L'altre dia fullejant el programa de festes d'aquet any, va captar la meua atenció l'article en el qual es destacava el fet que la marxa mora 'Mozárabes 1960' feia 50 anys. Vaig estar llegint les opinions dels compositors que acompanyaven la crònica i em vaig quedar bocabadat del que deien. Naturalment, tot era bo, però el meu atordiment era perquè tenia a ma casa el CD publicat per Caixa Ontinyent amb motiu d'aquet fet i jo no li havia fet ni cas. El tenia com me'l van donar, és a dir sense llevar-li el plàstic que l'envoltava. Realment, quant me'l van donar, vaig pensar 'un altre CD de música festera'.
Quant vaig arribar a casa, en mancava el temps per escoltar la peça, i quant vaig poder gaudir-ne, em venien al cap els comentaris que abans havia llegit. La dolçor, la simplicitat, l'elegància, la suavitat de les sues formes. No sóc cap entés en música, però crec reconéixer en aquesta peça, com en moltes altres del Mestre, eixa característica especial que les fa perdurar en el temps.
Tots els festers hem d'estar contents per aquest aniversari, perquè esta música quan sona ens fa moure's alguna cosa dins de nosaltres que ens fa compartir moments i sentiments, quelcom que fa 50 anys va captivar els Mossàrabs, un grup d'ells va formar, anys deprès, la nostra comparsa.
Tot açò m'ha fet portar dos dies buscant pels calaixos CD's i per Internet, peces de musica festera i escoltar-les mentre articulava aquest escrit, pretenen comparar quelcom que no està al meu abast. Però m'ha servit per a preparar-me un poc per als dies de festa que ens vénen, per sentir que els millors moments estan per arribar i per adonar-me de la importància d'aquestos sons perquè sense ells no seria possible la nostra festa.
Enhorabona a la marxa i al seu creador per la seua vigència desprès de tants anys.
