CINC ANYS...ÉS MOLT DE TEMPS

Em demana l’amic Enrique que introduïsca, amb les meues paraules, les opinions per a commemorar el 5é aniversari del nostre blog i el primer que he fet ha sigut entrar-hi i tornar a les primeres entrades per, a poc a poc, arribar a les més actuals i tens la sensació que, sobretot, aquesta ferramenta comunicativa de la modernitat, per a nosaltres ha esdevingut un vincle d’unió molt interessant.

A mesura que passen els anys, ens adonarem que allò que escrivim cadascun en un moment determinat són trossos de la nostra història com a grup, és la nostra “intrahistòria” com li agradava dir a Unamuno, però sobretot són aspectes molt importants per a cadascun de nosaltres: les nostres vivències, les nostres aficions, les nostres opinions, els nostres sentiments, la nostra manera de veure el món. I això no és qualsevol cosa.

Raó per la qual hauríem de proposar-nos que el blog aladins.eu continue endavant, i estic segur que amb un administrador com el que tenim no pot ser d’una altra manera. Enhorabona a tots per fer-lo realitat. Per molts anys!

Manolo Requena

Per a mi el nostre blog és una finestra per on puc comunicar les opinions i reflexions que em succeeixen de tant en tant. No m'és gens fàcil escriure i dedique prou de temps per a donar-li forma al que vull transmetre. Al llarg d'aquestos cinc anys he escrit, menys del que m'haguera agradat, però em compromet perquè els anys vinents siguen mes fructífers. Tinc pensat, de fa temps, publicar regularment al voltant de la musica que m'agrada. Espere que quan ho faça, a vosaltres també vos agrade i així puguem compartir altres coses.

Ángel Soriano

Esta agrupación de amigos, juntos desde la infancia y que se consolidó hace más de 30 años en la Escuadra Aladins de la comparsa Saudites, no podía quedarse ajena a la tecnología y ahora, hace ya 5 años, creó su propio blog, en el cual se suceden, con más o menos frecuencia, aquellos acontecimientos de los que queremos hacer participes a nuestros curiosos y visitantes, que han visto el gran nexo de unión que ha formado esta entrañable familia. 

Aquí queda constancia de la gran amistad que nos une por la fiesta y por numerosas causas que hacen que nuestra relación personal esté presente todo el año, intercambiando opiniones sobre la gran oferta social que nos brinda la vida cotidiana.

En la última "creuá" particular de nuestra escuadra, tuve el placer de comunicar a mis amigos el estreno de un nuevo pasodoble dianer, que les dedico, y que llevará por nombre "Aladins, al pas!!"; será estrenado (D.M.) el próximo año, en la fiesta del Domingo de Ramos, por la laureada S.U.M. de Alberic, cuyo director es nuestro maestro Daniel Ferrero, y que, juntamente con la marcha mora "Aladins", entrará a engrosar el gran repertorio hecho ex profeso para nuestra fiesta de Moros y Cristianos. Seremos la única escuadra festera a la que se le han dedicado una marcha mora, que tuvo además fue Premi Euterpe 2010, y un pasodoble, compuestos por dos de sus componentes con amplia trayectoria creativa, Daniel Ferrero y Marcos Gandía, y que no hacen más que consolidar este grupo de amigos con trayectoria, ilusión y música para muchos años más.

Marcos Gandía

Vivim en un món en el qual les noves tecnologies estan presents per tot arreu i de vegades ens lleven, en alguns moments, oportunitats de comunicació amb la gent i amb els amics que tenim al nostre costat. Però tot i això, el blog de la nostra esquadra ha servit precisament per a tot el contrari. Ens ha apropat a tot un món fester d'altres localitats i ens ha servit per a donar a conèixer notícies de la festa d'Ontinyent i de la nostra en particular a tota la xarxa festera. Aquestos 5 anys no són res comparat amb els que, de segur, arribarà a complir el nostre blog. Moltes felicitats.

