BUSQUEU, BUSQUEU A L'HOME DELS NASSOS

Al llarg dels anys, els majors, sempre han jugat amb la innocència dels xiquets contant històries de personatges que poden ser misteriosos com màgics, la Corantameula, El moro Musa, Pere Botero, els Reis d'Orient, l'Home dels Nassos i tants altres que fan despertar i volar la imaginació que juga amb la por, les il·lusions o la curiositat. Uns relats de complicitat entre la xicalla i la gent gran que ha fet i farà que perdure en el temps una il·lusió compartida. 

Com cada 31 de desembre arriba a Ontinyent l'Home dels Nassos que com diuen. "Té tants nassos com dies li falten per acabar-se l'any". 

Per si pregunteu xiquets, acabe d’estar i xarrar amb ell, no digueu que vos ho he dit jo, però m’ha dit que anava este matí a passar per on estava l’antic Hostal de Grau i pujar a fer una passejada al barri de la Vila. Passarà per Ca Manduca, pel Corralot, per l'antiga fusteria de Barberà? Tal vegada pujarà al Campanar o pendrà el sol en la placeta del Fossaret? Busqueu, busqueu xiquets.

L'home dels nassos d'Ontinyent

AÇÒ ÉS PITJOR QUE L'ANY 10?

Recordeu la dita “Açò és pitjor que l’any deu”? La frase crec que tots la hem escoltat a alguna persona major o tal vegada nosaltres mateix la hem fet servir. Però, igual molts desconeixem el seu significat i d’on ve. L’Any 10 fa referencia a una greu crisi econòmica, social, de penúria, fam i emigració que va afectar a una gran part del territori valencià, entre ells la nostra Vall d’Albaida en 1910. 

A finals del segle XIX la Vall d’Albaida vivia una etapa esplendorosa amb una forta implantació en el cultiu de la vinya que va propiciar importants canvis urbanístics en els nostres pobles, un gran creixement de les poblacions i canvis en els antics mitjans de comunicació, el que va propiciar la construcció de la línia de ferrocarril cap a València en 1893. Tot venia donat per la forta demanda de vi, panses i aiguardent dels països de l’Europa Occidental, especialment de França, que havia vist reduïda la seua producció per l’atac de fong de l’oïdi a meitat del segle XIX i als anys 80 per l’insecte de la fil·loxera. 

L’arribada de la fil·loxera a les nostres terres, allà pel 1910, arrasà les plantacions de vinya de tota la comarca fent molt difícil i insostenible la vida d’una societat majoritàriament agrària. Part de la població va haver d’emigrar a altres zones, del 1910 al 1920 un 30% de la població activa que s’havia quedat sense feina a causa de la plaga de la vinya i del període de sequera entre 1809 i 1813 optaren per emigrar a Barcelona, a França, a Cuba i sobretot a l’Argentina per buscar treball donat que ací es morien de fam en l’anomenat “any deu”. 

En l’hemeroteca de la Biblioteca Nacional d’Espanya, es pot consultar el periòdic publicat a Madrid LA ÉPOCA del 30 de juny de 1910 que recull un article amb la crònica de la sessió del Senat on es parla de les penúries patides als districtes d’Albaida i Ontinyent. 

“El Sr. POLO Y PEVROLON dice que habiendo sido nombrados catedráticos de la Escuela superior del Magisterio los señores conde del Codillo y López Atocha, so sirva el ministro de instrucción pública remitir á la Cámara los expedientes personales de dichos señores, así como también el expediente personal de un catedrático recientemente nombrado para el Instituto de Valencia. 

Asimismo se ocupa de la triste situación en que se encuentran los distritos de Albaida y Onteniente, por efecto de la sequía y la filoxera. Reclama algunas obras para aliviar la situación de los pueblos de aquellos distritos. 

El señor ministro de FOMENTO ofrece atender este deseo.”

Uns dies després el 15 de juliol al mateix periòdic apareix un altra crònica en la secció dedicada al Senat.

“El Sr, POLO Y PEYROLON ruega al ministro de Fomento que se ocupe en remediar la tristísima situación en que se hallan los distritos de Albaida y Onteniente (Valencia.) 

Pide que se realicen obras públicas, que proporcionen trabajo á aquellos obreros que á causa de las plagas de la langosta, filoxera y pertinaz sequía, se ven obligados á emigrar, ahuyentados por la miseria. 

También pide que se conceda una subvención para aumentar el manantial de agua conocido coa el nombre de Fuente del Puerto, en Albaida, porque aseguran les técnicos que con poco gasto en excavaciones se puede reforzar extraordinariamente dicho caudal de agua. 

El señor ministro de COMENTO promete remedios positivos y eficaces

En este asunto interviene también el Sr. TICSTOR, que reclama análogos recursos para otros pueblos de la misma provincia.”

Si tornem al 2020 a més de pandèmia vivim i patim un període lleig on veiem com alguns governs son cada vegada més autoritaris, enrotllant-se en les seues pròpies banderes, cridant lemes que solen ser “nosaltres primer” i pensant en Brexits; la desinformació, les fake news a traves de xarxes socials, la xenofòbia, el negacionisme, el racisme, i els mitjans de comunicació més predisposats a defensar postures polítiques partidistes que a informar imparcialment ens ha portat a un mon global amb posicions cada vegada més enfrontades, radicals i autoritàries. 

No em teníem prou amb períodes de temps passats marcats pel trist record com aquell any 10, la mal nomenada pandèmia de grip espanyola en 1918 o de les guerres mundials que, ara també afegirem als mals records, lamentablement, l’any 20 per la maleïda pandèmia de la Covid-19 que ens ha trastocat el nostres hàbits socials, laborals i afectius; que durant tot el 2020 ens ha fet distanciar-nos, aïllar-nos, confinar-se dins de casa, perdre familiars, amics i coneguts, algunes vegades sense la possibilitat d’acomiadar-se; d’emmascarar-nos i rentar-nos una i mil vegades les mans. 

