SANT ESTEVE, SEGON DIA DE NADAL

Sabíeu que a la baixa edat mitjana l'any no començava l'1 de gener com ara, sinó el 25 de desembre? Això és perquè usaven el còmput de l'anno a nativitate domini, és a dir, l'any de la Nativitat del Senyor, per això cal anar amb compte amb la datació dels documents medievals. D'altra banda, abans també es gastava l'any de l'Encarnació (25 de març), que encara ho complica tot més.

Però hui és el segon dia de Nadal, Sant Esteve, i vull parlar-vos-en a partir d'una fotografia de l'arqueta reliquiari de Sant Esteve, realitzada als tallers d'orfebreria de Llemotges cap a 1210-1220. Una  autèntica joia de l'orfebreria esmaltada. L'arqueta contenia relíquies de sant Esteve, un sant molt venerat a Llemotges, des d'on se'n va expandir el culte arreu.

Esteve és considerat el primer màrtir del Cristianisme, per això sovint se l'anomena Protomàrtir. Segons el llibre dels Fets dels Apòstols, va ser un dels primers 7 homes escollits pels apòstols de Jesús per ajudar-los en l'organització de l'Església i a predicar l'evangeli. Els seus discursos abrandats van ser considerats blasfems pel Senedrí, i per això va acabar morint apedregat per uns exaltats als afores de Jerusalem.

L'arqueta reliquiari ha estat decorada en la seua part frontal amb dos dels principals episodis coneguts de la vida de Sant Esteve. En l'escena de la coberta hi veiem el sant conduït al martiri, mentre que en la inferior, al cos de l'arqueta, hi veiem el moment en què Esteve és lapidat per dos homes, mentre un tercer a l'esquerra guarda les robes dels botxins i contempla l'escena. Aquest personatge és Saule de Tars, el futur sant Pau, que abans de convertir-se al Cristianisme es va dedicar a perseguir i denunciar els cristians.

I com que hui era el primer dia de l'any nou, com ja hem explicat, es celebra la seua festivitat.

Bon Sant Esteve i Bon Any Nou de la Nativitat!

NADAL 2017

Em demanen una felicitació de Nadal per al nostre blog i com m'escrivia un amic este matí:

"M'agradaria pensar que tots els dies són Nadal, però malauradament no és així.

Recordem la gent que passa fam, que viu en guerra, que no té aigua, que viu malalta..."

Però, a pesar de tot, m'agradaria, especialment hui que és la Nit de Nadal, desitjar-vos que sigueu molt feliços: recordeu els que ja no estan, abraceu la gent que estimeu, la família, els amics,...que pugueu riure, ballar, cantar, menjar, beure...

I m'ha semblat fantàstica una nadala d'un dels nostres poetes més importants, Marc Granell, amb una música tradional valenciana i amb una lletra, desgraciadamemt, actual.

Aladins, Bon Nadal!!

nadala dels refugiats. Marc Granell

40 ANYS DE SATURDAY NIGHT FEVER

Tony Manero recorria els carrers de Brooklyn amb els pantalons acampanats, sabates de punta, jaqueta negra i una camisa de seda roja de camí a la tenda de pintures on treballava. Títols de crèdit en roig i de fons els Bee Gees cantant Stayin Alive.

És el que es van començar a escoltar i vore els espectadors a la pantalla dels cines quan es va estrenar un dia com hui, però de 1977 Febre del dissabte nit, pel·lícula que retrata la cultura de clubs, que naixia als anys 70 en els barris marginals de Nova York, on els jóvens de classe baixa només se sentien realitzats els caps de setmana en la pista de ball de la discoteca 2001 Odyssey, el nom és un homenatge evident a la pel·lícula 2001: una odissea de l'espai de Stanley Kubrick. Una pel·lícula amb un dur retrat social, racisme, masclisme, drogues i una sexualitat complicada, on el ball és quasi l'única llum d'esperança per a Tony Manero.

Esta pel·lícula no sols va ser un èxit en taquilla, sinó que al mateix temps va impulsar el moviment Disco amb la que va contribuir una fabulosa banda sonora de música disco amb més de 30 milions de còpies venudes, interpretada per diversos cantants on destaquen les cançons de grup Bee Gees.

