Esteu davant del quadern de bitàcola de l'esquadra Aladins. Un grup d'amics saudites que participem en la festa de Moros i Cristians a la ciutat d'Ontinyent on anem arreplegant la nostra història, al mateix temps que ens agrada mostrar les nostres festes i el nostre poble.

dilluns, 18 de febrer de 2019

DE MAGNÍFICA RELACIÓN


Nuestro amigo Enrique me llamó a finales de enero para proponerme que escribiera algo por el 10 aniversario de la bitácora de la escuadra. 

A mí me pasa como a mi amigo Fernando… ¿de qué hablas? ¿de que escribes? Y ahora que vamos a entrar de lleno en el Mig Any, qué mejor que hablar de nosotros. 

El Mig Any es el meridiano del año festero, de los días grandes que vivimos en esta ciudad en el mes de agosto. Se disfruta intensamente, porque son días que llegan cargados de actos como las exposiciones, las competiciones deportivas, las reuniones en comidas y cenas, los conciertos de música festera y el recién incorporado Mercat Medieval. Son días en que aquello que conocemos familiarmente como “germanor” aflora con bastante fuerza. 

Mi posición con vosotros me permite hace una reflexión en cuanto a esa “germanor” de la que os hablo, desde dentro y desde fuera, porque me siento parte de esta escuadra, y permitidme la osadía, desde hace más de 30 años. Siempre me he sentido orgulloso por la unión, el cariño y la magnífica relación que hay entre nosotros. Pero últimamente algo se estaba apagando y por algún motivo hemos sabido reaccionar.



No podemos permitir que ese hilo que nos une se rompa. Hay que mantenerlo tenso y fuerte, porque es donde nos agarramos muchas veces cuando lo necesitamos. Mirándoos desde fuera, os diré que sois un ejemplo para vuestra comparsa, que habéis ocupado cargos importantes dentro de esta, en la Sociedad de Festeros y todo por vuestra valía festera y humana. Sois un referente para las generaciones que ya nos pisan los talones, que os observan con respeto, que os admiran en silencio. 

Como alguien de vosotros dijo en una ocasión “como les pasa a los buenos vinos”, el tiempo ayuda a mejorar, a entrar en razón, a madurar, a pensar, a actuar... Permitidme que os diga que, para disfrutar de un buen vino, es imprescindible estar bien acompañado. 

Así que en un año de capitanía como el que estáis viviendo os pido que hagáis gala de todo aquello que nos ha identificado durante todos estos años, de lo mejor de vosotros, de lo mejor de lo nuestro, de esa “germanor” que solo los grandes amigos saben cuidar y demostrar. 

Brindo por vosotros, amigos. Brindo por todos nosotros y por lo que está por llegar.




dissabte, 2 de febrer de 2019

2 DE FEBRER, LA CANDELERA

2 de febrer, festa de la Candelera.

Hui és just el punt mig de l'hivern: fa tants dies que va començar com els dies que falten perquè s'acabe.

I si fem cas a la dita, segons el dia que faça durant la Candelera sabrem com serà la resta d'hivern que ens queda: si plou hui, la resta d'hivern gaudirem d'una temperatura primaveral. En canvi, si fa sol, no amaguem els abrics perquè encara farà fred fins que no s'acabe aquesta estació.

En l'època dels romans, coincidint amb aquesta data, se celebrava la festa de la llum, en homenatge a la primavera que ja s'estava acostant. Es repartien espelmes als assistents per a guardar-los de les malalties pròpies d'aquesta època de freds.

Encara ara, a les esglésies, es reparteixen xicotetes espelmes, que recorden la Presentació de Jesús al temple.

Antigament hui era el dia que es desmuntava el pessebre, just quan acabaven les festes nadalenques.


Dites i refranys de la Candelera:

            -Bella Candelera, lletja primavera
            -Candelera rasa, l'hivern no es mou de casa
            -Per la Candelera, la gallina pon a l'era
            -Per la Candelera, una hora sencera
            -Quan la Candelera riu, el fred és viu

dijous, 24 de gener de 2019

EL PASO DEL TIEMPO


Parece ser que me corresponde escribir unas palabras en nuestro blog, por el 10 aniversario del mismo.

