dijous, 12 d’agost del 2010

ÀREA DE DESCANS

A tall de la reflexió que ens fa el nostre amic Àngel, em vénen al cap moltes de les vivències que ens han fet avançar pel nostre camí fester i al llarg del qual hem passat de ser caminants de a peu a conductors d'autobús, però mai hem de perdre de vista que eixe camí no l'hem fet tots sols, sempre ens han acompanyat fets, circumstàncies i persones.

Fa 30 anys, fer-nos una samarreta o comprar alguna cosa per a donar a les nostres nòvies en la desfilada final era un fet molt important i una bona excusa per a fer mil reunions, sopars i viatges destrellatats; anys després, eixir de negre era també un d'eixos fets, ens il·lusionàvem, féiem reunions, sopars, anàvem a buscar vestits a llocs d'allò més inaudits; després, les circumstàncies ens han portat a fer dinars/sopars interminables, perquè els nostres xiquets tingueren també la seua festa. P
er cert, ara cal fer-los de prudents conductors de l'autobús que els ha iniciat al camí fester, fins que troben la bifurcació que els convinga i inicien el seu propi camí, tant el fester com el de la vida, que espere que els siga tan profitós com ho ha sigut per a nosaltres.

Hem passat molt de temps calfant-nos el cap per dur endavant una comparsa, a més a més, una capitania; també les circumstàncies i les persones han fet que alguns de nosaltres ja no es posen el vestit de saudita. En definitiva que, per un motiu o d'altre, mai hem parat de fer, potser uns anys molt i altres molt poc, mai un any ha sigut com l’anterior.

No, amics, no som al final del nostre camí fester, eixe que fa 30 anys vam decidir iniciar junts; al llarg d'ell hem anat carregant-nos amb un bagatge que ens ha enriquit com a persones, ens ha fet viure la festa de 30 maneres diferents, hi hem viscut moltes coses junts i ara ens permetem vore les coses des d'una talaia privilegiada, amb calma, assossegadament, pot ser que ara ens il·lusionen altres projectes, pot ser que no haja sorgit el projecte que ens moga, en qualsevol cas, on sí que som és a l'àrea de descans del nostre camí fester.

Així que descanseu, perquè hem d’eixir de l’àrea de descans amb forces renovades i abordar nous projectes, que servisquen com a revulsiu i ens posen de nou a tots mirant cap a la mateixa direcció; no sé, pot ser que hàgem de posar-nos de nou la gorra de conductor de l'autobús i portar la comparsa per eixos camins revirats i pedregosos de la nova presidència, al cap i a la fi, eixos guisats sempre se’ns han donat prou bé.

Com diu Àngel, no ho faré més llarg, si no no ho llegireu, però no puc evitar-ho: cada any, en arribar estes dates, em venen al cap tots aquells i aquelles que estimàvem i ja no estan entre nosaltres, i que de ben segur ens dirien: “va, xiquets, no s'ho deixeu que porteu molts anys junts”. Per a tots ells, un entranyable record.

Salut i llarga vida, amics.

Bones festes!

Roberto Sanz
sideBar2