Ara per fi deixem arrere i acomiadem de tota gana l'estrany i l'atípic 2020, l'any que no hem pogut tocar ni abraçar, ni tant sols als nostres éssers més volguts. 

Tant de bo seria aprendre alguna cosa bona de totes estes desfetes. 

TEMPS DE PANDÈMIA I MÈS...

Si tot fóra normal estaríem en temps de Setmana Gran de les festes morocristianes a la nostra ciutat, la premsa i les xarxes socials no deixen de recordar-nos dia a dia amb fotografies i vídeos d'anys passats els actes que estarien celebrant en cada moment. El que mai haguérem imaginat és la situació actual de pandèmia mundial, confinament i màscaretes on hem vist com qualsevol esdeveniment o celebració han sigut suspesos o ajornats. La Covid ens ha fet canviar i replantejar-nos aspectes de la nostra vida com les relacions socials i afectives farcides de converses amb proximitat i abraçades. Les coses van i vénen i ens agraden o no així les hem d'acceptar. 

 

Sentim impotència i ràbia. Per la Covid? No, la veritat que en el que portem de 2020, Annus horribilis per cert, hem sentit i sentim moltíssima tristor al nostre voltant, cosa que ens costat d'expressar. Ara, hem preferit agafar la llapissera per expressar-ho ja que de vegades les situacions complicades ens sorprenen, ens sobrepassen i de vegades ens resistim a creure-nos-les. 

 

Si tot fóra normal, que més endavant ho serà, amb la família, la música, les desfilades, les rialles i les amistats faran desaparèixer de les nostres cares l'amargor i la tristor, això sí, il·luminats amb el llum del nostre cresol i asseguts en una dolça i gruixuda k-tifa perquè de ben segur que tot eixira bé, però que molt bé. 

 

Molta força i a per totes.

 

 

Amb molta estima.

 

Enric, Àngela i Enrique Martí 

 

NOUS CAMINS - Txarango

El CONFINAMENT PEL COVID-19

No fa falta que vos diga que ja fa nou dies que portem de confinament casolà pel decret d'estat d'alarma amb la finalitat de garantir la salut dels ciutadans, la contenció de la malaltia i el reforçament del sistema de salut pública. Sabeu que, durant estos dies, la gent estem eixint als balcons convocats a través de les xarxes i sent seguides massivament per agrair amb aplaudiments el treball de tots els professionals sanitaris que atenen estos dies en hospitals i domicilis als afectats per la pandèmia del coronavirus. Però, a més, també estem eixint als balcons, per fer una mascletà; amb el suport de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, es va convocar el Festival dels Balcons en què els músics valencians van interpretar Paquito el Chocolatero i Amparito Roca, o manifestar-se amb una cassolada durant el missatge de Felip VI, demanant-li que done a la sanitat pública davant la crisi sanitària els 100 milions d'euros que suposadament hauria rebut de l'Aràbia Saudita, després de les informacions que l’assenyalen com a beneficiari d’un compte del seu pare, el rei emèrit Joan Carles I, a Suïssa, els fons dels quals estan sota investigació.

Per al dia 9é de quarantena l'associació de Gegants i Cabets ens han fet una crida a col·laborar per tal d’animar-nos en esta crisi sanitària, per això ens han convocat a tornar a eixir als balcons per reproduir la música de Cabets i tocar les closques amb la família.

M'agregue, com he fet en les anteriors convocatòries, i aprofite per a deixar-vos un vídeo del Cant dels Angelets i el ball dels Gegants d'Ontinyent com mai havíeu escoltat dintre del concert de fi de grau de l'ontinyentí Pau Barberà a l'ESMUC en el qual va comptar amb els seus companys de projecte de música tradicional Sons d’Embat.

Cant dels Angelets i ball dels Gegants d'Ontinyent

I ONZE

No és ningun numeret que hem comprat dels diners que sovint solen sobrar després de qualsevol esmorzar o dinar, en este cas podem dir que no ens ha tocat res perquè no hem jugat res. Els ONZE els traduïm en anys, els anys que em ocupat, teclejant l’ordinador, per deixar algun que altre article en la nostra bitàcola on al llarg d’este temps hem anat arreplegant i omplint d’imatges, paraules, dibuixos i música que formen part de les nostres vivències festeres i d’altres, si ha segut el cas i s’ha presentat l’ocasió. Hem estat tots els que hem volgut estar per iniciativa pròpia i els que amb més o menys insistència per la meu part han tingut a bé preparar-se un parell de paràgrafs per publicar-los, encara que he tirat a faltar la complicitat d’altres, igual no he pogut estar a l’altura que esperaven de mi, en fi.

Per finalitzar, sabeu que sempre m’ha fet goig anar rebuscant i recopilant coses meues y vostres, he inserit en l’apartat de PUBLICACIONS un pdf d’un article que he encontrat en el programa revista de festes de l’any 1.989 d’Alfredo Bernabeu Galbis on parla de “NUEVOS COMPOSITORES LOCALES DE MÚSICA FESTERA”, per cert, mireu les caretes d’innocència juvenil de Daniel i de Marcos.

Tot té un temps, el temps passa i moltes vegades no ens adonem del que hem deixat pel camí. Tal vegada, pot ser més endavant, siga ja massa tard recuperar-lo.

40 anys de festa i fins a 11 anys fent blog.

Salut amics.