El reloj no se detiene, e inexorablemente el tiempo va pasando dejando atrás una época de juventud hasta llegar a nuestro actual periodo de madurez.

A pesar del trascurso del tiempo, creo y estoy convencido, que todavía nos queda algo de aquel espíritu de juventud.

Han pasado años (no digo cuantos, ya que parece ser que hace muchísimo tiempo) participando en la fiesta de Moros y Cristianos, lo cual ha sido un fuerte nexo de unión, acercándonos a través de lo que considero una amistad, y a pesar de que algunos, en la actualidad, no nos vestimos de festeros, hemos continuado con esta magnífica relación, intentando llevarla más allá de la Semana Grande de Fiestas.

Diría que los recuerdos son importantes, pero creo que hay que descartar la nostalgia y mirar un poco hacia el futuro, reflexionar en cuanto a que hemos de disfrutar, de ahora en adelante, de la compañía y unión entre nosotros.

Todos me conocéis y no soy persona que guste de escribir, soy más bien de los de, Quan quedem?, Almorzamos?, A qué hora?, en mi opinión daría más importancia a la relación social, y contando con los recuerdos de todo lo vivido, nos ha de resultar un camino más fácil, continuar con la senda iniciada en años pasados.

Para finalizar, felicitar a todos los componentes de este grupo, por el aniversario de esta herramienta y sobre todo a los componentes que la han hecho posible con sus aportaciones, tanto escritas, como fotográficas, así como su mantenimiento en el tiempo.

¿Cuándo nos juntamos todos y hacemos un buen ADSL?

Salut per a tots

divendres, 4 de gener de 2019

UNA LLEGENDA I UNA REPRESENTACIÓ MEDIEVAL DELS TRES REIS D’ORIENT

Ja vénen els Reis, per la costereta...

Quan escolte aquesta cançó, cada matí del 5 de gener, participe d’un moment entranyable perquè contemple com les xiquetes i els xiquets d’Ontinyent esperen l’emissari reial Jacobo com a preludi de la Cavalcada que, de vesprada, durà als nostres carrers els tres Reis d’Orient.

Aquest fet, la imatge que trobareu tot seguit i una interessant llegenda m’han fet pensar que als Reis d’Orient sempre se’ls ha esperat i és per això que des de l’edat mitjana els podem trobar en curiosíssimes narracions i en il·lustracions d’atles medievals. Eixes són les històries que vull contar-vos.

Resultat d'imatges de cresques els tres reis
                                                  Els tres Reis a l'Atles Cresques

Primerament em centraré en la llegenda del Preste Joan. Aquest personatge és un monarca cristià llegendari que la tradició cristiana europea de l’edat mitjana situava en un país imaginari d’Àsia, que se suposava envoltat de pobles infidels, en mig de terres musulmanes i paganes. El nom procedia del fet que se suposava que també era sacerdot i el seu regne va ser objectiu d'una recerca, que va disparar la imaginació de generacions d'aventurers. Per una altra banda, l’origen del Reis Mags enllaça amb aquesta llegenda del Preste Joan, que va ser molt popular entre els segles XII i XVII, i segons la qual aquest personatge era un descendent dels Reis Mags. El lloc on es trobava el regne del Preste Joan es va situar inicialment a l’Índia i, posteriorment, a l’Àsia Central, i inclús a Etiòpia. I és a l’hora de representar el món conegut en el segle XIV quan apareix l’atles que inclou aquesta magnífica representació dels nostre Reis.

L’atles és un atles català datat en l’any 1375 i considerat un dels mapes cartogràfics més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham ( o al seu fill) i que és una autèntica joia conservada en la col·lecció de la Biblioteca Nacional de França (París).

Resultat d'imatges de cresques els tres reis
                                                                     Atles Cresques

Es tracta d'un mapamundi del món com se'l coneixia aleshores -sempre des d'una òptica centrada en la Mediterrània- que permet una visió a la fi del segle XIV.

L'obra està composada per sis full amb dos parts cadascun. El primer full comença amb la cosmografia, un resum dels 30 dies d'un mes lunar i dos diagrames circulars; també s'hi troba una anatomia mèdica astrològica, amb una taula per a trobar la lluna al zodíac. Hi podem llegir també un text extens sobre la Terra, el seu origen, dimensions i la interpretació d'alguns fenòmens naturals.

