MANTES I MOROCRISTIANS ALS CARRERS DE BOCAIRENT

Amb la Publicació, l'Acapte de Sant Blai i les desfilades de les nits del Ciri, Bocairent s’enfila a la que serà la seua setmana gran, començant per la nit de Caixes, l’Entrada, el dia de Sant Blai, les ambaixades i acabant el dia del Sant Crist, a més, marca l’inici del cicle de festes morocristianes a la resta de poblacions. Les actuals festes bocairentines van nàixer amb influencies de les celebracions que es feien a la veïna ciutat d'Alcoi i pel clima d’eufòria patriòtica viscuda per les victòries en la guerra de Marroc. La tradició diu que en 1859, el Consell General de la Vila de Bocairent, va votar les celebracions que haurien de completar la festivitat religiosa de Sant Blai. L'any següent es van votar les fetes de moros i cristians. Encara que el possible origen cal trobar-lo en la festa de la Soldadesca, que començaria a prendre importància a partir de 1741, a càrrec de la Companyia de Soldats de la Vila, formada per arcabussers, piquers i mosqueters que al llarg del segle XIX, aquestes milícies, com en tants altres pobles es van convertir en companyies de festers, filaes o comparses.

El patronatge de la festa no està relacionat amb la lluita entre moros i cristians, com és el cas de Sant Jordi. A Bocairent, ve donat per la desaparició de la diftèria, malaltia que afectava greument la vila i pel procés d'insaculació, on Sant Blai substituirà a Sant Jaume com a patró.

La festivitat litúrgica de Sant Blai es celebra el 3 de febrer, després de la Candelera, a Occident i l'11 de febrer en Orient. Blas de Sebaste va exercir com a metge fins que va ser proclamat Bisbe de Sebaste en Armènia, actual Sivas a Turquia. Considerat dins de la religió com una figura important ja que tenia el do diví de curar la gent. Sant Blai ha arribat fins als nostres dies com a protector de les malalties de gola per haver salvat un xiquet de morir ofegat amb una espina de peix. Com diu el refranyer:

Sant Blai Gloriós, deixa el xiquet i emporta't la tos.

Vos deixe un tall de veu del programa Ser Historia de la Cadena Ser dirigit per Nacho Ares en el qual podreu escoltar a Paco Satorres que ens ajudarà a interpretar i conèixer un poc més les covetes dels moros de Bocairent.

 

 Punxa damunt per escoltar el tall de veu

 Imatge de la bitàcola de MARIANO - BOCAIRENT

També pots llegir:

- EL DELS ULLS BLAUS

- JA TOCAVA

LA MÚSICA QUE M'AGRADA : FERNANDO ARGENTA

Aquestes festes vénen precedides per una pèrdua important en el panorama radiofònic i musical espanyol. L'entranyable conductor del programa 'CLÁSICOS POPULARES' ens ha deixat. Fernando Argenta va estar al nostre poble ja fa alguns anys en el concert de Nadal que organitza la Unió Artística Musical. Va estar més de trenta anys al capdavant del seu programa radiofònic, però també va ser director de RNE3 durant alguns anys i els seus antics companys han estat aquestos últims dies recordant anècdotes i dedicant-li els seus programes. També en els seus anys de joventut va formar part d'un grup musical anomenat 'Micky y los Tonys'. A mi, particularment, m'ha fet conéixer peces musicals que possiblement no haguera escoltat mai, si no l'haguera seguit en la ràdio com ho feia; per tant, com m'ha fet passar moments molt agradables al llarg dels anys que l'he pogut escoltar, volia recordar-lo i fer-vos partícips a vosaltres d'aquest record. 

Gràcies, Fernando, per la teua llavor en el coneixemient i divulgació de la MÚSICA. 

Vos deixe el podcast del seu últim programa Clásicos populares i la 'Romanza del Concertino para guitarra y orquesta' de Bacarisse. Aquesta peça va formar part del CD que RTVE va editar en commemoració dels 20 anys del programa que presentava Fernando. Ja em dieu alguna cosa i, si no, fins al pròxim "LMQMA".

