Articles calssificast amb l’etiqueta Recomanem
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recomanem. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 d’abril del 2020

LA MONA DE PASQUA

He trobat tan interessant aquest article, que ha redactat un grup sobre història valenciana, que he pensat, com m'agrada fer en festes ben nostres importantants, pot ser ara que tenim temps, és un bon moment per llegir-lo i conéixer la història d'una tració i d'un dolç tan nostre. Espere que vos agrade i que este malson passe prompte.

I recordeu: "quedeu-vos a casa" si no és imprescindible eixir.

0

Ara tots els dies pareixen iguals amb el confinament, però hui és festa en la major part d’Europa, el Dilluns de Pasqua. A casa nostra ja fa un temps que se li ve donant més importància a la Setmana Santa i a la Passió, com a Castella, per la uniformització del calendari festiu a Espanya, però històricament els valencians i altres pobles ibèrics hem seguit la tradició occidental de celebrar més aïna la Resurrecció de Crist i la Pasqua com a festa gran. Per això, tot i que enguany no podem fer-ho, en “estos tres dies de Pasqua” com diu la cançó de la Tarara, que alguns allarguen fins al dilluns de Sant Vicent, és el moment d’eixir al camp a gaudir de la primavera, jugar, empinar el catxerulo i, per descomptat, menjar-se la mona per a berenar.

La mona és eixe ‘brioix’, ‘panou’ o ‘pa socarrat’ tradicional de textura esponjosa amb un o diversos ous durs incrustats, a la qual generalment es dona forma de rosca, cistella o d’animal perquè són sobretot per als infants. De fet, el costum per ací és que la regalen els padrins, els avis o els tios als seus fillols, nets o nebots, i antigament es posava un ou per cada any d’edat del xiquet/a, però això ha desaparegut i ja fa temps que hi ha tendència a reduir-ho a un únic ou per mona. A més, com a pastís no és realment cap originalitat nostra, ja que la mona amb el seus ous durs està estesa per tota l’Europa mediterrània com a dolç de Pasqua, però només valencians, catalans i murcians en diem ‘mona’. També és cert que els catalans l’han substituïda des de fa dècades per figures de xocolate, com cada any ens recorda la tele, però sabem que abans eren igual a les nostres i encara ara a les Terres de l’Ebre les fan així.

En Aragó també en fan i en alguns llocs l'anomenen ‘culeca’ o 'torta culeca', és a dir 'clueca', com una gallina que està covant els ous. En la major part de Castella i d’Andalusia en diuen 'hornazo', tot i que actualment el nom es pot confondre amb altres tipus de preparats al forn salats, però a Galícia i Astúries se'n fan de molt paregudes, amb ous o sense, i els donen el nom de 'rosca de Pascua'. A Portugal es diu ‘folar da Páscoa’, mentres que al sud de França, l’antiga Occitània, l’anomenen 'brioche de Pâques' i tenen forma de panou o de niu amb l’ou al mig, a no ser que siga una ‘couronne de Pâques'. Per cert que allí també en diuen ‘mouna’, però això és molt recent i els ha vingut des d’Algèria, on la portaren els valencians durant els segles XIX i XX. A la major part d’Itàlia en diuen ‘Pane di Pasqua’ o ‘Pane Pasquale’, i té forma de niu o de corona com a Occitània, però al sud, especialment a Calàbria i Sicília, té una gran varietat de noms com a ara 'cudduraci', ‘cuzzupe’ o ‘sguta’ entre d’altres i, de la mateixa manera que nosaltres -com en tantes altres coses-, tenen tendència a donar-los forma de cistella o d’animals.

