SANT ESTEVE

Dies de tradicions, d’àpats generosos i tertúlies familiars llarguíssimes. Hui 26 de desembre dia de Sant Esteve, segon dia de Nadal. Passa que, moltes vegades, fem les celebracions sense saber-ne ben bé els orígens.

Sant Esteve se celebra l’endemà de Nadal perquè se’l considera el primer màrtir (proto màrtir) de la cristiandat, va morir apedregat per l’enveja que generava a les classes dirigents, sobretot religioses. A la cultura cristiana es considera que el dia en què moren els màrtirs, de fet “neixen”. Sant Esteve en morir, va nàixer com a sant, i l’Església el situa, per tant, l’endemà del naixement de Jesús. Una qüestió deferent és saber per què fem festa a casa nostra, per Sant Esteve.

Com recordareu, Catalunya, formava part de la “Marca Hispànica” de l’imperi franc en que es va establir que l’endemà de cada pasqua (PAS) seria festiu. És precisament per això que els pobles de la cristiandat carolíngia preservem aquest llegat, l’endemà de la Pasqua de la Nativitat del Senyor (Sant Esteve), l’endemà de la Pasqua de la Resurrecció del Senyor (El dia de la mona) i a molts pobles el segon dilluns de pasqua (la Pasqua granada)… I per què es va decidir de “festejar” més les pasqües? Per poca història que recordeu sabeu que al segle VIIIé (732), hi va haver la batalla de Poitiers o de Tours. En aquesta, els exèrcits francs van derrotar els exèrcits de la mitja lluna. I segons la tradició ho van fer amb un desavantatge notable d’efectius: 75.000 homes van derrotar un exèrcit musulmà de 400.000. L’esdeveniment va parar la invasió d’Europa per part dels musulmans i va preservar el cristianisme com la fe dominant durant un període en què l’islam estava arrasant les restes dels antics imperis romà i persa. L’any 768 va ser coronat emperador Carlemany, els exèrcits del qual arribaven als Pirineus, i que, amb posterioritat a aquesta data va ajudar els comtats catalans en la recuperació de les terres al sud dels Pirineus. En aquest període va tindre lloc l’edicte imperial segons el qual en les seues terres cristianes l’endemà de cada pasqua seria festiu. I des d'aleshores fins ara. Per això és festa per Sant Esteve a casa nostra, i per això a la resta d'Espanya no ho és, perquè no formava part de la “Marca hispànica”.

Així que, si vos és possible, a festejar sant Esteve, el nostre segon dia de Nadal.

Bon Nadal!

També suggerisc i si vols pots llegir més sobre la influència carolíngia:

- DILLUNS DE PASQUA
- LA PASQUA GRANADA

NADAL 2015

Nadal és un terme d'origen llatí que significa naixement, i dóna nom a la festa que es realitza amb motiu de l'arribada de Jesús de Natzaret. També s'utilitza per a fer referència al dia en què es celebra, bé siga el 25 de desembre en les esglésies catòliques, anglicanes, ortodoxa romanesa i algunes protestants o el 7 de gener per a les esglésies ortodoxes que no van adoptar el calendari gregorià.

També els historiadors estan dividits, mentres uns creuen que la verdadera nativitat va tindre lloc entre els mesos de setembre i octubre, altres pensen que és mes encertada entre abril i maig, en el que de veritat pareixen estar més d'acord és que el naixement no es va produir un 25 de desembre en Betlem. Esta teoria entre altres coses es basa en qüestions geogràfiques, a l'hemisferi nord el mes de desembre coincidix amb l'hivern, la qual cosa posa en dubte que els pastors hagen estat a l'aire lliure o que el cel d'eixa nit haja sigut estrelat, segons els fets narrats en els textos bíblics. De totes maneres, es creu que la raó per la que va ser estipulada per l'Església Catòlica l'any 350 a través del Papa Juli I va ser fer-la coincidir amb els ritus pel solstici d'hivern i així facilitar l'acceptació del cristianisme entre els pagans. De fet, existien importants festejos que es realitzaven al voltant del 25 de desembre abans del naixement de Crist com el Cápac Raymi dels Inques, El Huitzilopochtli dels Asteques o el Natalis Solis Invicti dels romans.

Siga en una data o siga en un altra el que és ben cert és que els Aladins volem aprofitar l'avinentesa per compartir el nostre desig de felicitat, perquè passeu un bon Nadal amb la companyia de les persones que més estimeu i que els reis vos siguen propicis i vinguen carregats de noves il·lusions i esperances per al nou any 2016.

Les Pel·lícules que no deuràs de deixar de veure en Nadal.

ZZzzzzz

- ZZzzzzz, ZZzzzz, Zzzzzzz….