                                
                                                           Punxa damunt i escolta.

"Per a gustos, colors" i aquesta és la música que a mi m'agrada.

HUI LA VESPRA, DEMÀ LA FESTA

Encara que el començament de les Festes Majors d'Elx d'enguany,  amb l'accident abans de la disparada de la palmera imperial, fa que el primer que desitgem és la ràpida recuperació dels ferits, volia des del nostre blog fer un homenatge a un dels patrimonis culturals més important amb que comptem els valencians: el Misteri d'Elx, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Jaume I va ser qui va consagrar les primeres esglésies cristines sota la protecció de l'Assumpció de la Mare de Déu, per als valencians la Mare de Déu Gitada, i és per això que queda aquesta joia del teatre medieval única arreu del món.

Escolteu l'enllaç adjunt i si alguna vegada podeu, no dubteu a acudir  a l'església de Santa Maria d'Elx per presenciar-lo en directe. De segur que vos sosprendrà molt gratament.

I com deien les iaies: " A la Mare de Déu Gitada, has de posar la flassada"

                                
                                                     Punxa damunt, escolta i gaudix.

Representació completa del Misteri d'Elx.

ATEMPTAT RADIOFÒNIC

Per l'estiu de 1999 i cami d'Almuñecar (Granada), escoltava en RNE un programa que em va captivar, 'Hoy no es un día cualquiera', i al capdavant del qual una locutora, Pepa Fernadez, feia que el mati dels que anomenava 'escuchantes', fóra més plaent. Jo crec recordar que aquest programa no el va començar aquesta locutora, però el que sí que és cert es que amb ella el programa ha tingut, té i no se si tindrà una dimensió extraordinària. 

Per als que no heu escoltat mai aquest programa, es tracta d'un magazín que es fa els matins dels dissabtes i dels diumenges, des de les 8 fins l'1 del migdia. Té una programació d'espais en el quals es tracten temes diversos com economia, temps, escacs, comptes,  espais musicals, viatges, epitafis i cementeris, coloquis d'actualitat, entrevistes amb gent de l'escena, escriptors i tot aquell personatge public que tinga interés per als radiooients. En el temps en què he pogut escoltar aquest programa, Pepa la conduït perfectament, amb una preparació, profesionalitat i frescura en els coloquis i entrevistes, que no havia escoltat mai. Em sorprenia molt quan entrevistava a un escriptor per a parlar al voltant d'algun llibre recentment publicat i com indagava junt a l'autor en els continguts i en els apartats que ella volia destacar o quan en l'algun col·loqui, feia intervencions que et feien pensar que aquesta dona no se li escapava cap detall del programa, ni dels contertulis, que el vivia de principi a fi amb una gran intensitat.

Els seus col·laboradors l'admiren i ha tingut l'encert de recuperar alguna que altra veu per a la ràdio que ja havia sigut oblidada als mitjans de comunicació. És el cas de Jose Maria Iñigo i Angel Pavlosky. També ha donat a coneéxer a contertulis i col·laboradors que han aportat el seu particular estil.

És un programa que ha obtingut premis importants per la seua llavor cultural, informativa, formativa i divulgativa. Aquest programa ha recorregut diverses vegades la geografia espanyola i ha gaudit del reconeixement de la gent on ha anat que, al cap i a la fi, és el gaurdo mès important del que pot presumir: que a la gent, als 'escuchantes', els agrada aquest programa i la manera de conduir-lo de la seua conductora. És una llàstima que els actuals mandataris no pensen el mateix que els milions de persones que, al llarg d'aquestos anys, hem pogut gaudir-lo. Deuden ser, els pobres, sords, perqué es inadmissible que es plantegen la substitució d'aquest programa i de la seua locutora.

