Esteu davant del quadern de bitàcola de l'esquadra Aladins. Un grup d'amics saudites que participem en la festa de Moros i Cristians a la ciutat d'Ontinyent on anem arreplegant la nostra història, al mateix temps que ens agrada mostrar les nostres festes i el nostre poble.

dilluns, 2 de setembre de 2019

I ONZE


No és ningun numeret que hem comprat dels diners que sovint solen sobrar després de qualsevol esmorzar o dinar, en este cas podem dir que no ens ha tocat res perquè no hem jugat res. Els ONZE els traduïm en anys, els anys que em ocupat, teclejant l’ordinador, per deixar algun que altre article en la nostra bitàcola on al llarg d’este temps hem anat arreplegant i omplint d’imatges, paraules, dibuixos i música que formen part de les nostres vivències festeres i d’altres, si ha segut el cas i s’ha presentat l’ocasió. Hem estat tots els que hem volgut estar per iniciativa pròpia i els que amb més o menys insistència per la meu part han tingut a bé preparar-se un parell de paràgrafs per publicar-los, encara que he tirat a faltar la complicitat d’altres, igual no he pogut estar a l’altura que esperaven de mi, en fi.

Per finalitzar, sabeu que sempre m’ha fet goig anar rebuscant i recopilant coses meues y vostres, he inserit en l’apartat de PUBLICACIONS un pdf d’un article que he encontrat en el programa revista de festes de l’any 1.989 d’Alfredo Bernabeu Galbis on parla de “NUEVOS COMPOSITORES LOCALES DE MÚSICA FESTERA”, per cert, mireu les caretes d’innocència juvenil de Daniel i de Marcos.

Tot té un temps, el temps passa i moltes vegades no ens adonem del que hem deixat pel camí. Tal vegada, pot ser més endavant, siga ja massa tard recuperar-lo.

40 anys de festa i fins a 11 anys fent blog.

Salut amics.


dijous, 11 de juliol de 2019

UN MOTIU DE 10 ANYS


Que jo no soc de llapis, paper i escriure, ho sabeu tots, més bé em defenc millor amb un pinzell en la ma il·lustrant un llenç o dissenyant i construint des de un modest pessebre al mateix castell d’Herodes I el Gran. Crec, que no devia de deixar passar l’oportunitat i fer l’esforç de agafar la llapissera i escriure, encara que siguen quatre lletres mal lligades, amb motiu dels 10 anys del nostre blog, on any rere any hem anat deixant un poquet de cadascú de nosaltres i mostrant com hem anant evolucionant durant tot el temps passat fins arribar als nostres dies.

Enhorabona a tots per este 10 aniversari.


Aquarel·la d'aniversari del blog


dissabte, 18 de maig de 2019

LES LLISTES DE REPRODUCIÓ

En el seu moment, primerament Daniel amb una marxa mora i uns anys més tard Marcos amb un pasdoble, que tots dos porten el nom de la nostra esquadra, van voler compartir el seu bon fer musical amb la resta de components, que uns anys més, altres no tants, any rere any comparteixen desfilades pels carrers d’Ontinyent. No era per a menys que des d'un principi la nostra web hi haguera un apartat de música que poc a poc va arreplegant els concerts on s’han interpretat, els programes i minutes musicals, l’àudio i les imatges, els articles que hem anant publicant al voltat de les dos composicions, la descarrega de les partitures i com no podia ser d’altra manera amb unes biografies de Daniel i de Marcos, que per cert, l’altre dia em va comentar que havia estrenat una nova peça i volia que li actualitzara i ampliara el detall de les seues obres. No content amb això em va suggerir si hi havia la possibilitat, ja que algunes composicions estan en YouTube, que es pogueren agrupar per visualitzar-les i escoltar-les com una llista de reproducció. Dit i fet. Amb algunes nits d’insomni i recerca vaig poder localitzar-les, crec que no se m’ha escapat ninguna i si és així de ben segur meu farà saber.



I clar, una vegada fet per a un vaig estirar unes quantes nits més de música festera i visualitzacions per localitzar també les de Daniel. Ara, després de barallar-me un poc en el llenguatge HTML, hi ha inserit en cada una de les seues actualitzades i ampliades biografies un reproductor perquè pugueu visualitzar i gaudir el que he pogut trobar dels dos músics. Els vídeos aniran reproduint-se encadenats un darrere d’un altre o podeu fer servir el menú que hi ha situat a la part superior esquerra d’on podreu seleccionar la que voleu escoltar i veure.


