Pep Gimeno (botifarra) - La tarara
Pasqua és, juntament amb Nadal, la festa més assenyalada del calendari religiós. Per això pertany a les celebracions que se solen passar acompanyats de la família, un costum que ve d’antic i que ens explica l’existència del dilluns de Pasqua.
Aquest era el cas de les tres Pasqües de l’any: Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per tornar a casa. Per tant, en la primeria, el Dilluns de Pasqua era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: "Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral".
Tradicionalment és el dia que es menja la mona i en alguns llocs és costum d’anar a menjar-la fora, en un dinar o berenar a l’aire lliure. Es canten cançons populars relacionades amb la festa, com ara ‘la Tarara‘.
A més, aquesta tradició ens lliga amb la resta d’Europa, perquè el dia festiu també ha perdurat en més llocs que van estar sota influència carolíngia i que, amb el pas dels segles, s’han acabat convertint en els estats europeus principals.
També suggerisc i si vols pots llegir més sobre la influència carolíngia:
