QUASI UNA FORMA “SONATA”

La forma “Sonata” o també anomenada “Allegro sonata” és una forma musical clásico-romàntica que podem trobar en el primer temps d’una sonata, d’una simfonia o d’un concert. La seua estructura consta d’una exposició, un desenvolupament i una re-exposició.

La vida de la nostra esquadra és com una sonata en la qual estan desenvolupant-se totes les parts o seccions d’aquesta forma musical.

EXPOSICIÓ

Primera secció de la sonata on apareixen per primera vegada els temes principals de la composició. Estem parlant doncs, dels inicis de l’esquadra, si Ali-Oli va ser l’origen dels Aladins, o si els Aladins van nàixer simplement d’un grup de joves amb ganes de fer festa i formar una nova esquadra. De qualsevol manera, el nostre inici va ser molt il.lusionant. Cartonets per a cotitzar, canyó per a ficar masclets el dia de les Ambaixades, desfile del dilluns de festes enfarinats, etc. Tot un ventall d’imaginació amb un sol objectiu: passar-ho bé.

  

DESENVOLUPAMENT

Musicalment parlant, és el moment més interessant i on es desgranen i desenvolupen, amb variacions rítmiques i melòdiques, els temes o motius musicals apareguts en l’exposició.

Jo diría que per a  l’esquadra va ser una etapa de maduresa.  Apareix l’esmorsar de la “salaura”, que a hores d’ara caldria decidir entre tots, quin dia ens vindria millor per a recuperar-lo; les felicitacions de Nadal. Comencem també a ocupar càrrecs de responsabilitat: José Gil, Angel Soriano i Roberto Sanz es converteixen en els Primer trons de la comparsa. Manuel Requena serà nomenat pregoner de les nostres festes i Daniel Ferrero i Marcos Gandía composen la música del Pregó de festes, i també una marxa mora i un pasdoble per a l’esquadra. Crec que poques esquadres poden presumir d’aquest currículum fester.

Podem també parlar en aquesta secció del naixement del nostre blog. Enrique Martí ha fet una feina meravellosa al llarg de 10 anys impulsant aquest blog per a que no caiga en l’oblit, com també quan va estar al càrrec de la web dels Saudites. Aquesta tasca  suposa hores de dedicació i capacitat per a poder dur-lo endavant. Gràcies Quique per aquesta feina.

Altres membres de l’esquadra han contribuït al desenvolupament d’aquesta a la seua manera, sempre dins de les seues possibilitats. Cadascú de l’esquadra aporta a la festa el que sap i per al que es veu preparat i il·lusionat.

En aquest desenvolupament de l'esquadra també hem tingut moments complicats, sempre lligats a l'abandonament d'alguns dels seus membres per motius personals. Aquestes situacions no ens han impedit seguir endavant en el nostre camí fester, perque d'una forma o altra tots han estat presents quan ha fet falta. Tot i això, i encara que només sigam 6 membres de quota a la comparsa, el fet d’anar o no a un sopar d’estiu no té perquè ser un “quasi sopar”, o si no eres primer Tró, eres un “quasi fester” perquè eixa decisió afecta a altres membres de l’esquadra. La festa la viu cadascú d’una manera. El que ens passa es que en la nostra “exposició” erem molta gent, i si no anaves a un acte o sopar no es notava en absolut. Ara som 6 membres de quota, i es clar, es nota si falles a algún acte. Però crec que no estem fent res diferent del que hem fet al llarg de la nostra història. Sempre están els incombustibles, xapó per ells!, que no fallen a res, i els que no es veuen en l’obligació d’anar a tot el que s’organitze perquè entenen la festa d'altra manera.

Crec que en un principi ens va unir la festa, i ara ens unix l'amistat. I com en tot col.lectiu, eixa amistat pot ser més o menys forta depenent de molts motius. Ara tenim un projecte que ens il.lusiona: eixir de negres en la propera Capitania Saudita. Estic segur que passarem molts bons moments en la preparació de l'entrada i sobre tot, disfrutarem amb el desfile.

  

RE-EXPOSICIÓ

Última secció de la sonata on tornen a aparèixer els elements de l’exposició però ara en la tonalitat  principal. Ací parlariem del futur i de somnis. Tornar a l’exposició dels Aladins? Doncs no estaria mal tornar a veure una esquadra de 12 o 14 components, tornar a veure´ls després de molts anys que no eixen a festes. Aquest somni és un poc complicat. Crec que la nostra re-exposició passa per recuperar als que tenim prop i fer el possible entre tots per a que no abandone ningú dels que estem. Com es fa?

