NADAL 2020

Clica damunt per poder vore les dels anys anteriors.

Bon Nadal i un millor Any 2021 carregat de noves il·lusions, treball, felicitat i salut, moltissima salut.

Bon Any 2020!

I recordeu que hui està pels nostres carrers l'Home dels Nassos, que té tants nassos com dies li queden a l'any. A vore si el veieu, bon senyal serà!

I amb els versos que li va dedicar l'amic Sergi Gómez, la seua felicitació d'enguany i  amb el cabet que tenim a l'Epa, vull fer un homenatge a aquest personatge tan estimat del nostre costumari.

Bon Any a tots i totes!

Sant Esteve, Segon dia de Nadal

Bon Nadal, especialment als Aladins.

Encara que enguany hem tornat a recuperar la tradicional felicitació nadalenca, no volia deixar passar el Segon dia de Nadal, dia de Sant Esteve, sense fer-vos conéixer un poema del prévere Remigio Valls, normalitzat per l'amic Sergi Gómez, dedicat al sant i a la nostra ermita, un paratge tan estimat per tot Ontinyent.

Passeu unes bones festes de Nadal i de Cap d"Any i que els Reis de l'Orient vinguen carregats d'il·lusió, de salut i, sobretot, de molta felicitat.

Cant de Sant Esteve. Remigio Valls.

" Sant Esteve d'Ontinyent, / encén foc en caure el dia,
foc que diu devotament: / reseu tots l'Ave Maria!

El qui puja a Sant Esteve / matiner amb cor fidel
per unes mateixes passes / puja a l'ermita i al cel.

Sobre bancalats i serres / hui l'ermita esclata en gent,
que adora una hòstia enrogida / pels raigs del sol naixent.

Blanca enllunada de ciris / i de sol, per Ontinyent és,
l'ermita de Sant Esteve / flama de Pentecostés.

El sol, que cap a l'ermita / pujava esta matinà
al pondre's la cabellera / s'ha deixat allí enredrà.

En la Cova de l'Avern / el dimoni està rabiant,
quan al gloriós Sant Esteve / propet la festa li fan.

Sigues falla de l'Ermita / a cada poqueta nit,
llum de devoció cristiana / per a tot ontinyentí.

Per menjar amb apetit / i gojar santa emoció
esmorzar en Sant Esteve / i assistir a la funció."

NADAL 2019

Desprès d'uns anys de sequera pareix que l'amic José Gil torna a reprendre el seu bon costum d'anar any rere any il·lustrant les nostre felicitacions nadalenques, cosa que la veritat ens alegra. Per tant, esperem que a partir d'ara s'anime a donar-li més continuïtat.

Clica damunt per poder vore les dels anys anteriors.

Bon Nadal i un millor Any 2020 carregat de moltes il·lusions, treball, salut, i com no, felicitat.

BON NADAL 2018 i BON ANY 2019!

Com cada any, per Nadal, m'agrada felicitar-vos parlant d'alguna tradició ben nostra i enguany ho vull fer amb els refranys i dites coneguts com el cicle de santa Llúcia o de l'allargament dia. Un calendari complet que recull la intuïció visual que el dia s'allarga o s'acurta segons s'acosten o passen els solsticis  De segur que en coneixeu alguns:

Per Santa Llúcia, un pas de puça.🐜
Per Nadal, un pas de pardal (o un pas de gall).🐤
Per Sant Esteve, un pas de llebre.🐰
Per Any Nou, un pas de bou.🐮
Per Reis, un pas de vells.👴
Per Sant Julià, un pas de ca.🐶
Per Sant Antoni, un pas de dimoni.👹
Per Sant Sebastià, un pas de milà.🐦
Per Santa Agnés, una hora més.🕐
Per Sant Vicent de la Roda, allarga el dia una hora.🕒
Per la Candelera, una hora entera.🕐
Per Santa Maria, una hora i mitja més cada dia.🕒
Per Sant Blai, un pas de cavall.🐴
Per Sant Maties, són iguals les nits i els dies.🌑🌕
Per Sant Joan, el dia més gran.😎
Per Sant Pere, el dia enrere.🔙
Per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc.🎇
Per Sant Narcís, de sis a sis.🕕
Passat Tots Sants, els dies són germans.👬