No vos penseu, però, que la cosa acaba ací, perquè a Grècia i Xipre tenen una cosa idèntica, si bé no en la forma. Els donen el nom de 'tsureki' (τσουρέκι), solen ser allargats i en forma de trena, i com en fan al llarg de l’any els de Pasqua reben el nom específic de 'lambropsomo', que significa pa lluent, i estos últims sí porten ous durs. També en fan els armenis, que en donen el nom de ‘xoreg’ i, per extensió, a Turquia els cristians l’anomenen 'Paskalya çöreği', que significa literalment pasta de Pasqua, si bé ara se’n fan tot l’any als forns i les consumix qualsevol. Fixeu-vos que 'çöreği' sona molt paregut al grec 'tsureki', ja que realment és el mateix, com tantes altres coses que compartixen grecs i turcs malgrat que no es puguen ni vore. També cal dir que el costum s’estén cap al nord i se’n fan als Balcans, especialment a Croàcia amb el nom de ‘pinca’, i a Àustria on en diuen ‘osterpinze’, que també han d’estar relacionats etimològicament.

En estos dos darrers llocs també tenen el costum de menjar el pastís per Pasqua en família i per a berenar, però no els posen ous durs, o no en posen quasi mai, de manera que segurament abans ho feien. La forma més antiga a tot arreu pareix ser la d'una corona o rosca, i els ous posats per damunt, o bé un niu amb l’ou al bell mig, de manera que les altres formes que són habituals hui pareixen evolucions posteriors. Si bé, en definitiva, malgrat la diversitat de noms i formes, està clar que la mona és una tradició més estesa del que ens pareixia a simple vista i, per tant, ha de ser una tradició molt antiga.

L’origen exacte se’n desconeix, si bé hi ha teories per a donar i vendre. Per exemple, es diu que podria estar relacionat amb les 'munda', plural de 'mundum', que eren unes paneres amb dolços que els romans oferien a la deessa Ceres per l'abril, i hi ha també qui ho retrotrau a les 'muniquies', que era una festa grega dedicada a la deessa Artemisa. En realitat, tot això són especulacions basades en el nom semblant al de la mona, però sense base documental o històrica comprovable i, de fet, és estrany que una tradició de l'Antiguitat traspasse els grans canvis socials de la història amb el mateix nom, a més (que en este cas seria un nom regional). Una altra cosa és la relació dels ous amb la Pasqua, i més concretament amb la primavera, que sí és general a tota Europa, incloent-hi la del nord, atés que les gallines ponen més ous conforme augmenten les hores del llum del dia. Això segurament sí que té un origen vinculat a les tradicions agrícoles que més tard es va reconvertir per a relacionar-lo amb la Resurrecció, quan el Cristianisme es va estendre per tot l’Imperi Romà i va adaptar bona cosa de costums pagans per tal de facilitar les conversions.

Però si tan estesa està la mona amb altres noms, d'on ve el que li donem nosaltres? Les referències escrites més antigues a la ‘mona de Pasqua’, amb eixe nom i entesa com a pastís, són del segle XVIII, i alguna del XVII, per la qual cosa possiblement siga un poc més antiga. Hi ha diverses hipòtesis etimològiques que fan derivar el mot mona de l’àrab o del llatí, però totes tenen pegues. El diccionari de la RAE diu que ve de l’àrab 'ma‘unah', que voldria dir queviures o proveïments. Segons l’arabista Miguel Asín derivaria de la paraula àrab ‘munna’, un imperatiu que significa ‘donar’, ‘regalar’, i a partir d’ací s’ha inventat que seria un present que feien els musulmans i els moriscos als seus senyors cristians per Pasqua. Però més enllà del costum d'atribuir als moros tot allò tradicional amb un origen desconegut, l'etimologia és factible però l'explicació que se'n dona no sembla creïble des d'un punt de vista històric, almenys per al que nosaltres entenem per una mona. Què havia de fer el senyor amb tantes mones com vassalls? Menjar-se-les totes? Si l’etimologia fora certa, en origen la “munna” podria haver sigut el lliurament d'ous i gallines per part dels vassalls musulmans als seus senyors, per Nadal i per Pasqua, com una renda feudal, i eixe nom hauria passat després al valencià per a referir-se a les nostres mones que, efectivament, són regalades als fillols. Però esta renda no està documentada enlloc amb eixe nom i, per tant, no té una base històrica demostrable.