Desafortunadament, el cas de Pepa no es un cas aïllat: Juan-Ramon Lucas el locutor i periodista que feia el programa del mati 'EN DIAS COMO HOY' i Toni Garrido que feia el programa del vespre 'ASUNTOS PROPIOS', també estan en el punt de mira, el primer ja ha sigut sustituït i el segon pensa que després de l'estiu no continuarà.

S'equivoquen els nous dirigents si els programes de més audiència, tant com costa això de guanyar, se'ls carreguen. No s'assabenten que els mitjans no poden estar al servei dels polítics. Ho han enmerdat tot i segueixen sense vore que aquestes mesures són el pitjor remei per a la seua ceguesa.

Punxa el vincle i podràs accedir a la següent direcció d'Internet perquè pugues solidaritzar-te amb la iniciativa de recolzar la permanència en RNE de Pepa Fernandez, de José Ramón Lucas i de Toni Garrido.

HUMAN RIGHTS PETITION


M'agradaria deixar-vos el podcast amb que finzlitza la tretzena temporada el programa No es un día cualquiera de Radio Nacional de España, dirigit i presentat per Pepa Fernández. Escoltarem a manera d'acomiadament cinc cançons molt especials escollides per l'equip i els seus col·laboradors.

                                
                                                Punxa damunt per escoltar el podcast

FA MOLT DE TEMPS EN UNA GALÀXIA MOLT, MOLT LLUNYANA....

....I fa 35 anys ací en la terra va naixer de la ma del guionista, director y productor George Lucas la saga cinematogràfica de Star Wars amb l'estrena de la  pel·lícula La Guerra de les Galàxies el 25 de maig de 1977. A ella li van seguir L'Imperi contraataca i El retorn del Jedi. Més de dos dècades després de l'estrena de la cinta original, va continuar amb una segona trilogia de precoles, L'amenaça fantasma, L'atac dels Clons i La venjança dels Sith.

Les pel·lícules de Star Wars estan situades en una galàxia molt llunyana, on durant segles ha existit un cruent enfrontament entre els Jedi, els que advoquen per l'orde i la justícia en la República Galàctica, i els Sith, una secta de sers que utilitzen el costat fosc de la Força en el seu intent per apoderar-se del domini galàctic.

Per recomanació de Steven Spielberg, George Lucas va encarregar la música de la banda sonora al compositor John Williams, que va dirigir a l'Orquestra Simfònica de Londres per a gravar-la. L'any 2005, l'American Film Institute va reconéixer a la banda sonora de L'Imperi Contraataca com la música cinematogràfica més memorable de tots els temps.

Que la força t'acompanye.  

Deixe un podcast del programa Ser Historia de la Cadena Ser dirigit i presentat per Nacho Ares acompanyat de Rubén González en un programa homenatge a la saga.

                                
                                                Punxa damunt per escoltar el podcast

EL DELS ULLS BLAUS

Els nostres veïns alcoians preparen any rere any, al voltant del 23 d'abril, la seua trilogia festera morocristiana. Festa que té el seu origen en la tercera revolta dels musulmans i més en concret en la Batalla d'Alcoi, ocorreguda en 1276 a les portes de la ciutat. Coneixem la llegenda, moment clau de la batalla en el qual apareix la figura de Sant Jordi a lloms d'un cavall alat sobre les muralles de la ciutat i dóna mort al Cabdill morisc, que encapçalava la revolta. Així els cristians guanyen la batalla.

Però, coneixem qui era eixe cabdill?

Vos deixe un tall de veu del programa Ser Historia de la Cadena Ser dirigit per Nacho Ares en el qual podreu escoltar a Juan José Amores en una aproximació de qui era el Cabdill musulmà, personatge en este cas real, nascut a la població d'Alcalà de la Jovada a la comarca de la Marina Alta. Muhàmmad Abu-Abd-Al·lah ibn Hudhayl as-Saghir, més conegut com Al-Àzraq, es a dir, el dels ulls blaus.

                                
                                                Punxa damunt per escoltar el tall de veu

També pots llegir:

- MANTES I MOROCRISTIANS ALS CARRERS DE BOCAIRENT

- JA TOCAVA