Tot era un repte, una simple il·lusió que comença mig seriosament, mig en broma per la que a transcorregut el temps amb el pas dels dies, les setmanes i els mesos; acompanyats d'un any, dos anys, tres anys, quatre... Ara és quant t'adones, el pares i observes com acabem de complir 10 anys compartint xicotetes publicacions, de vídeos, d'imatges, de musica i de tantes altres vivències que ens han ocorregut al llarg d'esta dècada. També, en este cas, temps i paciència la que hem tingut a l'anar recopilant-les i deixant-les ahí, en eixe món eteri, en eixa xarxa, en alguna cosa que està i no està; que es veu, que es mira, que s'escolta i que es llig. En certa manera tot a segut possible perquè que som un tant inquiets on sempre d'una manera o altra estàvem, estem i pel que pareix continuarem estan implicats en la festa moro-cristiana d'Ontinyent, bé siga des de la vessant merament festera uns, altres des de la partitura plena de notes que més tard es convertix en música, o també amb els consells, la paraula i els escrits de qualsevol col·laboració, és adir, uns més anònimament, altres més públicament ho hem anat mostrant en tots aquells reptes que se'ns han presentat quan hem acceptat una responsabilitat.
Si poguérem tornar cap arrere quantes coses canviaríem. Veritat?
Quantes voltes ens hem fet esta reflexió. En ocasions ho solem pensar quan ens ocorre qualsevol contradicció o si el resultat d'un fet té una resolució contraria a la que esperàvem. La quantitat de moments de la nostra vida que canviaríem si poguérem tornar cap arrere, reflexió que solem fer-se quan un comença a tindre una certa experiència, es a dir, anys. La llista seria interminable i llarga, tal vegada fins avorrida i el que és mes greu ens cabrejaria, però, més important que el que canviar crec que també és important analitzar i valorar el que ens ha pogut eixir bé, i pensant des d'eixe punt de vista la Bitàcola dels Aladins ho seria una d'eixes coses de les que crec que un es pot sentir satisfet, més bé diria, encerta manera, ens ha eixit a tots però que molt, molt bé.
Ara, el temps, el mateix del que parlàvem abans, va ensenyant-me a no pensar tant en lo roín del passat. El passat, passat és i no el puc canviar, per tant, m'alegra més pensar en tot lo bo del que he pogut gaudir, dels bons moments i de les persones del meu voltat que vull, que en volem i m'accepten. Puc arribar a pensar que el que no pense així, tal vegada s'ho està perdent.
Ara, el temps, el mateix del que parlàvem abans, va ensenyant-me a no pensar tant en lo roín del passat. El passat, passat és i no el puc canviar, per tant, m'alegra més pensar en tot lo bo del que he pogut gaudir, dels bons moments i de les persones del meu voltat que vull, que en volem i m'accepten. Puc arribar a pensar que el que no pense així, tal vegada s'ho està perdent.
39 anys de festa i 10 anys fent blog.