Com observareu, els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu (21 de juny), el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van acurtant enfront les nits que s’allarguen, fins arribar al solstici d'hivern (21 de desembre), la nit més llarga de l'any. Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: Nadal i Sant Joan. Per això el refranyer, per simplificar, diu que Sant Joan és la nit més llarga de l’any i diu que la nit de Nadal és la més curta.

En definitiva, que el temps passa inexorablement (tempus fugit) i hem de buscar una manera amable de passar-lo.

Bon Nadal i Bon Any, Aladins!

CAPITANIA DELS MOROS ESPANYOLS 2018

Ens narra la Crònica mossàrab de 754 alguns fets del regnat, la mort i successió de Vítiza, rei visigot d'Hispània al voltant de l'any 711. Tot sembla indicar que Roderic, duc de Bètica es va apoderar del tron de forma violenta amb el suport d'una part de l'aristocràcia, bé per haver-lo derrocat i molt probablement assassinat o a la mort del rei es va produir, tal vegada, una lluita per la successió i, així, evitar que els parents de Vítiza pogueren designar a un dels seus membres al tron. Picabaralles i enveges, juntament amb pestes i fams portaren a venjances, traïcions i aliances de conveniència, com la que va dur a cap el comte Olbà, governador de Ceuta, que es va reunir en secret amb el general berber Tàriq per oferir-li grans fortunes a canvi, si amb el seu exercit, ajudava a derrocar Roderic. Al 711, en la batalla de Guadalete, amb la traïció dels rivals del nou rei, desertaren de les files visigodes i s'uniren a les tropes del general berber, qui, amb la seua victòria no es conformà amb la fortuna promesa i començà la conquesta i posterior expansió del regne visigot, inaugurant així el període islàmic que, durant VIII segles, va dominar la península Ibèrica, la que a partir d'eixe moment es coneixerà com Al- Andalus

Imatge: Kinemafotografos - Alcoi

Enrique Galbis Biosca, com a capità de l'exèrcit moro, ens va fer reviure esta passada nit als carres d'Ontinyent al cabdill berber Tàriq ibn Ziyad, dos vides que al paréixer s'entrecreuen. Semblant al que conta la història del general Tàriq, Enrique va tindre la seua retirada al desert del Sàhara, supose que en este cas seria entre alguna d'eixes etapes de Rally que corre ell, per encontrar-se amb el seu Yinn, el seu geni i el seu àngel de la guarda; allí va arreplegar, força, inspiració i guia per dur endavant la visió d'una aguerrida entrada que rememorara la batalla de Guadalete, batalla que apareix i escoltem tots els anys dels ambaixadors quan declamen els versos de Cervino. Una nit màgica on encara ressonen les paraules de Xema Ferrero amb el seu parlament que ens va portar a public i festers, tots els sentiments a flor de pell, donant pas a l'eixida del seu capità, Tàriq, amb el desembarcament al voltant del penyal al van nomenar de Jàbal Tàriq, hui de Gibraltar; als Moros Espanyols reconvertits en les tropes de guerrers berbers el van acompanyar, el foc i la destrucció que van portar, però també el darrer llegat, l'assentament de la societat civil, la cultura, la riquea, l'astrologia, i tantes altres ciències.

Imatge: Kinemafotografos  - Alcoi

Recordarem la nit per haver gaudit d'una magnifica il·lusió astronòmica, on no sols va brillar la lluna al cel, a més, es van poder apreciar tres més, la seua esposa Mª. Carmen i les seues dos filles, Paula i Carla, acompanyades per escortes i ballets van enlluernar els carrers d'Ontinyent als sons de la marxa mora Tres Llunes de Saül Gómez, dedicada a elles.

