De nou el nostre poble i les poblacions veïnes patixen un destructiu incendi que repetix la història de fa uns anys, quan van quedar arrasades les serres de tot el terme municipal. Després de vore com la nit del dilluns el foc devorava les muntanyes com si d'un volcà es tractara i recórrer mes tard el paisatge que ens ha deixat, la veritat és que no trobe la paraula exacta que clarament definisca l'estat emocional en què et quedes: ràbia, impotència, indignació, incredulitat. Ara bé, sí que ho tinc clar, però que molt clar en altres casos.
Agraïment, a tots i a totes les persones anònimes, empreses, mitjans aeris i terrestres, organismes i institucions, tan públiques com privades, que s'han bolcat i han treballat de valent en l'extinció de l'incendi, de veritat, GRÀCIES.
Diners, que ja es van prometre per a l'incendi de 1994 i que mai van vindre i ara tornen a anunciar per a la neteja i reforestació.
Investigació, la que calga perquè la policia treballe i arreplegue totes les proves necessàries per seure l'autor o autors davant del jutge.
Justícia, que recaiga amb tot el seu pes per la pèrdua que hem patit tots el ciutadans perquè mai més ningú tinga ganes de tornar a intentar-ho.
I ara, em reserve les paraules que en vénen al cap, que en son unes quantes, i intentaré ser correcte.
Despreci i odi, a la persona o persones que han provocat l'incendi.
Llàstima que qualsevol pirat de la vida done esta imatge d'Ontinyent i sempre hàgem de ser notícia de primera plana als mitjans de comunicació per qualsevol succés.
Sense paraules.
Punxa damunt per ampliar la imatge.