LES LLISTES DE REPRODUCIÓ

En el seu moment, primerament Daniel amb una marxa mora i uns anys més tard Marcos amb un pasdoble, que tots dos porten el nom de la nostra esquadra, van voler compartir el seu bon fer musical amb la resta de components, que uns anys més, altres no tants, any rere any comparteixen desfilades pels carrers d’Ontinyent. No era per a menys que des d'un principi la nostra web hi haguera un apartat de música que poc a poc va arreplegant els concerts on s’han interpretat, els programes i minutes musicals, l’àudio i les imatges, els articles que hem anant publicant al voltat de les dos composicions, la descarrega de les partitures i com no podia ser d’altra manera amb unes biografies de Daniel i de Marcos, que per cert, l’altre dia em va comentar que havia estrenat una nova peça i volia que li actualitzara i ampliara el detall de les seues obres. No content amb això em va suggerir si hi havia la possibilitat, ja que algunes composicions estan en YouTube, que es pogueren agrupar per visualitzar-les i escoltar-les com una llista de reproducció. Dit i fet. Amb algunes nits d’insomni i recerca vaig poder localitzar-les, crec que no se m’ha escapat ninguna i si és així de ben segur meu farà saber.



I clar, una vegada fet per a un vaig estirar unes quantes nits més de música festera i visualitzacions per localitzar també les de Daniel. Ara, després de barallar-me un poc en el llenguatge HTML, hi ha inserit en cada una de les seues actualitzades i ampliades biografies un reproductor perquè pugueu visualitzar i gaudir el que he pogut trobar dels dos músics. Els vídeos aniran reproduint-se encadenats un darrere d’un altre o podeu fer servir el menú que hi ha situat a la part superior esquerra d’on podreu seleccionar la que voleu escoltar i veure.

Au!!! com diria ell.

UN ANIVERSARI DE 10

Tot era un repte, una simple il·lusió que comença mig seriosament, mig en broma per la que a transcorregut el temps amb el pas dels dies, les setmanes i els mesos; acompanyats d'un any, dos anys, tres anys, quatre... Ara és quant t'adones, el pares i observes com acabem de complir 10 anys compartint xicotetes publicacions, de vídeos, d'imatges, de musica i de tantes altres vivències que ens han ocorregut al llarg d'esta dècada. També, en este cas, temps i paciència la que hem tingut a l'anar recopilant-les i deixant-les ahí, en eixe món eteri, en eixa xarxa, en alguna cosa que està i no està; que es veu, que es mira, que s'escolta i que es llig. En certa manera tot a segut possible perquè que som un tant inquiets on sempre d'una manera o altra estàvem, estem i pel que pareix continuarem estan implicats en la festa moro-cristiana d'Ontinyent, bé siga des de la vessant merament festera uns, altres des de la partitura plena de notes que més tard es convertix en música, o també amb els consells, la paraula i els escrits de qualsevol col·laboració, és adir, uns més anònimament, altres més públicament ho hem anat mostrant en tots aquells reptes que se'ns han presentat quan hem acceptat una responsabilitat.

Deu anys enrere, el nostre primer article.

Si poguérem tornar cap arrere quantes coses canviaríem. Veritat?

Quantes voltes ens hem fet esta reflexió. En ocasions ho solem pensar quan ens ocorre qualsevol contradicció o si el resultat d'un fet té una resolució contraria a la que esperàvem. La quantitat de moments de la nostra vida que canviaríem si poguérem tornar cap arrere, reflexió que solem fer-se quan un comença a tindre una certa experiència, es a dir, anys. La llista seria interminable i llarga, tal vegada fins avorrida i el que és mes greu ens cabrejaria, però, més important que el que canviar crec que també és important analitzar i valorar el que ens ha pogut eixir bé, i pensant des d'eixe punt de vista la Bitàcola dels Aladins ho seria una d'eixes coses de les que crec que un es pot sentir satisfet, més bé diria, encerta manera, ens ha eixit a tots però que molt, molt bé.

Ara, el temps, el mateix del que parlàvem abans, va ensenyant-me a no pensar tant en lo roín del passat. El passat, passat és i no el puc canviar, per tant, m'alegra més pensar en tot lo bo del que he pogut gaudir, dels bons moments i de les persones del meu voltat que vull, que en volem i m'accepten. Puc arribar a pensar que el que no pense així, tal vegada s'ho està perdent.

39 anys de festa i 10 anys fent blog.

CAPITANIA DELS MOROS ESPANYOLS 2018

Ens narra la Crònica mossàrab de 754 alguns fets del regnat, la mort i successió de Vítiza, rei visigot d'Hispània al voltant de l'any 711. Tot sembla indicar que Roderic, duc de Bètica es va apoderar del tron de forma violenta amb el suport d'una part de l'aristocràcia, bé per haver-lo derrocat i molt probablement assassinat o a la mort del rei es va produir, tal vegada, una lluita per la successió i, així, evitar que els parents de Vítiza pogueren designar a un dels seus membres al tron. Picabaralles i enveges, juntament amb pestes i fams portaren a venjances, traïcions i aliances de conveniència, com la que va dur a cap el comte Olbà, governador de Ceuta, que es va reunir en secret amb el general berber Tàriq per oferir-li grans fortunes a canvi, si amb el seu exercit, ajudava a derrocar Roderic. Al 711, en la batalla de Guadalete, amb la traïció dels rivals del nou rei, desertaren de les files visigodes i s'uniren a les tropes del general berber, qui, amb la seua victòria no es conformà amb la fortuna promesa i començà la conquesta i posterior expansió del regne visigot, inaugurant així el període islàmic que, durant VIII segles, va dominar la península Ibèrica, la que a partir d'eixe moment es coneixerà com Al- Andalus

Imatge: Kinemafotografos - Alcoi

Enrique Galbis Biosca, com a capità de l'exèrcit moro, ens va fer reviure esta passada nit als carres d'Ontinyent al cabdill berber Tàriq ibn Ziyad, dos vides que al paréixer s'entrecreuen. Semblant al que conta la història del general Tàriq, Enrique va tindre la seua retirada al desert del Sàhara, supose que en este cas seria entre alguna d'eixes etapes de Rally que corre ell, per encontrar-se amb el seu Yinn, el seu geni i el seu àngel de la guarda; allí va arreplegar, força, inspiració i guia per dur endavant la visió d'una aguerrida entrada que rememorara la batalla de Guadalete, batalla que apareix i escoltem tots els anys dels ambaixadors quan declamen els versos de Cervino. Una nit màgica on encara ressonen les paraules de Xema Ferrero amb el seu parlament que ens va portar a public i festers, tots els sentiments a flor de pell, donant pas a l'eixida del seu capità, Tàriq, amb el desembarcament al voltant del penyal al van nomenar de Jàbal Tàriq, hui de Gibraltar; als Moros Espanyols reconvertits en les tropes de guerrers berbers el van acompanyar, el foc i la destrucció que van portar, però també el darrer llegat, l'assentament de la societat civil, la cultura, la riquea, l'astrologia, i tantes altres ciències.

