Aquesta setmana en van fer arribar la notícia de l'elecció de Manolo Palomar com a Rector de la Universitat d'Alacant. Este fet em va alegrar no sols pel fet que un fill del poble, al qual conec, aconseguisca aquest honor, sinó també perquè m'ha permés que conega alguna cosa més de la seua vida professional. De tota manera vos contaré la meua relació amb ell.Manolo és de la quinta del 64 i per tant tenim la mateixa edat. Al llarg de la nostra vida hem coincidit amb algunes aficcions i ens hem enfrontat un grapat de vegades per elles. Ens vam conéixer en els camps de futbol, del Convent. Ell formava part de l'equip de futbol del seu col·legi “La Concepción”, pertanyia a “El España”; jo, per la meua part, formava part de l'equip de futbol del col·legi “Santa Maria”, pertanyia a “El Baracaldo”. Poc després ell va passar als juvenils de l'Ontinyent i jo, primerament al Sant Josep i després al Sant Rafel, la rivalitat entre els dos equips era patent en cada partit. En l'Institut de l'Estació també vam coincidir, però si ell agafava ciències pures, jo agafava les lletres pures. Així que mai coincidírem i sols ens limitàvem a saludar-nos com a coneguts i rivals, i prou. Quan va arribar el moment d'estudiar fora de casa, ell va elegir València i jo, Alacant; però els dos van coincidir en els estudis, vam elegir la informàtica. Allà pels anys 80 pareixia ciència ficció. Per aquells moments sols hi havia com a ordenadors personals els "SPECTRUM" i els "COMMODORE". Es va formar en l'enginyeria, va aconseguir més tard la càtedra i rodava pel món de la universitat. Últimament hem tornat a vore'ns i per descomptat a enfrontar-nos. Ara cadascun de nosaltres pertany a l'equip de volei de les nostres comparses: ell, en els Chanos i jo, en els Saudites. Si voleu saber qui guanya, la resposta és clara: unes vegades guanya ell i altres guanye jo. Allò bo de tot és que els dos ens hem divertit fent el que ens agradava, juntament amb els nostres amics, i que no hi ha hagut mai cap baralla més enllà del terreny de joc.
Per acabar voldria felicitar a Manolo pel càrrec que a partir d'ara ha de desenvolupar, que tinga coneixement i temprança en totes les decisions que ha de pendre, que no seran poques. I sobretot: Enhorabona Manolo!.