El tercer i quart fulls comprenen tot el món conegut al segle XIV, Finisterre i la Mediterrània, i reflecteix el molt bon coneixement científic de la corona d'Aragó en aquell període. A la mar Ocèana, com s´hi anomena, es troben totes les illes conegudes i punts de referència. Curiosament, a l'illa de Tenerife, es pot apreciar un punt blanc, que representa el Teide. En el quart full es representa la rosa dels vents, la primera mai vista en una representació cartogràfica, que conté les 32 direccions i el nom dels 8 principals vents, fet que denota el domini per part dels Cresques dels instruments nàutics.


                                                                       full  5é

I arribem al full cinqué -mapa de Delli- que comprèn els territoris de la part oriental d’Europa central, la costa iugoslava, Albània, Grècia, Itàlia i el nord d’Àfrica. En aquesta taula es manifesta, d’una banda, la influència musulmana a partir de la llegenda sobre la ciutat de la Meca i de la tomba del profeta Mahoma amb la figura d’un pelegrí agenollat, amb les mans juntes, resant. D’altra, hi contemplem una de les miniatures considerades entre les més belles de l’Atles, inclosa dins de les representacions relatives al món cristià: els Tres Reis a cavall, seguint el camí que els marca una gran estrella, que van a rendir homenatge a un nen nascut a Betlem. La llegenda que acompanya la il·lustració diu:

“Aquesta provincia es apellada Tarssia, de la qual axiren los III reys fort savis; e vangueren en Batlem de Judea ab lurs dons, e adoraren a Jehu Christ; e son sebolits en la ciutat de Cologna, à dues jornades de Bruges”.

En poques paraules és molt completa, com podem llegir, la informació que s’hi dóna dels nostres personatges, fins i tot que estan soterrats a la ciutat de Colònia (Alemanya).En aquesta mateixa zona, s’hi representa una caravana formada per homes a peu, camells carregats de mercaderies i més gent a cavall, tots preparats per creuar la zona de desert i iniciar un itinerari de la ruta de la Seda entre Sarai, al naixement del riu Volga, i Catai (Catayo a l’Atles, Xina hui), d’acord amb les descripcions de Marco Polo.

En l’últim full, la falta d'informació geogràfica és compensada per una rica ornamentació, que alimenta alhora la curiositat dels humans de l'edat mitjana cap a les fabuloses i enormes terres desconegudes.

Aquesta mateixa curiositat, molts segles després, és la que m’ha fet intentar descriure una sorprenen llegenda i un magnífic document per fer-los conéixer, sobretot per la relació directa amb uns personatges que a totes i a tots ens fan tornar-nos menuts, almenys per un dies, quan la il·lusió i l’esperança es manifesten de la millor manera que poden fer-lo; per això, com ens han contat i representat des de sempre els nostres avantpassats, no deixeu mai d’esperar els Tres Reis d’Orient. Melcior, Gaspar i Baltasar sempre arriben.

Manolo Requena Collado

Aquest article ha estat publicat en la revista Reis 2019 que publica cada any l'Associació d'Amics dels Reis Mags d'Ontinyent.


divendres, 28 de desembre de 2018

BON NADAL 2018 i BON ANY 2019!

Resultat d'imatges de els refranys de l'any

Com cada any, per Nadal, m'agrada felicitar-vos parlant d'alguna tradició ben nostra i enguany ho vull fer amb els refranys i dites coneguts com el cicle de santa Llúcia o de l'allargament dia. Un calendari complet que recull la intuïció visual que el dia s'allarga o s'acurta segons s'acosten o passen els solsticis  De segur que en coneixeu alguns:

Per Santa Llúcia, un pas de puça.🐜
Per Nadal, un pas de pardal (o un pas de gall).🐤
Per Sant Esteve, un pas de llebre.🐰
Per Any Nou, un pas de bou.🐮
Per Reis, un pas de vells.👴
Per Sant Julià, un pas de ca.🐶
Per Sant Antoni, un pas de dimoni.👹
Per Sant Sebastià, un pas de milà.🐦
Per Santa Agnés, una hora més.🕐
Per Sant Vicent de la Roda, allarga el dia una hora.🕒
Per la Candelera, una hora entera.🕐
Per Santa Maria, una hora i mitja més cada dia.🕒
Per Sant Blai, un pas de cavall.🐴
Per Sant Maties, són iguals les nits i els dies.🌑🌕
Per Sant Joan, el dia més gran.😎
Per Sant Pere, el dia enrere.🔙
Per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc.🎇
Per Sant Narcís, de sis a sis.🕕
Passat Tots Sants, els dies són germans.👬

