Ja ha pasat el Mig Any 2016 i hem pogut gaudir per unes hores, tots junts, d'un ratet de tertúlia, de discussió i de cultura.
El dia va amanéixer gelat, com cal que siguen els dies d'hivern. Els més matiners van carregar el cotxe de Pepe d'unes delicatesen de la panaderia 'El Blat' i uns licorets ben geladets perquè no ens feren bola els rollets d'aiguardent. El lloc de reunió estava ple, la intendència ens va fallar, però com hi havia temps per resoldre el problema, vam canviar de bar i ho vam comunicar de seguida pel 'whatsapp'. A les 9.30 h. estàvem tots asseguts en taula i discutint: que si tu no havies reservat, que mira quina forma de saludar, que quant de temps sense vore’ns, bla, bla, bla, és a dir allò de lo mes normal. L'esmorzar va transcórrer contant i recontant els 'afaires' polítics actuals. Quan vam acabar, vam agafar la costera del Convent per anar al 'Colegio la Concepción', on Manolo ens faria una visita guiada pel museu, per la biblioteca i pels jardins. Algú es va quedar amb les ganes de visitar alguna dependència més...
Abans d'entrar, era el moment elegit per Fernando per oferir-nos els dolcets i els licorets que havia tingut el gust i detall de preparar. Ferran vas triomfar.
Ens vam endinsar després per les instalacions del col·legi. Uns van tornar a recordar les corregudes de menuts buscant el pati, o la corda per a fer sonar la campana, els castis dels mestres, les empastrades que havien fet i tantes altres coses que els venien al cap, com els amics que havien deixat de ser amics per passar a l'escaló de coneguts o saludats o desconeguts, perquè l'edat ens fa oblidar a moltes de les persones que passen per les nostres vides. Els altres, els que no havíem tingut l'oportunitat d'estudiar en aquestes instal·lacions, teníem una certa enveja per no haver participat d'aquestes experiències, i de no formar part d'aquest lloc que tant ha fet per l'educació de tants ontinyentins i ontinyentines. Escoltàvem el guia i recorríem les estances imaginant tot allò que veïem en les fotografies, que ens traslladava a l'Ontinyent de finals del XIX i als inicis de la institució. Veïem els alumnes de cada promoció, en les sues orles, buscant a vore si trobàvem a algun conegut, algun germà o a vosaltres, alguns aladins, i en això sou majoria els que heu estudiat en el Convent. Sols som 4, incloent-me jo entre ells, els que no hem tingut vivències escolars en aquest centre educatiu, però hem mantingut vivències i disputes esportives. Qui no recorda de xiquet anar als camps de futbol del Convent, amb Mariola tota nevada, a jugar contra L'Espanya o qualsevol altre equip del col·legi, en el camp de la Peque, o a disputar competicions d'atletisme en el camp gran, o ja un poquet més majors quan a tots ens havien eixit els pelets, anar a competir en nom de la Comparsa el campionat de futbol de comparses. Els camps d'esports del Convent eren el que hui dia és el Poliesportiu. Els dissabtes i els diumenges era freqüent passar i trobar-se sempre gent jugant a totes les hores del dia.
Retornant a la visita i deixant de costat els records que a tots ens emocionen, el recorregut va continuar fent un passeig per les sales del museu arqueològic i natural, i després per la biblioteca. A mi, particularment, és el lloc que més em va agradar. Pareixia que ens havíem posat dins d'una pel·lícula de Harry Potter. La delicadesa de la col·locació dels llibres, l'ordre, les distintes llibreries, els dos pisos de llibres, les pintures de la sala. Crec que a tots ens va captivar el lloc i prova d'això és la quantitat de fotografies que ens van fer en aquest raconet. A continuació vam vore una nova sala del museu dedicada a assumptes eclesiàstics i on vam poder apreciar imatges religioses, casulles per a diversos actes religosos, copons, instruments de celebracions i un betlem molt bonic que els frares havien pogut recuperar d'altre convent de franciscans. La visita arribava a la seua fi, però faltava el jardí. Aquest paratge de què tantes vegades havíem sentit parlar, el van poder visitar, alguns per primera vegada, però estava un poc desemparat. Tal vegada siga perquè l'hivern no és una estació agraïda amb la natura. Tot estava com apagat i esperant millors temps i temperatures. De tota manera vam poder vore, en primer lloc, la verge que Manolo ens havia ensenyat en una fotografia, i que ens va dir que era dels primers vestigis del centre. Vam poder vore el bosc de bambús, que són com sona la paraula 'una canya', i la resta d'instal·lacions exteriors que conformen les dependències per a les activitats d'estiu que també es realitzen en el centre i permeten organitzar cursos de natació per a xiquets, la colònia d’Ad Libitum i tantes i tantes activitats com tenen cabuda en aquest beneït CONVENT.
La visita va arribar a la seua fi i crec que a tots ens va quedar la sensació d'haver gaudit d'un molt bon moment de convivència, que és una de les funcions que tenien encarregades en un convent: conviure els uns amb els altres. Per a acomiadar-nos vam tornar a disfrutar del aiguardent que Ferran ens va portar. La festa i el Mig Any ens obligaven i ens recordaven que hi havia feina en la comparsa que calia fer.
La resta del dia vam gaudir del dinar en la Societat de Festers i després vam participar en la desfilada del Mig Any. El dia va ser profitós per tot el que vam compartir junts.
Com que habitualment els meus últims escrits van acompanyats d'alguna peça musical, no volia que aquest n’estiguera orfe i en pensar en quina música ficar, em va vindre a la ment la recent mort de David Bowie i la intenció que havia tingut d'haver escrit alguna cosa al voltant d'ell i que no havia pogut fer. Vaig haver de fer una associació d'idees i va sorgir la llum: hi ha una canço de David titulada 'HEROES' (Herois) i vaig pensar que nosaltres som uns herois també, per mantindre la relació tants anys i per moltes altres coses. La cançó té una frase, que es repeteix, i que diu: “podem ser herois sols per un dia”. Aquest dia havíem tornat a ser herois, amics i a compartir un matí cultural i gastronòmic, com altres molts dies dels quals hem tingut l'oportunitat de gaudir. La cançò realment és una història d'amor entre una parella (home i dona), besant-se en el mur de Berlí, que el músic va escriure mentre va estar vivint a Alemanya.
Espere i desitge que prompte puguem tornar a estar junts, celebrant algun nou esdeveniment, mentrestant vos deixe amb un montatge de totes les fotografies que van fer aquet dia en el Convent. Disfruteu-lo.
Pau i bé!
Nota: Per a gustos colors i aquesta és la música que a mi m'agrada