Imatge: Kinemafotografos  - Alcoi

Recordarem la nit per haver gaudit d'una magnifica il·lusió astronòmica, on no sols va brillar la lluna al cel, a més, es van poder apreciar tres més, la seua esposa Mª. Carmen i les seues dos filles, Paula i Carla, acompanyades per escortes i ballets van enlluernar els carrers d'Ontinyent als sons de la marxa mora Tres Llunes de Saül Gómez, dedicada a elles.

Vaja per davant el meu agraïment a la comparsa Moros Espanyols per haver-me permés compartir amb totes i tots moments tan intensos com presentacions de logos i vídeos, el dinar de la Faba, les paelles, el suculent dinar del putxero, amb una magnifica elaboració per part de Quillo, o compartit un acte tant ple d'emocions com és l'Entrada en la qual heu demostrat, amb el vostre esforç, un magnífic comportament fester i el bon fer de les vostres esquadres que el públic gaudira d'una brillant desfilada, compacta i sense talls.

Enhorabona Enrique! Enhorabona comparsa dels Moros Espanyols!

CINE I LECTURA PER AL DIA DEL LLIBRE

La veritat que no soc un d'eixos cinèfils de cineclub que veuen, analitzen i debaten pel·lícules fins l'extenuació, inclús les pel·lícules un tant difícils de mastegar que no arriben al gran públic, però al igual que m'agrada la lectura, també vull cine on refugiar-me per gaudir de grans direccions, de veure com actuen, d'escoltar les seues bandes sonores, d'esbrinar noves històries i conèixer nous paisatges que m'omplin de tants bons moments, intentant sempre compartir-los, passar-los i visualitzar-los en família.

El passat 19 d'abril ens va deixar Pepe Mediavilla, en un primer moment tal vegada no vos diga res el seu nom, però ja veureu com vos sonarà. Coincidint hui, dia de Sant Jordi, amb el dia del llibre en ve a la memòria la visita que va realitzar a la nostra ciutat el 19 d'abril de 2013 invitat per Edicions Babilon, juntament amb altres actors coneguts, dins de les activitats FESTALLIBRE, on els vam poder escoltar en una fantàstica xarrada a la sala Gomis i arreplegar el seu autògraf al dia següent en les casetes de la fira muntades al Parc Ausiàs March. Per cert, ens va deixar la seua inoblidable veu en un vídeo promocional de la festa moro-cristiana d'Ontinyent de 2014.

Promo festes moros i cristians d'Ontinyent

Pepe Medivilla era un reconegut actor de doblatge, la veu habitual en la que escoltem a Morgan Freeman en castellà, també conegut per la veu de Gandalf en El Senyor dels Anells i El Hobbit. Es va iniciar en el món del doblatge interpretant a actors secundaris, quan tan sols tenia 20 anys, i és a partir dels anys 90 quan se li va presentar l'oportunitat de fer un xicotet paper en la pel·lícula de Quentin Tarantino “Pulp Fiction” i més tard començar a doblar a Morgan Freeman.

Si abans hem lligat veu, ambaixades i moros i cristians, ara és un moment bo on barregem cine i lectura; en una veu, Pepe Mediavilla; un actor, Morgan Freeman; un grandíssim personatge, Nelson Mandela i un poema per celebrar el dia del llibre, INVICTUS.

Fotogrames de la pel·lícula INVICTUS

No deixeu de vore cine i llegiu bona cosa de llibres.

40 ANYS DE SATURDAY NIGHT FEVER

Tony Manero recorria els carrers de Brooklyn amb els pantalons acampanats, sabates de punta, jaqueta negra i una camisa de seda roja de camí a la tenda de pintures on treballava. Títols de crèdit en roig i de fons els Bee Gees cantant Stayin Alive.

És el que es van començar a escoltar i vore els espectadors a la pantalla dels cines quan es va estrenar un dia com hui, però de 1977 Febre del dissabte nit, pel·lícula que retrata la cultura de clubs, que naixia als anys 70 en els barris marginals de Nova York, on els jóvens de classe baixa només se sentien realitzats els caps de setmana en la pista de ball de la discoteca 2001 Odyssey, el nom és un homenatge evident a la pel·lícula 2001: una odissea de l'espai de Stanley Kubrick. Una pel·lícula amb un dur retrat social, racisme, masclisme, drogues i una sexualitat complicada, on el ball és quasi l'única llum d'esperança per a Tony Manero.

Esta pel·lícula no sols va ser un èxit en taquilla, sinó que al mateix temps va impulsar el moviment Disco amb la que va contribuir una fabulosa banda sonora de música disco amb més de 30 milions de còpies venudes, interpretada per diversos cantants on destaquen les cançons de grup Bee Gees.

