dissabte, 16 de desembre de 2017

40 ANYS DE SATURDAY NIGHT FEVER

Tony Manero recorria els carrers de Brooklyn amb els pantalons acampanats, sabates de punta, jaqueta negra i una camisa de seda roja de camí a la tenda de pintures on treballava. Títols de crèdit en roig i de fons els Bee Gees cantant Stayin Alive.

És el que es van començar a escoltar i vore els espectadors a la pantalla dels cines quan es va estrenar un dia com hui, però de 1977 Febre del dissabte nit, pel·lícula que retrata la cultura de clubs, que naixia als anys 70 en els barris marginals de Nova York, on els jóvens de classe baixa només se sentien realitzats els caps de setmana en la pista de ball de la discoteca 2001 Odyssey, el nom és un homenatge evident a la pel·lícula 2001: una odissea de l'espai de Stanley Kubrick. Una pel·lícula amb un dur retrat social, racisme, masclisme, drogues i una sexualitat complicada, on el ball és quasi l'única llum d'esperança per a Tony Manero.

Esta pel·lícula no sols va ser un èxit en taquilla, sinó que al mateix temps va impulsar el moviment Disco amb la que va contribuir una fabulosa banda sonora de música disco amb més de 30 milions de còpies venudes, interpretada per diversos cantants on destaquen les cançons de grup Bee Gees.

Encara que no és el tema principal de la pel·lícula vos deixe un tall, això si un poc caldos, perquè pugeu recordar aquelles sessions de ball lent quan la discoteca es quedava a fosques, s'apagaven els focus i els llums de la pista, tant sols amb la llum negra ultraviolada, eixa que té un toc blavós que feia brillar les camises i els calcetins blancs que eixien per baix dels pantalons, tornava els gin-tònics fluorescents i el blanquejava les dents al somriure. Quins records quan la bola d'espills emetia eixos rajos de llum en totes les direccions mentres començàvem a pegar-li voltes a la pista preguntant a aquella a la que li havies tirat l'ull la retòrica pregunta de, vols ballar? La majoria de vegades sabies anticipadament la contestació, ja que elles es feien les desmenjades pensant en que el guapet de torn les trauria a ballar. Ara bé, a la tercera volta sempre hi havia més possibilitats que el diguera que sí perquè el trencacors de torn ja estava pillat i apegat com una llapassa en mig de la pista amb aquella guapeta de la que totes pensaven el mateix. Que tindrà eixa que no tinga jo? Lo que pensaren elles en eixe moment ara ja té igual, per a nosaltres records dels 80 amb les vesprades de Vampirela i Jacaranda, els més majorets de Casba, Sibony i Acuario, o els més vells en la pista del Monterrei, però eixos son un altra història, historia dels anys 60, dècada en la que vam nàixer.


Bee Gees - more than a woman (Dancing Saturday Night Fever)


sideBar2