dijous, 31 de desembre del 2020

AÇÒ ÉS PITJOR QUE L'ANY 10?

Recordeu la dita “Açò és pitjor que l’any deu”? La frase crec que tots la hem escoltat a alguna persona major o tal vegada nosaltres mateix la hem fet servir. Però, igual molts desconeixem el seu significat i d’on ve. L’Any 10 fa referencia a una greu crisi econòmica, social, de penúria, fam i emigració que va afectar a una gran part del territori valencià, entre ells la nostra Vall d’Albaida en 1910. 

A finals del segle XIX la Vall d’Albaida vivia una etapa esplendorosa amb una forta implantació en el cultiu de la vinya que va propiciar importants canvis urbanístics en els nostres pobles, un gran creixement de les poblacions i canvis en els antics mitjans de comunicació, el que va propiciar la construcció de la línia de ferrocarril cap a València en 1893. Tot venia donat per la forta demanda de vi, panses i aiguardent dels països de l’Europa Occidental, especialment de França, que havia vist reduïda la seua producció per l’atac de fong de l’oïdi a meitat del segle XIX i als anys 80 per l’insecte de la fil·loxera. 

L’arribada de la fil·loxera a les nostres terres, allà pel 1910, arrasà les plantacions de vinya de tota la comarca fent molt difícil i insostenible la vida d’una societat majoritàriament agrària. Part de la població va haver d’emigrar a altres zones, del 1910 al 1920 un 30% de la població activa que s’havia quedat sense feina a causa de la plaga de la vinya i del període de sequera entre 1809 i 1813 optaren per emigrar a Barcelona, a França, a Cuba i sobretot a l’Argentina per buscar treball donat que ací es morien de fam en l’anomenat “any deu”. 

En l’hemeroteca de la Biblioteca Nacional d’Espanya, es pot consultar el periòdic publicat a Madrid LA ÉPOCA del 30 de juny de 1910 que recull un article amb la crònica de la sessió del Senat on es parla de les penúries patides als districtes d’Albaida i Ontinyent. 

“El Sr. POLO Y PEVROLON dice que habiendo sido nombrados catedráticos de la Escuela superior del Magisterio los señores conde del Codillo y López Atocha, so sirva el ministro de instrucción pública remitir á la Cámara los expedientes personales de dichos señores, así como también el expediente personal de un catedrático recientemente nombrado para el Instituto de Valencia. 

Asimismo se ocupa de la triste situación en que se encuentran los distritos de Albaida y Onteniente, por efecto de la sequía y la filoxera. Reclama algunas obras para aliviar la situación de los pueblos de aquellos distritos. 

El señor ministro de FOMENTO ofrece atender este deseo.”

0

Uns dies després el 15 de juliol al mateix periòdic apareix un altra crònica en la secció dedicada al Senat.

“El Sr, POLO Y PEYROLON ruega al ministro de Fomento que se ocupe en remediar la tristísima situación en que se hallan los distritos de Albaida y Onteniente (Valencia.) 

Pide que se realicen obras públicas, que proporcionen trabajo á aquellos obreros que á causa de las plagas de la langosta, filoxera y pertinaz sequía, se ven obligados á emigrar, ahuyentados por la miseria. 

También pide que se conceda una subvención para aumentar el manantial de agua conocido coa el nombre de Fuente del Puerto, en Albaida, porque aseguran les técnicos que con poco gasto en excavaciones se puede reforzar extraordinariamente dicho caudal de agua. 

El señor ministro de COMENTO promete remedios positivos y eficaces

En este asunto interviene también el Sr. TICSTOR, que reclama análogos recursos para otros pueblos de la misma provincia.”

0

Si tornem al 2020 a més de pandèmia vivim i patim un període lleig on veiem com alguns governs son cada vegada més autoritaris, enrotllant-se en les seues pròpies banderes, cridant lemes que solen ser “nosaltres primer” i pensant en Brexits; la desinformació, les fake news a traves de xarxes socials, la xenofòbia, el negacionisme, el racisme, i els mitjans de comunicació més predisposats a defensar postures polítiques partidistes que a informar imparcialment ens ha portat a un mon global amb posicions cada vegada més enfrontades, radicals i autoritàries. 

No em teníem prou amb períodes de temps passats marcats pel trist record com aquell any 10, la mal nomenada pandèmia de grip espanyola en 1918 o de les guerres mundials que, ara també afegirem als mals records, lamentablement, l’any 20 per la maleïda pandèmia de la Covid-19 que ens ha trastocat el nostres hàbits socials, laborals i afectius; que durant tot el 2020 ens ha fet distanciar-nos, aïllar-nos, confinar-se dins de casa, perdre familiars, amics i coneguts, algunes vegades sense la possibilitat d’acomiadar-se; d’emmascarar-nos i rentar-nos una i mil vegades les mans. 

Ara per fi deixem arrere i acomiadem de tota gana l'estrany i l'atípic 2020, l'any que no hem pogut tocar ni abraçar, ni tant sols als nostres éssers més volguts. 

Tant de bo seria aprendre alguna cosa bona de totes estes desfetes. 


sideBar2