Amb l’arribada del Nadal, els Aladins i les nostres famílies, ens reunim per celebrar els nostres tradicionals actes nadalencs, actes com el “sopar del pobre” o el “dinar del pastor”.
Este és un clar exemple del vincle d'unió de l'esquadra, que amplia la seua relació durant tot l'any i traspassa la frontera dels festejos merament morocristians, que són el principal nexe de la nostra esquadra.
Però en estes celebracions nadalenques, hi ha un acte a què tots li tenim més estima. Quan érem més menuts el dia més important era el dia en què arribaven els Reis Mags, els esperàvem amb gran il·lusió per vorer si ens portarien el baló o les botes per jugar a futbol, o la bicicleta, per aquells més afortunats.
Ara, de més majorets, continua sent un dia molt esperat però amb altre atractiu, i és que en este dia gaudim de l'anomenat “El vermut de Manolo”. Un acte que té un carisma especial, bé per les dates en què se celebra, bé per tractar-se d'un acte totalment familiar, o be per la seua tradició.
Es tracta d'un acte familiar que ens unix a tots els components de l'esquadra, junt amb les nostres dones, xiquets i xiquetes. El mateix se celebra una vegada finalitzada l'arribada del missatger de SSMM. Els Reis Mags d'Orient “Jacobo” a la nostra ciutat. Així que ja és tradició acudir a la plaça Major a cantar: “Ja vénen els Reis, per la costereta i al xiquet li porten una samarreta, tirori tirori…” i després traslladar-nos a celebrar tots junts este entranyable “Vermut de Manolo”.
“El Vermut de Manolo”, actes com este, i tractant-se en les dates en què ens trobem, són els que eleven el valor de l'amistat al seu màxim exponent. I en què l'amfitrió es veu gratament recompensat per la màxima assistència dels membres de l’esquadra.