Un altre plantejament diu que podria vindre del llatí ‘munda’, que significa net, polit, com les mones redones, però etimològicament és difícil perquè hauria de perdre la /d/ i, per contra, les paraules de la família de 'mundar' i 'mondar' l'han mantinguda en valencià. Una proposta versemblant és que vinga del llatí ‘munus’, que significa ‘regal’, ‘donatiu’. Esta paraula, per exemple, apareix amb eixe significat en sermons eclesiàstics medievals i moderns, i fins i tot està relacionat amb les lleis feudals d'època medieval, de manera que, tenint en compte que a casa nostra la mona es regala, l'etimologia podria ser la correcta, independentment que l’origen del pastís fora molt més antic. Tot i això, tampoc està clar des de quan la mona es regala, ni si en tots els llocs on es diu mona es feia així des del principi, de manera que potser el nom de la mona ve d’ací, del llatí ‘munus’, però de moment no s'ha pogut demostrar històricament i tampoc no podem saber des de quan exactament. En qualsevol cas, és molt probable que abans es diguera d’una altra manera, tenint en compte la varietat de noms que rep per tot el sud d’Europa.

Siga com siga, mengeu-vos la mona, tot i que enguany haja de ser a casa, gogeu i fruïu de la vida com més millor, i a l’any que ve esperem poder tornar al camp. Bona mona, bon profit i feu bondat!

Pep Gimeno “Botifarra” i la Jove Banda Simfònica (JBS) de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), dirigida per Pablo Marqués Mestre.


diumenge, 22 de març del 2020

El CONFINAMENT PEL COVID-19

No fa falta que vos diga que ja fa nou dies que portem de confinament casolà pel decret d'estat d'alarma amb la finalitat de garantir la salut dels ciutadans, la contenció de la malaltia i el reforçament del sistema de salut pública. Sabeu que, durant estos dies, la gent estem eixint als balcons convocats a través de les xarxes i sent seguides massivament per agrair amb aplaudiments el treball de tots els professionals sanitaris que atenen estos dies en hospitals i domicilis als afectats per la pandèmia del coronavirus. Però, a més, també estem eixint als balcons, per fer una mascletà; amb el suport de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, es va convocar el Festival dels Balcons en què els músics valencians van interpretar Paquito el Chocolatero i Amparito Roca, o manifestar-se amb una cassolada durant el missatge de Felip VI, demanant-li que done a la sanitat pública davant la crisi sanitària els 100 milions d'euros que suposadament hauria rebut de l'Aràbia Saudita, després de les informacions que l’assenyalen com a beneficiari d’un compte del seu pare, el rei emèrit Joan Carles I, a Suïssa, els fons dels quals estan sota investigació.

Per al dia 9é de quarantena l'associació de Gegants i Cabets ens han fet una crida a col·laborar per tal d’animar-nos en esta crisi sanitària, per això ens han convocat a tornar a eixir als balcons per reproduir la música de Cabets i tocar les closques amb la família.

M'agregue, com he fet en les anteriors convocatòries, i aprofite per a deixar-vos un vídeo del Cant dels Angelets i el ball dels Gegants d'Ontinyent com mai havíeu escoltat dintre del concert de fi de grau de l'ontinyentí Pau Barberà a l'ESMUC en el qual va comptar amb els seus companys de projecte de música tradicional Sons d’Embat.

Cant dels Angelets i ball dels Gegants d'Ontinyent

dilluns, 23 d’abril del 2018

CINE I LECTURA PER AL DIA DEL LLIBRE

La veritat que no soc un d'eixos cinèfils de cineclub que veuen, analitzen i debaten pel·lícules fins l'extenuació, inclús les pel·lícules un tant difícils de mastegar que no arriben al gran públic, però al igual que m'agrada la lectura, també vull cine on refugiar-me per gaudir de grans direccions, de veure com actuen, d'escoltar les seues bandes sonores, d'esbrinar noves històries i conèixer nous paisatges que m'omplin de tants bons moments, intentant sempre compartir-los, passar-los i visualitzar-los en família.

