Ens narra la Crònica mossàrab de 754 alguns fets del regnat, la mort i successió de Vítiza, rei visigot d'Hispània al voltant de l'any 711. Tot sembla indicar que Roderic, duc de Bètica es va apoderar del tron de forma violenta amb el suport d'una part de l'aristocràcia, bé per haver-lo derrocat i molt probablement assassinat o a la mort del rei es va produir, tal vegada, una lluita per la successió i, així, evitar que els parents de Vítiza pogueren designar a un dels seus membres al tron. Picabaralles i enveges, juntament amb pestes i fams portaren a venjances, traïcions i aliances de conveniència, com la que va dur a cap el comte Olbà, governador de Ceuta, que es va reunir en secret amb el general berber Tàriq per oferir-li grans fortunes a canvi, si amb el seu exercit, ajudava a derrocar Roderic. Al 711, en la batalla de Guadalete, amb la traïció dels rivals del nou rei, desertaren de les files visigodes i s'uniren a les tropes del general berber, qui, amb la seua victòria no es conformà amb la fortuna promesa i començà la conquesta i posterior expansió del regne visigot, inaugurant així el període islàmic que, durant VIII segles, va dominar la península Ibèrica, la que a partir d'eixe moment es coneixerà com Al- Andalus
Imatge: Kinemafotografos - Alcoi
Enrique Galbis Biosca, com a capità de l'exèrcit moro, ens va fer reviure esta passada nit als carres d'Ontinyent al cabdill berber Tàriq ibn Ziyad, dos vides que al paréixer s'entrecreuen. Semblant al que conta la història del general Tàriq, Enrique va tindre la seua retirada al desert del Sàhara, supose que en este cas seria entre alguna d'eixes etapes de Rally que corre ell, per encontrar-se amb el seu Yinn, el seu geni i el seu àngel de la guarda; allí va arreplegar, força, inspiració i guia per dur endavant la visió d'una aguerrida entrada que rememorara la batalla de Guadalete, batalla que apareix i escoltem tots els anys dels ambaixadors quan declamen els versos de Cervino. Una nit màgica on encara ressonen les paraules de Xema Ferrero amb el seu parlament que ens va portar a public i festers, tots els sentiments a flor de pell, donant pas a l'eixida del seu capità, Tàriq, amb el desembarcament al voltant del penyal al van nomenar de Jàbal Tàriq, hui de Gibraltar; als Moros Espanyols reconvertits en les tropes de guerrers berbers el van acompanyar, el foc i la destrucció que van portar, però també el darrer llegat, l'assentament de la societat civil, la cultura, la riquea, l'astrologia, i tantes altres ciències.
Imatge: Kinemafotografos - Alcoi
Recordarem la nit per haver gaudit d'una magnifica il·lusió astronòmica, on no sols va brillar la lluna al cel, a més, es van poder apreciar tres més, la seua esposa Mª. Carmen i les seues dos filles, Paula i Carla, acompanyades per escortes i ballets van enlluernar els carrers d'Ontinyent als sons de la marxa mora Tres Llunes de Saül Gómez, dedicada a elles.
Vaja per davant el meu agraïment a la comparsa Moros Espanyols per haver-me permés compartir amb totes i tots moments tan intensos com presentacions de logos i vídeos, el dinar de la Faba, les paelles, el suculent dinar del putxero, amb una magnifica elaboració per part de Quillo, o compartit un acte tant ple d'emocions com és l'Entrada en la qual heu demostrat, amb el vostre esforç, un magnífic comportament fester i el bon fer de les vostres esquadres que el públic gaudira d'una brillant desfilada, compacta i sense talls.
Enhorabona Enrique! Enhorabona comparsa dels Moros Espanyols!
