Que el nom és un dels drets més importants que té l'ésser humà això ja ho sabem. Es tracta de la paraula o grup de paraules que designa o servix per a identificar a algú formant part de la identitat de cada persona, és a dir, del conjunt de trets propis que el caracteritzen i diferencien dels altres.
Per conèixer l'origen del grup de paraules que ens identifica, ens caracteritza i ens diferencia, una prestigiosa universitat ha elaborat un estudi onomàstic de la nostra esquadra perquè ens done una poqueta de claredat, encara que siga com la llum del nostre cresol.
En una primera part i perquè tots conegau el contingut, està dedicat a un extens estudi, que ara vos resumiré, de l'origen i santoral dels noms.
L’advocació de la Verge dels Àngels es remunta al somni de Sant Francesc d’Assis en el que veu a María amb el xiquet acompanyada d’uns àngels, una visió que donà origen al anomenat “Perdó d’Assis”.
Àngel és un nom que procedix del llatí àngelus, que al seu torn deriva del grec ἄγγελος (ággelos), significa "missatger", "enviat". Així és, diuen en la Bíblia els "enviats de Déu".
Les dates de celebració més tradicionals que oferix el santoral, son la de la Mare de Déu dels Àngels, el 2 d'agost, o la festa dels Àngels Custodis, el 2 d'octubre.
Daniel de Pàdua es creu que era un jueu convers per la inscripció de la seua tomba, en la que diu que era levita. Vinculat al bisbe Prosdòcim de Pàdua en la seua labor d’evangelització i diaca, segons pareix, de l’església de la ciutat italiana de Pàdua. Probablement va ser martiritzat cap al any 168 encara que tradicions anteriors deien que fou martiritzat a l'inici del segle IV, durant les persecucions de Dioclecià.
Daniel, nom derivat de l’hebreu דָּנִיֵּאל “ format per la paraula dan, i la paraula semítica El que significa "Déu és l’únic jutge”.
Santoral 3 de gener
Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic va ser l’últim del llinatge dels Otons. Hereu al ducat de Bavera que a la mort de del seu cosí Otó III va ser anomenat emperador d’Alemanya. Va ajudar a la reforma monàstica i va distribuir entre els pobres llevant-li-ho als rics.
Enric d’origen germànic. Derivat de l’acabe “Heimrich” significa "Aquell que posseïx una pàtria"
Santoral el 13 de juliol encara que els més vells, cabuts que cabuts, continuem celebrant-lo com antigament, el 15 de juliol.
Ferran III de Castella anomenat el Sant fou fill de Berenguela, reina de Castella, i d’Alfons IX, rei de Lleó. Durant el seu regnat es van unificar definitivament les corones de Castella i Lleó, va mamprendre la construcció de la catedral de Burgos i va ser fundador de la Universitat de Salamanca.
Va ser canonitzat en 1671, sent papa Clement X.
Ferran d’origen germànic significa "Aquell que busca la pau".
Santoral 30 Maig.
Francesc d’Assis va fundar l'orde franciscana i una segon ordre, femenina, coneguda com la de les Germanes Clarisses. A Sant Francesc es deu la primera representació del pessebre, que va fer en una cova de Greccio. Poc abans de morir va compondre el seu himne al germà Sol o de les Criatures.
Francesc, nom d’origen grec que significa "Aquell que ha sigut alliberat".
Santoral 4 d’octubre.
Francesc Xavier, cèlebre missioner navarrés del segle XVI va nàixer a Castell de Javier on forjaria la seua personalitat enèrgica i decidida i el seu talant generós i espiritual. Funda la companyia de Jesús juntament amb Ignasi de Loyola, sent anomenat secretari de la companyia. En 1541 el rei de Portugal i el papa l'envien a les Índies orientals; missioner durant 10 anys hi ha registres a l'Índia, Malacca, Les Lolucas i Japó, establix la seua seu en Goa.
Xavier és un nom d'origen Basc, prové d'un topònim que significa etxeberri, 'casa nova'.
Santoral 3 de desembre.
Josep de Nazaret, fuster, va tindre un paper essencial amb la gran responsabilitat i privilegi de ser el pare putatiu del Xiquet Jesús i de ser espòs virginal de la Mare de Déu. Sant custodi de la Sagrada Família, que més pròxim està a Jesús i a la Mare de Déu.
Josep és un nom d’origen hebreu. Derivat de l’hebreu “Josef” significa "Aquell a què Déu ajuda".
Santoral el 19 de març.
Manuel és un nom d’origen hebreu (עִמָּנוּאֵל, ʻImmānûʼēl) que significa "El Déu que està amb nosaltres" o "El Déu que està entre nosaltres". En la Bíblia s’anomena a Jesús de Natzaret davall la seua forma original "Emmanuel".
La data de celebració del santoral és el dia de Cap d'Any l'1 de gener.
Marc Evangelista és l’autor del segon Evangeli, d’origen jueu de Jerusalem va acompanyar a Pau de Tars i a Bernabé, el seu cosí, a Antioquia en el primer viatge missioner. Patró dels advocats, els notaris, els artistes de vitralls, els captius, d’Egipte, de Venècia, contra la impenitència i les picades d’insectes.
Del llatí “Martcus” significa "Aquell que procedix de Mart", amb Mart com a déu de la guerra romà. El seu símbol és el lleó alat.
Santoral 25 d’abril.
Robert de Molesmes, abat. Fundador a l'any 1098 en Citeaux, França, junt amb els monjos benedictins de l'abadia de Molesmes l'orde monàstica catòlica Cistercenca, anomenada "la Carta de la Caritat". Els monjos usaven un hàbit blanc o gris, per això se'ls anomenava els monjos blancs.
D’origen germànic. Derivat del nom “Hrodberht” que significa "Aquell que brilla pels seus actes".
El seu sant se celebra el 7 de juny.
Per concloure l’informe que em remet el departament d'onomàstica antropològica, branca de l'onomàstica que estudia l'origen i significat dels noms propis de persones, elaborat a partir d’un primer treball de camp, recollida de dades i que es completa amb un laboriós estudi analític i estadístic ens aporta una serie de conclusions que a continuació passe a extraure-vos. Com comprendreu, permeteu-me que em reserve el no publicar la part més personal donat el caràcter públic d'esta bitàcola.
El nom que més abunda en la nostra esquadra és el de Josep, cosa normal per això que diuen que en qualsevol casa valenciana cau un Pep o un Vicent. Sols a un li van posar el nom del sant del dia en que va nàixer. Com venim d’una generació que encara es pot considerar tradicional, 8 de nosaltres portem el mateix nom que els nostres pares, 6 tenim un segon nom per diferenciar-nos dels nostres progenitors o recordar a un familiar i 6 son també els que porten un sol nom. Tots portem noms en castellà excepte un que en el seu dia va dir que ja estava bé i va optar per normalitzar-los al valencià. En el cas dels que portem noms compostos tots fem servir el primer com a nom principal excepte un, que mira per on, utilitza el segon com a nom principal. Resumint, com es pot veure tots el noms pertanyen al santoral cristià i si aprofundim un poc més sempre podrem veure alguna ressemblança entre la persona i l’origen o significat del nom.
Aneu preparant la butxaca per pagar l'informe.
