dilluns, 7 de setembre del 2015

ALI OLI O ALADINS


Una de les grandeses de les nostres festes de Moros i Cristians és que m'ha permès poder retrobar-me amb amics de la infància i de la joventut.

Entre 2012 a 2014 vaig tenir l'honor d'entrar a formar part de la Junta de Govern de la Societat de Festers com a Vicepresident. Coses de la vida em trobe en aquesta junta al meu bon amic Manolo Requena, com a Secretari. Manolo és saudita i membre de l'esquadra Aladins, a la qual vaig pertànyer des de la fundació de la Comparsa en l’any 1967, quan l’esquadra s’anomenava ALI OLI.

Gràcies al retrobament amb Manolo he pogut tornar a gaudir dels amics que saudites: el meu cosí Jose Gil, Dani Ferrero, Enrique Marti, Roberto Sanz, Marcos Gandia, Jose Juan Revert, Fernando Fuster, Paco Martínez, Pepe Semper i, com no, Manolo Requena. Uns amics als quals sempre els he tingut un entranyable afecte i des quals guarde un grat record i pels que tinc una profunda admiració. I dic record i admiració perquè van ser uns anys en els quals vaig gaudir molt de l’etapa com ALI OLI, i després, els vaig poder acompanyar a engrandir, més si cap, aquesta esquadra, quan es va convertir en els ALADINS. Volguera destacar com a anècdota que els pioners de l'esquadra sempre han defensat el nom inicial d'ALI OLI. Açò ha sigut el motiu de moltes discussions i comentaris, sempre des del respecte, que també acabaven sempre en bromes. Mai ha arribat la sang al riu.

I he dit admiració perquè poques esquadres poden presumir de tenir dos compositors de música de la talla de Dani Ferrero i Marcos Gandia amb diverses composicions festeres dedicades a l'esquadra, càrrecs que van passar per la “casa” com el d’assessor musical en la Societat de Festers, un pregoner de les nostres festes (el meu bon amic Manolo) i un llarg etc. Però el més important és que, després de 25 anys, segueixen mantenint viva l'essència de l'esquadra, de la comparsa i de l'amistat.

Vull agrair moltíssim a aquestos amics meus, perquè així els considere, que m'hagen acceptat de nou en les seues vides i en la seua esquadra. Encara m'emocione en recordar aquell dia en què per primera vegada vaig assistir al tradicional i famós esmorzar de la “salaura” de cada dissabte de festes en casa del meu cosí. Em van rebre amb els braços oberts, em van dirigir unes paraules molt emotives i em van obsequiar amb el símbol de l'esquadra: el llum dels Aladins. En fi, vaig ser la persona més feliç del món en aquell moment. Ho dic de tot cor.

Ja fa un parell d'anys que organitzem en ma casa un esmorzar, un dinar o un sopar. Recordem els vells temps, compartim pensaments i arribem a perdre la noció del temps. Gaudim revivint anècdotes, que arriben a ser quasi palpables de nou i ens deixem envair per l'alegria d'estar junts una altra vegada, aportant aquells trossets de les nostres vivències perquè tornen a ser una sola i compartida. Vull aprofitar l’ocasió que m’oferiu al blog per felicitar a Roberto Sanz, pel seu nomenament com a Primer Tro dels Saudites de 2016. Li desitge el major dels èxits, li demane que gaudisca de cada moment i de cada acte, i li brinde el meu suport incondicional per a tot allò que necessite. Al final, no importa si és ALI OLI o ALADINS. L'única cosa que és ben certa és que els seus integrants, els meus bons i grans amics, no han canviat, i açò és el que compta.

sideBar2