”El silenci és l'element en què es formen totes les coses grans”, “Els rius més profunds són sempre els més silenciosos”. Thomas Carlyle (1795-1881) Historiador, pensador i assagista anglés.
De la mateixa manera que el torró arriba sempre pel Nadal, amb la calor de l'estiu arriben les nostres festes de Moros i Cristians i amb elles els seus actes, com els sopars de comparsa i d'esquadra, que ens embriaguen amb la seua aurèola festera i ens submergixen en un món, en el qual al principi són tot enhorabones, salutacions i abraços festers, però per acabar... quasi sense poder ni vore's.
I és que, amb tant de soparet i tants actes junts, al final un ja no sap ni de què parlar. Es parla per parlar i s'acaba dient barbaritats.
Quanta raó té eixe proverbi hindú: “Quan parles, procura que les teues paraules siguen millors que el silenci”. O el mateix William Shakespeare, quan també deia: “és millor ser rei del teu silenci que esclau de les teues paraules”. I que em dieu d'aquell magistral boig sord: “Mai no trenques el silenci si no és per a millorar-lo” (Ludwig van Beethoven).
Però a nosaltres, ens agrada molt donar-li a la "sinhueso". Com disfrutem fent-li vestits a mida a la gent (ara que estan tan de moda), de fet, hi ha qui parla pels colzes i no calla ni baix l'aigua. Com deia l'estadista anglés Benjamin Disraeli: “Hi ha persones silencioses que són molt més interessants que els millors oradors”. O William Hazlitt: "El silenci és un gran art per a la conversació". Perquè resulta que el gran avantatge que tenen aquells que callen és que "als silenciosos no se'ls pot llevar la paraula"(escriptor Jueu).
Però, posats a conversar, tampoc no és fàcil l'elecció del tema perquè de política, millor ni parlar; de futbol, tampoc perquè hi ha a qui no li agrada; de les nostres Festes de Moros i Cristians, cada un en té un punt de vista diferent. Així que, sempre acabem parlant del mateix, o com algú diu de l'única cosa. Però com també diu un proverbi persa: "L'arena del desert és per al viatger fatigat el mateix que la conversa incessant per a l'amant del silenci”. I és que "Manejar el silenci és més difícil que manejar la paraula"(Georges Benjamin Clemenceau).
Moralitat. Com deia el filòsof xinés Confuci: “El silenci és l'únic amic que mai no et trairà”. Així que estes festes: VORE, SENTIR I CALLAR.
CAVALLERS, ESTEM EN FESTES!
De la mateixa manera que el torró arriba sempre pel Nadal, amb la calor de l'estiu arriben les nostres festes de Moros i Cristians i amb elles els seus actes, com els sopars de comparsa i d'esquadra, que ens embriaguen amb la seua aurèola festera i ens submergixen en un món, en el qual al principi són tot enhorabones, salutacions i abraços festers, però per acabar... quasi sense poder ni vore's.
I és que, amb tant de soparet i tants actes junts, al final un ja no sap ni de què parlar. Es parla per parlar i s'acaba dient barbaritats.
Quanta raó té eixe proverbi hindú: “Quan parles, procura que les teues paraules siguen millors que el silenci”. O el mateix William Shakespeare, quan també deia: “és millor ser rei del teu silenci que esclau de les teues paraules”. I que em dieu d'aquell magistral boig sord: “Mai no trenques el silenci si no és per a millorar-lo” (Ludwig van Beethoven).
Però a nosaltres, ens agrada molt donar-li a la "sinhueso". Com disfrutem fent-li vestits a mida a la gent (ara que estan tan de moda), de fet, hi ha qui parla pels colzes i no calla ni baix l'aigua. Com deia l'estadista anglés Benjamin Disraeli: “Hi ha persones silencioses que són molt més interessants que els millors oradors”. O William Hazlitt: "El silenci és un gran art per a la conversació". Perquè resulta que el gran avantatge que tenen aquells que callen és que "als silenciosos no se'ls pot llevar la paraula"(escriptor Jueu).
Però, posats a conversar, tampoc no és fàcil l'elecció del tema perquè de política, millor ni parlar; de futbol, tampoc perquè hi ha a qui no li agrada; de les nostres Festes de Moros i Cristians, cada un en té un punt de vista diferent. Així que, sempre acabem parlant del mateix, o com algú diu de l'única cosa. Però com també diu un proverbi persa: "L'arena del desert és per al viatger fatigat el mateix que la conversa incessant per a l'amant del silenci”. I és que "Manejar el silenci és més difícil que manejar la paraula"(Georges Benjamin Clemenceau).
Moralitat. Com deia el filòsof xinés Confuci: “El silenci és l'únic amic que mai no et trairà”. Així que estes festes: VORE, SENTIR I CALLAR.
CAVALLERS, ESTEM EN FESTES!