Encara que no és el tema principal de la pel·lícula vos deixe un tall, això si un poc caldos, perquè pugeu recordar aquelles sessions de ball lent quan la discoteca es quedava a fosques, s'apagaven els focus i els llums de la pista, tant sols amb la llum negra ultraviolada, eixa que té un toc blavós que feia brillar les camises i els calcetins blancs que eixien per baix dels pantalons, tornava els gin-tònics fluorescents i el blanquejava les dents al somriure. Quins records quan la bola d'espills emetia eixos rajos de llum en totes les direccions mentres començàvem a pegar-li voltes a la pista preguntant a aquella a la que li havies tirat l'ull la retòrica pregunta de, vols ballar? La majoria de vegades sabies anticipadament la contestació, ja que elles es feien les desmenjades pensant en que el guapet de torn les trauria a ballar. Ara bé, a la tercera volta sempre hi havia més possibilitats que el diguera que sí perquè el trencacors de torn ja estava pillat i apegat com una llapassa en mig de la pista amb aquella guapeta de la que totes pensaven el mateix. Que tindrà eixa que no tinga jo? Lo que pensaren elles en eixe moment ara ja té igual, per a nosaltres records dels 80 amb les vesprades de Vampirela i Jacaranda, els més majorets de Casba, Sibony i Acuario, o els més vells en la pista del Monterrei, però eixos son un altra història, historia dels anys 60, dècada en la que vam nàixer.

Bee Gees - more than a woman (Dancing Saturday Night Fever)

DE 9 ESTEM D'ANIVERSARI

És sense voler el pas del temps el que va marcant inexorablement com les coses van canviant, acomodant-se i ralentitzant-se al mateix que caient en un estat de mínima latència i esforç, tal vegada 9s camins, altres visions i més raonament faran que a poc a poc prenguem aire i es renoven les il·lusions. Clar està que anem fent-se majors, però com bé se sap el camí recorregut ha segut llarg i de ben segur que molt llarg és el que encara queda per recorre. 38 son els anys de festa o més si comptem als Ali-Oli, llavor i una de les branques d'on germinen els Aladins i 9 anys, que hui complim, els que portem publicant en esta bitàcola, la que ens ha donat l'oportunitat de mostrar les nostres coses en textos, imatges, música, pensaments, encontres, desencontres, el que ens agrada... en definitiva, les vivències i ocurrències que al llarg del temps este mig ens dona la possibilitat de compartir-les, tan de bo seria que lo que en el seu dia va començar com un projecte coral no acabe pareguen com una cosa personal. Des del meu parer, sempre diré que esta publicació ha segut totalment encertada i quasi única, on sempre, unes vegades més, altres menys, s'ha buscat la complicitat i la implicació per deixar constància del que hem anat gaudint en moments bons o altres no tan. 

El passat, passat és, i a partir d'ací el present i el futur ni igual ni pitjor, simplement serà diferent. 

Llevat d'això no hi ha res de 9. 

38 anys de festa i 9 anys fent blog

SENTIMENTS RETROBATS DE L'ACTE DE LA BAIXADA

Prova a escoltar-la mentres lliges i extrau les teues sensacions

Sempre he dit que uns dels actes que més m'agrada de les festes és el de la Baixada del Crist, però més que la baixada en si és l'espera prèvia a començar la desfilada en la plaça de l'Associació de Donants de Sang Sant Vicent de Paul, la que hi ha dalt de l'escorxador, en la corba de la sargantana. Mira per a on, un matí qualsevol, trenca la rutina del meu treball diari una peça musical que per a mi és tan inesperada d'escoltar com sorprenent, són els acords musicals de la marxa de processó Jerusalén en Rne-Radio Clásica. La sensació ha sigut com si tot s'haguera detingut i en eixe mateix moment la meua memòria m'ha fet visualitzar un grapat d'imatges i records festers dels quals durant molts anys he pogut gaudir i guardar. Moments que queden i que em van servir per observar, reflexionar i compartir paraula a la vegada que em transporta i em retorna a l'olor a pólvora cremada, al pas de la desfilada quan escoltes com s'arrosseguen les sabates, trons d'arcabussos i espingardes que cremen de tanta càrrega, moments de conversa entre mos i mos d'uns rotllets d’aiguardent i assaborint una fresqueta palometa de cassalla; l'escorxador, on les gel·labes de les diverses comparses omplin la plaça com si d'un tapís de colors es tractara; públic, en peu i en silenci respectuó, en el qual sols s'escolta el soroll del moviment dels fanals en anar acostant-se el Morenet; músics, festers, càrrecs i compassos de música de processó que, sense voler, vas acompanyant-los amb la teua veu imperceptible. «Senyor, m'has mirat als ulls, somrient has dit el meu nom. A la sorra he deixat la meua barca: al teu costat buscaré un altre mar.»

En eixe moment de sentiments retrobats i perquè tot haguera quedat redó sols faltava escoltar que alguna veu em diguera: Xe!!, afanyem-nos, anem cap allà que ja estan formant per eixir. El que voldria dir és que en eixe moment vaig vestit amb barret roig, gel·laba grisa, bossa de cuir, calcetins blancs i sabates de punta. Al mateix temps que em desperte d'un somni en el qual aparec treballant en un dia qualsevol.

Però, per molt que ho he intentat, cap veu he pogut escoltar. Acaba la interpretació de la marxa i torne a la realitat, continue la tasca de cada dia i mentrestant escoltant Radio Clásica.

MY NAME IS MOORE, ROGER MOORE

Un dia trist per al món del cine. Segons ha anunciat la seua família a través d'un comunicat publicat en Twitter, Sir Roger Moore, l'intèrpret mundialment conegut pels seus rols com l'agent James Bond, ha mort a Suïssa als 89 anys d'edat.

Moore ha sigut l'actor que més vegades ha interpretat el paper de l'agent secret 007 junt amb Sean Connery, un total de set vegades, des que en 1973 es posara per primera vegada en la seua pell en 'Viu i deixa morir'. Després, continuaria amb 'L'home de la pistola d'or' (1974), 'L'espia que em va amar' (1977), 'Moonraker' (1979), 'Només per als teus ulls' (1981), 'Octopussy' (1983) i 'Panorama per a matar' (1985).