1.- Amb il·lusió per a fer nous projectes, noves iniciatives que ens puguen ajudar a avançar en el  nostre camí fester.

2.- Respectant qualsevol opinió i prenent decisions entre tots.

3.- Condició indispensable, Passar-ho be!

Felicitacions per els 10 anys de Blog fester

“Que la flama del nostre cresol ens il·lumine sempre”

10 ANYS DESPRÉS, TORNEM A ESCOLTAR LA NOSTRA MARXA MORA

El passat 26 de Febrer, en el concert del mig any interpretat per la Unió Artística Musical d’Ontinyent, vam tindre la ocasió d’escoltar de nou la marxa mora Aladins, marxa que vaig dedicar a la meua esquadra. Si d’alguna cosa podem presumir el Saudites és de tindre un nombre important de marxes mores i pasdobles dedicats a les nostres esquadres, però el cas dels Aladins és particular, ja que som l’única esquadra que tenim dedicades una marxa mora i un pasdoble. Enguany feia 10 anys de l’estrena de la marxa mora Aladins. Com ja vaig dir eixe dia, la meua primera marxa mora volia dedicar-la als meus companys de la esquadra, però la sobtada mort de mon pare, el Mestre Ferrero, va fer que canviaren els plans. 20 anys després vaig compondre aquesta marxa amb la il·lusió de que agradara als meus amics i poder gaudir-la a les nostres festes. A més a més, la marxa mora Aladins va ser guardonada amb el premi Euterpe de la Federació de Societats Musicals en l’any 2010 en la categoria de “Música per a la Festa”.

Felicitacions al mestre i músics de la Unió Artística Musical d’Ontinyent pel magnific concert, i en particular per la interpretació de la marxa Aladins. Va ser tot un plaer tornar a escoltar la nostra marxa en un acte on la música festera centra l’atenció de tots els festers.

Concert de Mig Any al teatre Echegaray

CINC ANYS...ÉS MOLT DE TEMPS

Em demana l’amic Enrique que introduïsca, amb les meues paraules, les opinions per a commemorar el 5é aniversari del nostre blog i el primer que he fet ha sigut entrar-hi i tornar a les primeres entrades per, a poc a poc, arribar a les més actuals i tens la sensació que, sobretot, aquesta ferramenta comunicativa de la modernitat, per a nosaltres ha esdevingut un vincle d’unió molt interessant.

A mesura que passen els anys, ens adonarem que allò que escrivim cadascun en un moment determinat són trossos de la nostra història com a grup, és la nostra “intrahistòria” com li agradava dir a Unamuno, però sobretot són aspectes molt importants per a cadascun de nosaltres: les nostres vivències, les nostres aficions, les nostres opinions, els nostres sentiments, la nostra manera de veure el món. I això no és qualsevol cosa.

Raó per la qual hauríem de proposar-nos que el blog aladins.eu continue endavant, i estic segur que amb un administrador com el que tenim no pot ser d’una altra manera. Enhorabona a tots per fer-lo realitat. Per molts anys!

Manolo Requena

Per a mi el nostre blog és una finestra per on puc comunicar les opinions i reflexions que em succeeixen de tant en tant. No m'és gens fàcil escriure i dedique prou de temps per a donar-li forma al que vull transmetre. Al llarg d'aquestos cinc anys he escrit, menys del que m'haguera agradat, però em compromet perquè els anys vinents siguen mes fructífers. Tinc pensat, de fa temps, publicar regularment al voltant de la musica que m'agrada. Espere que quan ho faça, a vosaltres també vos agrade i així puguem compartir altres coses.

Ángel Soriano

Esta agrupación de amigos, juntos desde la infancia y que se consolidó hace más de 30 años en la Escuadra Aladins de la comparsa Saudites, no podía quedarse ajena a la tecnología y ahora, hace ya 5 años, creó su propio blog, en el cual se suceden, con más o menos frecuencia, aquellos acontecimientos de los que queremos hacer participes a nuestros curiosos y visitantes, que han visto el gran nexo de unión que ha formado esta entrañable familia. 