El passat 19 d'abril ens va deixar Pepe Mediavilla, en un primer moment tal vegada no vos diga res el seu nom, però ja veureu com vos sonarà. Coincidint hui, dia de Sant Jordi, amb el dia del llibre en ve a la memòria la visita que va realitzar a la nostra ciutat el 19 d'abril de 2013 invitat per Edicions Babilon, juntament amb altres actors coneguts, dins de les activitats FESTALLIBRE, on els vam poder escoltar en una fantàstica xarrada a la sala Gomis i arreplegar el seu autògraf al dia següent en les casetes de la fira muntades al Parc Ausiàs March. Per cert, ens va deixar la seua inoblidable veu en un vídeo promocional de la festa moro-cristiana d'Ontinyent de 2014.


Promo festes moros i cristians d'Ontinyent

Pepe Medivilla era un reconegut actor de doblatge, la veu habitual en la que escoltem a Morgan Freeman en castellà, també conegut per la veu de Gandalf en El Senyor dels Anells i El Hobbit. Es va iniciar en el món del doblatge interpretant a actors secundaris, quan tan sols tenia 20 anys, i és a partir dels anys 90 quan se li va presentar l'oportunitat de fer un xicotet paper en la pel·lícula de Quentin Tarantino “Pulp Fiction” i més tard començar a doblar a Morgan Freeman.

Si abans hem lligat veu, ambaixades i moros i cristians, ara és un moment bo on barregem cine i lectura; en una veu, Pepe Mediavilla; un actor, Morgan Freeman; un grandíssim personatge, Nelson Mandela i un poema per celebrar el dia del llibre, INVICTUS.


Fotogrames de la pel·lícula INVICTUS

No deixeu de vore cine i llegiu bona cosa de llibres.

dilluns, 2 de gener del 2017

GENER. Un poc de mitologia i d'etimologia


déu Janus, escultura al Vaticà

El nom del primer mes de l'any (gener) prové del nom del déu Janus (llatí: Iānus -ī), el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases. Apareix representat amb dues cares: una que mira endavant i l'altra enrere. Al seu honor es va dedicar el primer mes de l'any: gener. Porta una clau perquè és el guardià de les portes.
 

La llegenda explica que les seues dues cares simbolitzen el do de veure alhora el passat i el futur per poder decidir sàviament sobre el present. Aquest do seria un regal de Saturn, agraït perquè Janus el va aixoplugar. Les dues cares de Janus s'associaven amb el Sol i la lluna, una tenia barba i l'altra no. Simbolitza el trànsit, el canvi. Per això se li retia culte als moments importants de la vida, en rituals com el matrimoni, o a l'inici de les operacions agrícoles. També era un déu que feia de pont entre la vida rural i la urbana, les dues ànimes romanes. Aquesta idea va fer que apareguera en les monedes republicanes. Aquest honor es recolza a més a més en el caràcter cultural del déu, que hauria introduït part de les lleis i costums romanes. També es deia que Janus s'hauria casat amb la nimfa Juturna, que tenia un santuari i la font on vivia a prop del seu temple, al Fòrum. Amb ella va tenir un fill, el déu Fontus, o Fons, déu de les fonts.

Aquesta divinitat masculina és de les més importants del panteó itàlic i també de les més característiques de la religió romana. El seu culte va ser introduït per Ròmul i el seu nom figurava en els càntics rituals dels salii, sacerdots creats per Numa Pompili. Janus va ser sempre un déu popular entre els romans, i el santuari consagrat a ell pel Forum havia servat quasi del tot la seva primitiva importància fins al segle IV de l'era cristiana.

Em semblava interessant que coneguéreu l'origen del nom del primer mes de cada any sobretot per recordar que ,com fa el déu, cal tenir sempre present el passat per assegurar un bon futur.


Jo només puc desitjar-vos: Bon Any!


dimecres, 23 de desembre del 2015

NADAL 2015

Nadal és un terme d'origen llatí que significa naixement, i dóna nom a la festa que es realitza amb motiu de l'arribada de Jesús de Natzaret. També s'utilitza per a fer referència al dia en què es celebra, bé siga el 25 de desembre en les esglésies catòliques, anglicanes, ortodoxa romanesa i algunes protestants o el 7 de gener per a les esglésies ortodoxes que no van adoptar el calendari gregorià.