Encara que no és el tema principal de la pel·lícula vos deixe un tall, això si un poc caldos, perquè pugeu recordar aquelles sessions de ball lent quan la discoteca es quedava a fosques, s'apagaven els focus i els llums de la pista, tant sols amb la llum negra ultraviolada, eixa que té un toc blavós que feia brillar les camises i els calcetins blancs que eixien per baix dels pantalons, tornava els gin-tònics fluorescents i el blanquejava les dents al somriure. Quins records quan la bola d'espills emetia eixos rajos de llum en totes les direccions mentres començàvem a pegar-li voltes a la pista preguntant a aquella a la que li havies tirat l'ull la retòrica pregunta de, vols ballar? La majoria de vegades sabies anticipadament la contestació, ja que elles es feien les desmenjades pensant en que el guapet de torn les trauria a ballar. Ara bé, a la tercera volta sempre hi havia més possibilitats que el diguera que sí perquè el trencacors de torn ja estava pillat i apegat com una llapassa en mig de la pista amb aquella guapeta de la que totes pensaven el mateix. Que tindrà eixa que no tinga jo? Lo que pensaren elles en eixe moment ara ja té igual, per a nosaltres records dels 80 amb les vesprades de Vampirela i Jacaranda, els més majorets de Casba, Sibony i Acuario, o els més vells en la pista del Monterrei, però eixos son un altra història, historia dels anys 60, dècada en la que vam nàixer.

Bee Gees - more than a woman (Dancing Saturday Night Fever)

DE 9 ESTEM D'ANIVERSARI

És sense voler el pas del temps el que va marcant inexorablement com les coses van canviant, acomodant-se i ralentitzant-se al mateix que caient en un estat de mínima latència i esforç, tal vegada 9s camins, altres visions i més raonament faran que a poc a poc prenguem aire i es renoven les il·lusions. Clar està que anem fent-se majors, però com bé se sap el camí recorregut ha segut llarg i de ben segur que molt llarg és el que encara queda per recorre. 38 son els anys de festa o més si comptem als Ali-Oli, llavor i una de les branques d'on germinen els Aladins i 9 anys, que hui complim, els que portem publicant en esta bitàcola, la que ens ha donat l'oportunitat de mostrar les nostres coses en textos, imatges, música, pensaments, encontres, desencontres, el que ens agrada... en definitiva, les vivències i ocurrències que al llarg del temps este mig ens dona la possibilitat de compartir-les, tan de bo seria que lo que en el seu dia va començar com un projecte coral no acabe pareguen com una cosa personal. Des del meu parer, sempre diré que esta publicació ha segut totalment encertada i quasi única, on sempre, unes vegades més, altres menys, s'ha buscat la complicitat i la implicació per deixar constància del que hem anat gaudint en moments bons o altres no tan. 

El passat, passat és, i a partir d'ací el present i el futur ni igual ni pitjor, simplement serà diferent. 

Llevat d'això no hi ha res de 9. 

38 anys de festa i 9 anys fent blog

SENTIMENTS RETROBATS DE L'ACTE DE LA BAIXADA

Prova a escoltar-la mentres lliges i extrau les teues sensacions

Sempre he dit que uns dels actes que més m'agrada de les festes és el de la Baixada del Crist, però més que la baixada en si és l'espera prèvia a començar la desfilada en la plaça de l'Associació de Donants de Sang Sant Vicent de Paul, la que hi ha dalt de l'escorxador, en la corba de la sargantana. Mira per a on, un matí qualsevol, trenca la rutina del meu treball diari una peça musical que per a mi és tan inesperada d'escoltar com sorprenent, són els acords musicals de la marxa de processó Jerusalén en Rne-Radio Clásica. La sensació ha sigut com si tot s'haguera detingut i en eixe mateix moment la meua memòria m'ha fet visualitzar un grapat d'imatges i records festers dels quals durant molts anys he pogut gaudir i guardar. Moments que queden i que em van servir per observar, reflexionar i compartir paraula a la vegada que em transporta i em retorna a l'olor a pólvora cremada, al pas de la desfilada quan escoltes com s'arrosseguen les sabates, trons d'arcabussos i espingardes que cremen de tanta càrrega, moments de conversa entre mos i mos d'uns rotllets d’aiguardent i assaborint una fresqueta palometa de cassalla; l'escorxador, on les gel·labes de les diverses comparses omplin la plaça com si d'un tapís de colors es tractara; públic, en peu i en silenci respectuó, en el qual sols s'escolta el soroll del moviment dels fanals en anar acostant-se el Morenet; músics, festers, càrrecs i compassos de música de processó que, sense voler, vas acompanyant-los amb la teua veu imperceptible. «Senyor, m'has mirat als ulls, somrient has dit el meu nom. A la sorra he deixat la meua barca: al teu costat buscaré un altre mar.»