Com observareu, els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu (21 de juny), el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van acurtant enfront les nits que s’allarguen, fins arribar al solstici d'hivern (21 de desembre), la nit més llarga de l'any. Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: Nadal i Sant Joan. Per això el refranyer, per simplificar, diu que Sant Joan és la nit més llarga de l’any i diu que la nit de Nadal és la més curta.

En definitiva, que el temps passa inexorablement (tempus fugit) i hem de buscar una manera amable de passar-lo.

Bon Nadal i Bon Any, Aladins!


dijous, 20 de desembre de 2018

QUASI UNA FORMA “SONATA”


La forma “Sonata” o també anomenada “Allegro sonata” és una forma musical clásico-romàntica que podem trobar en el primer temps d’una sonata, d’una simfonia o d’un concert. La seua estructura consta d’una exposició, un desenvolupament i una re-exposició.

La vida de la nostra esquadra és com una sonata en la qual estan desenvolupant-se totes les parts o seccions d’aquesta forma musical.

EXPOSICIÓ

Primera secció de la sonata on apareixen per primera vegada els temes principals de la composició. Estem parlant doncs, dels inicis de l’esquadra, si Ali-Oli va ser l’origen dels Aladins, o si els Aladins van nàixer simplement d’un grup de joves amb ganes de fer festa i formar una nova esquadra. De qualsevol manera, el nostre inici va ser molt il.lusionant. Cartonets per a cotitzar, canyó per a ficar masclets el dia de les Ambaixades, desfile del dilluns de festes enfarinats, etc. Tot un ventall d’imaginació amb un sol objectiu: passar-ho bé.

  


DESENVOLUPAMENT

Musicalment parlant, és el moment més interessant i on es desgranen i desenvolupen, amb variacions rítmiques i melòdiques, els temes o motius musicals apareguts en l’exposició.

Jo diría que per a  l’esquadra va ser una etapa de maduresa.  Apareix l’esmorsar de la “salaura”, que a hores d’ara caldria decidir entre tots, quin dia ens vindria millor per a recuperar-lo; les felicitacions de Nadal. Comencem també a ocupar càrrecs de responsabilitat: José Gil, Angel Soriano i Roberto Sanz es converteixen en els Primer trons de la comparsa. Manuel Requena serà nomenat pregoner de les nostres festes i Daniel Ferrero i Marcos Gandía composen la música del Pregó de festes, i també una marxa mora i un pasdoble per a l’esquadra. Crec que poques esquadres poden presumir d’aquest currículum fester.

Podem també parlar en aquesta secció del naixement del nostre blog. Enrique Martí ha fet una feina meravellosa al llarg de 10 anys impulsant aquest blog per a que no caiga en l’oblit, com també quan va estar al càrrec de la web dels Saudites. Aquesta tasca  suposa hores de dedicació i capacitat per a poder dur-lo endavant. Gràcies Quique per aquesta feina.

Altres membres de l’esquadra han contribuït al desenvolupament d’aquesta a la seua manera, sempre dins de les seues possibilitats. Cadascú de l’esquadra aporta a la festa el que sap i per al que es veu preparat i il·lusionat.

En aquest desenvolupament de l'esquadra també hem tingut moments complicats, sempre lligats a l'abandonament d'alguns dels seus membres per motius personals. Aquestes situacions no ens han impedit seguir endavant en el nostre camí fester, perque d'una forma o altra tots han estat presents quan ha fet falta. Tot i això, i encara que només sigam 6 membres de quota a la comparsa, el fet d’anar o no a un sopar d’estiu no té perquè ser un “quasi sopar”, o si no eres primer Tró, eres un “quasi fester” perquè eixa decisió afecta a altres membres de l’esquadra. La festa la viu cadascú d’una manera. El que ens passa es que en la nostra “exposició” erem molta gent, i si no anaves a un acte o sopar no es notava en absolut. Ara som 6 membres de quota, i es clar, es nota si falles a algún acte. Però crec que no estem fent res diferent del que hem fet al llarg de la nostra història. Sempre están els incombustibles, xapó per ells!, que no fallen a res, i els que no es veuen en l’obligació d’anar a tot el que s’organitze perquè entenen la festa d'altra manera.

