Articles calssificast amb l’etiqueta José
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris José. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de març del 2019

"EIXIR DE NEGRES"


Diuen que no hi han dos sense tres, doncs bé…, va la tercera. Enguany es farà realitat una il·lusió que començà a agafar forma quant decidirem dur endavant una empresa, una empresa difícil, malgrat la crisi de components que estem travessant l’esquadra en els últims anys. Doncs hem passat d’un extrem a l’altre, de veure-se-les negres per a eixir, a eixir de negres.


Encara que l’expressió “eixir de negre”, resulte mal-sonant i èticament no siga la millor forma d’expressar-ho, si que és una expressió molt arrelada al món de la festa moro-cristiana, i concretament a les nostres festes, ja que des de el passat segle, a les nostres festes, desfilen a l’entrada esquadres de negre amb la corresponent evolució en quant a vestits, pintura, calçat i accessoris que han anat evolucionant al igual que ha anat evolucionant l’industria, la moda, les tendències,…

Tan sols fullejar els programes de festes per a donar-se'n i en especial on més es reflecteix és en les esquadres de negre. Res a vorer aquelles primeres esquadres de negres dels anys 60, on les teles, pintures i accessoris han evolucionat de tal manera creant fins i tot un teixit industrial del món de la festa moro-cristiana, on dissenyadors, confeccionistes, maquilladors, etc. van any rere any innovant, però, respectant sempre el patró d’aquell natiu de les selves africanes.


Però, era l’any perfecte per dur endavant aquesta empresa, l’any de la cinquena Capitania Saudita, i com no, teníem que ser partícips d’aquest gran esdeveniment per a la nostra comparsa, aportant el nostre granet d’arena per tal d’engrandir i donar un valor afegit a eixe espectacle que es vorà plasmat als carres d’Ontinyent el dia de l’entrada, a més a més, desfilant al compàs dels acords de la marxa mora “Aladins” interpretats per la Societat Unió Musical d’Alberic, guanyadora del primer premi a la Secció d’Honor del Certamen de Bandes Ciutat de València al 2017 i de la que és director el nostre amic i company d’esquadra Daniel, tot un luxe. 


En fí, un any més de festa, una capitania més, una desfilada de negres més….. Doncs, anem omplin eixes pàgines de la nostra vida festera i com no, deixant constància a la nostra bitàcola que a la fí serà el ressort de la nostra vida moro-cristiniana i que enguany també estem de celebració perquè el nostre blog compleix 10 anys. Felicitacions. 


dimarts, 4 d’agost del 2015

DAMES I CAVALLERS, ESTEM EN FESTES!!!

Con cada any i abans de finalitzar el mes de juliol, l'acte de la publicació ens introduïx de ple en les nostres festes majors. En aquest acte a més de proclamar la festa, es va presentar el cartell anunciador de les Festes 2015, enguany a càrrec del Astur Joan Vicent Martinez Ballester.

Posteriorment, i amb la presentació del llibre de festes, també es va presentar el audiovisual promocional, obra del mossàrab Jordi Torro. Un altre mitjà de promoció que des de la Societat de Festers volen donar-li continuïtat, aprofitant les ultimes tecnologies, per tal de divulgar les nostres Festes.

Així, amb aquestes presentacions es van donar per iniciades les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent 2015.

Promo de Jordi Torró Moros i Cristians 2015


dimarts, 31 de març del 2015

LA NOSTRA MÚSICA I ELS NOSTRES M​ÚSICS.


Encetem una nova secció a la ​bitàcola amb un dels capítols més importants per a la nostra esquadra i per a les festes morocristianes, la MÚSICA FESTERA.

La música, element que ha permés que les nostres festes siguen reconegudes per tots els racons del món on celebren este tipus de festejos.

I és en este capítol on els ALADINS ens sentim molt orgullosos i podem estar desvanits per dos motius que ens caracteritzen de manera molt particular. En primer lloc, poder comptar entre nosaltres, gaudir de la seua amistat i compartir les nostres festes, amb dos reconeguts compositors de música morocristiana: Daniel Juan Ferrero Silvage i Marcos Gandia Conejero, dos músics, dos compositors, dos ALADINS i dos amics.

En segon lloc, podem presumir especialment de tindre dos peces musicals dedicades a l'esquadra, la marxa mora Aladins (2007), de Daniel Ferrero, i el pasdoble Aladins, al pas!!! (2014) de Marcos Gandía.