En eixe moment de sentiments retrobats i perquè tot haguera quedat redó sols faltava escoltar que alguna veu em diguera: Xe!!, afanyem-nos, anem cap allà que ja estan formant per eixir. El que voldria dir és que en eixe moment vaig vestit amb barret roig, gel·laba grisa, bossa de cuir, calcetins blancs i sabates de punta. Al mateix temps que em desperte d'un somni en el qual aparec treballant en un dia qualsevol.

Però, per molt que ho he intentat, cap veu he pogut escoltar. Acaba la interpretació de la marxa i torne a la realitat, continue la tasca de cada dia i mentrestant escoltant Radio Clásica.

D'ESTIMA I AGRAÏMENT

Imatge Tono Campos

Una vegada més, com que sempre cal ser agraïts, vull, en nom dels meus germans i de mi mateix, agrair a la Comparsa Saudites que vos recordàreu de mon pare en l’homenatge del passat dissabte durant el sopar commemoratiu del vostre 50 aniversari. Sempre he tingut molta estima a la comparsa; no vull oblidar que és on vaig iniciar la meua vida festera i on continue tenint grans i bons amics, sobretot a l’esquadra Aladins, que sempre m’han fet sentir com un més. Vull felicitar la junta de govern i, en especial, el President i el Primer Tro per la magnífica organització del sopar. I com sempre deia mon pare: ” les portes de ma casa sempre estaran obertes per als bons festers i per als bons amics.” I vosaltres ho sou. 

MY NAME IS MOORE, ROGER MOORE

Un dia trist per al món del cine. Segons ha anunciat la seua família a través d'un comunicat publicat en Twitter, Sir Roger Moore, l'intèrpret mundialment conegut pels seus rols com l'agent James Bond, ha mort a Suïssa als 89 anys d'edat.

Moore ha sigut l'actor que més vegades ha interpretat el paper de l'agent secret 007 junt amb Sean Connery, un total de set vegades, des que en 1973 es posara per primera vegada en la seua pell en 'Viu i deixa morir'. Després, continuaria amb 'L'home de la pistola d'or' (1974), 'L'espia que em va amar' (1977), 'Moonraker' (1979), 'Només per als teus ulls' (1981), 'Octopussy' (1983) i 'Panorama per a matar' (1985).

Encara que no és un dels meus actors preferits que han donat vida a 007, ja que el Bond de Ian Fleming no s'assembla al de Moore, l'actor va consolidar la seua fama gràcies als tints d'humor irònic, al mateix temps que li va donar al personatge la seua flegma britànica, accentuada per la seua planta de xic guapo i galant, que passarà a la història com el James Bond dels anys setanta.

Roger Moore deixa d'estar al servei de sa majestat.

Música de les set pel·lícules on interpreta a l'agent 007

10 ANYS DESPRÉS, TORNEM A ESCOLTAR LA NOSTRA MARXA MORA

El passat 26 de Febrer, en el concert del mig any interpretat per la Unió Artística Musical d’Ontinyent, vam tindre la ocasió d’escoltar de nou la marxa mora Aladins, marxa que vaig dedicar a la meua esquadra. Si d’alguna cosa podem presumir el Saudites és de tindre un nombre important de marxes mores i pasdobles dedicats a les nostres esquadres, però el cas dels Aladins és particular, ja que som l’única esquadra que tenim dedicades una marxa mora i un pasdoble. Enguany feia 10 anys de l’estrena de la marxa mora Aladins. Com ja vaig dir eixe dia, la meua primera marxa mora volia dedicar-la als meus companys de la esquadra, però la sobtada mort de mon pare, el Mestre Ferrero, va fer que canviaren els plans. 20 anys després vaig compondre aquesta marxa amb la il·lusió de que agradara als meus amics i poder gaudir-la a les nostres festes. A més a més, la marxa mora Aladins va ser guardonada amb el premi Euterpe de la Federació de Societats Musicals en l’any 2010 en la categoria de “Música per a la Festa”.

Felicitacions al mestre i músics de la Unió Artística Musical d’Ontinyent pel magnific concert, i en particular per la interpretació de la marxa Aladins. Va ser tot un plaer tornar a escoltar la nostra marxa en un acte on la música festera centra l’atenció de tots els festers.

Concert de Mig Any al teatre Echegaray

YA VIENEN LOS REYES...

Casi al terminar estas fechas tan entrañables que nos trae la Navidad, que tan rápidas nos pasan a los que las disfrutamos con la compañía de quienes más queremos, y con el sentimiento de lo que representan, nos vienen nuestros queridos Reyes Magos de Oriente.