També els historiadors estan dividits, mentres uns creuen que la verdadera nativitat va tindre lloc entre els mesos de setembre i octubre, altres pensen que és mes encertada entre abril i maig, en el que de veritat pareixen estar més d'acord és que el naixement no es va produir un 25 de desembre en Betlem. Esta teoria entre altres coses es basa en qüestions geogràfiques, a l'hemisferi nord el mes de desembre coincidix amb l'hivern, la qual cosa posa en dubte que els pastors hagen estat a l'aire lliure o que el cel d'eixa nit haja sigut estrelat, segons els fets narrats en els textos bíblics. De totes maneres, es creu que la raó per la que va ser estipulada per l'Església Catòlica l'any 350 a través del Papa Juli I va ser fer-la coincidir amb els ritus pel solstici d'hivern i així facilitar l'acceptació del cristianisme entre els pagans. De fet, existien importants festejos que es realitzaven al voltant del 25 de desembre abans del naixement de Crist com el Cápac Raymi dels Inques, El Huitzilopochtli dels Asteques o el Natalis Solis Invicti dels romans.

Siga en una data o siga en un altra el que és ben cert és que els Aladins volem aprofitar l'avinentesa per compartir el nostre desig de felicitat, perquè passeu un bon Nadal amb la companyia de les persones que més estimeu i que els reis vos siguen propicis i vinguen carregats de noves il·lusions i esperances per al nou any 2016.


0
Les Pel·lícules que no deuràs de deixar de veure en Nadal.

dimarts, 21 d’octubre del 2014

LA MÚSICA ÉS L'HARMONITZACIÓ DELS OPOSATS

“El temps passa i toca reflexionar del que has fet i el que ha quedat. Pensa amb lo bo i renega de les enveges.”

Un dia qualsevol que necessites un poc de tranquil·litat, relaxació o simplement un fil musical que acompanye el teu treball és una bona excusa per escoltar E.S. POSTHUMUS, grup musical nord americà creat pels germans Helmut i Franz Vonlichten allà per l’any 2.000 fins la seua dissolució al 2010 amb la mort de Franz. Música independent d'estil cinematogràfic amb una fusió de l'èpica clàssica envoltada d'orquestres i sons electrònics donant una nova forma de música clàssica del segle XXI. Els seus temes estan inspirats en la filosofia de Pitàgores, en la que s'ha firma que "la música és l'harmonització dels oposats: la reconciliació d'elements en conflicte entre ells." 

E.S. Posthumus va produir música orquestral per televisió i pel·ícules com El planeta de los simis, Minority Report, Spider-Man, Spy Game, El senyor dels anells: Les dos torres, Tomb Raider, Pirates del Carib, l’últim rei d’Escòcia i Matrix Reloaded entre altres. 

No deixes de visitar la web E·S· POSTHUMUS, la qual disposa d'un reproductor des d'on podràs escoltar la seua discografia composta per tres àlbums, UNEARTHED, CARTOGRAPHER i MAKARA. Personalment m'incline per l'àlbum Cartographer del que vos deixe un vídeo del tema Caarano Pi.


Senzillament, m’agrada.

dilluns, 10 de febrer del 2014

IV ENCONTRE DE L'ACMMIC (ASSOCIACIÓ DE COMPOSITORS DE MUSICA DE MOROS I CRISTIANS)

Aquest cap de setmana es celebrarà a Ontinyent el IV Encontre de l'ACMMIC. Aquesta associació està formada per compositors i simpatizants de la música de la festa de Moros i Cristians. Es podrà gaudir de quatre conferències el dissabte dia 15 en la Societat de Festers, i el diumenge dia 16 del Concert de l'Agrupació Musical d'Ontinyent, en el que cada obra del concert serà dirigida per el seu compositor.



divendres, 29 de novembre del 2013

PUBLICACIONS I ESCRITS

Al llarg d'estos cinc anys d'existència de la nostra bitàcola, a banda dels articles, l'hem connectada a xarxes socials, hem col·laborat amb diverses webs i l'hem dotada de les nostres imatges i vídeos festers per conformar un llibre digital que arreplega la història de l'Esquadra Aladins. Per tancar un poc el cercle, crec que en un futur encara podrem arredonir-lo un poc més, ens faltava compilar articles publicats en diverse revistes i programes que parlen de la festa morocristiana. No estan tots, ni totes les col·laboracions en consells de redacció, que en son un bon grapat, però si les més importants. I això és el que hem fet, crear un nou apartat dins de la nostra bitàcola anomenat PUBLICACIONS I ESCRITS, en el qual arreplegarem en format pdf allò que publiquem. Quedeu tots convidats a visitar-la.


