Esteu davant del quadern de bitàcola de l'esquadra Aladins. Un grup d'amics saudites que participem en la festa de Moros i Cristians a la ciutat d'Ontinyent on anem arreplegant la nostra història, al mateix temps que ens agrada mostrar les nostres festes i el nostre poble.

dissabte, 18 de maig de 2019

LES LLISTES DE REPRODUCIÓ

En el seu moment, primerament Daniel amb una marxa mora i uns anys més tard Marcos amb un pasdoble, que tots dos porten el nom de la nostra esquadra, van voler compartir el seu bon fer musical amb la resta de components, que uns anys més, altres no tants, any rere any comparteixen desfilades pels carrers d’Ontinyent. No era per a menys que des d'un principi la nostra web hi haguera un apartat de música que poc a poc va arreplegant els concerts on s’han interpretat, els programes i minutes musicals, l’àudio i les imatges, els articles que hem anant publicant al voltat de les dos composicions, la descarrega de les partitures i com no podia ser d’altra manera amb unes biografies de Daniel i de Marcos, que per cert, l’altre dia em va comentar que havia estrenat una nova peça i volia que li actualitzara i ampliara el detall de les seues obres. No content amb això em va suggerir si hi havia la possibilitat, ja que algunes composicions estan en YouTube, que es pogueren agrupar per visualitzar-les i escoltar-les com una llista de reproducció. Dit i fet. Amb algunes nits d’insomni i recerca vaig poder localitzar-les, crec que no se m’ha escapat ninguna i si és així de ben segur meu farà saber.



I clar, una vegada fet per a un vaig estirar unes quantes nits més de música festera i visualitzacions per localitzar també les de Daniel. Ara, després de barallar-me un poc en el llenguatge HTML, hi ha inserit en cada una de les seues actualitzades i ampliades biografies un reproductor perquè pugueu visualitzar i gaudir el que he pogut trobar dels dos músics. Els vídeos aniran reproduint-se encadenats un darrere d’un altre o podeu fer servir el menú que hi ha situat a la part superior esquerra d’on podreu seleccionar la que voleu escoltar i veure.


Au!!! com diria ell.

dijous, 28 de març de 2019

"EIXIR DE NEGRES"


Diuen que no hi han dos sense tres, doncs bé…, va la tercera. Enguany es farà realitat una il·lusió que començà a agafar forma quant decidirem dur endavant una empresa, una empresa difícil, malgrat la crisi de components que estem travessant l’esquadra en els últims anys. Doncs hem passat d’un extrem a l’altre, de veure-se-les negres per a eixir, a eixir de negres.


Encara que l’expressió “eixir de negre”, resulte mal-sonant i èticament no siga la millor forma d’expressar-ho, si que és una expressió molt arrelada al món de la festa moro-cristiana, i concretament a les nostres festes, ja que des de el passat segle, a les nostres festes, desfilen a l’entrada esquadres de negre amb la corresponent evolució en quant a vestits, pintura, calçat i accessoris que han anat evolucionant al igual que ha anat evolucionant l’industria, la moda, les tendències,…

Tan sols fullejar els programes de festes per a donar-se'n i en especial on més es reflecteix és en les esquadres de negre. Res a vorer aquelles primeres esquadres de negres dels anys 60, on les teles, pintures i accessoris han evolucionat de tal manera creant fins i tot un teixit industrial del món de la festa moro-cristiana, on dissenyadors, confeccionistes, maquilladors, etc. van any rere any innovant, però, respectant sempre el patró d’aquell natiu de les selves africanes.


Però, era l’any perfecte per dur endavant aquesta empresa, l’any de la cinquena Capitania Saudita, i com no, teníem que ser partícips d’aquest gran esdeveniment per a la nostra comparsa, aportant el nostre granet d’arena per tal d’engrandir i donar un valor afegit a eixe espectacle que es vorà plasmat als carres d’Ontinyent el dia de l’entrada, a més a més, desfilant al compàs dels acords de la marxa mora “Aladins” interpretats per la Societat Unió Musical d’Alberic, guanyadora del primer premi a la Secció d’Honor del Certamen de Bandes Ciutat de València al 2017 i de la que és director el nostre amic i company d’esquadra Daniel, tot un luxe. 


En fí, un any més de festa, una capitania més, una desfilada de negres més….. Doncs, anem omplin eixes pàgines de la nostra vida festera i com no, deixant constància a la nostra bitàcola que a la fí serà el ressort de la nostra vida moro-cristiniana i que enguany també estem de celebració perquè el nostre blog compleix 10 anys. Felicitacions. 


dilluns, 18 de febrer de 2019

DE MAGNÍFICA RELACIÓN


Nuestro amigo Enrique me llamó a finales de enero para proponerme que escribiera algo por el 10 aniversario de la bitácora de la escuadra. 