Vaja per davant el meu agraïment a la comparsa Moros Espanyols per haver-me permés compartir amb totes i tots moments tan intensos com presentacions de logos i vídeos, el dinar de la Faba, les paelles, el suculent dinar del putxero, amb una magnifica elaboració per part de Quillo, o compartit un acte tant ple d'emocions com és l'Entrada en la qual heu demostrat, amb el vostre esforç, un magnífic comportament fester i el bon fer de les vostres esquadres que el públic gaudira d'una brillant desfilada, compacta i sense talls.

Enhorabona Enrique! Enhorabona comparsa dels Moros Espanyols!

FELICITACIONS ALS CÀRRECS

L'esquadra Aladins, des del seu blog, vol desitjar unes bones festes de Moros i Cristans de 2018 a tots i a totes i molt especialment als càrrecs d'enguany:

Al senyor dels cristians, Manuel Penadés Vidal, que al capdavant dels Almogàvers, ens tornaran a recordar el seu crit de guerra: Desperta ferro!

Als Estudiants, que amb Susana Calabuig i Juan Alonso com a portadora de l'ensenya santa i la veu dels cristians, a ben segur ens transportaran al seu món.

Al senyor dels moros, Enrique Galbis Biosca, que al capdavant dels Moros Espanyols, durà la història als nostres carrers.

I als Moros Marinos, que amb Miguel Ángel Fita com a ambaixador i Gonzalo Revert com a banderer, ens faran solcat per un mar d'història i tradició.

Enhorabona a tots i a totes!

Pel nostre Morenet, avant els Moros i Cristians de 2018!

D'ESTIMA I AGRAÏMENT

Imatge Tono Campos

Una vegada més, com que sempre cal ser agraïts, vull, en nom dels meus germans i de mi mateix, agrair a la Comparsa Saudites que vos recordàreu de mon pare en l’homenatge del passat dissabte durant el sopar commemoratiu del vostre 50 aniversari. Sempre he tingut molta estima a la comparsa; no vull oblidar que és on vaig iniciar la meua vida festera i on continue tenint grans i bons amics, sobretot a l’esquadra Aladins, que sempre m’han fet sentir com un més. Vull felicitar la junta de govern i, en especial, el President i el Primer Tro per la magnífica organització del sopar. I com sempre deia mon pare: ” les portes de ma casa sempre estaran obertes per als bons festers i per als bons amics.” I vosaltres ho sou. 

YA VIENEN LOS REYES...

Casi al terminar estas fechas tan entrañables que nos trae la Navidad, que tan rápidas nos pasan a los que las disfrutamos con la compañía de quienes más queremos, y con el sentimiento de lo que representan, nos vienen nuestros queridos Reyes Magos de Oriente.

Sin duda el mayor momento del año, en el que la ilusión es la nota predominante, cuando los mayores sacamos nuestro sentimiento dormido de ser niños, los que no son tan niños juegan a ser mayores, y los que realmente son niños, nos deleitan con su amor inocente, y la incredulidad a lo que les sucede.

Muchos regalos van a cambiarse de manos estos días entre familias, amigos y allegados, como símbolo de la ilusión, la cercanía y el aprecio que nos une.

Pero el año que comienza también nos trae aire fresco, nuevos propósitos y responsabilidades para un futuro inmediato que se nos viene encima. Para unos más que otros, la responsabilidad de comenzar este 2017 va a ser muy diferente a la de otros años.

Nuestra querida Fiesta de Moros y Cristianos que se celebra durante el mes de agosto, y que todavía la vemos en lontananza, se nos presenta a algunos como si fuera mañana mismo.

