li havies tirat l'ull la retòrica pregunta de, vols ballar? La majoria de vegades sabies anticipadament la contestació, ja que elles es feien les desmenjades pensant en que el guapet de torn les trauria a ballar. Ara bé, a la tercera volta sempre hi havia més possibilitats que el diguera que sí perquè el trencacors de torn ja estava pillat i apegat com una llapassa en mig de la pista amb aquella guapeta de la que totes pensaven el mateix. Que tindrà eixa que no tinga jo? Lo que pensaren elles en eixe moment ara ja té igual, per a nosaltres records dels 80 amb les vesprades de Vampirela i Jacaranda, els més majorets de Casba, Sibony i Acuario, o els més vells en la pista del Monterrei, però eixos son un altra història, historia dels anys 60, dècada en la que vam nàixer.


Bee Gees - more than a woman (Dancing Saturday Night Fever)


dissabte, 2 de setembre de 2017

DE 9 ESTEM D'ANIVERSARI


És sense voler el pas del temps el que va marcant inexorablement com les coses van canviant, acomodant-se i ralentitzant-se al mateix que caient en un estat de mínima latència i esforç, tal vegada 9s camins, altres visions i més raonament faran que a poc a poc prenguem aire i es renoven les il·lusions. Clar està que anem fent-se majors, però com bé se sap el camí recorregut ha segut llarg i de ben segur que molt llarg és el que encara queda per recorre. 38 son els anys de festa o més si comptem als Ali-Oli, llavor i una de les branques d'on germinen els Aladins i 9 anys, que hui complim, els que portem publicant en esta bitàcola, la que ens ha donat l'oportunitat de mostrar les nostres coses en textos, imatges, música, pensaments, encontres, desencontres, el que ens agrada... en definitiva, les vivències i ocurrències que al llarg del temps este mig ens dona la possibilitat de compartir-les, tan de bo seria que lo que en el seu dia va començar com un projecte coral no acabe pareguen com una cosa personal. Des del meu parer, sempre diré que esta publicació ha segut totalment encertada i quasi única, on sempre, unes vegades més, altres menys, s'ha buscat la complicitat i la implicació per deixar constància del que hem anat gaudint en moments bons o altres no tan. 

El passat, passat és, i a partir d'ací el present i el futur ni igual ni pitjor, simplement serà diferent. 

Llevat d'això no hi ha res de 9


dimecres, 5 de juliol de 2017

SENTIMENTS RETROBATS DE L'ACTE DE LA BAIXADA

Prova a escoltar-la mentres lliges i extrau les teues sensacions

Sempre he dit que uns dels actes que més m'agrada de les festes és el de la Baixada del Crist, però més que la baixada en si és l'espera prèvia a començar la desfilada en la plaça de l'Associació de Donants de Sang Sant Vicent de Paul, la que hi ha dalt de l'escorxador, en la corba de la sargantana. Mira per a on, un matí qualsevol, trenca la rutina del meu treball diari una peça musical que per a mi és tan inesperada d'escoltar com sorprenent, són els acords musicals de la marxa de processó Jerusalén en Rne-Radio Clásica. La sensació ha sigut com si tot s'haguera detingut i en eixe mateix moment la meua memòria m'ha fet visualitzar un grapat d'imatges i records festers dels quals durant molts anys he pogut gaudir i guardar. Moments que queden i que em van servir per observar, reflexionar i compartir paraula a la vegada que em transporta i em retorna a l'olor a pólvora cremada, al pas de la desfilada quan escoltes com s'arrosseguen les sabates, trons d'arcabussos i espingardes que cremen de tanta càrrega, moments de conversa entre mos i mos d'uns rotllets d’aiguardent i assaborint una fresqueta palometa de cassalla; l'escorxador, on les gel·labes de les diverses comparses omplin la plaça com si d'un tapís de colors es tractara; públic, en peu i en silenci respectuó, en el qual sols s'escolta el soroll del moviment dels fanals en anar acostant-se el Morenet; músics, festers, càrrecs i compassos de música de processó que, sense voler, vas acompanyant-los amb la teua veu imperceptible. «Senyor, m'has mirat als ulls, somrient has dit el meu nom. A la sorra he deixat la meua barca: al teu costat buscaré un altre mar.»

En eixe moment de sentiments retrobats i perquè tot haguera quedat redó sols faltava escoltar que alguna veu em diguera: Xe!!, afanyem-nos, anem cap allà que ja estan formant per eixir. El que voldria dir és que en eixe moment vaig vestit amb barret roig, gel·laba grisa, bossa de cuir, calcetins blancs i sabates de punta. Al mateix temps que em desperte d'un somni en el qual aparec treballant en un dia qualsevol.

Però, per molt que ho he intentat, cap veu he pogut escoltar. Acaba la interpretació de la marxa i torne a la realitat, continue la tasca de cada dia i mentrestant escoltant Radio Clásica.

dijous, 8 de juny de 2017

D'ESTIMA I AGRAÏMENT


Imatge Tono Campos

Una vegada més, com que sempre cal ser agraïts, vull, en nom dels meus germans i de mi mateix, agrair a la Comparsa Saudites que vos recordàreu de mon pare en l’homenatge del passat dissabte durant el sopar commemoratiu del vostre 50 aniversari. Sempre he tingut molta estima a la comparsa; no vull oblidar que és on vaig iniciar la meua vida festera i on continue tenint grans i bons amics, sobretot a l’esquadra Aladins, que sempre m’han fet sentir com un més. Vull felicitar la junta de govern i, en especial, el President i el Primer Tro per la magnífica organització del sopar. I com sempre deia mon pare: ” les portes de ma casa sempre estaran obertes per als bons festers i per als bons amics.” I vosaltres ho sou. 


sideBar2
mi ping en totalping.com calcular page rank calcular page rank directorio webs banner made with bannerfans.com, hosted on imageshack.us