Si tot fóra normal estaríem en temps de Setmana Gran de les festes morocristianes a la nostra ciutat, la premsa i les xarxes socials no deixen de recordar-nos dia a dia amb fotografies i vídeos d'anys passats els actes que estarien celebrant en cada moment. El que mai haguérem imaginat és la situació actual de pandèmia mundial, confinament i màscaretes on hem vist com qualsevol esdeveniment o celebració han sigut suspesos o ajornats. La Covid ens ha fet canviar i replantejar-nos aspectes de la nostra vida com les relacions socials i afectives farcides de converses amb proximitat i abraçades. Les coses van i vénen i ens agraden o no així les hem d'acceptar.
Sentim impotència i ràbia. Per la Covid? No, la veritat que en el que portem de 2020, Annus horribilis per cert, hem sentit i sentim moltíssima tristor al nostre voltant, cosa que ens costat d'expressar. Ara, hem preferit agafar la llapissera per expressar-ho ja que de vegades les situacions complicades ens sorprenen, ens sobrepassen i de vegades ens resistim a creure-nos-les.
Si tot fóra normal, que més endavant ho serà, amb la família, la música, les desfilades, les rialles i les amistats faran desaparèixer de les nostres cares l'amargor i la tristor, això sí, il·luminats amb el llum del nostre cresol i asseguts en una dolça i gruixuda k-tifa perquè de ben segur que tot eixira bé, però que molt bé.
Molta força i a per totes.
Amb molta estima.
Enric, Àngela i Enrique Martí
NOUS CAMINS - Txarango
