dimecres, 13 d’abril del 2011

EUTERPE I LA INSPIRACIÓ


Com ja sabeu, l’any passat la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana en va atorgar el Premi Euterpe 2010 a la millor composició de música per a la festa. El motiu d’este xicotet escrit es donar a conéixer als visitants del blog qui era Euterpe i alguna cosa pel que fa a la relació entre inspiració i les muses.

Segons la mitologia grega, les Muses són les nou filles de Zeus i de Mnemósine. Aquestes van ser engendrades, segons el mite, en nou nits consecutives. Segons l'historiador grec del s. II Pausanias al principi les muses van ser tres: Aedea (el cant, la veu), Meletea (la meditació) i Mnemea (la memòria). Juntes representaven les precondicions de l'art poètic en la pràctica del culte religiós. Pocs són els mites que les esmenten, però se'n diu que solien ser les cantants de les festes que organitzaven els déus.

És Plato, en l'any 401 a.c. aprox. i posteriorment els autors neoplatónics, el que fa de les nou Muses les mediadores entre el déu i el poeta o qualsevol creador intel·lectual. Les Muses presents en les arts són: Cal·líope, Musa de l'eloqüència i de la poesia èpica. Clío, És la musa de la història. Erato, És la musa de l'art líric de la triaria. Euterpe, És la musa de la música. La seua representació artística sol ser una flauta (simple o doble). Melpómene, És la musa de la tragèdia. Polimnia, És la musa de la retòrica. Talía, La musa de la comèdia. Terpsícore, la musa de la dansa. Urania, la musa de l'astronomia i de la astrología.

L’instrument que toca Euterpe és una flauta grega (aulos). Aquesta és una flauta de doble tubo (millor dit, és com un oboè doble)que están units en un extrem per una boquilla de doble llengüeta. Va ser inventada per la diosa Atenea i s’utilitzaba en els temples, rituals, jocs i altres esdeveniments.


Muses i Inspiració.

Es diu inspiració a aqueix estímul que aconsegueix que un artista crega que la seua obra és un element creatiu diferenciador. Tot allò relacionat amb la inspiració és una recerca constant d'elements, circumstàncies, fets, persones que aconsegueixen dotar l'artista d'una força creadora imparable. Queda per saber si el talent artístic depén dels moments inspiradors, d'aqueix instant en el qual les muses bufen en l'oïda sintonies de creativitat, o si com va dir Pablo Picasso “quan arribe la inspiració que em trobe treballant”. Potser siga una barreja dels dos conceptes i aqueix bufit que arriba de l'interior de cadascun dels artistes, servisca per a il·luminar la sendera del seu treball. Inspirats per les muses, es podria concloure que tot ser humà és un artista en potència i que només depén de les circumstàncies que l'envolten perquè cadascun aplique el seu art a la vida. Algú va dir alguna vegada que “som menuts déus en potència”. Llàstima que no sempre es perceba el suau murmuri melòdic del que les muses vulguen contar. Les recerques creatives dels nostres dies abasten moltes més coses que en l’antiga Grecia. Per què no una Musa de la Programació? O Una Musa de la Música electroacustica? Les muses tradicionals van ser útils en l'antiga Grècia, però òbviament, hi ha hagut una evolució de les Arts. Si les muses tradicionals no m’inspiren en la meua creació, per què no invocar i crear una nova musa?

Hi ha un ritual, que no vaig a explicar ara, per a invocar i crear una nova musa. Tot es questió de tindre els materials necessaris i posteriorment entrar en un estat de relaxació que ens permeta vore imatges que puguen representar la musa que estem creant.

sideBar2