A mí me pasa como a mi amigo Fernando… ¿de qué hablas? ¿de que escribes? Y ahora que vamos a entrar de lleno en el Mig Any, qué mejor que hablar de nosotros. 

El Mig Any es el meridiano del año festero, de los días grandes que vivimos en esta ciudad en el mes de agosto. Se disfruta intensamente, porque son días que llegan cargados de actos como las exposiciones, las competiciones deportivas, las reuniones en comidas y cenas, los conciertos de música festera y el recién incorporado Mercat Medieval. Son días en que aquello que conocemos familiarmente como “germanor” aflora con bastante fuerza. 

Mi posición con vosotros me permite hace una reflexión en cuanto a esa “germanor” de la que os hablo, desde dentro y desde fuera, porque me siento parte de esta escuadra, y permitidme la osadía, desde hace más de 30 años. Siempre me he sentido orgulloso por la unión, el cariño y la magnífica relación que hay entre nosotros. Pero últimamente algo se estaba apagando y por algún motivo hemos sabido reaccionar.



No podemos permitir que ese hilo que nos une se rompa. Hay que mantenerlo tenso y fuerte, porque es donde nos agarramos muchas veces cuando lo necesitamos. Mirándoos desde fuera, os diré que sois un ejemplo para vuestra comparsa, que habéis ocupado cargos importantes dentro de esta, en la Sociedad de Festeros y todo por vuestra valía festera y humana. Sois un referente para las generaciones que ya nos pisan los talones, que os observan con respeto, que os admiran en silencio. 

Como alguien de vosotros dijo en una ocasión “como les pasa a los buenos vinos”, el tiempo ayuda a mejorar, a entrar en razón, a madurar, a pensar, a actuar... Permitidme que os diga que, para disfrutar de un buen vino, es imprescindible estar bien acompañado. 

Así que en un año de capitanía como el que estáis viviendo os pido que hagáis gala de todo aquello que nos ha identificado durante todos estos años, de lo mejor de vosotros, de lo mejor de lo nuestro, de esa “germanor” que solo los grandes amigos saben cuidar y demostrar. 

Brindo por vosotros, amigos. Brindo por todos nosotros y por lo que está por llegar.




dissabte, 2 de febrer de 2019

2 DE FEBRER, LA CANDELERA

2 de febrer, festa de la Candelera.

Hui és just el punt mig de l'hivern: fa tants dies que va començar com els dies que falten perquè s'acabe.

I si fem cas a la dita, segons el dia que faça durant la Candelera sabrem com serà la resta d'hivern que ens queda: si plou hui, la resta d'hivern gaudirem d'una temperatura primaveral. En canvi, si fa sol, no amaguem els abrics perquè encara farà fred fins que no s'acabe aquesta estació.

En l'època dels romans, coincidint amb aquesta data, se celebrava la festa de la llum, en homenatge a la primavera que ja s'estava acostant. Es repartien espelmes als assistents per a guardar-los de les malalties pròpies d'aquesta època de freds.

Encara ara, a les esglésies, es reparteixen xicotetes espelmes, que recorden la Presentació de Jesús al temple.

Antigament hui era el dia que es desmuntava el pessebre, just quan acabaven les festes nadalenques.


Dites i refranys de la Candelera:

            -Bella Candelera, lletja primavera
            -Candelera rasa, l'hivern no es mou de casa
            -Per la Candelera, la gallina pon a l'era
            -Per la Candelera, una hora sencera
            -Quan la Candelera riu, el fred és viu

dijous, 24 de gener de 2019

EL PASO DEL TIEMPO


Parece ser que me corresponde escribir unas palabras en nuestro blog, por el 10 aniversario del mismo.

El reloj no se detiene, e inexorablemente el tiempo va pasando dejando atrás una época de juventud hasta llegar a nuestro actual periodo de madurez.

A pesar del trascurso del tiempo, creo y estoy convencido, que todavía nos queda algo de aquel espíritu de juventud.

Han pasado años (no digo cuantos, ya que parece ser que hace muchísimo tiempo) participando en la fiesta de Moros y Cristianos, lo cual ha sido un fuerte nexo de unión, acercándonos a través de lo que considero una amistad, y a pesar de que algunos, en la actualidad, no nos vestimos de festeros, hemos continuado con esta magnífica relación, intentando llevarla más allá de la Semana Grande de Fiestas.