La Sociedad de Festeros tuvo a bien designar como compositor de la música para la Noche del Pregón, a nuestro joven músico Víctor Gil Calabuig, hijo de nuestro pueblo, descendiente de ilustre músico, y estudioso por su inquieta juventud, en ese ansia de aprendizaje a base de esfuerzo y sacrificio. El será el encargado de dar forma a la música que se estrenará la noche fantástica, en la que los cargos festeros, serán nominados públicamente en una noche mágica.

Miles de oídos críticos van a estar atentos a tu música. Tu carácter y la visión de nuestras Fiestas y nuestro Pueblo va a reflejarse en tus pentagramas. Muchísimo trabajo y dedicación para unos minutos de ejecución, y mucho nervio y noches de insomnio para intentar contentar las mayores exigencias con uno mismo.

Siento y revivo el encargo por el que pasé el mismo compromiso en 2005, y desde la experiencia, quiero desearte suerte, que tu ilusión supere tus miedos, y tu esfuerzo se vea recompensado por tan comprometido encargo.

   

Desde la amistad que me une con tus padres, quiero darles la enhorabuena anticipada, porque solo se confía en quien se sabe que puede responder, y este ya es el principal factor del éxito.

Aunque dice el refrán, que no se es profeta en tu tierra, va a ser tu día de gloria, por lo que estaremos atentos Víctor, seremos respetuosos pero al mismo tiempo exigentes, espero que puedas sentir profundamente nuestro calor y admiración por aceptar el compromiso, y al final te quede el mensaje importante: la superación del reto contigo mismo, y ante tu pueblo, Ontinyent.

Recibe un gran y afectuoso abrazo.

Felices Reyes Magos…

GENER. Un poc de mitologia i d'etimologia

déu Janus, escultura al Vaticà

El nom del primer mes de l'any (gener) prové del nom del déu Janus (llatí: Iānus -ī), el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases. Apareix representat amb dues cares: una que mira endavant i l'altra enrere. Al seu honor es va dedicar el primer mes de l'any: gener. Porta una clau perquè és el guardià de les portes.
 

La llegenda explica que les seues dues cares simbolitzen el do de veure alhora el passat i el futur per poder decidir sàviament sobre el present. Aquest do seria un regal de Saturn, agraït perquè Janus el va aixoplugar. Les dues cares de Janus s'associaven amb el Sol i la lluna, una tenia barba i l'altra no. Simbolitza el trànsit, el canvi. Per això se li retia culte als moments importants de la vida, en rituals com el matrimoni, o a l'inici de les operacions agrícoles. També era un déu que feia de pont entre la vida rural i la urbana, les dues ànimes romanes. Aquesta idea va fer que apareguera en les monedes republicanes. Aquest honor es recolza a més a més en el caràcter cultural del déu, que hauria introduït part de les lleis i costums romanes. També es deia que Janus s'hauria casat amb la nimfa Juturna, que tenia un santuari i la font on vivia a prop del seu temple, al Fòrum. Amb ella va tenir un fill, el déu Fontus, o Fons, déu de les fonts.

Aquesta divinitat masculina és de les més importants del panteó itàlic i també de les més característiques de la religió romana. El seu culte va ser introduït per Ròmul i el seu nom figurava en els càntics rituals dels salii, sacerdots creats per Numa Pompili. Janus va ser sempre un déu popular entre els romans, i el santuari consagrat a ell pel Forum havia servat quasi del tot la seva primitiva importància fins al segle IV de l'era cristiana.

Em semblava interessant que coneguéreu l'origen del nom del primer mes de cada any sobretot per recordar que ,com fa el déu, cal tenir sempre present el passat per assegurar un bon futur.

Jo només puc desitjar-vos: Bon Any!

TEMPUS FUGIT! 2016, l'any que l'aladí Roberto Sanz Llopis ha sigut Primer Tro dels Saudites

Ja ha passat un any!

Sembla mentida però entre la primera fotografia i l'última que voreu en este article han passat més de 364 dies de festa, de treball, de responsabilitat, de convivència i de tot allò que els Aladins sabem fer ben bé quan adquirim responsabilitats en la nostra comparsa dels Saudites.