Au!!! com diria ell.

dijous, 28 de març de 2019

"EIXIR DE NEGRES"


Diuen que no hi han dos sense tres, doncs bé…, va la tercera. Enguany es farà realitat una il·lusió que començà a agafar forma quant decidirem dur endavant una empresa, una empresa difícil, malgrat la crisi de components que estem travessant l’esquadra en els últims anys. Doncs hem passat d’un extrem a l’altre, de veure-se-les negres per a eixir, a eixir de negres.


Encara que l’expressió “eixir de negre”, resulte mal-sonant i èticament no siga la millor forma d’expressar-ho, si que és una expressió molt arrelada al món de la festa moro-cristiana, i concretament a les nostres festes, ja que des de el passat segle, a les nostres festes, desfilen a l’entrada esquadres de negre amb la corresponent evolució en quant a vestits, pintura, calçat i accessoris que han anat evolucionant al igual que ha anat evolucionant l’industria, la moda, les tendències,…

Tan sols fullejar els programes de festes per a donar-se'n i en especial on més es reflecteix és en les esquadres de negre. Res a vorer aquelles primeres esquadres de negres dels anys 60, on les teles, pintures i accessoris han evolucionat de tal manera creant fins i tot un teixit industrial del món de la festa moro-cristiana, on dissenyadors, confeccionistes, maquilladors, etc. van any rere any innovant, però, respectant sempre el patró d’aquell natiu de les selves africanes.


Però, era l’any perfecte per dur endavant aquesta empresa, l’any de la cinquena Capitania Saudita, i com no, teníem que ser partícips d’aquest gran esdeveniment per a la nostra comparsa, aportant el nostre granet d’arena per tal d’engrandir i donar un valor afegit a eixe espectacle que es vorà plasmat als carres d’Ontinyent el dia de l’entrada, a més a més, desfilant al compàs dels acords de la marxa mora “Aladins” interpretats per la Societat Unió Musical d’Alberic, guanyadora del primer premi a la Secció d’Honor del Certamen de Bandes Ciutat de València al 2017 i de la que és director el nostre amic i company d’esquadra Daniel, tot un luxe. 


En fí, un any més de festa, una capitania més, una desfilada de negres més….. Doncs, anem omplin eixes pàgines de la nostra vida festera i com no, deixant constància a la nostra bitàcola que a la fí serà el ressort de la nostra vida moro-cristiniana i que enguany també estem de celebració perquè el nostre blog compleix 10 anys. Felicitacions. 


dilluns, 18 de febrer de 2019

DE MAGNÍFICA RELACIÓN


Nuestro amigo Enrique me llamó a finales de enero para proponerme que escribiera algo por el 10 aniversario de la bitácora de la escuadra. 

A mí me pasa como a mi amigo Fernando… ¿de qué hablas? ¿de que escribes? Y ahora que vamos a entrar de lleno en el Mig Any, qué mejor que hablar de nosotros. 

El Mig Any es el meridiano del año festero, de los días grandes que vivimos en esta ciudad en el mes de agosto. Se disfruta intensamente, porque son días que llegan cargados de actos como las exposiciones, las competiciones deportivas, las reuniones en comidas y cenas, los conciertos de música festera y el recién incorporado Mercat Medieval. Son días en que aquello que conocemos familiarmente como “germanor” aflora con bastante fuerza. 

Mi posición con vosotros me permite hace una reflexión en cuanto a esa “germanor” de la que os hablo, desde dentro y desde fuera, porque me siento parte de esta escuadra, y permitidme la osadía, desde hace más de 30 años. Siempre me he sentido orgulloso por la unión, el cariño y la magnífica relación que hay entre nosotros. Pero últimamente algo se estaba apagando y por algún motivo hemos sabido reaccionar.



No podemos permitir que ese hilo que nos une se rompa. Hay que mantenerlo tenso y fuerte, porque es donde nos agarramos muchas veces cuando lo necesitamos. Mirándoos desde fuera, os diré que sois un ejemplo para vuestra comparsa, que habéis ocupado cargos importantes dentro de esta, en la Sociedad de Festeros y todo por vuestra valía festera y humana. Sois un referente para las generaciones que ya nos pisan los talones, que os observan con respeto, que os admiran en silencio. 

Como alguien de vosotros dijo en una ocasión “como les pasa a los buenos vinos”, el tiempo ayuda a mejorar, a entrar en razón, a madurar, a pensar, a actuar... Permitidme que os diga que, para disfrutar de un buen vino, es imprescindible estar bien acompañado. 