Daniel Ferrero

A la vista de la situación general actual, a pesar de las malas noticias que nos rodean y afectan en todos los ámbitos, parece ser que estamos de enhorabuena, al cumplir un lustro (que si ahondamos en su etimología viene a significar limpio), de la andadura del BLOG “ESQUADRA ALADINS”

No profundizaré en las diversas definiciones sobre lo que es un BLOG ya que de todos (gracias a las nuevas tecnologías) es conocido su funcionamiento. Sí que  me gustaría, antes de expresar mi opinión sobre la andadura de estos cinco años, destacar una serie de aspectos:

ASPECTOS POSITIVOS

ASPECTOS NEGATIVOS

-   Nos nutrimos de información. -   Nos da que pensar. En cuanto a los comentarios que realiza la gente, hay que prestarles gran atención puesto que en muchas ocasiones, puede tratarse de ideas contrarias y lo único a lo que se dedican es a provocar una imagen negativa de las opiniones publicadas. -   Elaboración de pensamientos -   Fortalecer la colaboración -   Interactuar con la información.

-  Hoy en día sufrimos una carga de sobre información inimaginable.  -  Cuando leemos en un blog algo que coincide con nuestra forma de pensar, decimos: “Ah! Esta persona es muy inteligente”. Sin embargo, cuando leemos un blog que expresa un punto de vista totalmente diferente a nuestra postura cuestionamos inmediatamente su credibilidad, argumentación y opinión. -  Se exponen gran cantidad de fotos que luego se quedan en la red, imposibles de quitar.

Podría seguir enumerando gran cantidad de aspectos, tanto positivos como negativos, pero me voy a quedar con los que más inciden en mi forma de cuestionar dicha forma de información:

ASPECTOS POSITIVOS	ASPECTOS NEGATIVOS
-   LO POSITIVO QUE DESTACO ES QUE UN BLOG NOS PERMITE FACILITAR INFORMACION A OTROS, ANEXAR CONTENIDOS DIVERSOS Y QUE PERMITE GENERAR ESPACIOS DE DISCUSIONES ABIERTOS, DONDE OTROS PUEDEN COMENTAR  SOBRE  PUBLICACIONES Y SOBRE TODO, OPINAR LIBREMENTE SOBRE LOS TEMAS EXPUESTOS.	-  LO NEGATIVO QUE DESTACO,  UN BLOG NOS CONECTA AL MUNDO Y NOS AISLA DE LA SOCIEDAD.

Volviendo a la cuestión principal que nos ocupa, me permito FELICITAR Y TRASMITIR MI ENHORABUENA Y ANIMO A SEGUIR CON LA TAREA INICIADA, a las personas que comenzaron este PROYECTO, y por supuesto a los autores de artículos, que a lo largo de estos cinco años, han ido cargando la “pila” de este diario de navegación, ya que con su esfuerzo y dedicación y sobre todo arriesgándose a ser criticados por sus opiniones manifestadas, han conseguido que en ningún momento, no se haya podido utilizar la expresión: “me he quedado sin batería”

Fernando Fuster

CINC ANYS...........ÉS MOLT DE TEMPS

Estem d'aniversari, pot ser hauríem de recórrer al tòpic, i dir que cinc anys no són res, que el temps passa ràpid, però no és així amics, cinc anys és molt de temps, almenys pel que respecta a esta bitàcola, cinc anys ens han donat per a moltes coses, per alimentar-la amb les nostres vivències, les dels Aladins, de cadascú de nosaltres, encara que d’uns més que d’altres, ho reconec, voluntat no en faltava, pot ser temps sí, però al final ho hem fet, hem deixat pensaments, notícies, reflexions, opinions, que ens han fet riure, raonar, dubtar i, fins i tot, plorar.

A més a més, i açò pocs blogaires ho poden dir, esta bitàcola és contemporània a la crisis, també ara pel setembre de fa cinc anys que els germans Lehman van decidir que ja tenien els sarrons ben plens i van tancar la paradeta, arrossegant amb ells a la resta del món. Molta gent, la major part de tots nosaltres, estem pagant les conseqüències d’esta i d’altres esgarrifades econòmiques i polítiques. Bé, per a estes coses, també passarà els temps i en vindran de millors.

Afortunadament este projecte de bitàcola ha anat a més, allò que va començar com un lloc on penjar les nostres fotos i les nostres coses, finalment s'ha convertit en alguna cosa més, una mena de diari digital, on s'han comunicat esdeveniments importants, almenys per als Aladins, i que en no poques ocasions ens han plenat d'orgull.