dimarts, 12 de febrer del 2013

PREGÓ FALLES 2013. JÚNIORS SANT JOSEP


imatge: Record del Pregó de les Falles 2013

Benvolguts amics,

El proper dissabte dia 16 de febrer, a partir de les 17.30 h. a l'entranyable Pati de la Parròquia de Sant Josep, els Júniors realitzaran la Presentació de Fallers i Falleres i el Pregó de les Falles de 2013. Com ja sabeu, enguany tinc l'honor d'haver sigut dessignat com a pregoner i com sempre que he tingut un acte d'aquet tipus, vull personalment convidar-vos perquè, si podeu o voleu, pugueu assistir a l'acte.

He de manifestar publicament l'agraïment a la meua esquadra que de seguida es va fer ressó del nomenament en aquest mateix mitjà que utilitzem els Aladins per a comunicar-nos amb el món.

Una abraçada ben forta i espere poder dir coses que arriben a la gent.

dissabte, 1 de desembre del 2012

PREGONER DE LES FALLES DE SANT JOSEP 2013

Quan els pobles encara eren pobles, la gent no sols es coneixien pels seus noms de pila, es feien servir dels malnoms per identificar-se d'una manera més concreta. Malnoms com Barruguero, Sifonero, Carricola, Estudiant, o el Sastre són alguns dels que ha arribat fins als nostres dies. Qualsevol detall de la vida personal, professional, física, geogràfica, virtut o defecte era suficient per assignar-lo no sols a la persona mereixedora, sinó que també l'heretaven els seus descendents. Si teniu curiositat o voleu conéixer d'on ve el vostre, vos recomane la lectura del llibre de Josep Sanchis Carbonell "Els malnoms d'Ontinyent, on arreplega en una recopilació documentada un bon grapat d'ells.
Tal vegada el nostre amic Manolo siga mereixedor d'un de nou, el Pregoner, i dic açò perquè acaben de nomenar-lo, una vegada més, pregoner, esta vegada de les festes falleres del 2013 que organitzen els Júniors de la Parròquia de Sant Josep. Per al pregoner, esta designació no li cau de nou, compta amb una llarga trajectòria en l'exercici de la paraula, ja que anteriorment ho ha sigut del Mercat Medieval del 2002, de les Festes de Moros i Cristians del 2004 i de la Setmana Santa del 2009. En este cas, i així ho crec, farà que en cada una de les paraules del pregó la seua memòria es retrotraga quasi quaranta anys on els pensaments i els records de la infantesa acompanyat dels amics i dels educadors es barregen amb l'estima i la gratitud als Júniors de Sant Josep.

Una vegada més, enhorabona Manolo (el Pregoner).

Si vols llegir els seus pregons - pdf
Pregó del mercat mediaval 2002
Pregó de festes 2004



imatge: Facebook dels Juniors de Sant Josep

dilluns, 8 d’octubre del 2012

D'UN TEMPS, D'UN PAÍS QUE JA ANEM FENT !

Cada 9 d'octubre els valencians celebrem la nostra Diada i jo tenia pensat per commemorar-ho deixar-vos el vídeo de la marxa cristiana TABALS I SARAGÜELLS de Mario Roig Vila, interpretada pel Grup de percussió i dolçaines LA COLLA D'ONTINYENT al Certamen d'Altea de 2008. Una marxa que, al meu parer, arreplega i uneix sentiments morocristians i esperit de poble valencià. Però com que els joves cada dia ens estiren més, crec que ells seran els que vagen obrint pas, a petició d'una persona molt especial per a mi i amb una encertada elecció, canvie de música. En este cas es tracta del grup Aspencat interpretant L'Herència.

"Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat"



dimarts, 14 d’agost del 2012

HUI LA VESPRA, DEMÀ LA FESTA

Encara que el començament de les Festes Majors d'Elx d'enguany,  amb l'accident abans de la disparada de la palmera imperial, fa que el primer que desitgem és la ràpida recuperació dels ferits, volia des del nostre blog fer un homenatge a un dels patrimonis culturals més important amb que comptem els valencians: el Misteri d'Elx, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Jaume I va ser qui va consagrar les primeres esglésies cristines sota la protecció de l'Assumpció de la Mare de Déu, per als valencians la Mare de Déu Gitada, i és per això que queda aquesta joia del teatre medieval única arreu del món.

Escolteu l'enllaç adjunt i si alguna vegada podeu, no dubteu a acudir  a l'església de Santa Maria d'Elx per presenciar-lo en directe. De segur que vos sosprendrà molt gratament.

I com deien les iaies: " A la Mare de Déu Gitada, has de posar la flassada"

                                
                                                     Punxa damunt, escolta i gaudix.



Representació completa del Misteri d'Elx.

dilluns, 16 de juliol del 2012

JA ÉS PÚBLICA LA WEB DE JOSE MARIA FERRERO PASTOR



Ja s'ha fet pública la pàgina web de Jose Mª Ferrero Pastor. La seua adreça és www.mestreferrero.com. Sols vull donar les gràcies a tota la gent que va omplir la Sala d'Actes de Caixa Ontinyent i que ens va donar l'enhorabona a la família per la feina feta. Creiem que l'arxiu de mon pare havia d'estar disponible per a qualsevol músic interessat en alguna partitura de la seua música, a conéixer un poc més de la vida del Mestre, i tots els homenatges i articles escrits que parlen d'ell. Internet ens dóna totes estes possiblitats i poder tindre tot el catàleg del mestre Ferrero disponible per a la seua descàrrega és molt important per a la seua difusió.


Presentació de la web

Inauguració exposició de fotos

diumenge, 8 de juliol del 2012

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ FOTOS I PRESENTACIÓ PÀGINA WEB DEL MESTRE FERRERO

El proper divendres 13 de juliol a la Sala d'Actes del Cente Cultural de CAIXA ONTINYENT, tindrà lloc a les 20.00h la presentació de la web de José Mª. Ferrero Pastor, "mestre Ferrero". En eixa web es podrà consultar la biografia del mestre Ferrero, els homenatges, articles de premsa, articles escrits per ell mateix, tot el seu catàleg amb l'audio i partitures de quasi totes les obres, galeria de fotos i un apartat especial per a la marxa mora Chimo. En acabar es farà la presentació d'una exposició fotogràfica d'unes 30 fotos, que ens mostrarà diferents èpoques de la vida del mestre.

Quedeu tots convidats.


dimarts, 12 de juny del 2012

PREINSCRIPCIÓN UNIVERSITARIA




En estos días de Junio, nuestros hijos se enfrentan a una dura prueba que puede marcar su futuro, se trata de la temida PAU. Nosotros ya tuvimos nuestro momento allá por 1982. Era el año del Mundial de España, del naranjito. T'en recordes, Manolo, no et deixava sopar fins que no acabarà el partit de futbol. Les sesions d'estudi, primer compartint les cases dels nostres pares i despres en la caseta dels meus pares. Tot per conseguir la nota màxima que ens permeterà estudiar a l'Universitat. Ahora les toca a ellos. Pero el interés de esta nota no esta en contar lo que nosotros vivimos, sino lo que tienen que vivir ellos, puesto que la tan ansiada NOTA de corte es la que les permitirá acceder a la Universidad deseada, y en esto estriba todo. Pues bien una vez conseguida la nota, es necesario efectuar la pre-inscripción, para ver si hay plaza o no. La pre-inscripción se puede efectuar en cualquier distrito universitario, pero para buscar la información de cada uno hay que entrar en las WEB de las universidades para obtener la información concerniente a cada una. La Universidad de Alicante, tiene una pagina WEB, normal, quizá poco espectacular, hay otras mejores, pero es posiblemente la más útil que he encontrado para poder realizar la pre-inscripción, puesto que facilita información actualizada, hasta lo que yo he podido comprobar, y acceso a todos los distritos universitarios de España, y desde estos a cada una de las universidades que las componen, por eso quiero que sepáis que disponéis de una herramienta extremadamente útil, para poder realizar todos los tramites que puedan realizar vuestros hijos. NO DEJÉIS DE COMUNICARLO, ellos lo agradecerán.