Crec que en un principi ens va unir la festa, i ara ens unix l'amistat. I com en tot col.lectiu, eixa amistat pot ser més o menys forta depenent de molts motius. Ara tenim un projecte que ens il.lusiona: eixir de negres en la propera Capitania Saudita. Estic segur que passarem molts bons moments en la preparació de l'entrada i sobre tot, disfrutarem amb el desfile.

  


RE-EXPOSICIÓ

Última secció de la sonata on tornen a aparèixer els elements de l’exposició però ara en la tonalitat  principal. Ací parlariem del futur i de somnis. Tornar a l’exposició dels Aladins? Doncs no estaria mal tornar a veure una esquadra de 12 o 14 components, tornar a veure´ls després de molts anys que no eixen a festes. Aquest somni és un poc complicat. Crec que la nostra re-exposició passa per recuperar als que tenim prop i fer el possible entre tots per a que no abandone ningú dels que estem. Com es fa?

1.- Amb il·lusió per a fer nous projectes, noves iniciatives que ens puguen ajudar a avançar en el  nostre camí fester.

2.- Respectant qualsevol opinió i prenent decisions entre tots.

3.- Condició indispensable, Passar-ho be!



Felicitacions per els 10 anys de Blog fester

“Que la flama del nostre cresol ens il·lumine sempre”


diumenge, 14 d’octubre de 2018

LES QUASI FESTES



Després d’un temps sense participar en el BLOG, continue la ronda de celebració dels 10 anys iniciada per Enrique, al mateix temps que li donem continuïtat a este projecte col·lectiu.

Per a mi, no és fàcil aquesta tasca ja que li he de dedicar molt de temps a la preparació d’un article. Pense molt quin va ser el tema a tractar i sobretot, pense molt, que dir i como dir-ho. En aquest cas, ho tenia prou clar, volia parlar de les “Quasi festes” que hem passat, com dir-ho, era un poc més complicat.

Les he anomenat les “Quasi festes”, perquè crec que han sigut unes festes prou incompletes per alguns aspectes que vaig a repassar.

Començaré parlant dels “Quasi sopars” de fi de mes i els sopars de carrer, en els que en cap d’ells hem coincidit tots. En les xarrades quasi absents i en les mirades quasi perdudes en algun detall de la façana de l’edifici que tinguem cadascú enfront.

Puc parlar del “Quasi dinar” de la festa de Sant Fermin on on aquest any van ser quatre o del “Quasi dinar” de la publicació, on sols tres components van acudir.

Puc parlar del “Quasi esmorzar” de la salaura que aquest any no hem fet i que ha sigut, és, i espere que continue sent una de les nostres senyes d’identitat.

Puc parlar de la “Quasi desfilada” dels ALARDOS, que per els motius que foren, cadascú en tenía un, ni tan sols es van vestir. Vam acudir a casa de Marcos i allí ens vam quedar, veient passar als nostres fills i filles, aquells que portàvem fa uns anys agafats de la mà. Ells gaudien d’una nit de festa al carrer, mentre nosaltres, embeulats en les nostres raons gaudíem de la fresqueta estiuenca d’una nit d’Agost.

Puc parlar del sopar del dissabte de festes o millor del “Quasi sopar” del diumenge on tan sols érem dos components de la esquadra.

Podria seguir fugint de tota aquesta realitat que ens envolta i pensar que tot està bé, que no passa res, però seguiria enganyant-me, perquè la veritat és que sí que passa.

El que passa es que hem perdut la complicitat col·lectiva, hem passat de compartir-ho quasi tot a no compartir quasi res. Hem passat de ser una esquadra d’amics a una esquadra de coneguts, que queden els 4 dies de festa per a eixir junts als actes i fins l’any que ve.

El que passa també, és que cada vegada parlem més del passat, del que hem fet, de lo bé que ho passàvem i molt poc de lo que podem seguir fent. Ja sé que el temps va col·locant-nos a cadascú en un lloc, que sorgixen nous compromisos, que volem trobar nous camins a explorar, que necessitem espai per al desenvolupament personal... però, crec que no ens hem d’oblidar també d’allò que ens ha unit en tot aquest camí.