Els començaments no van ser fàcils fins que el nostre amic Roberto es va fer avant per a ser el nostre Primer Tro de 2016, però sí d'una cosa he sigut testimoni en estos mesos de festa és que ho ha sabut gaudir amb la felicitat, la responsabilitat i la mesura que necessiten estos moments tan especials en les nostres vides festeres.

I en especial a ell, i crec que puc parlar en nom de tots, va dedicada esta entrada abans que el proper dimarts tinguem la nostra particular creuada i deixem pas a un nou any de festa.

Quina cara de satisfacció aquell dilluns en l'esmorzar del "palomo cojo" abans de les Ambaixades, quan estaves a punt de representar els Saudites!

I sempre compartint amb nosaltres eixos moments

Molt prompte van arribar els primers actes: La Fira, la Puríssima...

I arribava el 2016 i els primers actes oficials en el Mig Any: sopar de gala, concert...

Però sobretot quin matí més especial al Convent, que ja ens va contar Ángel amb tot luxe de detalls, i quina desfilada més especial arrossegant els timbals o veient a Ferran fer de cap d'esquadra.

Després van vindre les reunions en les qulas vam anar dissenyat entre tots el que, sense por a equivocar-me, han estat unes grans festes. Calia rematar tots els detalls a partir de la magnífica previsió que, com sempre, havia treballat fins a l'últim cèntim el nostre tresorer José Gil, concretar els contrats amb les bandes, i Dani Ferrero i Marcos Gandía sempre estaven ahí, la disfressa dels Alardos que tan diligentment va dur endavant Fernando Fuster, la loteria amb un Paco Martínez sempre pendent, la secretaria i la intendència (menús, copagament...) que Ángel Soriano ha controlat fins a l'últim detall i la representació de la comparsa en la Societat que m'ha fet a mi reviure moments no massa llunyans de reunions i treball. I tot per la comparsa dels Saudites, pels Aladins i, sobretot, per tu, amic Roberto, que has estat sempre pendent de tot i de tots.

I ja arribàven els dies de glòria que van començar amb un dels actes que crec que van ser més especials per a tu perquè, a més de tots els Aladins, tenies en ta casa al teu germà Javi i al teu "segon gemà", Salva. Quin dia més bonic vam compartir i quina paella més bona ens va fer Marcos !

I també ho va ser, sense cap mena de dubte, la nit del 16 juliol quan Encarna, Marta i tu ens vau obrir les portes de la vostra casa a nosaltres i a la Ktifa per oferir-nos una festa en què no va faltar cap detall. Agraïts vos hem d'estar per sempre per estos grans moments.

I per fi arribaven els actes oficials dels Moros i Cristians de 2016 a partir de la Publicació de l'últim dissabte de juliol. Quina esquadra de Primers Tro Moros! Quanta felicitat en els rostres de cadascú i cadascuna! 

I la presentació del Llibre de Festes

I un Esmorzar de la Llàgrima tan, tan especial.

Gràcies per tot el que vas fer pel reconeixement que vaig rebre! Els Aladins tenien aquell matí el seu Primer Tro oficial i un Primer Tro d'Honor del Bàndol Moro. 

Tot un luxe d'esquadra!

I el Pregó en què Isabel Penadés vos va dedicar unes emotives paraules.

I una Setmana Gran en què no vam parar: dinars, vermuts, concerts, sopars, Entrada de Bandes, Alados, Entrada, dianes, processons, Ambaixades, Desfilada Final

I tot acaba com va començar: amb un sopar de gala, la Dobla i la Pujada del Santíssim Crist de l'Agonia a Santa Anna i una Assemblea General, la Creuà, en la qual es va acomiadar de la comparsa el tercer primer tro que hem  tingut els Aladins en l'any 2016:  Roberto Sanz Llopis.

I ara a esperar l'any 2026.

Gràcies per tot a tots!