Aquí queda constancia de la gran amistad que nos une por la fiesta y por numerosas causas que hacen que nuestra relación personal esté presente todo el año, intercambiando opiniones sobre la gran oferta social que nos brinda la vida cotidiana.

En la última "creuá" particular de nuestra escuadra, tuve el placer de comunicar a mis amigos el estreno de un nuevo pasodoble dianer, que les dedico, y que llevará por nombre "Aladins, al pas!!"; será estrenado (D.M.) el próximo año, en la fiesta del Domingo de Ramos, por la laureada S.U.M. de Alberic, cuyo director es nuestro maestro Daniel Ferrero, y que, juntamente con la marcha mora "Aladins", entrará a engrosar el gran repertorio hecho ex profeso para nuestra fiesta de Moros y Cristianos. Seremos la única escuadra festera a la que se le han dedicado una marcha mora, que tuvo además fue Premi Euterpe 2010, y un pasodoble, compuestos por dos de sus componentes con amplia trayectoria creativa, Daniel Ferrero y Marcos Gandía, y que no hacen más que consolidar este grupo de amigos con trayectoria, ilusión y música para muchos años más.

Marcos Gandía

Vivim en un món en el qual les noves tecnologies estan presents per tot arreu i de vegades ens lleven, en alguns moments, oportunitats de comunicació amb la gent i amb els amics que tenim al nostre costat. Però tot i això, el blog de la nostra esquadra ha servit precisament per a tot el contrari. Ens ha apropat a tot un món fester d'altres localitats i ens ha servit per a donar a conèixer notícies de la festa d'Ontinyent i de la nostra en particular a tota la xarxa festera. Aquestos 5 anys no són res comparat amb els que, de segur, arribarà a complir el nostre blog. Moltes felicitats.

Daniel Ferrero

A la vista de la situación general actual, a pesar de las malas noticias que nos rodean y afectan en todos los ámbitos, parece ser que estamos de enhorabuena, al cumplir un lustro (que si ahondamos en su etimología viene a significar limpio), de la andadura del BLOG “ESQUADRA ALADINS”

No profundizaré en las diversas definiciones sobre lo que es un BLOG ya que de todos (gracias a las nuevas tecnologías) es conocido su funcionamiento. Sí que  me gustaría, antes de expresar mi opinión sobre la andadura de estos cinco años, destacar una serie de aspectos:

ASPECTOS POSITIVOS

ASPECTOS NEGATIVOS

-   Nos nutrimos de información. -   Nos da que pensar. En cuanto a los comentarios que realiza la gente, hay que prestarles gran atención puesto que en muchas ocasiones, puede tratarse de ideas contrarias y lo único a lo que se dedican es a provocar una imagen negativa de las opiniones publicadas. -   Elaboración de pensamientos -   Fortalecer la colaboración -   Interactuar con la información.

-  Hoy en día sufrimos una carga de sobre información inimaginable.  -  Cuando leemos en un blog algo que coincide con nuestra forma de pensar, decimos: “Ah! Esta persona es muy inteligente”. Sin embargo, cuando leemos un blog que expresa un punto de vista totalmente diferente a nuestra postura cuestionamos inmediatamente su credibilidad, argumentación y opinión. -  Se exponen gran cantidad de fotos que luego se quedan en la red, imposibles de quitar.

Podría seguir enumerando gran cantidad de aspectos, tanto positivos como negativos, pero me voy a quedar con los que más inciden en mi forma de cuestionar dicha forma de información:

ASPECTOS POSITIVOS	ASPECTOS NEGATIVOS
-   LO POSITIVO QUE DESTACO ES QUE UN BLOG NOS PERMITE FACILITAR INFORMACION A OTROS, ANEXAR CONTENIDOS DIVERSOS Y QUE PERMITE GENERAR ESPACIOS DE DISCUSIONES ABIERTOS, DONDE OTROS PUEDEN COMENTAR  SOBRE  PUBLICACIONES Y SOBRE TODO, OPINAR LIBREMENTE SOBRE LOS TEMAS EXPUESTOS.	-  LO NEGATIVO QUE DESTACO,  UN BLOG NOS CONECTA AL MUNDO Y NOS AISLA DE LA SOCIEDAD.