Per això, em sembla que tots tindrem el mateix desig, que per molts anys els Aladins puguem deixar en esta bitàcola un poc de cadascun de nosaltres, en definitiva anar fent, a poc a poc, la història d'este grups d'amics, i que com als antics mariners, esta bitàcola no ens deixe perdre el nord.

Gràcies a tots els que ens heu seguit i llegit.

Roberto Sanz

Felicitats a tots els membres dels Aladins per estos 5 anys del blog i en especial, aquells que el fan possible per la seua dedicació, esperem complir molts més. En estos temps on estem contínuament connectats amb wasap, @, skype, tuenti, facebook…, cal recordar aquells temps no tan llunyans en el quals tan sols teníem telèfon fix, 96238… després d’eixir de casa no hi havia una altra forma de comunicar-nos amb els amics. Felicitacions de nou i per molts anys.

Paco Martínez

Festegem el primer quinquenni del nostre mostrador electrònic,  que ha servit perquè en estos 1825 dies es reflectisca el dia a dia de l'esquadra, esdeveniments, comentaris, opinions,... i allò del que són capaços de fer alguns membres de l'esquadra: composicions musicals, pregonar les nostres festes o mostrar la construcció de meravelloses maquetes de betlems.

En esta bitàcola s'ha fet ressò dels esdeveniments viscuts per l'esquadra, però encara ens queden moltes pàgines per escriure i este vincle ha de servir per deixar constància de tot això que ens passa, per tal de no perdre la "memòria històrica" tan reivindicada pels membres de l’Ali-Oli.  I és que ens agradaria que a la bitacola quedara constància dels nostres orígens, qui som i d'on venim. Però a vore qui perd el temps escrivint-ho, si a la fi, la "censura " transcriuria el que voldria.

Doncs bé, el que està clar és que amb el compliment d'aquest lustre, eixirà reforçada esta bitàcola i que amb continguts com els que té, perfectament organitzats i classificats, i amb els ultimes tecnologies, conformen el nostre patrimoni cultural intangible, i que com al bon vi, el pas del temps anirà enriquint, ampliant-se amb nous continguts, articles, opinions, fotos, vídeos, ... vivències.  Que en faran una ferramenta indispensable per als Aladins.

Finalment, i per tal de celebrar el natalici de la bitàcola en qüestió, seria el moment de batejar-la, personalitzant-la amb un nom propi, un nom que ens identificara més als membres de l'esquadra Aladins.

José Vicente Gil



Cinc anys enrere, el nostre primer article.

ALADINS AL PALAU DE LA MÚSICA

El diumenge 16 de gener, vam tindre l'oportunitat de gaudir al Palau de la Música de València d'un concert de moros i cristians que ens va oferir la Banda Municipal de València, inclòs dins de les activitats que la Societat de Festers ha organitzat amb motiu del 150 aniversari de les nostres festes.

La centenària formació musical, sota la direcció de Manuel Enguídanos, i amb una Sala Iturbi, quasi plena de públic, va interpretat una selecció d'obres dels nostres compositors: del Mestre Ferrero, "Apostol Poeta", "Cristo de la Agonía" i el poema simfònic "Els Morocristians d'Ontinyent"; de Saül Gómez, la marxa mora "Iel·las" i la cristiana "Llebeig"; de Miguel Sarrió, la marxa cristiana "100 Anys"; de Bernardo Adam, el poema simfònic "Impresiones Festeras" i del nostre amic Dani Ferrero, el pasdoble "Als Pregoners" i la marxa mora "Aladins", motiu principal pel qual una representació de la nostra esquadra va estar present.