Encara que no és un dels meus actors preferits que han donat vida a 007, ja que el Bond de Ian Fleming no s'assembla al de Moore, l'actor va consolidar la seua fama gràcies als tints d'humor irònic, al mateix temps que li va donar al personatge la seua flegma britànica, accentuada per la seua planta de xic guapo i galant, que passarà a la història com el James Bond dels anys setanta.

Roger Moore deixa d'estar al servei de sa majestat.

Música de les set pel·lícules on interpreta a l'agent 007

NADAL 2016

La veritat, que per enguany he pensat en demanar a tota la meua esquadra que es posem faeners, que plantem un fantàstic arbre de Nadal i que pengem, en el lloc de regals, els noms de totes les nostres amigues i tots els nostres amics. Els de prop i els de lluny, els de sempre i els d'ara, els que veiem cada dia i els que rarament trobem, als sempre recordats i els que de vegades se'ns obliden, els constants i els inconstants, els dels moments difícils i els dels moments feliços, als que sense voler vam ferir i sense voler ens van ferir, aquells als que vam donar suport i despés ens van oblidar de nosaltres, els que ens deuen i als qui devem molt, els nostres amics més humils i els nostres amics importants. Per això vos anomene a tots, a tots els amics i amigues que van passant per les nostres vides, els que rebreu este missatge i els que no el rebran. Enguany, de veritat, m'agradaria que plantarem eixe arbre de nadal amb arrels molt profundes perquè així mai els vostres noms siguen arrancats. Un arbre que en florir el pròxim any ens porte il·lusió, salut, pau, i que pugem seguir compartint els millors desitjos amb tots vosaltres d'esperança i felicitat, és sens dubte el que pense i ben segur estic que de tota l'esquadra Aladins també.

Bon Nadal i feliç Any 2017.

I 8

Un canonet, un meló d'Alger escorregut en el cap d'algú, un palomo cojo i una esquadra.

Dos son les composicions musicals dedicades, ja que dos de nosaltres son compositors. Dos també son els Primers Trons que em tengut dins d'un mateix any fester.

Tres els que es van associar en un primer moment amb els Ali-oli per formar l'esquadra Aladins. També tres son els pregons declamats per alguns aladins. Al igual que tres han segut els programes revista dels Saudites en les que hem estat al càrrec del consell de redacció.

Quatre Primers trons, 3 durant diversos anys de càrrec + 1 Primer Tro d'honor. En quatre llibres de festes de diferents anys han aparegut articles nostres.

Cinc dies, de dijous a dilluns, que tres de nosaltres es passàvem les festes pràcticament sense dormir, això estic parlant de quan érem un poc més joves que ara.

Sis Ali-olis que es van associar amb els tres anteriors per conformar la nova esquadra. Com podreu veure, de sis traços esta dibuixat l'anagrama del cresol de la nostra esquadra.

Set son els diferents apartats que presenta la nostra bitàcola. Com set som els que continuem sent o han segut Aladins que de moment estem fora de la festa.

Huit els que encara continuen cremant oli mantenen encesa la flama festera del nostre cresol; i com no, 8 son els anys que hui compleix la nostra bitàcola.

Hem arribat al any 8 de publicacions, encara que la veritat ha estat un tant difícil i com a conseqüència ha pogut provocar que s'haja quedat un poc descuidat inconscientment, com en algunes altres coses, el llapis i el paper per redactar algun article i contar o il·lustrar este any tan especial de Primers Trons. Possiblement serà perquè ha segut un important any de càrrec i organització en la comparsa amb molt de treball, molts preparatius, nervis i moltes reunions per a que estiga tot com sempre apunt i a l'hora.

Al final, com es pot veure al llarg dels anys sempre queden els bons records.

37 anys de festa i 8 anys fent blog

ONOMÀSTICA ANTROPOLÒGICA

Que el nom és un dels drets més importants que té l'ésser humà això ja ho sabem. Es tracta de la paraula o grup de paraules que designa o servix per a identificar a algú formant part de la identitat de cada persona, és a dir, del conjunt de trets propis que el caracteritzen i diferencien dels altres.

Per conèixer l'origen del grup de paraules que ens identifica, ens caracteritza i ens diferencia, una prestigiosa universitat ha elaborat un estudi onomàstic de la nostra esquadra perquè ens done una poqueta de claredat, encara que siga com la llum del nostre cresol.

En una primera part i perquè tots conegau el contingut, està dedicat a un extens estudi, que ara vos resumiré, de l'origen i santoral dels noms.

L’advocació de la Verge dels Àngels es remunta al somni de Sant Francesc d’Assis en el que veu a María amb el xiquet acompanyada d’uns àngels, una visió que donà origen al anomenat “Perdó d’Assis”.

Àngel és un nom que procedix del llatí àngelus, que al seu torn deriva del grec ἄγγελος (ággelos), significa "missatger", "enviat". Així és, diuen en la Bíblia els "enviats de Déu".

Les dates de celebració més tradicionals que oferix el santoral, son la de la Mare de Déu dels Àngels, el 2 d'agost, o la festa dels Àngels Custodis, el 2 d'octubre.

Daniel de Pàdua es creu que era un jueu convers per la inscripció de la seua tomba, en la que diu que era levita. Vinculat al bisbe Prosdòcim de Pàdua en la seua labor d’evangelització i diaca, segons pareix, de l’església de la ciutat italiana de Pàdua. Probablement va ser martiritzat cap al any 168 encara que tradicions anteriors deien que fou martiritzat a l'inici del segle IV, durant les persecucions de Dioclecià.

Daniel, nom derivat de l’hebreu דָּנִיֵּאל “ format per la paraula dan, i la paraula semítica El que significa "Déu és l’únic jutge”.

Santoral 3 de gener

Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic va ser l’últim del llinatge dels Otons. Hereu al ducat de Bavera que a la mort de del seu cosí Otó III va ser anomenat emperador d’Alemanya. Va ajudar a la reforma monàstica i va distribuir entre els pobres llevant-li-ho als rics.

