Sabíeu que a la baixa edat mitjana l'any no començava l'1 de gener com ara, sinó el 25 de desembre? Això és perquè usaven el còmput de l'anno a nativitate domini, és a dir, l'any de la Nativitat del Senyor, per això cal anar amb compte amb la datació dels documents medievals. D'altra banda, abans també es gastava l'any de l'Encarnació (25 de març), que encara ho complica tot més.
Però hui és el segon dia de Nadal, Sant Esteve, i vull parlar-vos-en a partir d'una fotografia de l'arqueta reliquiari de Sant Esteve, realitzada als tallers d'orfebreria de Llemotges cap a 1210-1220. Una autèntica joia de l'orfebreria esmaltada. L'arqueta contenia relíquies de sant Esteve, un sant molt venerat a Llemotges, des d'on se'n va expandir el culte arreu.
Esteve és considerat el primer màrtir del Cristianisme, per això sovint se l'anomena Protomàrtir. Segons el llibre dels Fets dels Apòstols, va ser un dels primers 7 homes escollits pels apòstols de Jesús per ajudar-los en l'organització de l'Església i a predicar l'evangeli. Els seus discursos abrandats van ser considerats blasfems pel Senedrí, i per això va acabar morint apedregat per uns exaltats als afores de Jerusalem.
L'arqueta reliquiari ha estat decorada en la seua part frontal amb dos dels principals episodis coneguts de la vida de Sant Esteve. En l'escena de la coberta hi veiem el sant conduït al martiri, mentre que en la inferior, al cos de l'arqueta, hi veiem el moment en què Esteve és lapidat per dos homes, mentre un tercer a l'esquerra guarda les robes dels botxins i contempla l'escena. Aquest personatge és Saule de Tars, el futur sant Pau, que abans de convertir-se al Cristianisme es va dedicar a perseguir i denunciar els cristians.
I com que hui era el primer dia de l'any nou, com ja hem explicat, es celebra la seua festivitat.
I com que hui era el primer dia de l'any nou, com ja hem explicat, es celebra la seua festivitat.
Bon Sant Esteve i Bon Any Nou de la Nativitat!
