LA NOSTRA FELICITACIÓ DE NADAL 2011

Nadal és temps de retrobaments i celebracions amb les persones que més estimem. L'esquadra Aladins desitja que també siga de reflexió, de pau i de solidaritat per a tots, per aconseguir un any nou ple d'il·lusions i felicitat.

BON NADAL i millor ANY NOU 2012. 

Clica damunt per poder vore les dels anys anteriors.

NADAL 2011

Han passat les festes de la Puríssima i ja he plantat el Betlem del 2011. Com tots els anys reforme, recicle i afegix obra nova al de l'any anterior donant-li una nova visió, al mateix temps que vaig perfeccionant els detalls. Vos deixe unes imatges per que encara que siga virtualment el pugueu disfrutar, el d'enguany i els dels altres anys, així podreu vore quina ha sigut l'evolució. De tota manera la meua casa sempre esta oberta a les vostres visites.

BON NADAL A TOTS I MILLOR ANY NOU 2012

Clica damunt de la imatge per vore Els Betlems de Pepe

BOUS EN CORDA 2011

Ja podem vore Documental sobre el bou en corda d'Ontinyent - "BOU CONTRA LES CORDES"

La Productora de Manuel Mira

MANOLO

imatge: Rafa Torró Martínez

Al llarg de la vida hi ha ocasions en què voldries estar en un lloc representatiu de la societat i veus que no arriben el moment o les circumstàncies que et poder dur a eixa posició; en canvi, en altres ocasions, són altres persones les que pensen en tu, i et conviden a participar i t'espenten per estar ahí, comptant sempre amb el vistiplau personal de cadascú.

Manolo, una altra vegada has sigut elegit per a desenvolupar un càrrec de responsabilitat. Ara toca en l'associació cultural més gran del poble. Aquet fet, sens dubte, és important per a tu, per a la teua família i també per a nosaltres, perquè, d'una banda, persones que et coneixen i t'estimen han confiat en tu per a dur endavant aquesta tasca i, d'una altra, perquè els teus amics volem valorar la categoria de l'amic que tenim, no sols en el tracte personal, sinó tambe en el professional, en la qualitat i quantitat de treball que dus a terme.

Manolo, personalment, estic content per tu i així t'ho vaig manifestar en el moment en què em vas comunicar la notícia. Estic convençut que és una oportunitat per a poder relacionar-te amb una altra gent, viure la festa del teu poble des del punt de vista de la màxima responsabilitat, poder veure la festa d'altres poblacions i poder enriquir la nostra amb tot allò que li falta, però sempre, sempre mirant al futur, endavant. Teniu, la nova junta, i tenim entre tots i totes la feina de construir la festa del futur i heu de saber aproximar la Societat de Festers a la gent, als festers i als no festers, perquè s'implique i participe més. Pense que estos haurien de ser alguns dels reptes que hem d'afrontar tots junts, tant la gent que dirigiu la Societat com la resta de la gent que no tenim cap tipus de responsabilitat i per tot això tens i teniu la meua confiança i recolçament.

Ànim, Manolo, i avant Aladins, avant; avant Saudites d'Ontinyent, avant; avant Societat de Festers, avant.

I DAMUNT A LONDRES.

Estos últims dies he estat viatjant per terres angleses i he pogut gaudir de la grandiositat de la seua capital i la dels seus monuments, a més de l'exagerat merchandising i sobreexplotació dels símbols Britànics fins a límits inimaginables. La veritat és que desprès de tot em quede amb la cervesa assegut en l'exterior d'un clàssic Pub o amb el passeig per mercat dels dissabtes de Notting Hill on, per cert, em va passar un cas ben curiós.

M'explique: passejant pel mercat amb la meua família vam entrar en una botiga de roba que ens va cridar l'atenció ja que l'aparador del carrer estava decorat amb màquines de cosir.

Mentres observàvem la roba, que penjava d'antigues màquines tèxtils reconvertides en penjadors, em va paréixer vore, entre les moltes pantalles, grans i xicotetes que hi havia, una imatge que per a mi, a primer colp d'ull, hem resultà familiar; la gran sorpresa la vaig tenir en apropar-me. Fixeu-vos ben bé i cliqueu damunt per ampliar la imatge si cal, i tan sorpresos com jo voreu una de les nostres fotos que tenim penjades en l'àlbum de Picasa, Retratos de l'antigor.

