divendres, 4 de gener de 2019

UNA LLEGENDA I UNA REPRESENTACIÓ MEDIEVAL DELS TRES REIS D’ORIENT

Ja vénen els Reis, per la costereta...

Quan escolte aquesta cançó, cada matí del 5 de gener, participe d’un moment entranyable perquè contemple com les xiquetes i els xiquets d’Ontinyent esperen l’emissari reial Jacobo com a preludi de la Cavalcada que, de vesprada, durà als nostres carrers els tres Reis d’Orient.

Aquest fet, la imatge que trobareu tot seguit i una interessant llegenda m’han fet pensar que als Reis d’Orient sempre se’ls ha esperat i és per això que des de l’edat mitjana els podem trobar en curiosíssimes narracions i en il·lustracions d’atles medievals. Eixes són les històries que vull contar-vos.

Resultat d'imatges de cresques els tres reis
                                                  Els tres Reis a l'Atles Cresques

Primerament em centraré en la llegenda del Preste Joan. Aquest personatge és un monarca cristià llegendari que la tradició cristiana europea de l’edat mitjana situava en un país imaginari d’Àsia, que se suposava envoltat de pobles infidels, en mig de terres musulmanes i paganes. El nom procedia del fet que se suposava que també era sacerdot i el seu regne va ser objectiu d'una recerca, que va disparar la imaginació de generacions d'aventurers. Per una altra banda, l’origen del Reis Mags enllaça amb aquesta llegenda del Preste Joan, que va ser molt popular entre els segles XII i XVII, i segons la qual aquest personatge era un descendent dels Reis Mags. El lloc on es trobava el regne del Preste Joan es va situar inicialment a l’Índia i, posteriorment, a l’Àsia Central, i inclús a Etiòpia. I és a l’hora de representar el món conegut en el segle XIV quan apareix l’atles que inclou aquesta magnífica representació dels nostre Reis.

L’atles és un atles català datat en l’any 1375 i considerat un dels mapes cartogràfics més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham ( o al seu fill) i que és una autèntica joia conservada en la col·lecció de la Biblioteca Nacional de França (París).

Resultat d'imatges de cresques els tres reis
                                                                     Atles Cresques

Es tracta d'un mapamundi del món com se'l coneixia aleshores -sempre des d'una òptica centrada en la Mediterrània- que permet una visió a la fi del segle XIV.

L'obra està composada per sis full amb dos parts cadascun. El primer full comença amb la cosmografia, un resum dels 30 dies d'un mes lunar i dos diagrames circulars; també s'hi troba una anatomia mèdica astrològica, amb una taula per a trobar la lluna al zodíac. Hi podem llegir també un text extens sobre la Terra, el seu origen, dimensions i la interpretació d'alguns fenòmens naturals.

El tercer i quart fulls comprenen tot el món conegut al segle XIV, Finisterre i la Mediterrània, i reflecteix el molt bon coneixement científic de la corona d'Aragó en aquell període. A la mar Ocèana, com s´hi anomena, es troben totes les illes conegudes i punts de referència. Curiosament, a l'illa de Tenerife, es pot apreciar un punt blanc, que representa el Teide. En el quart full es representa la rosa dels vents, la primera mai vista en una representació cartogràfica, que conté les 32 direccions i el nom dels 8 principals vents, fet que denota el domini per part dels Cresques dels instruments nàutics.


                                                                       full  5é

I arribem al full cinqué -mapa de Delli- que comprèn els territoris de la part oriental d’Europa central, la costa iugoslava, Albània, Grècia, Itàlia i el nord d’Àfrica. En aquesta taula es manifesta, d’una banda, la influència musulmana a partir de la llegenda sobre la ciutat de la Meca i de la tomba del profeta Mahoma amb la figura d’un pelegrí agenollat, amb les mans juntes, resant. D’altra, hi contemplem una de les miniatures considerades entre les més belles de l’Atles, inclosa dins de les representacions relatives al món cristià: els Tres Reis a cavall, seguint el camí que els marca una gran estrella, que van a rendir homenatge a un nen nascut a Betlem. La llegenda que acompanya la il·lustració diu:

“Aquesta provincia es apellada Tarssia, de la qual axiren los III reys fort savis; e vangueren en Batlem de Judea ab lurs dons, e adoraren a Jehu Christ; e son sebolits en la ciutat de Cologna, à dues jornades de Bruges”.

En poques paraules és molt completa, com podem llegir, la informació que s’hi dóna dels nostres personatges, fins i tot que estan soterrats a la ciutat de Colònia (Alemanya).En aquesta mateixa zona, s’hi representa una caravana formada per homes a peu, camells carregats de mercaderies i més gent a cavall, tots preparats per creuar la zona de desert i iniciar un itinerari de la ruta de la Seda entre Sarai, al naixement del riu Volga, i Catai (Catayo a l’Atles, Xina hui), d’acord amb les descripcions de Marco Polo.

En l’últim full, la falta d'informació geogràfica és compensada per una rica ornamentació, que alimenta alhora la curiositat dels humans de l'edat mitjana cap a les fabuloses i enormes terres desconegudes.

Aquesta mateixa curiositat, molts segles després, és la que m’ha fet intentar descriure una sorprenen llegenda i un magnífic document per fer-los conéixer, sobretot per la relació directa amb uns personatges que a totes i a tots ens fan tornar-nos menuts, almenys per un dies, quan la il·lusió i l’esperança es manifesten de la millor manera que poden fer-lo; per això, com ens han contat i representat des de sempre els nostres avantpassats, no deixeu mai d’esperar els Tres Reis d’Orient. Melcior, Gaspar i Baltasar sempre arriben.

Manolo Requena Collado

Aquest article ha estat publicat en la revista Reis 2019 que publica cada any l'Associació d'Amics dels Reis Mags d'Ontinyent.


sideBar2