Así que en un año de capitanía como el que estáis viviendo os pido que hagáis gala de todo aquello que nos ha identificado durante todos estos años, de lo mejor de vosotros, de lo mejor de lo nuestro, de esa “germanor” que solo los grandes amigos saben cuidar y demostrar. 

Brindo por vosotros, amigos. Brindo por todos nosotros y por lo que está por llegar.




dissabte, 2 de febrer de 2019

2 DE FEBRER, LA CANDELERA

2 de febrer, festa de la Candelera.

Hui és just el punt mig de l'hivern: fa tants dies que va començar com els dies que falten perquè s'acabe.

I si fem cas a la dita, segons el dia que faça durant la Candelera sabrem com serà la resta d'hivern que ens queda: si plou hui, la resta d'hivern gaudirem d'una temperatura primaveral. En canvi, si fa sol, no amaguem els abrics perquè encara farà fred fins que no s'acabe aquesta estació.

En l'època dels romans, coincidint amb aquesta data, se celebrava la festa de la llum, en homenatge a la primavera que ja s'estava acostant. Es repartien espelmes als assistents per a guardar-los de les malalties pròpies d'aquesta època de freds.

Encara ara, a les esglésies, es reparteixen xicotetes espelmes, que recorden la Presentació de Jesús al temple.

Antigament hui era el dia que es desmuntava el pessebre, just quan acabaven les festes nadalenques.


Dites i refranys de la Candelera:

            -Bella Candelera, lletja primavera
            -Candelera rasa, l'hivern no es mou de casa
            -Per la Candelera, la gallina pon a l'era
            -Per la Candelera, una hora sencera
            -Quan la Candelera riu, el fred és viu

dijous, 24 de gener de 2019

EL PASO DEL TIEMPO


Parece ser que me corresponde escribir unas palabras en nuestro blog, por el 10 aniversario del mismo.

El reloj no se detiene, e inexorablemente el tiempo va pasando dejando atrás una época de juventud hasta llegar a nuestro actual periodo de madurez.

A pesar del trascurso del tiempo, creo y estoy convencido, que todavía nos queda algo de aquel espíritu de juventud.

Han pasado años (no digo cuantos, ya que parece ser que hace muchísimo tiempo) participando en la fiesta de Moros y Cristianos, lo cual ha sido un fuerte nexo de unión, acercándonos a través de lo que considero una amistad, y a pesar de que algunos, en la actualidad, no nos vestimos de festeros, hemos continuado con esta magnífica relación, intentando llevarla más allá de la Semana Grande de Fiestas.

Diría que los recuerdos son importantes, pero creo que hay que descartar la nostalgia y mirar un poco hacia el futuro, reflexionar en cuanto a que hemos de disfrutar, de ahora en adelante, de la compañía y unión entre nosotros.

Todos me conocéis y no soy persona que guste de escribir, soy más bien de los de, Quan quedem?, Almorzamos?, A qué hora?, en mi opinión daría más importancia a la relación social, y contando con los recuerdos de todo lo vivido, nos ha de resultar un camino más fácil, continuar con la senda iniciada en años pasados.

Para finalizar, felicitar a todos los componentes de este grupo, por el aniversario de esta herramienta y sobre todo a los componentes que la han hecho posible con sus aportaciones, tanto escritas, como fotográficas, así como su mantenimiento en el tiempo.

¿Cuándo nos juntamos todos y hacemos un buen ADSL?

Salut per a tots

divendres, 4 de gener de 2019

UNA LLEGENDA I UNA REPRESENTACIÓ MEDIEVAL DELS TRES REIS D’ORIENT

Ja vénen els Reis, per la costereta...

Quan escolte aquesta cançó, cada matí del 5 de gener, participe d’un moment entranyable perquè contemple com les xiquetes i els xiquets d’Ontinyent esperen l’emissari reial Jacobo com a preludi de la Cavalcada que, de vesprada, durà als nostres carrers els tres Reis d’Orient.

Aquest fet, la imatge que trobareu tot seguit i una interessant llegenda m’han fet pensar que als Reis d’Orient sempre se’ls ha esperat i és per això que des de l’edat mitjana els podem trobar en curiosíssimes narracions i en il·lustracions d’atles medievals. Eixes són les històries que vull contar-vos.