Diría que los recuerdos son importantes, pero creo que hay que descartar la nostalgia y mirar un poco hacia el futuro, reflexionar en cuanto a que hemos de disfrutar, de ahora en adelante, de la compañía y unión entre nosotros.

Todos me conocéis y no soy persona que guste de escribir, soy más bien de los de, Quan quedem?, Almorzamos?, A qué hora?, en mi opinión daría más importancia a la relación social, y contando con los recuerdos de todo lo vivido, nos ha de resultar un camino más fácil, continuar con la senda iniciada en años pasados.

Para finalizar, felicitar a todos los componentes de este grupo, por el aniversario de esta herramienta y sobre todo a los componentes que la han hecho posible con sus aportaciones, tanto escritas, como fotográficas, así como su mantenimiento en el tiempo.

¿Cuándo nos juntamos todos y hacemos un buen ADSL?

Salut per a tots

divendres, 4 de gener de 2019

UNA LLEGENDA I UNA REPRESENTACIÓ MEDIEVAL DELS TRES REIS D’ORIENT

Ja vénen els Reis, per la costereta...

Quan escolte aquesta cançó, cada matí del 5 de gener, participe d’un moment entranyable perquè contemple com les xiquetes i els xiquets d’Ontinyent esperen l’emissari reial Jacobo com a preludi de la Cavalcada que, de vesprada, durà als nostres carrers els tres Reis d’Orient.

Aquest fet, la imatge que trobareu tot seguit i una interessant llegenda m’han fet pensar que als Reis d’Orient sempre se’ls ha esperat i és per això que des de l’edat mitjana els podem trobar en curiosíssimes narracions i en il·lustracions d’atles medievals. Eixes són les històries que vull contar-vos.

Resultat d'imatges de cresques els tres reis
                                                  Els tres Reis a l'Atles Cresques

Primerament em centraré en la llegenda del Preste Joan. Aquest personatge és un monarca cristià llegendari que la tradició cristiana europea de l’edat mitjana situava en un país imaginari d’Àsia, que se suposava envoltat de pobles infidels, en mig de terres musulmanes i paganes. El nom procedia del fet que se suposava que també era sacerdot i el seu regne va ser objectiu d'una recerca, que va disparar la imaginació de generacions d'aventurers. Per una altra banda, l’origen del Reis Mags enllaça amb aquesta llegenda del Preste Joan, que va ser molt popular entre els segles XII i XVII, i segons la qual aquest personatge era un descendent dels Reis Mags. El lloc on es trobava el regne del Preste Joan es va situar inicialment a l’Índia i, posteriorment, a l’Àsia Central, i inclús a Etiòpia. I és a l’hora de representar el món conegut en el segle XIV quan apareix l’atles que inclou aquesta magnífica representació dels nostre Reis.

L’atles és un atles català datat en l’any 1375 i considerat un dels mapes cartogràfics més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham ( o al seu fill) i que és una autèntica joia conservada en la col·lecció de la Biblioteca Nacional de França (París).

Resultat d'imatges de cresques els tres reis
                                                                     Atles Cresques

Es tracta d'un mapamundi del món com se'l coneixia aleshores -sempre des d'una òptica centrada en la Mediterrània- que permet una visió a la fi del segle XIV.

L'obra està composada per sis full amb dos parts cadascun. El primer full comença amb la cosmografia, un resum dels 30 dies d'un mes lunar i dos diagrames circulars; també s'hi troba una anatomia mèdica astrològica, amb una taula per a trobar la lluna al zodíac. Hi podem llegir també un text extens sobre la Terra, el seu origen, dimensions i la interpretació d'alguns fenòmens naturals.

El tercer i quart fulls comprenen tot el món conegut al segle XIV, Finisterre i la Mediterrània, i reflecteix el molt bon coneixement científic de la corona d'Aragó en aquell període. A la mar Ocèana, com s´hi anomena, es troben totes les illes conegudes i punts de referència. Curiosament, a l'illa de Tenerife, es pot apreciar un punt blanc, que representa el Teide. En el quart full es representa la rosa dels vents, la primera mai vista en una representació cartogràfica, que conté les 32 direccions i el nom dels 8 principals vents, fet que denota el domini per part dels Cresques dels instruments nàutics.


