DE MAGNÍFICA RELACIÓN

Nuestro amigo Enrique me llamó a finales de enero para proponerme que escribiera algo por el 10 aniversario de la bitácora de la escuadra. 

A mí me pasa como a mi amigo Fernando… ¿de qué hablas? ¿de que escribes? Y ahora que vamos a entrar de lleno en el Mig Any, qué mejor que hablar de nosotros. 

El Mig Any es el meridiano del año festero, de los días grandes que vivimos en esta ciudad en el mes de agosto. Se disfruta intensamente, porque son días que llegan cargados de actos como las exposiciones, las competiciones deportivas, las reuniones en comidas y cenas, los conciertos de música festera y el recién incorporado Mercat Medieval. Son días en que aquello que conocemos familiarmente como “germanor” aflora con bastante fuerza. 

Mi posición con vosotros me permite hace una reflexión en cuanto a esa “germanor” de la que os hablo, desde dentro y desde fuera, porque me siento parte de esta escuadra, y permitidme la osadía, desde hace más de 30 años. Siempre me he sentido orgulloso por la unión, el cariño y la magnífica relación que hay entre nosotros. Pero últimamente algo se estaba apagando y por algún motivo hemos sabido reaccionar.

No podemos permitir que ese hilo que nos une se rompa. Hay que mantenerlo tenso y fuerte, porque es donde nos agarramos muchas veces cuando lo necesitamos. Mirándoos desde fuera, os diré que sois un ejemplo para vuestra comparsa, que habéis ocupado cargos importantes dentro de esta, en la Sociedad de Festeros y todo por vuestra valía festera y humana. Sois un referente para las generaciones que ya nos pisan los talones, que os observan con respeto, que os admiran en silencio. 

Como alguien de vosotros dijo en una ocasión “como les pasa a los buenos vinos”, el tiempo ayuda a mejorar, a entrar en razón, a madurar, a pensar, a actuar... Permitidme que os diga que, para disfrutar de un buen vino, es imprescindible estar bien acompañado. 

Así que en un año de capitanía como el que estáis viviendo os pido que hagáis gala de todo aquello que nos ha identificado durante todos estos años, de lo mejor de vosotros, de lo mejor de lo nuestro, de esa “germanor” que solo los grandes amigos saben cuidar y demostrar. 

Brindo por vosotros, amigos. Brindo por todos nosotros y por lo que está por llegar.

D'ESTIMA I AGRAÏMENT

Imatge Tono Campos

Una vegada més, com que sempre cal ser agraïts, vull, en nom dels meus germans i de mi mateix, agrair a la Comparsa Saudites que vos recordàreu de mon pare en l’homenatge del passat dissabte durant el sopar commemoratiu del vostre 50 aniversari. Sempre he tingut molta estima a la comparsa; no vull oblidar que és on vaig iniciar la meua vida festera i on continue tenint grans i bons amics, sobretot a l’esquadra Aladins, que sempre m’han fet sentir com un més. Vull felicitar la junta de govern i, en especial, el President i el Primer Tro per la magnífica organització del sopar. I com sempre deia mon pare: ” les portes de ma casa sempre estaran obertes per als bons festers i per als bons amics.” I vosaltres ho sou. 

ALI OLI O ALADINS

Una de les grandeses de les nostres festes de Moros i Cristians és que m'ha permès poder retrobar-me amb amics de la infància i de la joventut.

Entre 2012 a 2014 vaig tenir l'honor d'entrar a formar part de la Junta de Govern de la Societat de Festers com a Vicepresident. Coses de la vida em trobe en aquesta junta al meu bon amic Manolo Requena, com a Secretari. Manolo és saudita i membre de l'esquadra Aladins, a la qual vaig pertànyer des de la fundació de la Comparsa en l’any 1967, quan l’esquadra s’anomenava ALI OLI.

Gràcies al retrobament amb Manolo he pogut tornar a gaudir dels amics que saudites: el meu cosí Jose Gil, Dani Ferrero, Enrique Marti, Roberto Sanz, Marcos Gandia, Jose Juan Revert, Fernando Fuster, Paco Martínez, Pepe Semper i, com no, Manolo Requena. Uns amics als quals sempre els he tingut un entranyable afecte i des quals guarde un grat record i pels que tinc una profunda admiració. I dic record i admiració perquè van ser uns anys en els quals vaig gaudir molt de l’etapa com ALI OLI, i després, els vaig poder acompanyar a engrandir, més si cap, aquesta esquadra, quan es va convertir en els ALADINS. Volguera destacar com a anècdota que els pioners de l'esquadra sempre han defensat el nom inicial d'ALI OLI. Açò ha sigut el motiu de moltes discussions i comentaris, sempre des del respecte, que també acabaven sempre en bromes. Mai ha arribat la sang al riu.

I he dit admiració perquè poques esquadres poden presumir de tenir dos compositors de música de la talla de Dani Ferrero i Marcos Gandia amb diverses composicions festeres dedicades a l'esquadra, càrrecs que van passar per la “casa” com el d’assessor musical en la Societat de Festers, un pregoner de les nostres festes (el meu bon amic Manolo) i un llarg etc. Però el més important és que, després de 25 anys, segueixen mantenint viva l'essència de l'esquadra, de la comparsa i de l'amistat.

Vull agrair moltíssim a aquestos amics meus, perquè així els considere, que m'hagen acceptat de nou en les seues vides i en la seua esquadra. Encara m'emocione en recordar aquell dia en què per primera vegada vaig assistir al tradicional i famós esmorzar de la “salaura” de cada dissabte de festes en casa del meu cosí. Em van rebre amb els braços oberts, em van dirigir unes paraules molt emotives i em van obsequiar amb el símbol de l'esquadra: el llum dels Aladins. En fi, vaig ser la persona més feliç del món en aquell moment. Ho dic de tot cor.

Ja fa un parell d'anys que organitzem en ma casa un esmorzar, un dinar o un sopar. Recordem els vells temps, compartim pensaments i arribem a perdre la noció del temps. Gaudim revivint anècdotes, que arriben a ser quasi palpables de nou i ens deixem envair per l'alegria d'estar junts una altra vegada, aportant aquells trossets de les nostres vivències perquè tornen a ser una sola i compartida. Vull aprofitar l’ocasió que m’oferiu al blog per felicitar a Roberto Sanz, pel seu nomenament com a Primer Tro dels Saudites de 2016. Li desitge el major dels èxits, li demane que gaudisca de cada moment i de cada acte, i li brinde el meu suport incondicional per a tot allò que necessite. Al final, no importa si és ALI OLI o ALADINS. L'única cosa que és ben certa és que els seus integrants, els meus bons i grans amics, no han canviat, i açò és el que compta.