Sé que la nostra esquadra cada vegada es més internacional però no fins a l'extrem d'estar decorant un comerç i, a més, a Londres.

JA VAN 3

Bé, ja tenim 3 anys i la veritat és que ens alegra molt complir-los. A l'hora de fer un poc de balanç d'este últim any, hem de dir que el passat mes de maig vam fer 1.000 dies en la xarxa, portem 82 articles publicats, la nostra bitàcola ha rebut quasi 4.800 visites, majoritàriament d'Espanya però també d'altres 21 països d'arreu del món, al mateix temps que l'hem remodelat un poc i li hem donat un aire més actual. Encara que no som molt donats a fer amistats així com així, ja tenim 57 persones que han acceptat o han volgut ser amics i amigues nostres al Faceboock. Esperem continuar alguns anys més expressant els nostres pensaments i clar està, comptem amb tots vosaltres per seguir llegint-los.

Per molts anys! Continuarem...

32 anys de festa , 3 anys fent blog.

FELICITEM ALS CÀRRECS DE 2011

Els Aladins volem felicitar a les quatre comparses de càrrec de 2011 per les magnífiques recreacions que van oferir un any més de la historia amb els viatges imaginaris al voltant d’altres països durant les Entrades Cristiana i Mora als carrers d’Ontinyent. Enhorabona per les Capitanies als Bucaneros i als Berberiscos i per les Ambaixades als Fontanos i als Kábilas que any rere any engrandixen les nostres Festes, de Moros i Cristians en honor al Santíssim Crist de l'Agonia.

100 ANYS DE VALOR

S’unim a la proposta de commemorar en la xarxa el centenari del naixement d'Enric Valor. Sapieu que la millor manera de recordar-lo és llegint els seus llibres. Vos deixe un fragment de la seua rondalla ABELLA

"Això va anar i era un matrimoni que vivien a l'enlairada vila de Banyeres, en la serra de Mariola. Tenien tres filles. A l'home, li deien Jaumet de la Barcella i era un comerciant de teixits. Havia anat a més a forra d'estretors i estalvis, i també de feina: ara tenia tartaneta per a anar a Alcoi i Ontinyent a comprar faixes i roba, i a voltes més lluny, llunyíssim... a València.

La dona de Jaumet, Roseta, s'havia casat amb ell quan era viuda i amb dues filles, Girgolaina i Murgulina. Ells n'havien tinguda una altra, Abella, rossa de cabells i nacrada de pell.

Les germanastres no eren, ni de bon tros, tan boniquetes com Abella, i conforme anaven creixent li agafaren una gran gelosia.

Una vegada, quan ja Abella havia complit els quinze anys, a Jaumet li va eixir dins la mateixa vila de Banyeres un competidor fort, que instal·là una botiga de robes davant mateix del seu comerç. . ."

SENZILLAMENT...LLAURADORS D'ONTINYENT

El proper dissabte 20 d'agost a les 20.00 h. en la Sala d'Actes de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia, m'han encomanat la presentació del llibre de la història de la comparsa dels LLauradors d'Ontinyent.

Quedeu tots convidats a l'acte.

Salutacions

CAPITANIA MORA 2011. MOROS BERBERISCOS

Els Moros Berberiscos ens fan arribar un vídeo que serveix d'aperitiu a la Capitania Mora d'enguany.

Aladins, fixeu-vos-hi bé que en un moment determinat apareix un fill d'Aladí, per a més senyes saudita de la Catifa.

Des del nostre blog, només volem desitjat-los als Moros Berberiscos el millor del millor per a aquestes festes, sobretot per a la desfilada del proper divendres 26 d'agost.

Avant, Berberiscos, avant!

AÇÒ VA DE BO!

Hui dissabte, 25 de juny, al casino de la Societat de Festers comença la primera de les sessions de l’Escoleta de Caps d’Esquadra Infantil. Les activitats, que es faran durant tres dissabtes consecutius(25 de juny, 2 de juliol i 9 de juliol), van adreçades a tots els xiquetes i xiquetes festers que vulguen aprendre o millorar la tècnica del cap d’esquadra. La inscripció es farà hui mateix al casino de la Societat de Festers. L’Horari de l’activitat és de 11 a 13 hores i a més dels consells pràctic per desenvolupar amb personalitat aquesta figura festera hi haurà també activitats lúdiques relacionades amb la festa.