                                                                       full  5é

I arribem al full cinqué -mapa de Delli- que comprèn els territoris de la part oriental d’Europa central, la costa iugoslava, Albània, Grècia, Itàlia i el nord d’Àfrica. En aquesta taula es manifesta, d’una banda, la influència musulmana a partir de la llegenda sobre la ciutat de la Meca i de la tomba del profeta Mahoma amb la figura d’un pelegrí agenollat, amb les mans juntes, resant. D’altra, hi contemplem una de les miniatures considerades entre les més belles de l’Atles, inclosa dins de les representacions relatives al món cristià: els Tres Reis a cavall, seguint el camí que els marca una gran estrella, que van a rendir homenatge a un nen nascut a Betlem. La llegenda que acompanya la il·lustració diu:

“Aquesta provincia es apellada Tarssia, de la qual axiren los III reys fort savis; e vangueren en Batlem de Judea ab lurs dons, e adoraren a Jehu Christ; e son sebolits en la ciutat de Cologna, à dues jornades de Bruges”.

En poques paraules és molt completa, com podem llegir, la informació que s’hi dóna dels nostres personatges, fins i tot que estan soterrats a la ciutat de Colònia (Alemanya).En aquesta mateixa zona, s’hi representa una caravana formada per homes a peu, camells carregats de mercaderies i més gent a cavall, tots preparats per creuar la zona de desert i iniciar un itinerari de la ruta de la Seda entre Sarai, al naixement del riu Volga, i Catai (Catayo a l’Atles, Xina hui), d’acord amb les descripcions de Marco Polo.

En l’últim full, la falta d'informació geogràfica és compensada per una rica ornamentació, que alimenta alhora la curiositat dels humans de l'edat mitjana cap a les fabuloses i enormes terres desconegudes.

Aquesta mateixa curiositat, molts segles després, és la que m’ha fet intentar descriure una sorprenen llegenda i un magnífic document per fer-los conéixer, sobretot per la relació directa amb uns personatges que a totes i a tots ens fan tornar-nos menuts, almenys per un dies, quan la il·lusió i l’esperança es manifesten de la millor manera que poden fer-lo; per això, com ens han contat i representat des de sempre els nostres avantpassats, no deixeu mai d’esperar els Tres Reis d’Orient. Melcior, Gaspar i Baltasar sempre arriben.

Manolo Requena Collado

Aquest article ha estat publicat en la revista Reis 2019 que publica cada any l'Associació d'Amics dels Reis Mags d'Ontinyent.


divendres, 28 de desembre de 2018

BON NADAL 2018 i BON ANY 2019!

Resultat d'imatges de els refranys de l'any

Com cada any, per Nadal, m'agrada felicitar-vos parlant d'alguna tradició ben nostra i enguany ho vull fer amb els refranys i dites coneguts com el cicle de santa Llúcia o de l'allargament dia. Un calendari complet que recull la intuïció visual que el dia s'allarga o s'acurta segons s'acosten o passen els solsticis  De segur que en coneixeu alguns:

Per Santa Llúcia, un pas de puça.🐜
Per Nadal, un pas de pardal (o un pas de gall).🐤
Per Sant Esteve, un pas de llebre.🐰
Per Any Nou, un pas de bou.🐮
Per Reis, un pas de vells.👴
Per Sant Julià, un pas de ca.🐶
Per Sant Antoni, un pas de dimoni.👹
Per Sant Sebastià, un pas de milà.🐦
Per Santa Agnés, una hora més.🕐
Per Sant Vicent de la Roda, allarga el dia una hora.🕒
Per la Candelera, una hora entera.🕐
Per Santa Maria, una hora i mitja més cada dia.🕒
Per Sant Blai, un pas de cavall.🐴
Per Sant Maties, són iguals les nits i els dies.🌑🌕
Per Sant Joan, el dia més gran.😎
Per Sant Pere, el dia enrere.🔙
Per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc.🎇
Per Sant Narcís, de sis a sis.🕕
Passat Tots Sants, els dies són germans.👬

Com observareu, els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu (21 de juny), el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van acurtant enfront les nits que s’allarguen, fins arribar al solstici d'hivern (21 de desembre), la nit més llarga de l'any. Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: Nadal i Sant Joan. Per això el refranyer, per simplificar, diu que Sant Joan és la nit més llarga de l’any i diu que la nit de Nadal és la més curta.

En definitiva, que el temps passa inexorablement (tempus fugit) i hem de buscar una manera amable de passar-lo.

Bon Nadal i Bon Any, Aladins!


dijous, 20 de desembre de 2018

QUASI UNA FORMA “SONATA”


La forma “Sonata” o també anomenada “Allegro sonata” és una forma musical clásico-romàntica que podem trobar en el primer temps d’una sonata, d’una simfonia o d’un concert. La seua estructura consta d’una exposició, un desenvolupament i una re-exposició.

La vida de la nostra esquadra és com una sonata en la qual estan desenvolupant-se totes les parts o seccions d’aquesta forma musical.