Tot açò és el que hem volgut ​arreplegar i incorporar a la nostra bitàcola, en la qual podrem conéixer més a fons la biografia dels dos compositors, així com consultar la discografia, tindrem la possibilitat de contactar amb ells per mitjà d'un formulari de contacte, escoltar les peces musicals, i fins i tot poder descarregar i adquirir les seues partitures, a més de llegir les principals ressenyes i articles relacionats amb les dos composicions dedicades a l'esquadra​.

Avant amb la música!!!

dimarts, 14 de gener del 2014

DANIEL FERRERO, DIRECTOR DE LA FSMCV

Encetem l’any 2014 amb la notícia que va tindre lloc a les darreries del passat any, el nomenament de DANIEL FERRERO SILVAGE, com a director de la Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, durant la temporada de 2014.

Si fa uns mesos ens feiem resó del seu nomenament com a President de la Associació de Compositors de Música de Moros i Cristians (ACMMIC), ara, el passat  9 de desembre, la Junta Directiva de la FSMCV, va elegir entre altres candidatures, la persona de Daniel Ferrero, com a Director de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV, per la seua reconeguda trajectoria i vinculació al món de les societats musicals.

La FSMCV va nàixer a l’any 1968 amb l’objetiu d’ajuntar esforços en favor del col·lectiu de les nostres bandes de música. En l’actualitat, agrupa a 543 societats musicals, amb les seues escoles de música, 40.000 músics, 60.000 alumnes i més de 200.000 socis.

És el principal organisme cultural de la Comunitat Valenciana i ha rebut al llarg de la seua trejectòria nombrosos premis i distincions com a reconeiximent de la seua tasca en promoure, difondre i dignificar l'afició, ensenyament i pràctica de la música.

Enhorabona Dani, President de la Associació de compositors de música de Moros i Cristians (ACMMIC), Director de la Banda Unió Musical de Alberic i Director de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV.

dissabte, 5 d’octubre del 2013

CINC ANYS...ÉS MOLT DE TEMPS


Em demana l’amic Enrique que introduïsca, amb les meues paraules, les opinions per a commemorar el 5é aniversari del nostre blog i el primer que he fet ha sigut entrar-hi i tornar a les primeres entrades per, a poc a poc, arribar a les més actuals i tens la sensació que, sobretot, aquesta ferramenta comunicativa de la modernitat, per a nosaltres ha esdevingut un vincle d’unió molt interessant.
A mesura que passen els anys, ens adonarem que allò que escrivim cadascun en un moment determinat són trossos de la nostra història com a grup, és la nostra “intrahistòria” com li agradava dir a Unamuno, però sobretot són aspectes molt importants per a cadascun de nosaltres: les nostres vivències, les nostres aficions, les nostres opinions, els nostres sentiments, la nostra manera de veure el món. I això no és qualsevol cosa.
Raó per la qual hauríem de proposar-nos que el blog aladins.eu continue endavant, i estic segur que amb un administrador com el que tenim no pot ser d’una altra manera. Enhorabona a tots per fer-lo realitat. Per molts anys!
Manolo Requena


Per a mi el nostre blog és una finestra per on puc comunicar les opinions i reflexions que em succeeixen de tant en tant. No m'és gens fàcil escriure i dedique prou de temps per a donar-li forma al que vull transmetre. Al llarg d'aquestos cinc anys he escrit, menys del que m'haguera agradat, però em compromet perquè els anys vinents siguen mes fructífers. Tinc pensat, de fa temps, publicar regularment al voltant de la musica que m'agrada. Espere que quan ho faça, a vosaltres també vos agrade i així puguem compartir altres coses.
Ángel Soriano


Esta agrupación de amigos, juntos desde la infancia y que se consolidó hace más de 30 años en la Escuadra Aladins de la comparsa Saudites, no podía quedarse ajena a la tecnología y ahora, hace ya 5 años, creó su propio blog, en el cual se suceden, con más o menos frecuencia, aquellos acontecimientos de los que queremos hacer participes a nuestros curiosos y visitantes, que han visto el gran nexo de unión que ha formado esta entrañable familia. 
Aquí queda constancia de la gran amistad que nos une por la fiesta y por numerosas causas que hacen que nuestra relación personal esté presente todo el año, intercambiando opiniones sobre la gran oferta social que nos brinda la vida cotidiana.
En la última "creuá" particular de nuestra escuadra, tuve el placer de comunicar a mis amigos el estreno de un nuevo pasodoble dianer, que les dedico, y que llevará por nombre "Aladins, al pas!!"; será estrenado (D.M.) el próximo año, en la fiesta del Domingo de Ramos, por la laureada S.U.M. de Alberic, cuyo director es nuestro maestro Daniel Ferrero, y que, juntamente con la marcha mora "Aladins", entrará a engrosar el gran repertorio hecho ex profeso para nuestra fiesta de Moros y Cristianos. Seremos la única escuadra festera a la que se le han dedicado una marcha mora, que tuvo además fue Premi Euterpe 2010, y un pasodoble, compuestos por dos de sus componentes con amplia trayectoria creativa, Daniel Ferrero y Marcos Gandía, y que no hacen más que consolidar este grupo de amigos con trayectoria, ilusión y música para muchos años más.
Marcos Gandía


