diumenge, 17 d’octubre de 2010

CARTA D'UNA PROFESSORA (Patètica realitat.... )

Crec, sincerament, que difondre esta carta és quasi una obligació. Gràcies a qui l'ha escrita i als que la fan circular.

La síndrome Belén Esteban
Com a professora, les preguntes dels alumnes que més em costa respondre convincentment són sobre perquè cal estudiar coses que a ells els pareixen inútils o absurdes, com la Història o la Geografia. Jo tinc clar què m'aporten a mi, però de totes les raons que hi ha per a estudiar estes coses, jo els faig insistència en com són de necessàries estes disciplines per a comprendre el món en què viuen: les coordenades d'espai i temps, que al cap i a la fi són les que tracten la Geografia i la Història, ens ajuden a conéixer el lloc que ocupem en el món i a comprendre d'on vénen totes les nostres realitats. Que tot això els pot paréixer alié i absurd, però que moltes de les coses que estudien tenen a veure amb la seua vida real i que, vulguen o no, els afecten.

Per exemple, vols saber per què tens al teu costat a un company que ve d'Equador? Per què parla el mateix idioma que tu? Vols entendre per què un senyor, per nàixer amb el cognom Borbó, serà "rei" i per què el que diguen uns senyors europeus a Brussel·les repercutirà - i molt - en la teua vida? Tot això és geografia. Tot això és Història.

Alguns entenen què vull dir, altres no. Jo no porte malament les preguntes, les protestes... són criatures. És normal. On em desarmen del tot i em deixen sense respostes és quan em diuen que tot això els dóna igual. Que per a què volen saber on està el Marroc, si no aniran mai. Per a què conéixer el tipus d'eleccions que hi ha a Espanya, si ells no tenen la intenció de votar mai. Que els esvara que hi haja una guerra a Iraq, que mig Àfrica s'estiga morint de fam o que la Unió Europea diga "bla". Si ni tan sols els interessa això, imagina-vos com em resulta fer de complicat que s'interessen pel que feien senyors de fa cinc segles, per molt apassionant que jo intente pintar-ho.

I el que porte pitjor amb diferència, és eixa actitud d'orgull amb què exhibixen la seua ignorància i la seua curtedat de mires. Eixa actitud de "no servix per a res, no m'interessa. Això que contes i al que dediques la teua vida és una merda. Jo vull jugar a la Play/ anar-me'n de compres al Centre Comercial i ja". La tenen amb mi, que ensenye Història, però també amb els professors de llengua, de biologia, de matemàtiques. El menyspreu pels llibres, per l'Art, per la Cultura, per les Ciències... no és una cosa tan rara, i pot amb mi.

Últimament eixa actitud està més de moda que mai. Tenim una perfecta encarnació en la feliç Belén Esteban, que no sap res, no vol saber res i es jacta d'això. La mala educació, la grolleria i la ignorància posats en un pedestal dia darrere dia. Tot el món l'aplaudix perquè ella és "autèntica" (signifique el que signifique això). Conec molta gent a qui li agrada veure l'Esteban i és curiós, perquè hi ha qualsevol classe de persones entre el seu públic. Entre ells, els que més em criden l'atenció són dos tipus: la gent que té (o creu que té) més educació que ella i la veu com un divertimento, inclús alguns com un consol (jo sóc millor que ella), o els que són com ella, que han vist com la ignorància i la mala educació també et poden fer triomfar en la vida i que cal sentir-se orgullós d'això. Això em fa por: que s'estenga i que servisca d'exemple a més bovos, que opinen que el no saber res és magnífic. Que el presumir de ser grosser i inculte es convertisca en políticament correcte i siga ben vist.


"Eh, que yo no quiero ayuda de nadie, que no necesito ayuda, leche" diu l'Esteban en un moment d'estos quatre minuts de despropòsits. "Como yo no he pillado esa revolución -la industrial- tres narices me importa"- un argument que podria haver-hi emprat un dels meus pitjors alumnes.
En fi... allò gran és que estic convençuda que la major part del públic (i molts dels de les taules) no tenien ni idea que la xica estava ficant la pota fins al fons i més enllà i reien i aplaudien perquè ho deia el regidor.

Enteneu-me: jo no critique la gent que no sap. Jo no sé molt de tantíssimes coses... tampoc crec que hi haja de ser motiu de vergonya el no haver estudiat, el no parlar correctament o el tindre llacunes de coneixement. El que em rebenta és l'actitud contrària, l'exhibició amb orgull de la ignorància i el menyspreu a qualsevol cosa que olga a sapiència. Em dol el menyspreu a l'educació, en tots els seus sentits. Em dol... i em fa una pena que em muir.


NO DEIXES DE VEURE EL VÍDEO. Encara que sentes rebuig de fer-ho, perquè és digne de "analitzar" el que "les cadenes" estan fent per l'educació. Després ens demanen responsabilitats als pares, a l'escola...

sideBar2
mi ping en totalping.com calcular page rank calcular page rank directorio webs banner made with bannerfans.com, hosted on imageshack.us