Per altra banda, a les 20 hores s’inaugurarà al Centre Cultural de Caixa Ontinyent, una exposició festera organitzada per la comparsa de Moros Berberiscos que estan en any de Capitania.

Posteriorment, a la plaça de Baix, a les 20,45 hores, tindrà lloc la presentació del cartell anunciador de les festes de 2011, del qual és autor l’artista ontinyentí Guillermo Ferri Soler.

I, el que és més important per a tots nosaltres, a partir de les 21.30 a l'antiga placeta Latonda, comencem el sopars de carrer d'este estiu, després d'un hivern i d'una primavera pobres en reunions festeres. Esperem retrobar-nos com més millor i tornar a gaudir d'encontres, de records... i de FESTA.

1000 DIES

1000 dies fa que som en la xarxa. L'excusa perfecta per a reformar i actualitzar la nostra bitàcola. Una xifra redona que ens ha permés, al llarg de quasi tres anys, contar-vos moltes coses: el nostre premi Euterpe, les nostres vivències, les opinions de cadascú, les reflexions i tot allò que ens ha semblat interessant fer-vos arribar. Esta va ser una aposta nova en el mon de les noves tecnologies que duem endavant tots els membres de l'esquadra Aladins amb la confiança de continuar mostrant-vos moltes més coses.

Esperem que vos agrade i rebre les vostres visites.

Nosaltres fem blog. I tu, fas blog?

Fes blog.

SANT JORDI: UN LLIBRE, UNA ROSA

Espere que el vídeo adjunt vos faça pensar que llegir va més enllà d'estar davant d'un llibre.

Feliç Sant Jordi!

BICICLETA, CULLERA, POMA

Este es el tràiler del documental guanyador dels Goya 2011 en el qual es fa una reflexió molt interessant sobre la malaltia de l'Alzeimer a partir d'haver-li-la detectat a Pasqual Maragall.

Espere que, si teniu l'oportunitat, el veieu complet.

EUTERPE I LA INSPIRACIÓ

Com ja sabeu, l’any passat la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana en va atorgar el Premi Euterpe 2010 a la millor composició de música per a la festa. El motiu d’este xicotet escrit es donar a conéixer als visitants del blog qui era Euterpe i alguna cosa pel que fa a la relació entre inspiració i les muses.

Segons la mitologia grega, les Muses són les nou filles de Zeus i de Mnemósine. Aquestes van ser engendrades, segons el mite, en nou nits consecutives. Segons l'historiador grec del s. II Pausanias al principi les muses van ser tres: Aedea (el cant, la veu), Meletea (la meditació) i Mnemea (la memòria). Juntes representaven les precondicions de l'art poètic en la pràctica del culte religiós. Pocs són els mites que les esmenten, però se'n diu que solien ser les cantants de les festes que organitzaven els déus.

És Plato, en l'any 401 a.c. aprox. i posteriorment els autors neoplatónics, el que fa de les nou Muses les mediadores entre el déu i el poeta o qualsevol creador intel·lectual. Les Muses presents en les arts són: Cal·líope, Musa de l'eloqüència i de la poesia èpica. Clío, És la musa de la història. Erato, És la musa de l'art líric de la triaria. Euterpe, És la musa de la música. La seua representació artística sol ser una flauta (simple o doble). Melpómene, És la musa de la tragèdia. Polimnia, És la musa de la retòrica. Talía, La musa de la comèdia. Terpsícore, la musa de la dansa. Urania, la musa de l'astronomia i de la astrología.

L’instrument que toca Euterpe és una flauta grega (aulos). Aquesta és una flauta de doble tubo (millor dit, és com un oboè doble)que están units en un extrem per una boquilla de doble llengüeta. Va ser inventada per la diosa Atenea i s’utilitzaba en els temples, rituals, jocs i altres esdeveniments.

Muses i Inspiració.

Es diu inspiració a aqueix estímul que aconsegueix que un artista crega que la seua obra és un element creatiu diferenciador. Tot allò relacionat amb la inspiració és una recerca constant d'elements, circumstàncies, fets, persones que aconsegueixen dotar l'artista d'una força creadora imparable. Queda per saber si el talent artístic depén dels moments inspiradors, d'aqueix instant en el qual les muses bufen en l'oïda sintonies de creativitat, o si com va dir Pablo Picasso “quan arribe la inspiració que em trobe treballant”. Potser siga una barreja dels dos conceptes i aqueix bufit que arriba de l'interior de cadascun dels artistes, servisca per a il·luminar la sendera del seu treball. Inspirats per les muses, es podria concloure que tot ser humà és un artista en potència i que només depén de les circumstàncies que l'envolten perquè cadascun aplique el seu art a la vida. Algú va dir alguna vegada que “som menuts déus en potència”. Llàstima que no sempre es perceba el suau murmuri melòdic del que les muses vulguen contar. Les recerques creatives dels nostres dies abasten moltes més coses que en l’antiga Grecia. Per què no una Musa de la Programació? O Una Musa de la Música electroacustica? Les muses tradicionals van ser útils en l'antiga Grècia, però òbviament, hi ha hagut una evolució de les Arts. Si les muses tradicionals no m’inspiren en la meua creació, per què no invocar i crear una nova musa?

Hi ha un ritual, que no vaig a explicar ara, per a invocar i crear una nova musa. Tot es questió de tindre els materials necessaris i posteriorment entrar en un estat de relaxació que ens permeta vore imatges que puguen representar la musa que estem creant.

EL FUTUR DE LA NOSTRA CAIXA

Bé, com ja sabeu, CaixaOntinyent complix els requisits mínims per continuar la seua independència en el sistema financer espanyol. Aixo en termes econòmics significa que té un core capital del 8,8% i la dependència del mercat majoris-té és inferior al 20%. En aquest article no puc ser objectiu, duc més de 26 anys treballant en aquesta empresa, crec en ella, en la seua viabilitat i per tant és una opinió parcial la que manifestaré.

Des del primer moment que vaig començar a treballar, ja deien que ens quedava poc de temps com a caixa, que ens fusionaríem prompte. En aquells moments hi havia 10 entitats a la Comunitat Valenciana. Hui ja sabeu qui queda. En 1993 vaM afrontar un nou repte, ens van dir que no serÍem capaços de mantindre un Centre de Calcul propi i ja portem 17 anys d'independència tecnològica.

Tots aquells vaticinis han quedat callats. No ens fa falta, de moment, cap ajuda ni estatal ni d'altra entitat. No necessitem convertir-nos en Banc, ni acudir a la Borsa per capital. No és que estiguem sobrats, no, però la realitat és que sense fer pols ni remolí, treballant cada dia des de fa ja més de 126 anys, hem aconseguit, tots, empleats i clients, mantindre una entitat financera pròpia, que retorna part dels seus guanys a la societat, que dinamitza les nostres empreses, que és un referent i un mig cap a altres organismes locals, autonòmics i estatals i això per a mi no sols és important sinó que estic orgullós perquè en la part que em correspon he contribuït a portar-ho endavant.

És evident que tothom no pot estar content de la Caixa, sobretot perquè la seua llavor diària ens afecta a tots. Moltes vegades he escoltat les vostres queixes i crítiques al respecte de l'activitat que exercim. És veritat que es cometen errors, és cert, però com tots. És cert que fem coses bé, també com tots, però que poques vos les he escoltat. I és que dir les coses bones ens consta molt més que fer crítica de les que no ens pareixen tant bé. Però açò que he dit es pot aplicar a qualsevol àmbit de la nostra vida i per això allò que el sant de fora fa és miracles que el d'ací està inexorablement instal·lat entre nosaltres.

Esta és la situació en la qual es trobem en aquest moment. El Banc d'Espanya, el passat dia 10 març va certificar la solvència de Caixa Ontinyent. I, a partir d'aquest moment, supose que la pregunta que faríeu seria, i fins a quan?