Volviendo a la cuestión principal que nos ocupa, me permito FELICITAR Y TRASMITIR MI ENHORABUENA Y ANIMO A SEGUIR CON LA TAREA INICIADA, a las personas que comenzaron este PROYECTO, y por supuesto a los autores de artículos, que a lo largo de estos cinco años, han ido cargando la “pila” de este diario de navegación, ya que con su esfuerzo y dedicación y sobre todo arriesgándose a ser criticados por sus opiniones manifestadas, han conseguido que en ningún momento, no se haya podido utilizar la expresión: “me he quedado sin batería”

Fernando Fuster

CINC ANYS...........ÉS MOLT DE TEMPS

Estem d'aniversari, pot ser hauríem de recórrer al tòpic, i dir que cinc anys no són res, que el temps passa ràpid, però no és així amics, cinc anys és molt de temps, almenys pel que respecta a esta bitàcola, cinc anys ens han donat per a moltes coses, per alimentar-la amb les nostres vivències, les dels Aladins, de cadascú de nosaltres, encara que d’uns més que d’altres, ho reconec, voluntat no en faltava, pot ser temps sí, però al final ho hem fet, hem deixat pensaments, notícies, reflexions, opinions, que ens han fet riure, raonar, dubtar i, fins i tot, plorar.

A més a més, i açò pocs blogaires ho poden dir, esta bitàcola és contemporània a la crisis, també ara pel setembre de fa cinc anys que els germans Lehman van decidir que ja tenien els sarrons ben plens i van tancar la paradeta, arrossegant amb ells a la resta del món. Molta gent, la major part de tots nosaltres, estem pagant les conseqüències d’esta i d’altres esgarrifades econòmiques i polítiques. Bé, per a estes coses, també passarà els temps i en vindran de millors.

Afortunadament este projecte de bitàcola ha anat a més, allò que va començar com un lloc on penjar les nostres fotos i les nostres coses, finalment s'ha convertit en alguna cosa més, una mena de diari digital, on s'han comunicat esdeveniments importants, almenys per als Aladins, i que en no poques ocasions ens han plenat d'orgull.

Per això, em sembla que tots tindrem el mateix desig, que per molts anys els Aladins puguem deixar en esta bitàcola un poc de cadascun de nosaltres, en definitiva anar fent, a poc a poc, la història d'este grups d'amics, i que com als antics mariners, esta bitàcola no ens deixe perdre el nord.

Gràcies a tots els que ens heu seguit i llegit.

Roberto Sanz

Felicitats a tots els membres dels Aladins per estos 5 anys del blog i en especial, aquells que el fan possible per la seua dedicació, esperem complir molts més. En estos temps on estem contínuament connectats amb wasap, @, skype, tuenti, facebook…, cal recordar aquells temps no tan llunyans en el quals tan sols teníem telèfon fix, 96238… després d’eixir de casa no hi havia una altra forma de comunicar-nos amb els amics. Felicitacions de nou i per molts anys.

Paco Martínez

Festegem el primer quinquenni del nostre mostrador electrònic,  que ha servit perquè en estos 1825 dies es reflectisca el dia a dia de l'esquadra, esdeveniments, comentaris, opinions,... i allò del que són capaços de fer alguns membres de l'esquadra: composicions musicals, pregonar les nostres festes o mostrar la construcció de meravelloses maquetes de betlems.

En esta bitàcola s'ha fet ressò dels esdeveniments viscuts per l'esquadra, però encara ens queden moltes pàgines per escriure i este vincle ha de servir per deixar constància de tot això que ens passa, per tal de no perdre la "memòria històrica" tan reivindicada pels membres de l’Ali-Oli.  I és que ens agradaria que a la bitacola quedara constància dels nostres orígens, qui som i d'on venim. Però a vore qui perd el temps escrivint-ho, si a la fi, la "censura " transcriuria el que voldria.

Doncs bé, el que està clar és que amb el compliment d'aquest lustre, eixirà reforçada esta bitàcola i que amb continguts com els que té, perfectament organitzats i classificats, i amb els ultimes tecnologies, conformen el nostre patrimoni cultural intangible, i que com al bon vi, el pas del temps anirà enriquint, ampliant-se amb nous continguts, articles, opinions, fotos, vídeos, ... vivències.  Que en faran una ferramenta indispensable per als Aladins.

Finalment, i per tal de celebrar el natalici de la bitàcola en qüestió, seria el moment de batejar-la, personalitzant-la amb un nom propi, un nom que ens identificara més als membres de l'esquadra Aladins.

José Vicente Gil



Cinc anys enrere, el nostre primer article.