....Com en qualsevol casa o poble, cada any van canviant els carrers, les voreres, la il·luminació, el mobiliari, els parcs, els veïns emblanquinen les cases, canvien teulades i omplin de flors els balcons. Haurà segut un bon any per al ramader o per al contrari este any tindrà menys ovelles? Tal vegada igual o pitjor, els grans comerciants de Palestina li les compren a preu de pixarrada i ell renega que renegaràs. El mateix li passa al teixidor que des de que Marco Polo va obrir la ruta de la seda d'Europa a l'Orient, ostres este va vindre uns anys més tard!!!, bé, el cas és que té els telers a punt de parar, a la gent els agrada els llançols de coloraxos amb menys passades que venen d'allà però això si, més barats. Estos Romans vestits amb faldes, cuirasses de ferralla al pit, llances i espases sols ens volen perquè paguem impostos i si s'encantem i Josep el fuster no s'empadrona en Betlem enguany amb les retallades ens tanquen l'escola perquè no tenim prou xiquets. Vaig a parlar amb Maria, xe si !! la que se li va aparéixer el colomet, a veure si convenç al fuster i no marxen a Natzaret. En fi, ens diuen que açò esta acabant i que prompte escamparà. Temps al temps pense jo....

- Pepe!

- Zzzzzz, ZZzzzzzz

- Pepeee!!, despertaaa!!!

- Urfff, que passa? Xe que manera de trencar-li a un lo millor.

- Lo millor?

- Estava pegant-li voltes de com ha quedat i m'he quedat torrat.

- A saber en que estaves pensant. Ja ho tens apunt?

- Clar, com la Puríssima ja ha passat el Betlem ja el tinc muntat i preparat per rebre el Nadal. Ah!! això si, vingau a veure-lo, vos espere a tots i a totes!!!!

Clica damunt de la imatge per veure Els Betlems de Pepe.

El del somni del Betlem Pepe Semper
El que el desperta i ho conta el seu amic Enrique

BOU I OFRENA 2015

Com no podia ser d'una altra manera, els Aladins, enguany  en què el primer tro saudita és l'amic Roberto Sanz, hem gaudit d'un magnífic cap de setmana previ a la festa gran de la nostra patrona, la Puríssima Concepció.

El dissabte va ser el dinar de comparsa a la Societat de Festers amb uns convidats molt especials, la penya de la quiniela del nostre tresorer José Gil.

I el diumenge, un esmorzar a la Societat, la desfilada de l'Ofrena, en què amb el nostre vestit de gala ens va representar la neboda del primer tro, Berta Albert, i un extraordinari dinar en el qual també van participar els amics Javier Reig i Elisa.

Un cap de setmana aladí redó!

EL DIA QUE MARTY McFLY VA VIATJAR AL FUTUR

El passat 3 de juliol es va complir el 30é aniversari de l'estrena de la pel·lícula 'Tornada al Futur' ('Back to the Future', 1985). Eixa celebració té el seu moment àlgid el 21 d'octubre de 2015, el dia què viatjaven al futur Marty McFly, Jennifer i Doc. «On estem? Quan estem?». Conduïxen per una autopista situada en el cel i Doc li assenyala a McFly el calendari temporal del DeLorean. «Estem en el segle XXI, en Hill Valley, Califòrnia. Són les 4:29 del dimecres 21 octubre de 2015!».

Així comença la segona entrega de 'Tornada al Futur' (1989), una pel·lícula que s'ha convertit en icona de la cultura pop amb el pas dels anys i adelantada al seu temps per les diferents predicions tecnològiges, videoconferències, multitud de canals en televisió, vídeo jocs sense fil, compres per internet, empremtes digitals per a obrir portes, prismàtics digitals, cotxes i patins voladors, control total del clima, barres de neó en la vora de la carretera, biocombustible... Molts dels invents en la ficció s'han fet o no tardaran molt a fer-se realitat. Una bona excusa per visualitzar-la novament i contemplar de quina manera en 1985 concebien el futur, es a dir, el NOSTRE TEMPS. 

ALI OLI O ALADINS

Una de les grandeses de les nostres festes de Moros i Cristians és que m'ha permès poder retrobar-me amb amics de la infància i de la joventut.

Entre 2012 a 2014 vaig tenir l'honor d'entrar a formar part de la Junta de Govern de la Societat de Festers com a Vicepresident. Coses de la vida em trobe en aquesta junta al meu bon amic Manolo Requena, com a Secretari. Manolo és saudita i membre de l'esquadra Aladins, a la qual vaig pertànyer des de la fundació de la Comparsa en l’any 1967, quan l’esquadra s’anomenava ALI OLI.