Enric d’origen germànic. Derivat de l’acabe “Heimrich” significa "Aquell que posseïx una pàtria"

Santoral el 13 de juliol encara que els més vells, cabuts que cabuts, continuem celebrant-lo com antigament, el 15 de juliol.

Ferran III de Castella anomenat el Sant fou fill de Berenguela, reina de Castella, i d’Alfons IX, rei de Lleó. Durant el seu regnat es van unificar definitivament les corones de Castella i Lleó, va mamprendre la construcció de la catedral de Burgos i va ser fundador de la Universitat de Salamanca.

Va ser canonitzat en 1671, sent papa Clement X.

Ferran d’origen germànic significa "Aquell que busca la pau".

Santoral 30 Maig.

Francesc d’Assis va fundar l'orde franciscana i una segon ordre, femenina, coneguda com la de les Germanes Clarisses. A Sant Francesc es deu la primera representació del pessebre, que va fer en una cova de Greccio. Poc abans de morir va compondre el seu himne al germà Sol o de les Criatures.

Francesc, nom d’origen grec que significa "Aquell que ha sigut alliberat".

Santoral 4 d’octubre.

Francesc Xavier, cèlebre missioner navarrés del segle XVI va nàixer a Castell de Javier on forjaria la seua personalitat enèrgica i decidida i el seu talant generós i espiritual. Funda la companyia de Jesús juntament amb Ignasi de Loyola, sent anomenat secretari de la companyia. En 1541 el rei de Portugal i el papa l'envien a les Índies orientals; missioner durant 10 anys hi ha registres a l'Índia, Malacca, Les Lolucas i Japó, establix la seua seu en Goa.

Xavier és un nom d'origen Basc, prové d'un topònim que significa etxeberri, 'casa nova'.

Santoral 3 de desembre.

Josep de Nazaret, fuster, va tindre un paper essencial amb la gran responsabilitat i privilegi de ser el pare putatiu del Xiquet Jesús i de ser espòs virginal de la Mare de Déu. Sant custodi de la Sagrada Família, que més pròxim està a Jesús i a la Mare de Déu.

Josep és un nom d’origen hebreu. Derivat de l’hebreu “Josef” significa "Aquell a què Déu ajuda".

Santoral el 19 de març.

Manuel és un nom d’origen hebreu (עִמָּנוּאֵל, ʻImmānûʼēl) que significa "El Déu que està amb nosaltres" o "El Déu que està entre nosaltres". En la Bíblia s’anomena a Jesús de Natzaret davall la seua forma original "Emmanuel".

La data de celebració del santoral és el dia de Cap d'Any l'1 de gener.

Marc Evangelista és l’autor del segon Evangeli, d’origen jueu de Jerusalem va acompanyar a  Pau de Tars i a Bernabé, el seu cosí, a Antioquia en el primer viatge missioner. Patró dels advocats, els notaris, els artistes de vitralls, els captius, d’Egipte, de Venècia, contra la impenitència i les picades d’insectes.

Del llatí “Martcus” significa "Aquell que procedix de Mart", amb Mart com a déu de la guerra romà. El seu símbol és el lleó alat.

Santoral 25 d’abril.

Robert de Molesmes, abat. Fundador a l'any 1098 en Citeaux, França, junt amb els monjos benedictins de l'abadia de Molesmes l'orde monàstica catòlica Cistercenca, anomenada "la Carta de la Caritat". Els monjos usaven un hàbit blanc o gris, per això se'ls anomenava els monjos blancs.

D’origen germànic. Derivat del nom “Hrodberht” que significa "Aquell que brilla pels seus actes".

El seu sant se celebra el 7 de juny. 

Per concloure l’informe que em remet el departament d'onomàstica antropològica, branca de l'onomàstica que estudia l'origen i significat dels noms propis de persones, elaborat a partir d’un primer treball de camp, recollida de dades i que es completa amb un laboriós estudi analític i estadístic ens aporta una serie de conclusions que a continuació passe a extraure-vos. Com comprendreu, permeteu-me que em reserve el no publicar la part més personal donat el caràcter públic d'esta bitàcola.

El nom que més abunda en la nostra esquadra és el de Josep, cosa normal per això que diuen que en qualsevol casa valenciana cau un Pep o un Vicent. Sols a un li van posar el nom del sant del dia en que va nàixer. Com venim d’una generació que encara es pot considerar tradicional, 8 de nosaltres portem el mateix nom que els nostres pares, 6 tenim un segon nom per diferenciar-nos dels nostres progenitors o recordar a un familiar i 6 son també els que porten un sol nom. Tots portem noms en castellà excepte un que en el seu dia va dir que ja estava bé i va optar per normalitzar-los al valencià. En el cas dels que portem noms compostos tots fem servir el primer com a nom principal excepte un, que mira per on, utilitza el segon com a nom principal. Resumint, com es pot veure tots el noms pertanyen al santoral cristià i si aprofundim un poc més sempre podrem veure alguna ressemblança entre la persona i l’origen o significat del nom.

Aneu preparant la butxaca per pagar l'informe.

NADAL 2015

Nadal és un terme d'origen llatí que significa naixement, i dóna nom a la festa que es realitza amb motiu de l'arribada de Jesús de Natzaret. També s'utilitza per a fer referència al dia en què es celebra, bé siga el 25 de desembre en les esglésies catòliques, anglicanes, ortodoxa romanesa i algunes protestants o el 7 de gener per a les esglésies ortodoxes que no van adoptar el calendari gregorià.

