dimecres, 16 de març de 2011

EL FUTUR DE LA NOSTRA CAIXA

Bé, com ja sabeu, CaixaOntinyent complix els requisits mínims per continuar la seua independència en el sistema financer espanyol. Aixo en termes econòmics significa que té un core capital del 8,8% i la dependència del mercat majoris-té és inferior al 20%. En aquest article no puc ser objectiu, duc més de 26 anys treballant en aquesta empresa, crec en ella, en la seua viabilitat i per tant és una opinió parcial la que manifestaré.

Des del primer moment que vaig començar a treballar, ja deien que ens quedava poc de temps com a caixa, que ens fusionaríem prompte. En aquells moments hi havia 10 entitats a la Comunitat Valenciana. Hui ja sabeu qui queda. En 1993 vaM afrontar un nou repte, ens van dir que no serÍem capaços de mantindre un Centre de Calcul propi i ja portem 17 anys d'independència tecnològica.

Tots aquells vaticinis han quedat callats. No ens fa falta, de moment, cap ajuda ni estatal ni d'altra entitat. No necessitem convertir-nos en Banc, ni acudir a la Borsa per capital. No és que estiguem sobrats, no, però la realitat és que sense fer pols ni remolí, treballant cada dia des de fa ja més de 126 anys, hem aconseguit, tots, empleats i clients, mantindre una entitat financera pròpia, que retorna part dels seus guanys a la societat, que dinamitza les nostres empreses, que és un referent i un mig cap a altres organismes locals, autonòmics i estatals i això per a mi no sols és important sinó que estic orgullós perquè en la part que em correspon he contribuït a portar-ho endavant.

És evident que tothom no pot estar content de la Caixa, sobretot perquè la seua llavor diària ens afecta a tots. Moltes vegades he escoltat les vostres queixes i crítiques al respecte de l'activitat que exercim. És veritat que es cometen errors, és cert, però com tots. És cert que fem coses bé, també com tots, però que poques vos les he escoltat. I és que dir les coses bones ens consta molt més que fer crítica de les que no ens pareixen tant bé. Però açò que he dit es pot aplicar a qualsevol àmbit de la nostra vida i per això allò que el sant de fora fa és miracles que el d'ací està inexorablement instal·lat entre nosaltres.

Esta és la situació en la qual es trobem en aquest moment. El Banc d'Espanya, el passat dia 10 març va certificar la solvència de Caixa Ontinyent. I, a partir d'aquest moment, supose que la pregunta que faríeu seria, i fins a quan?

La resposta crec que és clara, mentre, vosaltres, la societat a qual prestem els nostres serveis confie en nosaltres. I pense que confiar no és simplement que oferisquen un interes més alt o més baix pels diners que deixe o que em deixen, de fet els excessos produïts en el passat immediat, és el que estem patint els darrers anys i del que no veiem encara el seu acabament. La confiança en la Caixa ha de respondre a uns diners ben gestionats, a uns guanys socials per a tota la població i a un vehicle de relacions per arribar allí on no podríem arribar si no fóra per la seua existència.

En definitiva pensem com serien els nostres pobles sense la Caixa per sentir, o no, la necessitat de mantindre-la.

Jo ho tinc molt clar, és evident.
sideBar2
mi ping en totalping.com calcular page rank calcular page rank directorio webs banner made with bannerfans.com, hosted on imageshack.us