Gràcies al retrobament amb Manolo he pogut tornar a gaudir dels amics que saudites: el meu cosí Jose Gil, Dani Ferrero, Enrique Marti, Roberto Sanz, Marcos Gandia, Jose Juan Revert, Fernando Fuster, Paco Martínez, Pepe Semper i, com no, Manolo Requena. Uns amics als quals sempre els he tingut un entranyable afecte i des quals guarde un grat record i pels que tinc una profunda admiració. I dic record i admiració perquè van ser uns anys en els quals vaig gaudir molt de l’etapa com ALI OLI, i després, els vaig poder acompanyar a engrandir, més si cap, aquesta esquadra, quan es va convertir en els ALADINS. Volguera destacar com a anècdota que els pioners de l'esquadra sempre han defensat el nom inicial d'ALI OLI. Açò ha sigut el motiu de moltes discussions i comentaris, sempre des del respecte, que també acabaven sempre en bromes. Mai ha arribat la sang al riu.

I he dit admiració perquè poques esquadres poden presumir de tenir dos compositors de música de la talla de Dani Ferrero i Marcos Gandia amb diverses composicions festeres dedicades a l'esquadra, càrrecs que van passar per la “casa” com el d’assessor musical en la Societat de Festers, un pregoner de les nostres festes (el meu bon amic Manolo) i un llarg etc. Però el més important és que, després de 25 anys, segueixen mantenint viva l'essència de l'esquadra, de la comparsa i de l'amistat.

Vull agrair moltíssim a aquestos amics meus, perquè així els considere, que m'hagen acceptat de nou en les seues vides i en la seua esquadra. Encara m'emocione en recordar aquell dia en què per primera vegada vaig assistir al tradicional i famós esmorzar de la “salaura” de cada dissabte de festes en casa del meu cosí. Em van rebre amb els braços oberts, em van dirigir unes paraules molt emotives i em van obsequiar amb el símbol de l'esquadra: el llum dels Aladins. En fi, vaig ser la persona més feliç del món en aquell moment. Ho dic de tot cor.

Ja fa un parell d'anys que organitzem en ma casa un esmorzar, un dinar o un sopar. Recordem els vells temps, compartim pensaments i arribem a perdre la noció del temps. Gaudim revivint anècdotes, que arriben a ser quasi palpables de nou i ens deixem envair per l'alegria d'estar junts una altra vegada, aportant aquells trossets de les nostres vivències perquè tornen a ser una sola i compartida. Vull aprofitar l’ocasió que m’oferiu al blog per felicitar a Roberto Sanz, pel seu nomenament com a Primer Tro dels Saudites de 2016. Li desitge el major dels èxits, li demane que gaudisca de cada moment i de cada acte, i li brinde el meu suport incondicional per a tot allò que necessite. Al final, no importa si és ALI OLI o ALADINS. L'única cosa que és ben certa és que els seus integrants, els meus bons i grans amics, no han canviat, i açò és el que compta.

HEM ARRIBAT AL 7

Quan els grecs van voler triar les meravelles més grans del món, en van triar 7. A Mesopotàmia van dividir el temps en setmanes amb 7 dies. També en 7 dies, inclòs el de descans, va crear Déu el món. Tots els mars de la terra es van classificar en 7. Els colors de l'Arc de Sant Martí en son 7 com el número de notes musicals. Dant ens parlà dels 7 nivells del cel, per això l'expressió d'estar en el sèptim cel. En la religió islàmica hi ha 7 estats o cels. Per una altra banda, els hindús reconeixen 7 branques del saber. El 7 és el número de la totalitat, del Tot. Per això, 7 són els pecats capitals i 7 les virtuts que els contraresten, 4 cardinals més 3 teologals. Els maçons el reverencien: una lògia és anomenada Perfecta quan té 7 membres. I la famosa Menorah, el Canelobre, té per orde de Déu 7 braços amb 7 flames sempre enceses, que representen els 7 esperits de Déu. Per tant no és gens estrany que el número 7 tinga un aspecte de sacralitat, de totalitat i de perfecció.

Per als Aladins, el 7 senzillament significa els anys que fins ara hem publicat tot allò que ens interessa en la nostra bitàcola; en definitiva 2.557 dies en què hem volgut arreplegar una gran part de la nostra història contada en escrits, imatges i música.

36 anys de festa, 7 anys fent blog.

L'ALADÍ ROBERTO SANZ LLOPIS, PRIMER TRO DELS SAUDITES 2016

 

 

 I ho serà perquè els Aladins tornem a tindre Primer Tro en l'any 2016, l'amic Roberto Sanz Llopis, que, assumint aquest càrrec tan important en les comparses, dóna continuïtat als aladins que ja ho foren, José Vicente Gil Penadés en l'any 1997 i Ángel Soriano Micó en l'any 2007. Una altra vegada els Aladins només podem oferir el millor que tenim de nosaltres mateixos: treball, responsabilitat, dedicació i molta il·lusió perquè els Saudites pugen gaudiu d'unes festes de Moros i Cristians com cal.