HIMNE DE LA FESTA D'ALCOI 2013

En l'any 2012 les Festes de Moros i Cristians d'Ontinyent van conmemorar el 25 Aniversari de la mort del mestre Jose María Ferrero Pastor. Molts van ser els actes que es van organitzar per recordar la figura, tant humana com musical, del Mestre Ferrero. Ara és la Ciutat d'Alcoi, qui es suma a aquest homenatge, raó per la qual vaig ser nomenat el passat mes de desembre director del "Himne de la Festa" per a l'any 2013, un acte que es celebrarà el proper dissabte dia 20 a les 19.30h en la Plaça de l'Ajuntament d'Alcoi i al peu del castell de festes. A mes a mes, diverses filaes d'Alcoi han anunciat que per a la Diana i l'Entrada, s'interpretaràn obres del Mestre Ferrero. Des d'ací vull donar les gràcies a l'Associació San Jordi i Ajuntament d'Alcoi per recordar d'aquesta manera la figura de mon pare, José María Ferrero Pastor. 

Himne de la festa d'Alcoi 2013 dirigit per DANIEL FERRERO

També pots llegir l'article d'AL-ÀZRAQ  EL DELS ULLS BLAUS

JA ÉS PÚBLICA LA WEB DE JOSE MARIA FERRERO PASTOR

Ja s'ha fet pública la pàgina web de Jose Mª Ferrero Pastor. La seua adreça és www.mestreferrero.com. Sols vull donar les gràcies a tota la gent que va omplir la Sala d'Actes de Caixa Ontinyent i que ens va donar l'enhorabona a la família per la feina feta. Creiem que l'arxiu de mon pare havia d'estar disponible per a qualsevol músic interessat en alguna partitura de la seua música, a conéixer un poc més de la vida del Mestre, i tots els homenatges i articles escrits que parlen d'ell. Internet ens dóna totes estes possiblitats i poder tindre tot el catàleg del mestre Ferrero disponible per a la seua descàrrega és molt important per a la seua difusió.

Presentació de la web

Inauguració exposició de fotos

INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ FOTOS I PRESENTACIÓ PÀGINA WEB DEL MESTRE FERRERO

El proper divendres 13 de juliol a la Sala d'Actes del Cente Cultural de CAIXA ONTINYENT, tindrà lloc a les 20.00h la presentació de la web de José Mª. Ferrero Pastor, "mestre Ferrero". En eixa web es podrà consultar la biografia del mestre Ferrero, els homenatges, articles de premsa, articles escrits per ell mateix, tot el seu catàleg amb l'audio i partitures de quasi totes les obres, galeria de fotos i un apartat especial per a la marxa mora Chimo. En acabar es farà la presentació d'una exposició fotogràfica d'unes 30 fotos, que ens mostrarà diferents èpoques de la vida del mestre.

Quedeu tots convidats.

CANVIS EN LA NOSTRA FESTA?

La setmana passada vaig llegir al Periodic d'Ontinyent les propostes de canvis de la Junta de Festes d'Ontinyent, supose que per a les properes festes del 2012. Pel que fa a la Diana, llevar el carrer Dos de Maig i possar en substitució Martinez Valls més Daniel Gil no sé quina novetat pot aportar a l'acte que no siga com fins ara, encara que supose que la Junta haurà estudiat el tema per a presentar aquesta proposta. El que no veig tan clar es passar l'ambaixador i banderer al final de l'Entrada. Això és com el que passa en certes cadenes de televisió on el fan "tragar" la publicitat si vols vore el final d'una sèrie o pel.lícula. La questió és fer la publicitat més curta, és a dir, que desfilen sols dos bandes per comparsa que no tinga càrrec (oficial i esquadra especial). Crec que d'una vegada per totes els festers hauran d'entendre que l'acte de l'Entrada és una representació on has d'agradar a un públic. Per a desfilar soles ja tenim els soparets de l'estiu. Si no hi ha públic, no hi ha espectacle. Si no hi ha públic, ens ix més barat fer un soparet i desfilar amb el gotet en la mà. Si no hi ha públic, què fem ocupan la via pública? La meua opinió: deixar-ho com està i limitar a totes les comparses que no tenen càrrec, a desfilar sols amb l'esquadra oficial i una especial.

Espere que tot açò siga per enriquir un debat pel que fa a la nostra festa i el bé per la seua projecció als possibles visitants que puguem tindre.