A continuación incorporo el enlace concreto para que podáis utilizarlo.



De verdad os digo que no he encontrado nada tan útil, práctico y necesario, para desde un único punto acceder a todo el marco universitario español. UTILIZADLO  y si no, que os den.

diumenge, 10 de juny del 2012

EL PERIÒDIC D'ONTINYENT

Amb el pas del temps, el fet d'ajuntar-nos simplement per eixir i divertir-nos en les festes de Moros i Cristians que cada any per l'agost omplin els nostres carrers i les nostres vides d'alegria i il·lusió, ens ha fet involucrar-nos en càrrecs orgànics de la nostra comparsa, els Saudites d'Ontinyent; a pregonar les nostres festes; a compondre música per a la nostra festa; a participar activament dels órgans que dirigixen la Societat de Festers i no sé si alguna altra cosa més. Allà per l'any 2008, decidírem, i sempre ha d'haver-hi algú que menege el potet, arreplegar tots el nostres records festers, opinions... i compartir-los amb tot el món a través d'Internet. A partir d'ara, els podem compartir també des de EL PERIÒDIC D'ONTINYENT que, sense renunciar al tradicional paper, ha apostat per complementar-se i obrir-se pas en les noves tecnologies, treballant de valent amb notícies, opinions i reportatges seriosos per mantindre informada tota la població. Treball que cada dia, i crec que tots hui dia ho sabeu massa, costa tant dur endavant, però que, amb imaginació, constància i creença en el projecte, li ha permés convertir-se en un referent en la societat del nostre poble.



dilluns, 22 d’agost del 2011

100 ANYS DE VALOR



S’unim a la proposta de commemorar en la xarxa el centenari del naixement d'Enric Valor. Sapieu que la millor manera de recordar-lo és llegint els seus llibres. Vos deixe un fragment de la seua rondalla ABELLA

"Això va anar i era un matrimoni que vivien a l'enlairada vila de Banyeres, en la serra de Mariola. Tenien tres filles. A l'home, li deien Jaumet de la Barcella i era un comerciant de teixits. Havia anat a més a forra d'estretors i estalvis, i també de feina: ara tenia tartaneta per a anar a Alcoi i Ontinyent a comprar faixes i roba, i a voltes més lluny, llunyíssim... a València.

La dona de Jaumet, Roseta, s'havia casat amb ell quan era viuda i amb dues filles, Girgolaina i Murgulina. Ells n'havien tinguda una altra, Abella, rossa de cabells i nacrada de pell.

Les germanastres no eren, ni de bon tros, tan boniquetes com Abella, i conforme anaven creixent li agafaren una gran gelosia.

Una vegada, quan ja Abella havia complit els quinze anys, a Jaumet li va eixir dins la mateixa vila de Banyeres un competidor fort, que instal·là una botiga de robes davant mateix del seu comerç. . ."





dimecres, 17 d’agost del 2011

SENZILLAMENT...LLAURADORS D'ONTINYENT


El proper dissabte 20 d'agost a les 20.00 h. en la Sala d'Actes de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia, m'han encomanat la presentació del llibre de la història de la comparsa dels LLauradors d'Ontinyent.

Quedeu tots convidats a l'acte.

Salutacions

dissabte, 23 d’abril del 2011

SANT JORDI: UN LLIBRE, UNA ROSA

Espere que el vídeo adjunt vos faça pensar que llegir va més enllà d'estar davant d'un llibre.

Feliç Sant Jordi!


dissabte, 16 d’abril del 2011

BICICLETA, CULLERA, POMA

Este es el tràiler del documental guanyador dels Goya 2011 en el qual es fa una reflexió molt interessant sobre la malaltia de l'Alzeimer a partir d'haver-li-la detectat a Pasqual Maragall.

Espere que, si teniu l'oportunitat, el veieu complet.



sideBar2