EXPOSICIÓ

Primera secció de la sonata on apareixen per primera vegada els temes principals de la composició. Estem parlant doncs, dels inicis de l’esquadra, si Ali-Oli va ser l’origen dels Aladins, o si els Aladins van nàixer simplement d’un grup de joves amb ganes de fer festa i formar una nova esquadra. De qualsevol manera, el nostre inici va ser molt il.lusionant. Cartonets per a cotitzar, canyó per a ficar masclets el dia de les Ambaixades, desfile del dilluns de festes enfarinats, etc. Tot un ventall d’imaginació amb un sol objectiu: passar-ho bé.

  


DESENVOLUPAMENT

Musicalment parlant, és el moment més interessant i on es desgranen i desenvolupen, amb variacions rítmiques i melòdiques, els temes o motius musicals apareguts en l’exposició.

Jo diría que per a  l’esquadra va ser una etapa de maduresa.  Apareix l’esmorsar de la “salaura”, que a hores d’ara caldria decidir entre tots, quin dia ens vindria millor per a recuperar-lo; les felicitacions de Nadal. Comencem també a ocupar càrrecs de responsabilitat: José Gil, Angel Soriano i Roberto Sanz es converteixen en els Primer trons de la comparsa. Manuel Requena serà nomenat pregoner de les nostres festes i Daniel Ferrero i Marcos Gandía composen la música del Pregó de festes, i també una marxa mora i un pasdoble per a l’esquadra. Crec que poques esquadres poden presumir d’aquest currículum fester.

Podem també parlar en aquesta secció del naixement del nostre blog. Enrique Martí ha fet una feina meravellosa al llarg de 10 anys impulsant aquest blog per a que no caiga en l’oblit, com també quan va estar al càrrec de la web dels Saudites. Aquesta tasca  suposa hores de dedicació i capacitat per a poder dur-lo endavant. Gràcies Quique per aquesta feina.

Altres membres de l’esquadra han contribuït al desenvolupament d’aquesta a la seua manera, sempre dins de les seues possibilitats. Cadascú de l’esquadra aporta a la festa el que sap i per al que es veu preparat i il·lusionat.

En aquest desenvolupament de l'esquadra també hem tingut moments complicats, sempre lligats a l'abandonament d'alguns dels seus membres per motius personals. Aquestes situacions no ens han impedit seguir endavant en el nostre camí fester, perque d'una forma o altra tots han estat presents quan ha fet falta. Tot i això, i encara que només sigam 6 membres de quota a la comparsa, el fet d’anar o no a un sopar d’estiu no té perquè ser un “quasi sopar”, o si no eres primer Tró, eres un “quasi fester” perquè eixa decisió afecta a altres membres de l’esquadra. La festa la viu cadascú d’una manera. El que ens passa es que en la nostra “exposició” erem molta gent, i si no anaves a un acte o sopar no es notava en absolut. Ara som 6 membres de quota, i es clar, es nota si falles a algún acte. Però crec que no estem fent res diferent del que hem fet al llarg de la nostra història. Sempre están els incombustibles, xapó per ells!, que no fallen a res, i els que no es veuen en l’obligació d’anar a tot el que s’organitze perquè entenen la festa d'altra manera.

Crec que en un principi ens va unir la festa, i ara ens unix l'amistat. I com en tot col.lectiu, eixa amistat pot ser més o menys forta depenent de molts motius. Ara tenim un projecte que ens il.lusiona: eixir de negres en la propera Capitania Saudita. Estic segur que passarem molts bons moments en la preparació de l'entrada i sobre tot, disfrutarem amb el desfile.

  


RE-EXPOSICIÓ

Última secció de la sonata on tornen a aparèixer els elements de l’exposició però ara en la tonalitat  principal. Ací parlariem del futur i de somnis. Tornar a l’exposició dels Aladins? Doncs no estaria mal tornar a veure una esquadra de 12 o 14 components, tornar a veure´ls després de molts anys que no eixen a festes. Aquest somni és un poc complicat. Crec que la nostra re-exposició passa per recuperar als que tenim prop i fer el possible entre tots per a que no abandone ningú dels que estem. Com es fa?

1.- Amb il·lusió per a fer nous projectes, noves iniciatives que ens puguen ajudar a avançar en el  nostre camí fester.

2.- Respectant qualsevol opinió i prenent decisions entre tots.

3.- Condició indispensable, Passar-ho be!



Felicitacions per els 10 anys de Blog fester

“Que la flama del nostre cresol ens il·lumine sempre”


sideBar2