Vivim en un món en el qual les noves tecnologies estan presents per tot arreu i de vegades ens lleven, en alguns moments, oportunitats de comunicació amb la gent i amb els amics que tenim al nostre costat. Però tot i això, el blog de la nostra esquadra ha servit precisament per a tot el contrari. Ens ha apropat a tot un món fester d'altres localitats i ens ha servit per a donar a conèixer notícies de la festa d'Ontinyent i de la nostra en particular a tota la xarxa festera. Aquestos 5 anys no són res comparat amb els que, de segur, arribarà a complir el nostre blog. Moltes felicitats.
Daniel Ferrero


A la vista de la situación general actual, a pesar de las malas noticias que nos rodean y afectan en todos los ámbitos, parece ser que estamos de enhorabuena, al cumplir un lustro (que si ahondamos en su etimología viene a significar limpio), de la andadura del BLOG “ESQUADRA ALADINS
No profundizaré en las diversas definiciones sobre lo que es un BLOG ya que de todos (gracias a las nuevas tecnologías) es conocido su funcionamiento. Sí que  me gustaría, antes de expresar mi opinión sobre la andadura de estos cinco años, destacar una serie de aspectos:
ASPECTOS POSITIVOS
ASPECTOS NEGATIVOS
-   Nos nutrimos de información.
-   Nos da que pensar. En cuanto a los comentarios que realiza la gente, hay que prestarles gran atención puesto que en muchas ocasiones, puede tratarse de ideas contrarias y lo único a lo que se dedican es a provocar una imagen negativa de las opiniones publicadas.
-   Elaboración de pensamientos
-   Fortalecer la colaboración
-   Interactuar con la información.

-  Hoy en día sufrimos una carga de sobre información inimaginable. 
-  Cuando leemos en un blog algo que coincide con nuestra forma de pensar, decimos: “Ah! Esta persona es muy inteligente”. Sin embargo, cuando leemos un blog que expresa un punto de vista totalmente diferente a nuestra postura cuestionamos inmediatamente su credibilidad, argumentación y opinión.
-  Se exponen gran cantidad de fotos que luego se quedan en la red, imposibles de quitar.

Podría seguir enumerando gran cantidad de aspectos, tanto positivos como negativos, pero me voy a quedar con los que más inciden en mi forma de cuestionar dicha forma de información:
ASPECTOS POSITIVOS
ASPECTOS NEGATIVOS
-   LO POSITIVO QUE DESTACO ES QUE UN BLOG NOS PERMITE FACILITAR INFORMACION A OTROS, ANEXAR CONTENIDOS DIVERSOS Y QUE PERMITE GENERAR ESPACIOS DE DISCUSIONES ABIERTOS, DONDE OTROS PUEDEN COMENTAR  SOBRE  PUBLICACIONES Y SOBRE TODO, OPINAR LIBREMENTE SOBRE LOS TEMAS EXPUESTOS.
-  LO NEGATIVO QUE DESTACO,  UN BLOG NOS CONECTA AL MUNDO Y NOS AISLA DE LA SOCIEDAD.

Volviendo a la cuestión principal que nos ocupa, me permito FELICITAR Y TRASMITIR MI ENHORABUENA Y ANIMO A SEGUIR CON LA TAREA INICIADA, a las personas que comenzaron este PROYECTO, y por supuesto a los autores de artículos, que a lo largo de estos cinco años, han ido cargando la “pila” de este diario de navegación, ya que con su esfuerzo y dedicación y sobre todo arriesgándose a ser criticados por sus opiniones manifestadas, han conseguido que en ningún momento, no se haya podido utilizar la expresión: “me he quedado sin batería”
Fernando Fuster


