dimarts, 27 de maig del 2014

LA MUSICA QUE M'AGRADA: ROLLING STONES

AUPA ATLETI

Tenia 9 anys quan vaig presenciar la primera final de la Copa de Europa del Atletico de Madrid contra el Bayern de Munich. Aquell dia mon pare en va enviar a dormir a les 10 de la nit, no vaig poder-la acabar de veure. Al dia seguent calia anar a l'escola i havia de matinar. Gitat al llit podia escoltar a males penes el que pasava. Estaven en la prorroga, la son em va véncer i en vaig  ficar a somiar que el meu equip acabaria guanyant el partit. Al dia seguent vaig parlar amb ma mare per preguntar-li que hi havia pasat, però ma mare no en va aclarir res, no havia prestat atenció, mon pare estava treballant i jo estava fet un mar de dubtes perque no savia el que hi havia pasat, clar no hi havia INTERNET, ni TELETEXT i la TV no començaba a emetre fins a migdia, en casa no tenia ràdio, aixi que vaig agafar la motxila i el bocata i men vaig anar en el meu germa a l'escola. Alli m'ho van aclarir tot. El meu company de classe Ximo Alberca (l'omeia i tambe del ATLETI, ara me s'ha fet del Valencia), m'ho va comptar tot. Luis Aragones, havia marcat de falta en el temps afegit, però faltant 30 segons (lo que tardeu en lleguir lo que esta en parentesis), ens van empatar. El temps s'havia complit a les hores va ser el primer partit, de final de copa d'europa, que acabava el temps reglamentari mes l'afegit amb empat. No sabien que fer i es va decidir tornar a fer un partit dos dies despres. Com tots sabeu el meu equip va perdre eixe partit i per tant la Copa. 

Quaranta anys despres he patit altra vegada la decepció de veure com faltant no res, en el temps afegit, ens fotien la Copa, uns que sols volien guanyar un NUMERO (la decima). Jo no se que es aixo de LA DECIMA, com si els titols portaren un nombre. Aquest any ho vaig vore fins al final i ho vaig sentir, inclus en vaig despertar de matinada perque no podia dormir. En va passar al contrari de quan era menut. Manolo, jo se que no pots entendre estos fervors futbolistics, però quan t'impliques emocionalment, les derrotes, d'aquesta manera, son "dolentes". De tota manera jo soc molt cabut i aixo no va fer-me camviar i continuare seguint del ATLETI fins... Espere que no tinguen que passar quaranta anys mes per a lluitar en altra final perque si no crec que no la vore. De tot aquest rotllo de la final em quede en dos frases, la primera la va dir la setmana passada el CHOLO SIMEONE, 'Si se trabaja y se cree, se puede' i estig segur que algun dia vorem tots cumplits els nostres somnis, la segon la va dir un aficionat del ATLETI, aquest diumenge despres de perdre 'Esto es el ATLETI y quien quiera otra cosa que se vaya al REAL MADRID'. Jo tinc molt clar on vull estar i quins van a ser els meus colors. AUPA ATLETI



Be ja esta be del rotllo de la final ara toca parlar de musica i en aquet cas dels ROLLINGS, perque actuaran a Madrid el 25 de Juny un mes i un dia despres de la final. Es dificil elegir una peça d'aquest grup que du 52 anys dins del mon musical, però com el diumenge vaig vore una peli de Angelina Jolie on ella en cantava una, pense que aquesta servira. Açi vos deixe en els Rollings. 


Ja en dieu alguna cosa i si no fins al proxim "LMQMA".

Per a gustos, colors i aquesta és la música i l'equip que a mi m'agrada.

sideBar2