La resposta crec que és clara, mentre, vosaltres, la societat a qual prestem els nostres serveis confie en nosaltres. I pense que confiar no és simplement que oferisquen un interes més alt o més baix pels diners que deixe o que em deixen, de fet els excessos produïts en el passat immediat, és el que estem patint els darrers anys i del que no veiem encara el seu acabament. La confiança en la Caixa ha de respondre a uns diners ben gestionats, a uns guanys socials per a tota la població i a un vehicle de relacions per arribar allí on no podríem arribar si no fóra per la seua existència.

En definitiva pensem com serien els nostres pobles sense la Caixa per sentir, o no, la necessitat de mantindre-la.

Jo ho tinc molt clar, és evident.

PA NEGRE

Esta vegada la recomanació és doble.

Si podeu, llegiu la novel·la d'Emili Teixidor i, si no, no deixeu de veure la pel·lícula d'Agustí Villaronga.

La postguerra vista des de la vida d'uns xiquest d'un poble de muntanya.

Colpidora i trista, però real.

MICROSOFT EN VALENCIÀ

La multinacional informàtica Microsoft ja oferix el primer producte en valenciá. Es tracta de CLIP «Captions Language Interface Pack», una senzilla ferramenta que ens permetrà visualitzar tots els menús per mitjà de l'adaptació lingüística dels textos en pantalla, utilitzant llegendes d’indicadors de funció en els programes del sistema operatiu Windows i el seu paquet de programes Office. Únicament cal moure el ratolí per la pantalla i deixar-lo breument sobre el text que es vol traduir. És gratuïta, optimitzada per a Windows 7, Office 2010 i versions anteriors.

Exemple:

ALADINS AL PALAU DE LA MÚSICA

El diumenge 16 de gener, vam tindre l'oportunitat de gaudir al Palau de la Música de València d'un concert de moros i cristians que ens va oferir la Banda Municipal de València, inclòs dins de les activitats que la Societat de Festers ha organitzat amb motiu del 150 aniversari de les nostres festes.

La centenària formació musical, sota la direcció de Manuel Enguídanos, i amb una Sala Iturbi, quasi plena de públic, va interpretat una selecció d'obres dels nostres compositors: del Mestre Ferrero, "Apostol Poeta", "Cristo de la Agonía" i el poema simfònic "Els Morocristians d'Ontinyent"; de Saül Gómez, la marxa mora "Iel·las" i la cristiana "Llebeig"; de Miguel Sarrió, la marxa cristiana "100 Anys"; de Bernardo Adam, el poema simfònic "Impresiones Festeras" i del nostre amic Dani Ferrero, el pasdoble "Als Pregoners" i la marxa mora "Aladins", motiu principal pel qual una representació de la nostra esquadra va estar present.

Després de l'acte protocol·lari que va tindre lloc a l'inici de la segona part del programa, en què la Societat de Festers d'Ontinyent va fer entrega d'un record del 150 Aniversari a les autoritats municipals del "cap i casal" (per cert, no els vindría gens malament als qui fan els discursos per a esta gent, posar-se un poc al día en toponímia, Onteniente fa molts anys que ja no existeix), va arribar per fi el moment, cap dels tres que allí érem havíem tornat a escoltar la maxa "Aladins" en concert, des que la Unió la va estrenar al concert del Mig Any del 2007, en el qual també, si no recorde malament, es va estrenar el poema simfònic de Bernardo Adam. Semblava estrany escoltar "Aladins" interpretat per una banda com aquella i en un lloc tan poc fester, però us puc assegurar que no va defraudar, no puc dir si tècnicament va estar ben executada, perquè no sóc músic, però si que us puc dir que el que està fent esta crònica es va emocionar, i potser els altres dos que estaven amb ell, també, com la primera vegada que la vam escoltar.

Per finalitzar el concert, i davant de l'aplaudiment i l'ovació de la nodrida representació del món fester d'Ontinyent (dels festers de a peu i dels jurisconsults), amb la complicitat de la resta de públic, la banda va fer un "bis" i va interpretar la marxa mora "Ximo", i, com està manat, els festers no van dubtar a posar-se en peu per a marcar el pas.

Ens va faltar dir-li a Dani que ara que la marxa mora "Aladins" està premiada i estan interpretant-la importants formacions musicals, podría fer alguna gestió perquè la declaren com a obra obligada d'algun certàmen internacional de bandes, així organitzaríem alguna excursió per a escoltar-la.