La forma “Sonata” o també anomenada “Allegro sonata” és una forma musical clásico-romàntica que podem trobar en el primer temps d’una sonata, d’una simfonia o d’un concert. La seua estructura consta d’una exposició, un desenvolupament i una re-exposició.
La vida de la nostra esquadra és com una sonata en la qual estan desenvolupant-se totes les parts o seccions d’aquesta forma musical.
EXPOSICIÓ
Primera secció de la sonata on apareixen per primera vegada els temes principals de la composició. Estem parlant doncs, dels inicis de l’esquadra, si Ali-Oli va ser l’origen dels Aladins, o si els Aladins van nàixer simplement d’un grup de joves amb ganes de fer festa i formar una nova esquadra. De qualsevol manera, el nostre inici va ser molt il.lusionant. Cartonets per a cotitzar, canyó per a ficar masclets el dia de les Ambaixades, desfile del dilluns de festes enfarinats, etc. Tot un ventall d’imaginació amb un sol objectiu: passar-ho bé.
Primera secció de la sonata on apareixen per primera vegada els temes principals de la composició. Estem parlant doncs, dels inicis de l’esquadra, si Ali-Oli va ser l’origen dels Aladins, o si els Aladins van nàixer simplement d’un grup de joves amb ganes de fer festa i formar una nova esquadra. De qualsevol manera, el nostre inici va ser molt il.lusionant. Cartonets per a cotitzar, canyó per a ficar masclets el dia de les Ambaixades, desfile del dilluns de festes enfarinats, etc. Tot un ventall d’imaginació amb un sol objectiu: passar-ho bé.
DESENVOLUPAMENT
Musicalment parlant, és el moment més interessant i on es desgranen i desenvolupen, amb variacions rítmiques i melòdiques, els temes o motius musicals apareguts en l’exposició.
Jo diría que per a l’esquadra va ser una etapa de maduresa. Apareix l’esmorsar de la “salaura”, que a hores d’ara caldria decidir entre tots, quin dia ens vindria millor per a recuperar-lo; les felicitacions de Nadal. Comencem també a ocupar càrrecs de responsabilitat: José Gil, Angel Soriano i Roberto Sanz es converteixen en els Primer trons de la comparsa. Manuel Requena serà nomenat pregoner de les nostres festes i Daniel Ferrero i Marcos Gandía composen la música del Pregó de festes, i també una marxa mora i un pasdoble per a l’esquadra. Crec que poques esquadres poden presumir d’aquest currículum fester.
Podem també parlar en aquesta secció del naixement del nostre blog. Enrique Martí ha fet una feina meravellosa al llarg de 10 anys impulsant aquest blog per a que no caiga en l’oblit, com també quan va estar al càrrec de la web dels Saudites. Aquesta tasca suposa hores de dedicació i capacitat per a poder dur-lo endavant. Gràcies Quique per aquesta feina.
Altres membres de l’esquadra han contribuït al desenvolupament d’aquesta a la seua manera, sempre dins de les seues possibilitats. Cadascú de l’esquadra aporta a la festa el que sap i per al que es veu preparat i il·lusionat.
En aquest desenvolupament de l'esquadra també hem tingut moments complicats, sempre lligats a l'abandonament d'alguns dels seus membres per motius personals. Aquestes situacions no ens han impedit seguir endavant en el nostre camí fester, perque d'una forma o altra tots han estat presents quan ha fet falta. Tot i això, i encara que només sigam 6 membres de quota a la comparsa, el fet d’anar o no a un sopar d’estiu no té perquè ser un “quasi sopar”, o si no eres primer Tró, eres un “quasi fester” perquè eixa decisió afecta a altres membres de l’esquadra. La festa la viu cadascú d’una manera. El que ens passa es que en la nostra “exposició” erem molta gent, i si no anaves a un acte o sopar no es notava en absolut. Ara som 6 membres de quota, i es clar, es nota si falles a algún acte. Però crec que no estem fent res diferent del que hem fet al llarg de la nostra història. Sempre están els incombustibles, xapó per ells!, que no fallen a res, i els que no es veuen en l’obligació d’anar a tot el que s’organitze perquè entenen la festa d'altra manera.
Crec que en un principi ens va unir la festa, i ara ens unix l'amistat. I com en tot col.lectiu, eixa amistat pot ser més o menys forta depenent de molts motius. Ara tenim un projecte que ens il.lusiona: eixir de negres en la propera Capitania Saudita. Estic segur que passarem molts bons moments en la preparació de l'entrada i sobre tot, disfrutarem amb el desfile.
RE-EXPOSICIÓ
Última secció de la sonata on tornen a aparèixer els elements de l’exposició però ara en la tonalitat principal. Ací parlariem del futur i de somnis. Tornar a l’exposició dels Aladins? Doncs no estaria mal tornar a veure una esquadra de 12 o 14 components, tornar a veure´ls després de molts anys que no eixen a festes. Aquest somni és un poc complicat. Crec que la nostra re-exposició passa per recuperar als que tenim prop i fer el possible entre tots per a que no abandone ningú dels que estem. Com es fa?
1.- Amb il·lusió per a fer nous projectes, noves iniciatives que ens puguen ajudar a avançar en el nostre camí fester.
2.- Respectant qualsevol opinió i prenent decisions entre tots.
3.- Condició indispensable, Passar-ho be!
Felicitacions per els 10 anys de Blog fester
“Que la flama del nostre cresol ens il·lumine sempre”