També els historiadors estan dividits, mentres uns creuen que la verdadera nativitat va tindre lloc entre els mesos de setembre i octubre, altres pensen que és mes encertada entre abril i maig, en el que de veritat pareixen estar més d'acord és que el naixement no es va produir un 25 de desembre en Betlem. Esta teoria entre altres coses es basa en qüestions geogràfiques, a l'hemisferi nord el mes de desembre coincidix amb l'hivern, la qual cosa posa en dubte que els pastors hagen estat a l'aire lliure o que el cel d'eixa nit haja sigut estrelat, segons els fets narrats en els textos bíblics. De totes maneres, es creu que la raó per la que va ser estipulada per l'Església Catòlica l'any 350 a través del Papa Juli I va ser fer-la coincidir amb els ritus pel solstici d'hivern i així facilitar l'acceptació del cristianisme entre els pagans. De fet, existien importants festejos que es realitzaven al voltant del 25 de desembre abans del naixement de Crist com el Cápac Raymi dels Inques, El Huitzilopochtli dels Asteques o el Natalis Solis Invicti dels romans.

Siga en una data o siga en un altra el que és ben cert és que els Aladins volem aprofitar l'avinentesa per compartir el nostre desig de felicitat, perquè passeu un bon Nadal amb la companyia de les persones que més estimeu i que els reis vos siguen propicis i vinguen carregats de noves il·lusions i esperances per al nou any 2016.

Les Pel·lícules que no deuràs de deixar de veure en Nadal.

ZZzzzzz

- ZZzzzzz, ZZzzzz, Zzzzzzz….

....Com en qualsevol casa o poble, cada any van canviant els carrers, les voreres, la il·luminació, el mobiliari, els parcs, els veïns emblanquinen les cases, canvien teulades i omplin de flors els balcons. Haurà segut un bon any per al ramader o per al contrari este any tindrà menys ovelles? Tal vegada igual o pitjor, els grans comerciants de Palestina li les compren a preu de pixarrada i ell renega que renegaràs. El mateix li passa al teixidor que des de que Marco Polo va obrir la ruta de la seda d'Europa a l'Orient, ostres este va vindre uns anys més tard!!!, bé, el cas és que té els telers a punt de parar, a la gent els agrada els llançols de coloraxos amb menys passades que venen d'allà però això si, més barats. Estos Romans vestits amb faldes, cuirasses de ferralla al pit, llances i espases sols ens volen perquè paguem impostos i si s'encantem i Josep el fuster no s'empadrona en Betlem enguany amb les retallades ens tanquen l'escola perquè no tenim prou xiquets. Vaig a parlar amb Maria, xe si !! la que se li va aparéixer el colomet, a veure si convenç al fuster i no marxen a Natzaret. En fi, ens diuen que açò esta acabant i que prompte escamparà. Temps al temps pense jo....

- Pepe!

- Zzzzzz, ZZzzzzzz

- Pepeee!!, despertaaa!!!

- Urfff, que passa? Xe que manera de trencar-li a un lo millor.

- Lo millor?

- Estava pegant-li voltes de com ha quedat i m'he quedat torrat.

- A saber en que estaves pensant. Ja ho tens apunt?

- Clar, com la Puríssima ja ha passat el Betlem ja el tinc muntat i preparat per rebre el Nadal. Ah!! això si, vingau a veure-lo, vos espere a tots i a totes!!!!

Clica damunt de la imatge per veure Els Betlems de Pepe.

El del somni del Betlem Pepe Semper
El que el desperta i ho conta el seu amic Enrique

EL DIA QUE MARTY McFLY VA VIATJAR AL FUTUR

El passat 3 de juliol es va complir el 30é aniversari de l'estrena de la pel·lícula 'Tornada al Futur' ('Back to the Future', 1985). Eixa celebració té el seu moment àlgid el 21 d'octubre de 2015, el dia què viatjaven al futur Marty McFly, Jennifer i Doc. «On estem? Quan estem?». Conduïxen per una autopista situada en el cel i Doc li assenyala a McFly el calendari temporal del DeLorean. «Estem en el segle XXI, en Hill Valley, Califòrnia. Són les 4:29 del dimecres 21 octubre de 2015!».

Així comença la segona entrega de 'Tornada al Futur' (1989), una pel·lícula que s'ha convertit en icona de la cultura pop amb el pas dels anys i adelantada al seu temps per les diferents predicions tecnològiges, videoconferències, multitud de canals en televisió, vídeo jocs sense fil, compres per internet, empremtes digitals per a obrir portes, prismàtics digitals, cotxes i patins voladors, control total del clima, barres de neó en la vora de la carretera, biocombustible... Molts dels invents en la ficció s'han fet o no tardaran molt a fer-se realitat. Una bona excusa per visualitzar-la novament i contemplar de quina manera en 1985 concebien el futur, es a dir, el NOSTRE TEMPS. 

HEM ARRIBAT AL 7

Quan els grecs van voler triar les meravelles més grans del món, en van triar 7. A Mesopotàmia van dividir el temps en setmanes amb 7 dies. També en 7 dies, inclòs el de descans, va crear Déu el món. Tots els mars de la terra es van classificar en 7. Els colors de l'Arc de Sant Martí en son 7 com el número de notes musicals. Dant ens parlà dels 7 nivells del cel, per això l'expressió d'estar en el sèptim cel. En la religió islàmica hi ha 7 estats o cels. Per una altra banda, els hindús reconeixen 7 branques del saber. El 7 és el número de la totalitat, del Tot. Per això, 7 són els pecats capitals i 7 les virtuts que els contraresten, 4 cardinals més 3 teologals. Els maçons el reverencien: una lògia és anomenada Perfecta quan té 7 membres. I la famosa Menorah, el Canelobre, té per orde de Déu 7 braços amb 7 flames sempre enceses, que representen els 7 esperits de Déu. Per tant no és gens estrany que el número 7 tinga un aspecte de sacralitat, de totalitat i de perfecció.

Per als Aladins, el 7 senzillament significa els anys que fins ara hem publicat tot allò que ens interessa en la nostra bitàcola; en definitiva 2.557 dies en què hem volgut arreplegar una gran part de la nostra història contada en escrits, imatges i música.

36 anys de festa, 7 anys fent blog.