Després de l'acte protocol·lari que va tindre lloc a l'inici de la segona part del programa, en què la Societat de Festers d'Ontinyent va fer entrega d'un record del 150 Aniversari a les autoritats municipals del "cap i casal" (per cert, no els vindría gens malament als qui fan els discursos per a esta gent, posar-se un poc al día en toponímia, Onteniente fa molts anys que ja no existeix), va arribar per fi el moment, cap dels tres que allí érem havíem tornat a escoltar la maxa "Aladins" en concert, des que la Unió la va estrenar al concert del Mig Any del 2007, en el qual també, si no recorde malament, es va estrenar el poema simfònic de Bernardo Adam. Semblava estrany escoltar "Aladins" interpretat per una banda com aquella i en un lloc tan poc fester, però us puc assegurar que no va defraudar, no puc dir si tècnicament va estar ben executada, perquè no sóc músic, però si que us puc dir que el que està fent esta crònica es va emocionar, i potser els altres dos que estaven amb ell, també, com la primera vegada que la vam escoltar.

Per finalitzar el concert, i davant de l'aplaudiment i l'ovació de la nodrida representació del món fester d'Ontinyent (dels festers de a peu i dels jurisconsults), amb la complicitat de la resta de públic, la banda va fer un "bis" i va interpretar la marxa mora "Ximo", i, com està manat, els festers no van dubtar a posar-se en peu per a marcar el pas.

Ens va faltar dir-li a Dani que ara que la marxa mora "Aladins" està premiada i estan interpretant-la importants formacions musicals, podría fer alguna gestió perquè la declaren com a obra obligada d'algun certàmen internacional de bandes, així organitzaríem alguna excursió per a escoltar-la.

ÀREA DE DESCANS

A tall de la reflexió que ens fa el nostre amic Àngel, em vénen al cap moltes de les vivències que ens han fet avançar pel nostre camí fester i al llarg del qual hem passat de ser caminants de a peu a conductors d'autobús, però mai hem de perdre de vista que eixe camí no l'hem fet tots sols, sempre ens han acompanyat fets, circumstàncies i persones.

Fa 30 anys, fer-nos una samarreta o comprar alguna cosa per a donar a les nostres nòvies en la desfilada final era un fet molt important i una bona excusa per a fer mil reunions, sopars i viatges destrellatats; anys després, eixir de negre era també un d'eixos fets, ens il·lusionàvem, féiem reunions, sopars, anàvem a buscar vestits a llocs d'allò més inaudits; després, les circumstàncies ens han portat a fer dinars/sopars interminables, perquè els nostres xiquets tingueren també la seua festa. Per cert, ara cal fer-los de prudents conductors de l'autobús que els ha iniciat al camí fester, fins que troben la bifurcació que els convinga i inicien el seu propi camí, tant el fester com el de la vida, que espere que els siga tan profitós com ho ha sigut per a nosaltres.

Hem passat molt de temps calfant-nos el cap per dur endavant una comparsa, a més a més, una capitania; també les circumstàncies i les persones han fet que alguns de nosaltres ja no es posen el vestit de saudita. En definitiva que, per un motiu o d'altre, mai hem parat de fer, potser uns anys molt i altres molt poc, mai un any ha sigut com l’anterior.

No, amics, no som al final del nostre camí fester, eixe que fa 30 anys vam decidir iniciar junts; al llarg d'ell hem anat carregant-nos amb un bagatge que ens ha enriquit com a persones, ens ha fet viure la festa de 30 maneres diferents, hi hem viscut moltes coses junts i ara ens permetem vore les coses des d'una talaia privilegiada, amb calma, assossegadament, pot ser que ara ens il·lusionen altres projectes, pot ser que no haja sorgit el projecte que ens moga, en qualsevol cas, on sí que som és a l'àrea de descans del nostre camí fester.

Així que descanseu, perquè hem d’eixir de l’àrea de descans amb forces renovades i abordar nous projectes, que servisquen com a revulsiu i ens posen de nou a tots mirant cap a la mateixa direcció; no sé, pot ser que hàgem de posar-nos de nou la gorra de conductor de l'autobús i portar la comparsa per eixos camins revirats i pedregosos de la nova presidència, al cap i a la fi, eixos guisats sempre se’ns han donat prou bé.

Com diu Àngel, no ho faré més llarg, si no no ho llegireu, però no puc evitar-ho: cada any, en arribar estes dates, em venen al cap tots aquells i aquelles que estimàvem i ja no estan entre nosaltres, i que de ben segur ens dirien: “va, xiquets, no s'ho deixeu que porteu molts anys junts”. Per a tots ells, un entranyable record.

Salut i llarga vida, amics.

Bones festes!

Roberto Sanz