dimecres, 5 de juliol del 2017

SENTIMENTS RETROBATS DE L'ACTE DE LA BAIXADA

Prova a escoltar-la mentres lliges i extrau les teues sensacions

Sempre he dit que uns dels actes que més m'agrada de les festes és el de la Baixada del Crist, però més que la baixada en si és l'espera prèvia a començar la desfilada en la plaça de l'Associació de Donants de Sang Sant Vicent de Paul, la que hi ha dalt de l'escorxador, en la corba de la sargantana. Mira per a on, un matí qualsevol, trenca la rutina del meu treball diari una peça musical que per a mi és tan inesperada d'escoltar com sorprenent, són els acords musicals de la marxa de processó Jerusalén en Rne-Radio Clásica. La sensació ha sigut com si tot s'haguera detingut i en eixe mateix moment la meua memòria m'ha fet visualitzar un grapat d'imatges i records festers dels quals durant molts anys he pogut gaudir i guardar. Moments que queden i que em van servir per observar, reflexionar i compartir paraula a la vegada que em transporta i em retorna a l'olor a pólvora cremada, al pas de la desfilada quan escoltes com s'arrosseguen les sabates, trons d'arcabussos i espingardes que cremen de tanta càrrega, moments de conversa entre mos i mos d'uns rotllets d’aiguardent i assaborint una fresqueta palometa de cassalla; l'escorxador, on les gel·labes de les diverses comparses omplin la plaça com si d'un tapís de colors es tractara; públic, en peu i en silenci respectuó, en el qual sols s'escolta el soroll del moviment dels fanals en anar acostant-se el Morenet; músics, festers, càrrecs i compassos de música de processó que, sense voler, vas acompanyant-los amb la teua veu imperceptible. «Senyor, m'has mirat als ulls, somrient has dit el meu nom. A la sorra he deixat la meua barca: al teu costat buscaré un altre mar.»

En eixe moment de sentiments retrobats i perquè tot haguera quedat redó sols faltava escoltar que alguna veu em diguera: Xe!!, afanyem-nos, anem cap allà que ja estan formant per eixir. El que voldria dir és que en eixe moment vaig vestit amb barret roig, gel·laba grisa, bossa de cuir, calcetins blancs i sabates de punta. Al mateix temps que em desperte d'un somni en el qual aparec treballant en un dia qualsevol.

Però, per molt que ho he intentat, cap veu he pogut escoltar. Acaba la interpretació de la marxa i torne a la realitat, continue la tasca de cada dia i mentrestant escoltant Radio Clásica.

sideBar2