PD: jo aniria més lluny: llevaria l'Entrada dels xiquets i faria l'Entrada Cristiana de matí i la mora per la vesprada. Estàn molt enganyats els que pensen que una Entrada està deslluïda pel fet de ser de matí. Vos puc assegurar que no. D'aquesta manera desfilarien tots junts, xiquets i totes les esquadres.

Fes un clic damunt del títol i pots llegir l'article: 

ARA ÉS MOMENT DE PENDRE MESURES

EUTERPE I LA INSPIRACIÓ

Com ja sabeu, l’any passat la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana en va atorgar el Premi Euterpe 2010 a la millor composició de música per a la festa. El motiu d’este xicotet escrit es donar a conéixer als visitants del blog qui era Euterpe i alguna cosa pel que fa a la relació entre inspiració i les muses.

Segons la mitologia grega, les Muses són les nou filles de Zeus i de Mnemósine. Aquestes van ser engendrades, segons el mite, en nou nits consecutives. Segons l'historiador grec del s. II Pausanias al principi les muses van ser tres: Aedea (el cant, la veu), Meletea (la meditació) i Mnemea (la memòria). Juntes representaven les precondicions de l'art poètic en la pràctica del culte religiós. Pocs són els mites que les esmenten, però se'n diu que solien ser les cantants de les festes que organitzaven els déus.

És Plato, en l'any 401 a.c. aprox. i posteriorment els autors neoplatónics, el que fa de les nou Muses les mediadores entre el déu i el poeta o qualsevol creador intel·lectual. Les Muses presents en les arts són: Cal·líope, Musa de l'eloqüència i de la poesia èpica. Clío, És la musa de la història. Erato, És la musa de l'art líric de la triaria. Euterpe, És la musa de la música. La seua representació artística sol ser una flauta (simple o doble). Melpómene, És la musa de la tragèdia. Polimnia, És la musa de la retòrica. Talía, La musa de la comèdia. Terpsícore, la musa de la dansa. Urania, la musa de l'astronomia i de la astrología.

L’instrument que toca Euterpe és una flauta grega (aulos). Aquesta és una flauta de doble tubo (millor dit, és com un oboè doble)que están units en un extrem per una boquilla de doble llengüeta. Va ser inventada per la diosa Atenea i s’utilitzaba en els temples, rituals, jocs i altres esdeveniments.

Muses i Inspiració.

Es diu inspiració a aqueix estímul que aconsegueix que un artista crega que la seua obra és un element creatiu diferenciador. Tot allò relacionat amb la inspiració és una recerca constant d'elements, circumstàncies, fets, persones que aconsegueixen dotar l'artista d'una força creadora imparable. Queda per saber si el talent artístic depén dels moments inspiradors, d'aqueix instant en el qual les muses bufen en l'oïda sintonies de creativitat, o si com va dir Pablo Picasso “quan arribe la inspiració que em trobe treballant”. Potser siga una barreja dels dos conceptes i aqueix bufit que arriba de l'interior de cadascun dels artistes, servisca per a il·luminar la sendera del seu treball. Inspirats per les muses, es podria concloure que tot ser humà és un artista en potència i que només depén de les circumstàncies que l'envolten perquè cadascun aplique el seu art a la vida. Algú va dir alguna vegada que “som menuts déus en potència”. Llàstima que no sempre es perceba el suau murmuri melòdic del que les muses vulguen contar. Les recerques creatives dels nostres dies abasten moltes més coses que en l’antiga Grecia. Per què no una Musa de la Programació? O Una Musa de la Música electroacustica? Les muses tradicionals van ser útils en l'antiga Grècia, però òbviament, hi ha hagut una evolució de les Arts. Si les muses tradicionals no m’inspiren en la meua creació, per què no invocar i crear una nova musa?

Hi ha un ritual, que no vaig a explicar ara, per a invocar i crear una nova musa. Tot es questió de tindre els materials necessaris i posteriorment entrar en un estat de relaxació que ens permeta vore imatges que puguen representar la musa que estem creant.

GRÀCIES A TOTS

Esta es una altra prova gràfica del premi. Com podeu imaginar estic molt content, i més sense saber que la marxa Aladins estava com a candidata. Agrair-vos a tots els correus de felicitació que he rebut i ja quedarem per a celebrar-ho, i vos ensenyaré la figureta del premi, jajajaja.