NADAL 2016

La veritat, que per enguany he pensat en demanar a tota la meua esquadra que es posem faeners, que plantem un fantàstic arbre de Nadal i que pengem, en el lloc de regals, els noms de totes les nostres amigues i tots els nostres amics. Els de prop i els de lluny, els de sempre i els d'ara, els que veiem cada dia i els que rarament trobem, als sempre recordats i els que de vegades se'ns obliden, els constants i els inconstants, els dels moments difícils i els dels moments feliços, als que sense voler vam ferir i sense voler ens van ferir, aquells als que vam donar suport i despés ens van oblidar de nosaltres, els que ens deuen i als qui devem molt, els nostres amics més humils i els nostres amics importants. Per això vos anomene a tots, a tots els amics i amigues que van passant per les nostres vides, els que rebreu este missatge i els que no el rebran. Enguany, de veritat, m'agradaria que plantarem eixe arbre de nadal amb arrels molt profundes perquè així mai els vostres noms siguen arrancats. Un arbre que en florir el pròxim any ens porte il·lusió, salut, pau, i que pugem seguir compartint els millors desitjos amb tots vosaltres d'esperança i felicitat, és sens dubte el que pense i ben segur estic que de tota l'esquadra Aladins també.

Bon Nadal i feliç Any 2017.

TEMPUS FUGIT! 2016, l'any que l'aladí Roberto Sanz Llopis ha sigut Primer Tro dels Saudites

Ja ha passat un any!

Sembla mentida però entre la primera fotografia i l'última que voreu en este article han passat més de 364 dies de festa, de treball, de responsabilitat, de convivència i de tot allò que els Aladins sabem fer ben bé quan adquirim responsabilitats en la nostra comparsa dels Saudites.

Els començaments no van ser fàcils fins que el nostre amic Roberto es va fer avant per a ser el nostre Primer Tro de 2016, però sí d'una cosa he sigut testimoni en estos mesos de festa és que ho ha sabut gaudir amb la felicitat, la responsabilitat i la mesura que necessiten estos moments tan especials en les nostres vides festeres.

I en especial a ell, i crec que puc parlar en nom de tots, va dedicada esta entrada abans que el proper dimarts tinguem la nostra particular creuada i deixem pas a un nou any de festa.

Quina cara de satisfacció aquell dilluns en l'esmorzar del "palomo cojo" abans de les Ambaixades, quan estaves a punt de representar els Saudites!

I sempre compartint amb nosaltres eixos moments

Molt prompte van arribar els primers actes: La Fira, la Puríssima...

I arribava el 2016 i els primers actes oficials en el Mig Any: sopar de gala, concert...

Però sobretot quin matí més especial al Convent, que ja ens va contar Ángel amb tot luxe de detalls, i quina desfilada més especial arrossegant els timbals o veient a Ferran fer de cap d'esquadra.

Després van vindre les reunions en les qulas vam anar dissenyat entre tots el que, sense por a equivocar-me, han estat unes grans festes. Calia rematar tots els detalls a partir de la magnífica previsió que, com sempre, havia treballat fins a l'últim cèntim el nostre tresorer José Gil, concretar els contrats amb les bandes, i Dani Ferrero i Marcos Gandía sempre estaven ahí, la disfressa dels Alardos que tan diligentment va dur endavant Fernando Fuster, la loteria amb un Paco Martínez sempre pendent, la secretaria i la intendència (menús, copagament...) que Ángel Soriano ha controlat fins a l'últim detall i la representació de la comparsa en la Societat que m'ha fet a mi reviure moments no massa llunyans de reunions i treball. I tot per la comparsa dels Saudites, pels Aladins i, sobretot, per tu, amic Roberto, que has estat sempre pendent de tot i de tots.

I ja arribàven els dies de glòria que van començar amb un dels actes que crec que van ser més especials per a tu perquè, a més de tots els Aladins, tenies en ta casa al teu germà Javi i al teu "segon gemà", Salva. Quin dia més bonic vam compartir i quina paella més bona ens va fer Marcos !

I també ho va ser, sense cap mena de dubte, la nit del 16 juliol quan Encarna, Marta i tu ens vau obrir les portes de la vostra casa a nosaltres i a la Ktifa per oferir-nos una festa en què no va faltar cap detall. Agraïts vos hem d'estar per sempre per estos grans moments.

I per fi arribaven els actes oficials dels Moros i Cristians de 2016 a partir de la Publicació de l'últim dissabte de juliol. Quina esquadra de Primers Tro Moros! Quanta felicitat en els rostres de cadascú i cadascuna! 

I la presentació del Llibre de Festes

I un Esmorzar de la Llàgrima tan, tan especial.

Gràcies per tot el que vas fer pel reconeixement que vaig rebre! Els Aladins tenien aquell matí el seu Primer Tro oficial i un Primer Tro d'Honor del Bàndol Moro. 

Tot un luxe d'esquadra!

I el Pregó en què Isabel Penadés vos va dedicar unes emotives paraules.

I una Setmana Gran en què no vam parar: dinars, vermuts, concerts, sopars, Entrada de Bandes, Alados, Entrada, dianes, processons, Ambaixades, Desfilada Final

I tot acaba com va començar: amb un sopar de gala, la Dobla i la Pujada del Santíssim Crist de l'Agonia a Santa Anna i una Assemblea General, la Creuà, en la qual es va acomiadar de la comparsa el tercer primer tro que hem  tingut els Aladins en l'any 2016:  Roberto Sanz Llopis.

I ara a esperar l'any 2026.

Gràcies per tot a tots!

I 8

Un canonet, un meló d'Alger escorregut en el cap d'algú, un palomo cojo i una esquadra.

Dos son les composicions musicals dedicades, ja que dos de nosaltres son compositors. Dos també son els Primers Trons que em tengut dins d'un mateix any fester.

Tres els que es van associar en un primer moment amb els Ali-oli per formar l'esquadra Aladins. També tres son els pregons declamats per alguns aladins. Al igual que tres han segut els programes revista dels Saudites en les que hem estat al càrrec del consell de redacció.

Quatre Primers trons, 3 durant diversos anys de càrrec + 1 Primer Tro d'honor. En quatre llibres de festes de diferents anys han aparegut articles nostres.

Cinc dies, de dijous a dilluns, que tres de nosaltres es passàvem les festes pràcticament sense dormir, això estic parlant de quan érem un poc més joves que ara.

Sis Ali-olis que es van associar amb els tres anteriors per conformar la nova esquadra. Com podreu veure, de sis traços esta dibuixat l'anagrama del cresol de la nostra esquadra.

Set son els diferents apartats que presenta la nostra bitàcola. Com set som els que continuem sent o han segut Aladins que de moment estem fora de la festa.

Huit els que encara continuen cremant oli mantenen encesa la flama festera del nostre cresol; i com no, 8 son els anys que hui compleix la nostra bitàcola.

Hem arribat al any 8 de publicacions, encara que la veritat ha estat un tant difícil i com a conseqüència ha pogut provocar que s'haja quedat un poc descuidat inconscientment, com en algunes altres coses, el llapis i el paper per redactar algun article i contar o il·lustrar este any tan especial de Primers Trons. Possiblement serà perquè ha segut un important any de càrrec i organització en la comparsa amb molt de treball, molts preparatius, nervis i moltes reunions per a que estiga tot com sempre apunt i a l'hora.

Al final, com es pot veure al llarg dels anys sempre queden els bons records.

37 anys de festa i 8 anys fent blog