És públic que hi ha un distanciament entre la Societat de Festers i la Comparsa Saudites i que aquest s'ha produït com a conseqüència de "La Rifa". La comparsa va manifestar el seu parer respecte a "La Rifa" en forma d'escrit, que desprès va ser contestat per la Societat de Festers. Com tampoc estàvem d'acord amb la resposta, vam tornar a fer un escrit per intentar aclarir tot un poc. A la vista de tanta carta, el President de la Societat va entendre que seria convenient fer un acte de conciliació entre ambdós societats, la de Festers i la Comparsa Saudites, i així és com el dijous dia 22 de juliol ens vam trobar en la sala de juntes de la Societat per a intentar ficar en clar el que estava fosc. Després de tot el que es va dir, crec que la cosa va quedar de la mateixa manera o pitjor. No puc reproduir tot allò que es va dir, però sí que vull fer pública la meua impressió dels fets i sobre les paraules que es van dir per ambdós parts.
La Societat de Festers estava representada pel seu President, pel Secretari i pel Cap de premsa., mentre que la Comparsa Saudites ho estava pel seu Primer Tro, per alguns membres de la Junta i per algun comparsista interessat per aquesta qüestió.
Desprès de la intervenció inicial del Trimer tro, va ser el President de la Societat de Festers qui va prendre la paraula i les conclusions que vaig extraure són:
- Que estava molt enfadat per les crítiques cap a la seua persona.
- Que tota la Junta havia treballat molt pel poble i per la festa i que era injusta la situació que s'havia produït.
- Que el que li demanava el cos era quedar-se a casa, però que no ho feia per què tenia el deure de complir amb tot el que s'havia proposat dur a terme.
- Que totes les decisions havien sigut preses en juntes, que les comparses havien estat d'acord i per tant era als representats de les comparses a qui s'havia de demanar explicacions.
- Que des de la Societat s'havia facilitat tota la informació necessària perquè tothom la tinguera per a poder decidir el que calia.
- Que la Junta que presidia era la que més transparència havia tingut mai.
Com podeu veure després del "chorreo" no podíem ni havíem de quedar-nos callats i vam fer ús de la paraula per dir el següent:
- Que ningú dubtava de la seua capacitat de treball i de tot allò que havia fet i portat al poble. Que havia d'entendre que el càrrec, entre d'altres coses, també du aparellada la critica de la resta de festers, com a conseqüència del que es fa i com es fa.
- Que semblava que el malestar que tenia, per totes les crítiques rebudes, estava descarregant-les en nosaltres. Ens estava "marmolant" de bona gana.
- Que ens semblava que no acceptava la crítica.
- Que el 150 aniversari no havia caigut del cel en aquests moments.
- Que quan va iniciar la seua presidència ja sàvia que en l'any 2010 se celebraria el 150 aniversari. I davant d'açò preguntem:
+ ¿Quant ha estalviat la Societat en aquestos tres anys?
+¿Com s'han gastat els 400.000 €, ingressats aproximadament en concepte de quotes de festers? El càlcul està fet de la següent manera (45 € quota anual * 3000 festers * 3 anys). No vam parlar d'altres ingressos fixos que té la Societat: cadires, programa, etc. Els variables, que no podem suportar mai un pressupost, no podem previndre'ls, subvencions.
+ ¿Per què s'havia entestat la Societat a celebrar tots els actes programats?
+ ¿Per què no podia celebrar-se el I Congrés d'Ambaixades un altre any?
+ ¿Per què no s'havia retallat el pressupost, i per tant els actes, com a conseqüència de la minva dels ingressos?
- Que ens semblava que s'havia jerarquitzat la festa i s'havia produït un distanciament entre els festers i els seus màxims responsables, i la conseqüència era la crítica i la poca assistència als actes programats.
- Que ens semblava poca la informació pressupostària rebuda. Que en cap moment havíem dit que no pagaríem "els números de La Rifa", però que es volia una major informació.
Les conclusions que vaig extraure i que vos trasllade són les següents:
- La Societat ha fet molta faena, que ha sigut poc reconeguda pels festers, però ha gestionat mal els recursos i els diners que ha tingut al seu abast.
- La Societat no accepta la crítica. Els senta malament. Cosa que el Secretari i el President van fer evident amb les seues paraules i amb les seues actuacions.
- Que el President va aprofitar la nostra presència per fer-nos veure el seu malestar per les critiques rebudes per tot el món fester.
- Que els membres que van representar la Comparsa, ho van fer molt responsablement i dignament, sense cap tipus d'exaltació.
Després de tot açò la sensació que em va quedar al cos era que nosaltres érem els culpables de:
- Demanar explicacions.
- De no estar d'acord amb la manera de fer les coses.
- De criticar.
¿De què som culpables?
No som culpables de res. Hem fet les coses com ningú ha sabut i hem manifestat la nostra opinió com calia. Per tot això estic content i satisfet de formar part d'aquesta com