Sin duda el mayor momento del año, en el que la ilusión es la nota predominante, cuando los mayores sacamos nuestro sentimiento dormido de ser niños, los que no son tan niños juegan a ser mayores, y los que realmente son niños, nos deleitan con su amor inocente, y la incredulidad a lo que les sucede.

Muchos regalos van a cambiarse de manos estos días entre familias, amigos y allegados, como símbolo de la ilusión, la cercanía y el aprecio que nos une.

Pero el año que comienza también nos trae aire fresco, nuevos propósitos y responsabilidades para un futuro inmediato que se nos viene encima. Para unos más que otros, la responsabilidad de comenzar este 2017 va a ser muy diferente a la de otros años.

Nuestra querida Fiesta de Moros y Cristianos que se celebra durante el mes de agosto, y que todavía la vemos en lontananza, se nos presenta a algunos como si fuera mañana mismo.

La Sociedad de Festeros tuvo a bien designar como compositor de la música para la Noche del Pregón, a nuestro joven músico Víctor Gil Calabuig, hijo de nuestro pueblo, descendiente de ilustre músico, y estudioso por su inquieta juventud, en ese ansia de aprendizaje a base de esfuerzo y sacrificio. El será el encargado de dar forma a la música que se estrenará la noche fantástica, en la que los cargos festeros, serán nominados públicamente en una noche mágica.

Miles de oídos críticos van a estar atentos a tu música. Tu carácter y la visión de nuestras Fiestas y nuestro Pueblo va a reflejarse en tus pentagramas. Muchísimo trabajo y dedicación para unos minutos de ejecución, y mucho nervio y noches de insomnio para intentar contentar las mayores exigencias con uno mismo.

Siento y revivo el encargo por el que pasé el mismo compromiso en 2005, y desde la experiencia, quiero desearte suerte, que tu ilusión supere tus miedos, y tu esfuerzo se vea recompensado por tan comprometido encargo.

   

Desde la amistad que me une con tus padres, quiero darles la enhorabuena anticipada, porque solo se confía en quien se sabe que puede responder, y este ya es el principal factor del éxito.

Aunque dice el refrán, que no se es profeta en tu tierra, va a ser tu día de gloria, por lo que estaremos atentos Víctor, seremos respetuosos pero al mismo tiempo exigentes, espero que puedas sentir profundamente nuestro calor y admiración por aceptar el compromiso, y al final te quede el mensaje importante: la superación del reto contigo mismo, y ante tu pueblo, Ontinyent.

Recibe un gran y afectuoso abrazo.

Felices Reyes Magos…

GENER. Un poc de mitologia i d'etimologia

déu Janus, escultura al Vaticà

El nom del primer mes de l'any (gener) prové del nom del déu Janus (llatí: Iānus -ī), el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases. Apareix representat amb dues cares: una que mira endavant i l'altra enrere. Al seu honor es va dedicar el primer mes de l'any: gener. Porta una clau perquè és el guardià de les portes.
 

La llegenda explica que les seues dues cares simbolitzen el do de veure alhora el passat i el futur per poder decidir sàviament sobre el present. Aquest do seria un regal de Saturn, agraït perquè Janus el va aixoplugar. Les dues cares de Janus s'associaven amb el Sol i la lluna, una tenia barba i l'altra no. Simbolitza el trànsit, el canvi. Per això se li retia culte als moments importants de la vida, en rituals com el matrimoni, o a l'inici de les operacions agrícoles. També era un déu que feia de pont entre la vida rural i la urbana, les dues ànimes romanes. Aquesta idea va fer que apareguera en les monedes republicanes. Aquest honor es recolza a més a més en el caràcter cultural del déu, que hauria introduït part de les lleis i costums romanes. També es deia que Janus s'hauria casat amb la nimfa Juturna, que tenia un santuari i la font on vivia a prop del seu temple, al Fòrum. Amb ella va tenir un fill, el déu Fontus, o Fons, déu de les fonts.

Aquesta divinitat masculina és de les més importants del panteó itàlic i també de les més característiques de la religió romana. El seu culte va ser introduït per Ròmul i el seu nom figurava en els càntics rituals dels salii, sacerdots creats per Numa Pompili. Janus va ser sempre un déu popular entre els romans, i el santuari consagrat a ell pel Forum havia servat quasi del tot la seva primitiva importància fins al segle IV de l'era cristiana.

Em semblava interessant que coneguéreu l'origen del nom del primer mes de cada any sobretot per recordar que ,com fa el déu, cal tenir sempre present el passat per assegurar un bon futur.

Jo només puc desitjar-vos: Bon Any!