Malgrat tot el que he dit, seguim junts, en la mateixa esquadra, en la mateixa Comparsa, i apareixen nous projectes personals i col·lectius, que de segur ens portaran novetats al llarg de l’any. D’una part esta, la candidatura a la nova Junta de Festers, encapçalada per Javier Reig, i en la que formaran part d’ella, en el cas de ser elegida per els festers, tres aladins. Per altra banda tenim la Capitania on per primera vegada, en tota la nostra trajectòria festera, hem decidit no esperar per vore que feia la Comparsa per nosaltres, sinó que nosaltres hem decidit com volem eixir. Esperem que la “Quasi esquadra” puga finalment completar-se i complir les expectatives que s’han marcat, ganes no van a faltar-nos.

Ara toca ja acabar, després de tot el repàs fester que he fet i del que, com no pot ser d’altra manera, cadascú tindrà la seua pròpia visió de la realitat. Espere que el que vinga d’arrere ho faça millor que jo però seria desitjable que no es trencara la cadena. Espere que el BLOG continue altres 10 anys més, parlant del que fem o del que no hem fet, del que pensem o del que ens agrada, però encara m’agradaria més que tinguérem raons per ajuntar-nos, físicament, no en llocs virtuals, i que poguerem gaudir de nits i dies de festa.

Acabe deixant una nota musical, ja sabeu que per a gustos colors i aquesta és la música que a mi m’agrada i espere que a vosaltres també.



diumenge, 2 de setembre de 2018

UN ANIVERSARI DE 10


Tot era un repte, una simple il·lusió que comença mig seriosament, mig en broma per la que a transcorregut el temps amb el pas dels dies, les setmanes i els mesos; acompanyats d'un any, dos anys, tres anys, quatre... Ara és quant t'adones, el pares i observes com acabem de complir 10 anys compartint xicotetes publicacions, de vídeos, d'imatges, de musica i de tantes altres vivències que ens han ocorregut al llarg d'esta dècada. També, en este cas, temps i paciència la que hem tingut a l'anar recopilant-les i deixant-les ahí, en eixe món eteri, en eixa xarxa, en alguna cosa que està i no està; que es veu, que es mira, que s'escolta i que es llig. En certa manera tot a segut possible perquè que som un tant inquiets on sempre d'una manera o altra estàvem, estem i pel que pareix continuarem estan implicats en la festa moro-cristiana d'Ontinyent, bé siga des de la vessant merament festera uns, altres des de la partitura plena de notes que més tard es convertix en música, o també amb els consells, la paraula i els escrits de qualsevol col·laboració, és adir, uns més anònimament, altres més públicament ho hem anat mostrant en tots aquells reptes que se'ns han presentat quan hem acceptat una responsabilitat.

Deu anys enrere, el nostre primer article.


Si poguérem tornar cap arrere quantes coses canviaríem. Veritat?

Quantes voltes ens hem fet esta reflexió. En ocasions ho solem pensar quan ens ocorre qualsevol contradicció o si el resultat d'un fet té una resolució contraria a la que esperàvem. La quantitat de moments de la nostra vida que canviaríem si poguérem tornar cap arrere, reflexió que solem fer-se quan un comença a tindre una certa experiència, es a dir, anys. La llista seria interminable i llarga, tal vegada fins avorrida i el que és mes greu ens cabrejaria, però, més important que el que canviar crec que també és important analitzar i valorar el que ens ha pogut eixir bé, i pensant des d'eixe punt de vista la Bitàcola dels Aladins ho seria una d'eixes coses de les que crec que un es pot sentir satisfet, més bé diria, encerta manera, ens ha eixit a tots però que molt, molt bé.

Ara, el temps, el mateix del que parlàvem abans, va ensenyant-me a no pensar tant en lo roín del passat. El passat, passat és i no el puc canviar, per tant, m'alegra més pensar en tot lo bo del que he pogut gaudir, dels bons moments i de les persones del meu voltat que vull, que en volem i m'accepten. Puc arribar a pensar que el que no pense així, tal vegada s'ho està perdent.

39 anys de festa i 10 anys fent blog.


sideBar2