Enhorabona, Roberto. I sobretot gaudeix de cada moment irrepetible d'aquest any fester que a ben segur recordaràs per sempre. Saps que al teu costat sempre tindràs els teus amics aladins, els que vesteixen la gel·laba saudita i els que, per diverses circumstàncies, de moment no ha fan.

Avant Aladins, avant Saudites d'Ontinyent!

ENHORABONA, CÀRRECS 2015

Com cada any, l'esquadra dels Aladins volem felicitar les comparses de càrrecs de 2015.

Han estat una vegada més unes festes de Moros i Cristians magnífiques, que parlen molt bé de com és Ontinyent, la seua gent i sobretot els seus festers i festeres. I cal fer una menció molt especial de les Capitanies dels Cruzados i Benimerins que han encapçalat María Peiró i Laura Gramage, i dels Ambaixadors  i  Banderers dels Cides, Raül Albuixech i Amadeo Juan, i dels Mossàrabs, Ignacio Bordera i José Pedro Jordá.

Unes Entrades amb l'historicisme i la magnificència que ens caracteritzen i una representació de les Ambaixades com les del dilluns 24, sense cap mena de dubte corroboren que Ontinyent és la capital mundial dels Moros i Cristians, com van reconéixer públicament els Cronistes de la República de Mèxic l'any passat.

Però en este apartat no volem oblidar el nostre pregoner d'enguany, l'amic chano Manolo Palomar Sanz, que va saber encetar la Setmana Gran amb unes paraules plenes d'estima per la festa que els Moros i Cristians li dediquem al Santíssim Crist de l'Agonia cada agost.

Enhorabona a tots i a totes!

DAMES I CAVALLERS, ESTEM EN FESTES!!!

Con cada any i abans de finalitzar el mes de juliol, l'acte de la publicació ens introduïx de ple en les nostres festes majors. En aquest acte a més de proclamar la festa, es va presentar el cartell anunciador de les Festes 2015, enguany a càrrec del Astur Joan Vicent Martinez Ballester.

Posteriorment, i amb la presentació del llibre de festes, també es va presentar el audiovisual promocional, obra del mossàrab Jordi Torro. Un altre mitjà de promoció que des de la Societat de Festers volen donar-li continuïtat, aprofitant les ultimes tecnologies, per tal de divulgar les nostres Festes.

Així, amb aquestes presentacions es van donar per iniciades les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent 2015.

Promo de Jordi Torró Moros i Cristians 2015

ALADINS A LA PLAÇA DE BOUS DE BOCAIRENT

L'AUM BOCAIRENT en el moment d'interpretar la marxa mora Aladins

                              
Visitar la vila de Bocairent sempre és un plaer; atractius que ens conviden a gaudir-ne no li falten. Però esta vegada el motiu de la visita era ben diferent, assistir en la plaça de bous al concert de música inclòs en la programació d’actes del Panellet de 2015 organitzats per l’Associació de Festes de Moros i Cristians.

El LXXII Concert de música festera, dins de la campanya Retrobem la nostra música de la Diputació de València, a càrrec de l’Associació Unió Musical Bocairent i sota la direcció de Damián Molina Beneyto va interpretar una escollida selecció de marxes mores i cristianes, pasdobles i ballets de diversos autors. Una de les obres interpretades, en la segona part del concert, va ser la marxa mora Aladins del nostre amic Daniel Ferrero Silvage. Finalitzada la interpretació, el director de la banda va voler compartir amb l’autor pressent en la graderia, fent-lo posar-se en peu, els aplaudiments del públic assistent.

La veritat que en una sufocant vesprada estiuenca de diumenge va ser tot un encert desplaçar-se a la veïna població per poder escoltar Aladins novament en concert amb una agradable temperatura en un incomparable amfiteatre.

PREMI CERVINO 2015. ENHORABONA, RAFA!

L'esquadra Aladins vol felicitar l'amic llaurador Rafel Sanchis i Ferri perquè la Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia li acaba d'atorgar el Premi Cervino 2015, un guardó que es va instituir en l’any 2000 i amb el qual es reconeixen els mèrits de persones o institucions que hagen destacat en la promoció de la festa de Moros i Cristians.

La festa ha de ser agraïda amb la gent que treballa per ella i Rafa, que l'estima de veritat, ho ha demostrat sobradament: membre de junta, llibres, articles ben diversos i un treball callat del qual hem pogut gaudir especialment cada vegada que la seua comparsa, els Llauradors, han tingut càrrec.

Gràcies per tot i enhorabona, Rafa.