Resultat d'imatges de cresques els tres reis
                                                  Els tres Reis a l'Atles Cresques

Primerament em centraré en la llegenda del Preste Joan. Aquest personatge és un monarca cristià llegendari que la tradició cristiana europea de l’edat mitjana situava en un país imaginari d’Àsia, que se suposava envoltat de pobles infidels, en mig de terres musulmanes i paganes. El nom procedia del fet que se suposava que també era sacerdot i el seu regne va ser objectiu d'una recerca, que va disparar la imaginació de generacions d'aventurers. Per una altra banda, l’origen del Reis Mags enllaça amb aquesta llegenda del Preste Joan, que va ser molt popular entre els segles XII i XVII, i segons la qual aquest personatge era un descendent dels Reis Mags. El lloc on es trobava el regne del Preste Joan es va situar inicialment a l’Índia i, posteriorment, a l’Àsia Central, i inclús a Etiòpia. I és a l’hora de representar el món conegut en el segle XIV quan apareix l’atles que inclou aquesta magnífica representació dels nostre Reis.

L’atles és un atles català datat en l’any 1375 i considerat un dels mapes cartogràfics més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham ( o al seu fill) i que és una autèntica joia conservada en la col·lecció de la Biblioteca Nacional de França (París).

Resultat d'imatges de cresques els tres reis
                                                                     Atles Cresques

Es tracta d'un mapamundi del món com se'l coneixia aleshores -sempre des d'una òptica centrada en la Mediterrània- que permet una visió a la fi del segle XIV.

L'obra està composada per sis full amb dos parts cadascun. El primer full comença amb la cosmografia, un resum dels 30 dies d'un mes lunar i dos diagrames circulars; també s'hi troba una anatomia mèdica astrològica, amb una taula per a trobar la lluna al zodíac. Hi podem llegir també un text extens sobre la Terra, el seu origen, dimensions i la interpretació d'alguns fenòmens naturals.

El tercer i quart fulls comprenen tot el món conegut al segle XIV, Finisterre i la Mediterrània, i reflecteix el molt bon coneixement científic de la corona d'Aragó en aquell període. A la mar Ocèana, com s´hi anomena, es troben totes les illes conegudes i punts de referència. Curiosament, a l'illa de Tenerife, es pot apreciar un punt blanc, que representa el Teide. En el quart full es representa la rosa dels vents, la primera mai vista en una representació cartogràfica, que conté les 32 direccions i el nom dels 8 principals vents, fet que denota el domini per part dels Cresques dels instruments nàutics.


                                                                       full  5é

I arribem al full cinqué -mapa de Delli- que comprèn els territoris de la part oriental d’Europa central, la costa iugoslava, Albània, Grècia, Itàlia i el nord d’Àfrica. En aquesta taula es manifesta, d’una banda, la influència musulmana a partir de la llegenda sobre la ciutat de la Meca i de la tomba del profeta Mahoma amb la figura d’un pelegrí agenollat, amb les mans juntes, resant. D’altra, hi contemplem una de les miniatures considerades entre les més belles de l’Atles, inclosa dins de les representacions relatives al món cristià: els Tres Reis a cavall, seguint el camí que els marca una gran estrella, que van a rendir homenatge a un nen nascut a Betlem. La llegenda que acompanya la il·lustració diu:

“Aquesta provincia es apellada Tarssia, de la qual axiren los III reys fort savis; e vangueren en Batlem de Judea ab lurs dons, e adoraren a Jehu Christ; e son sebolits en la ciutat de Cologna, à dues jornades de Bruges”.

En poques paraules és molt completa, com podem llegir, la informació que s’hi dóna dels nostres personatges, fins i tot que estan soterrats a la ciutat de Colònia (Alemanya).En aquesta mateixa zona, s’hi representa una caravana formada per homes a peu, camells carregats de mercaderies i més gent a cavall, tots preparats per creuar la zona de desert i iniciar un itinerari de la ruta de la Seda entre Sarai, al naixement del riu Volga, i Catai (Catayo a l’Atles, Xina hui), d’acord amb les descripcions de Marco Polo.

En l’últim full, la falta d'informació geogràfica és compensada per una rica ornamentació, que alimenta alhora la curiositat dels humans de l'edat mitjana cap a les fabuloses i enormes terres desconegudes.

Aquesta mateixa curiositat, molts segles després, és la que m’ha fet intentar descriure una sorprenen llegenda i un magnífic document per fer-los conéixer, sobretot per la relació directa amb uns personatges que a totes i a tots ens fan tornar-nos menuts, almenys per un dies, quan la il·lusió i l’esperança es manifesten de la millor manera que poden fer-lo; per això, com ens han contat i representat des de sempre els nostres avantpassats, no deixeu mai d’esperar els Tres Reis d’Orient. Melcior, Gaspar i Baltasar sempre arriben.

Manolo Requena Collado

Aquest article ha estat publicat en la revista Reis 2019 que publica cada any l'Associació d'Amics dels Reis Mags d'Ontinyent.


sideBar2