CINC ANYS...........ÉS MOLT DE TEMPS
Estem d'aniversari, pot ser hauríem de recórrer al tòpic, i dir que cinc anys no són res, que el temps passa ràpid, però no és així amics, cinc anys és molt de temps, almenys pel que respecta a esta bitàcola, cinc anys ens han donat per a moltes coses, per alimentar-la amb les nostres vivències, les dels Aladins, de cadascú de nosaltres, encara que d’uns més que d’altres, ho reconec, voluntat no en faltava, pot ser temps sí, però al final ho hem fet, hem deixat pensaments, notícies, reflexions, opinions, que ens han fet riure, raonar, dubtar i, fins i tot, plorar.
A més a més, i açò pocs blogaires ho poden dir, esta bitàcola és contemporània a la crisis, també ara pel setembre de fa cinc anys que els germans Lehman van decidir que ja tenien els sarrons ben plens i van tancar la paradeta, arrossegant amb ells a la resta del món. Molta gent, la major part de tots nosaltres, estem pagant les conseqüències d’esta i d’altres esgarrifades econòmiques i polítiques. Bé, per a estes coses, també passarà els temps i en vindran de millors.
Afortunadament este projecte de bitàcola ha anat a més, allò que va començar com un lloc on penjar les nostres fotos i les nostres coses, finalment s'ha convertit en alguna cosa més, una mena de diari digital, on s'han comunicat esdeveniments importants, almenys per als Aladins, i que en no poques ocasions ens han plenat d'orgull.
Per això, em sembla que tots tindrem el mateix desig, que per molts anys els Aladins puguem deixar en esta bitàcola un poc de cadascun de nosaltres, en definitiva anar fent, a poc a poc, la història d'este grups d'amics, i que com als antics mariners, esta bitàcola no ens deixe perdre el nord.
Gràcies a tots els que ens heu seguit i llegit.
Roberto Sanz


Felicitats a tots els membres dels Aladins per estos 5 anys del blog i en especial, aquells que el fan possible per la seua dedicació, esperem complir molts més. En estos temps on estem contínuament connectats amb wasap, @, skype, tuenti, facebook…, cal recordar aquells temps no tan llunyans en el quals tan sols teníem telèfon fix, 96238… després d’eixir de casa no hi havia una altra forma de comunicar-nos amb els amics. Felicitacions de nou i per molts anys.
Paco Martínez


Festegem el primer quinquenni del nostre mostrador electrònic,  que ha servit perquè en estos 1825 dies es reflectisca el dia a dia de l'esquadra, esdeveniments, comentaris, opinions,... i allò del que són capaços de fer alguns membres de l'esquadra: composicions musicals, pregonar les nostres festes o mostrar la construcció de meravelloses maquetes de betlems.
En esta bitàcola s'ha fet ressò dels esdeveniments viscuts per l'esquadra, però encara ens queden moltes pàgines per escriure i este vincle ha de servir per deixar constància de tot això que ens passa, per tal de no perdre la "memòria històrica" tan reivindicada pels membres de l’Ali-Oli.  I és que ens agradaria que a la bitacola quedara constància dels nostres orígens, qui som i d'on venim. Però a vore qui perd el temps escrivint-ho, si a la fi, la "censura " transcriuria el que voldria.
Doncs bé, el que està clar és que amb el compliment d'aquest lustre, eixirà reforçada esta bitàcola i que amb continguts com els que té, perfectament organitzats i classificats, i amb els ultimes tecnologies, conformen el nostre patrimoni cultural intangible, i que com al bon vi, el pas del temps anirà enriquint, ampliant-se amb nous continguts, articles, opinions, fotos, vídeos, ... vivències.  Que en faran una ferramenta indispensable per als Aladins.
Finalment, i per tal de celebrar el natalici de la bitàcola en qüestió, seria el moment de batejar-la, personalitzant-la amb un nom propi, un nom que ens identificara més als membres de l'esquadra Aladins.
José Vicente Gil



Cinc anys enrere, el nostre primer article.


divendres, 1 de gener del 2010

EL NADAL DELS ALADINS



Amb l’arribada del Nadal, els Aladins i les nostres famílies, ens reunim per celebrar els nostres tradicionals actes nadalencs, actes com el “sopar del pobre” o el “dinar del pastor”.
Este és un clar exemple del vincle d'unió de l'esquadra, que amplia la seua relació durant tot l'any i traspassa la frontera dels festejos merament morocristians, que són el principal nexe de la nostra esquadra.
Però en estes celebracions nadalenques, hi ha un acte a què tots li tenim més estima. Quan érem més menuts el dia més important era el dia en què arribaven els Reis Mags, els esperàvem amb gran il·lusió per vorer si ens portarien el baló o les botes per jugar a futbol, o la bicicleta, per aquells més afortunats.
Ara, de més majorets, continua sent un dia molt esperat però amb altre atractiu, i és que en este dia gaudim de l'anomenat “El vermut de Manolo”. Un acte que té un carisma especial, bé per les dates en què se celebra, bé per tractar-se d'un acte totalment familiar, o be per la seua tradició.
Es tracta d'un acte familiar que ens unix a tots els components de l'esquadra, junt amb les nostres dones, xiquets i xiquetes. El mateix se celebra una vegada finalitzada l'arribada del missatger de SSMM. Els Reis Mags d'Orient “Jacobo” a la nostra ciutat. Així que ja és tradició acudir a la plaça Major a cantar: “Ja vénen els Reis, per la costereta i al xiquet li porten una samarreta, tirori tirori…” i després traslladar-nos a celebrar tots junts este entranyable “Vermut de Manolo”.
“El Vermut de Manolo”, actes com este, i tractant-se en les dates en què ens trobem, són els que eleven el valor de l'amistat al seu màxim exponent. I en què l'amfitrió es veu gratament recompensat per la màxima assistència dels membres de l’esquadra.
 

dilluns, 17 d’agost del 2009

ALADINS A LA TAULA

PROGRAMACIÓ SETMANA GRAN

DIMARTS:
A les 22h. Sopar al Bar ATENEA.
DIMECRES:
A les 14.30h. Dinar al Rte. MONTERREY.
DIJOUS:
A les 14h. - Dinar a FESTERS
A les 21h. - Sopar del ALARDO
DIVENDRES:
A les 14,30h. - Dinar al TENDUR.
A les 21,30h. - Sopar al CAPRI.
DISSABTE:
En finalitzar la Diana Esmorzar de Salaura.
Per la nit sopar a FESTERS.
DIUMENGE:
Sopar a FESTERS.
DILLUNS:
A les 21.00h. sopar al JAUJA PARK

divendres, 31 de juliol del 2009

AVANT SAMARROS!!!


L'acte de la Publicació del passat dissabte ens introduïx de ple en les nostres festes majors. I des d'este apartat volem felicitar l'esquadra “SAMARROS”, i el seu Capità Toni Donat, que representaran l'exercit Moro en la festa Moro-Cristiana de 2009. Així com desitjar-los el millor per aquestes festes.

Avant SAMARROS!!!

dijous, 23 de juliol del 2009

REFLEXIONS FESTERES


”El silenci és l'element en què es formen totes les coses grans”, “Els rius més profunds són sempre els més silenciosos”. Thomas Carlyle (1795-1881) Historiador, pensador i assagista anglés.

De la mateixa manera que el torró arriba sempre pel Nadal, amb la calor de l'estiu arriben les nostres festes de Moros i Cristians i amb elles els seus actes, com els sopars de comparsa i d'esquadra, que ens embriaguen amb la seua aurèola festera i ens submergixen en un món, en el qual al principi són tot enhorabones, salutacions i abraços festers, però per acabar... quasi sense poder ni vore's.
I és que, amb tant de soparet i tants actes junts, al final un ja no sap ni de què parlar. Es parla per parlar i s'acaba dient barbaritats.
Quanta raó té eixe proverbi hindú: “Quan parles, procura que les teues paraules siguen millors que el silenci”. O el mateix William Shakespeare, quan també deia: “és millor ser rei del teu silenci que esclau de les teues paraules”. I que em dieu d'aquell magistral boig sord: “Mai no trenques el silenci si no és per a millorar-lo” (Ludwig van Beethoven).
Però a nosaltres, ens agrada molt donar-li a la "sinhueso". Com disfrutem fent-li vestits a mida a la gent (ara que estan tan de moda), de fet, hi ha qui parla pels colzes i no calla ni baix l'aigua. Com deia l'estadista anglés Benjamin Disraeli: “Hi ha persones silencioses que són molt més interessants que els millors oradors”. O William Hazlitt: "El silenci és un gran art per a la conversació". Perquè resulta que el gran avantatge que tenen aquells que callen és que "als silenciosos no se'ls pot llevar la paraula"(escriptor Jueu).
Però, posats a conversar, tampoc no és fàcil l'elecció del tema perquè de política, millor ni parlar; de futbol, tampoc perquè hi ha a qui no li agrada; de les nostres Festes de Moros i Cristians, cada un en té un punt de vista diferent. Així que, sempre acabem parlant del mateix, o com algú diu de l'única cosa. Però com també diu un proverbi persa: "L'arena del desert és per al viatger fatigat el mateix que la conversa incessant per a l'amant del silenci”. I és que "Manejar el silenci és més difícil que manejar la paraula"(Georges Benjamin Clemenceau).

Moralitat. Com deia el filòsof xinés Confuci: “El silenci és l'únic amic que mai no et trairà”.
Així que estes festes: VORE, SENTIR I CALLAR.

CAVALLERS, ESTEM EN FESTES!


sideBar2